FURT AMB FORÇA EN LES COSES

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora Jacques Richiardi

A la Vila d'Andorra la Vella, vuit de febrer del dos mil onze

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-071-2/07 seguida per quatre presumptes delictes majors d'abusos deshonestos amb prevalença de situació i pel delicte major continuat de falsedat en document privat, contra Machado, nascut el XXXX fill d'Nuñez i de Benitez de nacionalitat andorrana, casat i domiciliat a Andorra la Vella, , defensat pel Lletrat Sr. Salcedo, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Álvarez i acusació privada la Lletrada Sra. Vara en representació de les perjudicades, Sres. Vall, Puga,

Vendrell i ENTITY_13; actuant de ponent i redactor de la sentència el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

que són fets provats i així es declara, que en data 16 de juliol de 2001, el processat Machado, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, aprofitant la seva condició de metge especialista en pneumologia, en el transcurs d'una tercera visita amb Vall, de 24 anys d'edat i nascuda a Escaldes- Engordany, que acudia a la seva consulta, sense anar, com en les dues anteriors, acompanyada de la seva mare, per recollir exclusivament els resultats d'una espirometria que li havien practicat i que va sortir negativa, li digué que era necessari fer-li una exploració, sol·licitant-li que es despullés totalment.

Que una volta G. es trobava estirada nua sobre la camilla, coberta amb un petit llençol i sense que hi hagués cap infermera, ni assistent present, el processat Barba li manifestà que havia de procedir a efectuar un tacte vaginal, introduint la seva mà enguantada a la vagina, i a fi de satisfer el seu ànim libidinós, inicià un seguit de moviments de fregament durant un termini indeterminat.

En data 15 d'abril de 2002, en el transcurs d'una segona visita amb Puga, de 19 anys d'edat i nascuda a Andorra la Vella, la qual acudí sola a la consulta a portar-li el resultat d'unes analítiques per tal de poder determinar les possibles al·lèrgies que patia, el processat Barba, aprofitant la seva condició de doctor especialista en pneumologia, li digué que era necessària una exploració per veure si tenia fongs.

En dita situació i sense que hi hagués ningú més a la consulta, el processat Barba, a fi de satisfer el seu ànim libidinós, sol·licità a M. de despullar-se i estirar-se a la camilla, i desprès de posar-se aquell els guants, iniciar amb els dits una sèrie de fregaments del clítoris i al llarg dels llavis vaginals i per tots els racons de la vagina, durant un temps indeterminat, per finalitzar dient-li el processat Barba a M. que li havia de fer un frotis vaginal, pràctica mèdica que portà a terme seguidament introduint-li un escubió a la vagina, sense que Barba expliqués a M. la finalitat d'aquesta prova, quin resultat fou negatiu.

En data 9 de juliol de 2002, en el transcurs d'una consulta per raó d'una bronquitis amb Sarabia F. Barba, de 25 anys d'edat i nascuda a Andorra la Vella, el processat Barba, aprofitant la seva condició de metge especialista en pneumologia i de que no hi havia present cap infermera, a fi de satisfer el seu ànim libidinós, li demanà de despullar-se i estirar-se a la camilla, iniciant una exploració, auscultant-la, fent-li seguidament un examen de les engonals sense donar cap explicació a F., i separant-li les cuixes li palpà els plecs que corresponen a la intersecció de les cuixes amb la zona perineal.

A continuació, el processat Barba demanà de girar-se a F. i que es posés a quatre grapes sobre de la camilla i separant-li els llavis genitals, desprès de posar-se els guants, li introduí dos dits a la vagina, produint-li una sèrie de moviments de fregament i pressió, primer amb les puntes dels dits i després amb tota la seva extensió, tant pel clítoris com per les parets de la vagina, dient-li acte seguit que tenia unes taques als flancs del clítoris.

En data 9 d'octubre de 2002, en seguiment del problema de bronquitis que l'afectava, Herrera, de 25 anys d'edat i nascuda a Itabuna (Brasil), fou atesa pel processat Barba, en absència del pneumòleg que l'estava tractant, Dr. X.S.T., que precisament era el metge que li feia les substitucions al Dr. Barba.

