POSSESSIÓ DE CANNABIS O DROGA DE TOXICITAT SIMILAR PER AL CONSUM PROPI

Sentència

Magistrats

Jacques Richiardi Martel Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Concepció Baron Mora

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, dos de desembre del dos mil quinze.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada en data 20 de febrer del 2015 pel Tribunal Unipersonal del Batlle en la causa Rotlle núm. 0000078/2015 (causa núm. 1900006/2014) seguida per una presumpta contravenció penal de possessió de producte estupefaent cànnabis o droga de toxicitat similar pel propi consum contra Hoyos, sent part apel·lant el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Corbacho, i sent part apel·lada Hoyos defensada pel Lletrat Sr. ENTITY_6; actuant de ponent el Magistrat Sr. Jacques Richiardi, havent designat el Tribunal ponent per la redacció de la sentència al Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS DECLARATS PROVATS EN LA SENTÈNCIA APELADA: que són fets provats i així es declara que en data 26 de març del 2013 vers les 04:55 hores, Agents de Servei de Policia controlaren a Hoyos davant del local nocturn La Màfia, radicat a Andorra la Vella, en possessió d'una bossa contenint 5 grams de marihuana.

RESULTANT SEGON. La part dispositiva conté següent pronunciament: que he d'absoldre i absolc Hoyos, declarant extingida la responsabilitat penal per prescripció de la contravenció penal de possessió de producte estupefaent marihuana pel propi consum, declarant d'ofici les despeses processals causades. Que així mateix, procedirà el comís i la destrucció del producte estupefaent incautat.

RESULTANT TERCER. El Ministeri Fiscal interposà recurs d'apel·lació contra dita sentència amb el fonament de què d'un estudi acurat de les presents actuacions se'n desprèn que el termini de prescripció de 6 mesos no s'ha escolat en cap moment, tota vegada que si bé la data de producció dels fets és el 26 de març del 2013, el Servei de Policia practicà diligències d'investigació contra els implicats en dates 18 de setembre del 2013 i 17 de desembre del 2013, havent-se de considerar que aquestes són idònies per tal d'interrompre el termini de prescripció segons jurisprudència establerta en les resolucions dictades pel M.I. Tribunal de Corts en dates 26 de novembre del 2010 (DM-311- 5/09), 18 d'octubre del 2010 (TC-107-1/09) i 7 de març del 2011 (DM-011-1/10). I, atès que la Providència d'incoació de les presents diligències prèvies fou dictada en data 7 de febrer del 2014, sense que amb posterioritat a la mateixa s'hagi escolat un termini superior als 6 mesos sense practicar diligències d'instrucció, i malgrat la vista oral s'hagi celebrat gairebé dos anys després de la data de producció dels fets, força és de constatar que en cap moment s'han deixat de practicar diligències durant més de 6 mesos, motiu pel qual els fets objecte d'acusació no es troben prescrits.

Per tot això, el Ministeri Fiscal entén que procedeix revocar la Sentència ara recorreguda per tal de condemnar Hoyos com autora responsable de la contravenció penal de possessió de marihuana pel propi consum de l'article 499 del Codi penal, i de conformitat amb les conclusions elevades a definitives per aquest Ministeri Fiscal el dia del judici oral.

RESULTANT QUART. La defensa de Hoyos, part apel·lada, s'oposà al recurs formulat pel Ministeri Fiscal, mostrant el seu total acord amb les consideracions i conclusions de la sentència recorreguda perquè des de la data dels fets d'autes, el 26 de març del 2013, fins a la data d'incoació del sumari, 7 de febrer del 2014, no es va produir cap actuació que suspengués el termini de prescripció de sis mesos recollit al Codi penal, sense que l'actuació del Servei de Policia es pugui entendre com part d'un procediment judicial per interrompre el termini de prescripció, car és únicament l'activitat judicial la que té dit efecte.

Per tot això, la Defensa de Hoyos sol·licita que es desestimi el recurs i es confirmi la sentència apel·lada.

Fonaments de dret

S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA RESOLUCIÓ APEL·LADA.

CONSIDERANT PRIMER. El Ministeri Fiscal, única part apel·lant, impugna l'aplicació al cas d'autes de la causa d'extinció de la responsabilitat criminal de l'article 81 del Codi penal, la prescripció de la infracció criminal quin termini, tractant-se d'una contravenció penal, és el de sis mesos, segons disposa la lletra d) del mateix article. I el que concretament discuteix no és el dies ad quem, o termini inicial per al còmput dels sis mesos, sinó si s'ha produït o no interrupció del termini de prescripció.

L'article 82 estableix que el termini de prescripció comença a computar-se a partir del dia en què cesa l'acció o l'omissió punible, i el següent article 83 que la prescripció queda interrompuda amb el processament de l'imputat o quan el procediment es dirigeix contra el culpable i per qualsevol acte posterior del procediment sigui quin sigui l'estat en què es trobi la causa.