En el transcurs de la visita mèdica el processat Barba, a fi de satisfer la seva libido i aprofitant la seva condició de metge pneumòleg i de que no hi havia cap infermera ni a l'exterior ni a l'interior de la seva consulta, demanà a S. de despullar-se totalment, auscultant-la i iniciant una exploració mitjançant la palpació del coll i del cos, fins aturar-se a la zona inguinal dreta, manifestant-li en aquell moment a S. que havia trobat un "bulto" o "quist", tant al coll, com a l'engonal, i que calia mirar-ho bé, sol·licitant-li que es tragués les calces i procedint a efectuar-li, després de posar-se els guants, un tacte vaginal. Acte seguit i sense donar-li cap explicació, l'indicà que es posés boca avall i li demanà d'alçar els malucs fins quedar-se amb els genolls a terra, amb les mans al cap i les natges lleugerament alçades, practicant-li un altre tacte vaginal en aquesta posició, tot dient-li el processat Barba a S. que caldria fer-li també un tacte anal, i al mostrar-se ella reticent, Barba digué immediatament que com que veia que tenia hemorroides no li faria.

Un cop S. va sortir de la consulta de Barba, ho va comentar immediatament amb una amiga i amb la seva sogra, que li confirmaren que allò que li havia fet el metge no era normal, i aquella mateixa tarda, a última hora, es va presentar a la consulta del seu metge de capçalera, Dr. Canals, a qui li explicà els fets, preguntant-li si l'actuació mèdica de Barba la considerava adequada, quedant el generalista desconcertat pel que li va contar, dient-li que tornés al dia següent per parlar-ne més detingudament.

El Dr. Conde havia rebut, uns mesos abans, una altra comunicació i petició en el mateix sentit, efectuada per la mare de Puga, que aprofitant una visita que tenia ella amb dit metge, li explicà el que li havia passat a la seva filla en la visita realitzada amb el Dr. Barba el dia 15 d'abril de 2002, tot demanant-li si era normal l'actuació d'aquest doctor, i si bé el Dr. Amorós es va mostrar sorprès, al considerar que no era una pràctica habitual, no hi va donar més importància, degut a que era el primer cop que se li comentava una situació de pràctica mèdica inusitada per part del dit especialista.

Després dels comentaris i queixes rebudes pel Dr. J.ENTITY_42M.per les exploracions vaginals i l'actuació del processat Barba vers les pacients Puga i Herrera, per part de la mare de la primera i per la mateixa S., que havien estat derivades pel propi Dr. Amorós com a metge generalista al processat Barba C. com a especialista en pneumologia, en data 11 d'octubre de 2002, el Dr. J.M.Amorós, arrel de la trucada del Dr. Amorós explicant-li i consultant- li el succeït a dites pacients, va verificar l'historial clínic d'ambdues, no constant en el mateix cap dada que justifiqués mèdicament una exploració dels seus genitals, ni de que els tactes vaginals s'haguessin practicat.

En data no determinada, entre l'11 d'octubre de 2002 i el 8 de novembre de 2002, a la història clínica de S. s'afegí, en las anotacions de la consulta portada a terme pel Dr. Barba a dita pacient el dia 9 d'octubre de 2002, els mots "T rectal -", sense que hagi quedat acreditada la persona que va incloure dita addició en l'esmentada història clínica.

En data no determinada, entre els dies 8 i 29 de novembre de 2002, el processat Barba, a fi de donar cobertura o justificació mèdica a la seva actuació libidinosa, substituí la fulla de la història mèdica de S., relativa al reconeixement practicat el 9 d'octubre de 2002, per una de nova, en la que féu constar una sèrie de dades que no s'havien recollit en les seves dues versions anteriors, com eren els fets d'haver practicat un tacte vaginal, davant la impossibilitat de fer un tacte rectal, per l'estudi d'un dolor abdominal i que la pacient presentava una sèrie de trastorns psiquiàtrics derivats d'un conflicte matrimonial.

Com a conseqüència dels tocaments portats a terme pel processat Barba, M. del C. F. Barba, requerí tractament psicològic i farmacològic durant dos anys i escaig, restant-li una fòbia específica a "les bates blanques"; Herrera, patí durant un temps autolimitat una reexperimentació de vivències abusives infanto-juvenils, no patològiques, ni seqüelars; Barba Mª. G. M., resultà amb un estrès posttraumàtic ulterior que requerí tractament psicològic per un període superior a un any; i Puga, sofrí una sensació de ràbia i impotència que processà cognitivament amb una bona adaptació i gestió de l'estrès generat per la situació viscuda sense que restin seqüeles psicopatològiques. Aquesta última, a l'acte de la vista oral, ha renunciat a res reclamar en concepte de responsabilitat civil, afegint que l'únic que vol es que Barba deixi d'exercir com a metge, perquè cap altra noia hagi de passar pel mateix tràngol que ella.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius de quatre delictes majors d'abusos deshonestos amb prevalença de situació i d'un delicte major de falsedat en document privat, tipificats respectivament als articles 210 i 150 del Codi Penal vigent a la data de producció dels fets, per ésser més favorable al processat.

Demana que li sigui imposada una pena de sis anys de presó i inhabilitació definitiva per a l'exercici de la medicina, així com el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, el processat haurà d'indemnitzar a M.C. F. Barba, Herrera i Vall en les quanties que restin acreditades, havent exercit aquestes, les accions penals i civils al seu abast, així com a Puga en la quantia de

9.000 euros, per raó dels perjudicis morals ocasionats.

En l'acte del judici oral ratifica i eleva a definitives el seu escrit de qualificació provisional, posant de relleu que s'ha de tenir en compte, respecte al processat, que va actuar en prevalença de situació, i que en cap dels casos no es pot parlar de complot. Insisteix en el fet que les víctimes sempre s'han mantingut en llurs versions, trobant-nos davant, no d'un únic testimoni, sinó davant de 4 denunciants, que fan declaracions molt creïbles, que no es contradiuen i que no tenien enemistat anterior amb el Dr. Machado.

Tanmateix, ressalta que les pericials judicials han subratllat que dits tactes o pràctiques en cap cas es troben justificades, no havent-hi cap publicació mèdica que subratlli el interès diagnòstic de practicar-los i que en tots els casos s'ha d'informar degudament a les pacients i en el cas oportú derivar- los a un especialista.

Considera que el Dr. Barba ha enganyat la confiança d'ell mateix, de les seves pacients, dels seus companys de feina, del cos mèdic i l'ètica mèdica.

Els actes practicats, al seu entendre, no són ni teràpies ni mitjans de diagnòstic, i no foren degudament consentits, puix que no se'ls hi explicà el perquè es feien.

La jurisprudència en la matèria exigeix que la defensa aporti la prova concloent contrària.

Respecte al delicte de falsedat, posa de relleu que aquest s'emM.a en els abusos deshonestos, volen el Dr. Barba justificar els actes comesos.

Respecte a la responsabilitat civil sol·licitada per la Sra. Pino, ratifica la seva reclamació, tot i deixant-ho al criteri del Tribunal puix que ella mateixa va dir que renunciava.

RESULTANT: que la representació lletrada de les Sres.

M.C. F. Barba, Herrera i Vall mostra la seva conformitat amb la relació de fets i la qualificació jurídica efectuada pel Ministeri Fiscal.

En quant a la pena, està d'acord amb la sol·licitada i en particular respecte a la inhabilitació definitiva del processat, sol·licitant a l'ensems que aquest sigui condemnat al pagament de les despeses processals causades inclosos els honoraris d'advocat de cadascuna de les perjudicades.

En concepte de responsabilitat civil, demana que Agustí

Barba C.S indemnitzi a:

M.C. F. Barba en la quantia de 20.000 EUR pels perjudicis morals ocasionats, deixant pel període d'execució de sentència els perjudicis que es puguin derivar de l'agreujament de la seva malaltia -lupus eritematós sistèmic- degut a l'ansietat i estrès viscut arran dels fets enjudiciats.

Herrera, la quantitat de 15.000 EUR pels perjudicis morals ocasionats.

Vall, la quantitat de 20.000 EUR pels perjudicis morals, i la suma de 2.819,35 EUR per les despeses mèdiques sufragades.