La sentència apel·lada raona que els fets declarats provats són constitutius d'una contravenció penal de possessió de cànnabis o droga de toxicitat similar per al consum propi, tipificada i penada a l'article 499 del Codi penal, que els fets objecte dels presents autes es van produir el dia 26 de març del 2013 i que no fou fins al dia 7 de febrer del 2014 que s'incoà el present procediment com a diligències prèvies i que, essent els fets constitutius de contravenció penal i havent-se escolat més de sis mesos entre el moment de l'acció punible i la seva incoació, d'acord amb els articles 81 i 82 del Codi Penal, en relació amb l'article 124 del Codi de Procediment Penal, s'escau constatar la prescripció de la contravenció penal, declarant extingida la responsabilitat penal de la inculpada.

El Ministeri Fiscal entén que no procedeix aplicar la prescripció perquè el Servei de Policia practicà diligències d'investigació contra la implicada Hoyos en dates 18 de setembre del 2013 i 17 de desembre del 2013, i que aquestes actuacions són idònies per tal d'interrompre el termini de prescripció, citant les resolucions d'aquest Tribunal de 26 de novembre del 2010 (DM-311-5/09), 18 d'octubre del 2010 (TC-107- 1/09) i 7 de març del 2011 (DM-011-1/10).

De les indicades dates assenyalades pel Ministeri Fiscal, sols la primera del 18 de setembre del 2013 estaria compresa dins del termini dels sis mesos següents a la data dels fets, el 26 de març del 2013. La tesi del Ministeri Fiscal és que les actuacions del Servei de Policia han de considerar-se idònies per interrompre la prescripció, a tenor de l'article 83 del Codi penal.

CONSIDERANT SEGON. La qüestió clau és determinar quines actuacions són idònies per interrompre el termini de prescripció. D'acord amb el redactat de l'article 83, és clar que el processament interromp la prescripció i també, segons l'article, quan el procediment es dirigeix contra el culpable i per qualsevol acte posterior del procediment sigui quin sigui l'estat en què es trobi la causa.

La discussió rau en la interpretació de la frase quan el procediment es dirigeix contra el culpable.

El termini procediment sols pot comprendre les actuacions processals, i sols les actuacions judicials són pròpies actuacions processals, per tant no es comprenen les actuacions policials pre- processals, és a dir, aquelles que encara no han estat judicialitzades. En aquest sentit la sentència d'aquest Tribunal de 26 de novembre del 2010 (causa núm. DM-311-5/09), citada pel Ministeri Fiscal al seu escrit de recurs, que diu No tant sols el processament de l'imputat és l'acte processal que interromp la prescripció, sinó que -tal i com estableix l'article 83 de referència-, quan el procediment es dirigeix contra el culpable, sent la citació a comparèixer per davant de l'òrgan judicial un acte processal necessari per la continuació del procediment i per tant susceptible d'interrompre la prescripció, tota vegada que la compareixença efectuada pel recorrent en data 19 de juny del 2009 (foli 58) ho és a resultes de la seva localització efectuada pel Servei de Policia a instància precisament del Batlle Instructor, havent estat perfectament detallades en la sentència apel·lada les actuacions processals practicades que van interrompre la prescripció de l'acció penal.

A la sentència de 7 de març del 2011 (causa núm. DM-011- 10), també citada pel Ministeri Fiscal, el Tribunal no va entrar a resoldre sobre la qüestió perquè la sentència apel·lada no s'havia pronunciat sobre la prescripció, incurrint en incongruència omissiva que determina la nul·litat de la sentència. Sí es pronuncià el Tribunal en la posterior sentència de 19 d'octubre del 2011, dictada en la mateixa causa, on es consideraren actuacions idònies per interrompre la prescripció la diligència judicial de declaració en qualitat d'imputat amb lectura de drets.

A la causa TC-107-1/09 també citada pel Ministeri Fiscal, es va dictar sentència de data 26 de gener del 2012, no del 18 d'octubre del 2010, i la sentència res té a veure en relació a la prescripció.

Examinats els autes, resulta que no fou fins a la data del 7 de febrer del 2014 que s'incoaren diligències prèvies per una presumpta contravenció penal de tinença de producte estupefaent marihuana contra Hoyos i altre, havent transcorregut amb escreix el termini de prescripció de sis mesos des de la data dels fets, el 26 de març del 2013, per la qual cosa procedeix desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal i confirmar íntegrament la sentència apel·lada.

CONSIDERANT TERCER. Les despeses processals del recurs es declaren d'ofici.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Desestimem el recurs d'apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal contra la sentència de data vint de febrer del dos mil quinze, dictada pel Tribunal Unipersonal del Batlle en la causa Contravencions Penals 1900006/2014, i CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita sentència, declarant d'ofici les despeses processals causades en aquesta instància.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.