A l'acte del judici oral, ratifica les seves conclusions provisionals, posant de relleu que les testificals de les víctimes són l'expressió de la vulneració dels seus drets a la intimitat i a l'honor. Aquestes han declarat lliurement i han manifestat voler justícia, sol·licitant la inhabilitació del Dr. Barba, no essent creïble, que de no haver-se produït aquests abusos, haurien aguantat tants anys.

No discuteix el fet que el Dr. Barba sigui una eminència, però considera que no per això val menys la paraula de les seves representades, havent-se de respectar a les pacients puix que els coneixement en medicina no ho poden permetre tot.

D'altra part, en quant a la teoria del complot, considera que aquesta ha quedat del tot desvirtuada, apreciant-se una mala fe processal al intentar per qualsevol mitjà demostrar la innocència del processat.

Igualment posa de relleu que les seves representades mai donaren el seu consentiment a tals pràctiques, no essent justificats ni aconsellats en la pràctica de la pneumologia, els tactes vaginals, i encara menys en la posició de quatre grapes, havent-hi altres sistemes d'exploració i també especialistes molt a prop de la consulta del processat, amb l'agreujant que de fet, cap de les patologies fou confirmada.

Respecte a les pericials efectuades sobre les víctimes, a les quals és remet, manifesta que enlloc es menciona que hagin mentit o faulat.

Pel que fa al delicte de falsedat, es ratifica amb les conclusions efectuades pel Ministeri Fiscal, podent completar un historial sempre i quan es posi la data i si hi ha novetat. Però en el present cas, la falsedat únicament pretén encobrir l'acte del crim.

Per tot el que considera que els tipus previstos a l'article

210 i 150 del Codi Penal, han quedat plenament acreditats, adherint-se a la petició de pena sol·licitada pel Ministeri Fiscal.

Respecte a la responsabilitat civil, ultra el que es menciona en el seu escrit de qualificació provisional, afegeix, per la Sra. F., la reclamació per la deducció que se li faci del seu salari pel fet d'assistir al judici, i per la Sra. G., els 500 euros derivats dels dictamen que efectuà el Dr. Conde, i per a totes elles el pagament de les despeses processals causades inclosos els honoraris d'advocat.

RESULTANT: que la defensa de Machado discrepa, tant de l'exposició de fets efectuada pel Ministeri Fiscal com la de l'acusació particular, al·legant que ressurt de les actuacions que el seu representat és un metge de reconegut prestigi internacional, que mai ha rebut cap queixa per part dels seus pacients ni davant del Col·legi de Metges de Barcelona i d'Andorra, d'ençà que comença a exercir la medicina l'any 1977, que no pateix cap malaltia ni desviació mental.

Tanmateix, posa de manifest, que en relació a les pacients denunciants, va observar una pauta assistencial que va ser clínicament oportuna i útil amb fins de diagnòstics terapèutics, no existint cap element medico legal objectiu del que s'infereixi un defecte de normopraxi mèdica, tenint els actes realitzats una justificació mèdica, dels quals s'informà a les pacients, essent consentits per aquestes i practicats en deguda forma, desvirtuant així el pretès ànim libidinós que se li imputa.

Igualment, relleva que el seu defensat no ha afegit, alterat, modificat o ampliat la història clínica de la Sra. S. D.J. per tal de donar cobertura o justificació a la seva actuació mèdica.

Conseqüentment, sol·licita la lliure absolució de Machado.

A l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitiu el seu escrit de qualificació provisional, posant de manifest que el Dr.

Barba és víctima d'una injustícia, havent-se arxivat les actuacions en dues ocasions i no admetent-se en cap cas l'acusació formulada de deslleialtat processal.

No considera normal que només es recullin les proves de càrrec, obviant-se tot el que va en el sentit de declarar la innocència d'una persona.

Tanmateix manifesta que no entén la posició del Ministeri Fiscal, puix que no és cert que la defensa s'hagi vertebrat en la teoria del complot, trobant-se en front de quatre noies, cadascuna en circumstàncies diferents.

Destaca la importància d'efectuar una exploració física al pacient, essent lo primer que s'ha de fer, abans de cap prova complementària, justificant així les exploracions fetes a M. i a S..

Respecte a Salas, recalca que el Dr. Barba sempre va actuar amb tota transparència i dient la veritat, però posa de manifest que el historial mèdic d'aquesta no recull cap tacte vaginal.

Finalment, en quant al cas de la Sarabia, el qualifica d'extraordinari, puix que el dia que diu haver-se visitat, no ho fou segons el seu historial. Essent curiós també que el Dr. M.Amorós hagi aportat la fotocòpia del citat historial a la Batllia, havent de tenir en compte, al criteri d'aquesta defensa, els antecedents de la referida pacient, de consum d'estupefaents, intent de suïcidi i que va seguir un tractament tot i negar-ho.

D'altra part, considera que s'ha de tenir en compte que en aquest judici hi ha uns tercers que han exercit una influència. Creient que la denegació de prova per part d'aquest Tribunal, vulnera el seu dret a la defensa.

D'altra part, pel que respecta a la falsedat, ha quedat totalment enervada, havent-se generat moltes sospites en quant a l'actitud del Dr. M.Amorós

Finalment, en quant al Dr. Barba, aquesta representació lletrada estima que s'ha de tenir en compte la seva gran vàlua professional, i que ha actuat correctament, i si bé, és cert que avui es vagi més vers una especialització del metges, abans, com en el seu cas, tenien una formació més amplia.

En conclusió considera que els actes duts a terme pel Dr.

Barba eren del tot justificats i necessaris, si bé és cert, que no se'ls hi fes signar cap consentiment exprés per la pràctica dels mateixos, estimant però que no és necessari, puix que aquest té més una finalitat de protegir el metge que el pacient.

Demana novament la lliure absolució del seu defensat, restituint-se el debat on correspon i aplicant les normes de la medicina. No s'ha negat mai l'element objectiu, però l'element subjectiu, l'ànim libidinós, no hi és, no trobant-se doncs, reunits els elements del tipus.

CONSIDERANT: que amb caràcter previ, degut a l'aportació per part de la defensa del processat de prova documental poc abans de començar el judici oral, s'ha de resoldre sobre l'admissió i viabilitat de la mateixa.

CONSIDERANT: que amb caràcter previ, degut a l'aportació per part de la defensa del processat de prova documental poc abans de començar el judici oral, s'ha de resoldre sobre l'admissió i viabilitat de la mateixa.

Fonaments de dret

F A L L E M :

Que hem de condemnar i condemnem a Machado, com a penalment responsable, en concepte d'autor:

de quatre delictes majors d'abusos sexuals amb prevalença de situació a persones majors d'edat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena QUINZE MESOS DE PRESÓ

PER CADA Ú DELS QUATRE DELICTES, és a dir, CINC ANYS DE PRESÓ, dels quals DOS I MIG FERMS I LA RESTA CONDICIONAL QUALIFICADA A INDEMNITZAR A LES

VÍCTIMES, en el termini màxim de DOS ANYS I MIG, així com la pena complementària D'INHABILITACIÓ PER A L'EXERCICI DE LA PROFESSIÓ DE METGE durant un període de temps de CINC ANYS.

d'un únic delicte menor de falsedat d'un certificat inveraç, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de QUATRE MESOS D'ARREST CONDICIONAL I SUSPENSIÓ PER L'EXERCICI DE LA MEDECINA PER UN PERÍODE TEMPORAL D'UN ANY.

I que hem d'absoldre i absolem a Machado, del delicte major continuat de falsedat en document privat, del que venia acusat, tant pel Ministeri Fiscal, com per la Lletrada de l'acusació particular.

En concepte de responsabilitat civil, es condemna al processat Machado a indemnitzar a :

Vall en la suma de QUINZE MIL EUROS (15.000

EUR), pel perjudici moral que li ha ocasionat.

M.C. F. Barba, en la quantitat de QUINZE MIL EUROS (15.000 EUR), pel perjudici moral que li ha irrogat, més la suma que resulti, per pèrdua de salari, pels tres dies de assistència al judici oral, a determinar en període d'execució de sentència.

Herrera, en la quantitat de QUINZE MIL EUROS (15.000 EUR), pel perjudici moral que li ha causat.

Així mateix se'l condemna al pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris de Lletrat de l'acusació particular, quin import es determinarà en període d'execució de sentència.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.