TRÀFIC DE DROGUES TÒXIQUES (COCAïNA) -INTRODUCCIÓ DE DROGA TÒXICA PER AL PROPI CONSUM (COCAÏNA) - CESSIÓ DE DROGA TÒXICA (COCAïNA) - VENDA DE DROGA TÒXICA (COCAïNA) - CONSUM INDIVIDUAL DE CANNABIS O DROGA DE TOXICITAT SIMILAR

Sentència

Magistrats

Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol Jacques Richiardi

Tribunal de Corts

Delictes Majors 4400112/2010

ORÍGEN:

NIG: 5300517220150000038

S E N T È N C I A

Magistrats Srs. Concepció Baron Mora

Anna ESTRAGUES ARMENGOL

Jacques RICHIARDI

Andorra la Vella, vint-i-vuit de febrer de dos mil divuit.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 4400112/2010 seguida pels presumptes delictes majors continuats d’introducció destinada a la venda, venda i cessió il·lícita de droga tòxica cocaïna, proporcionar il·lícitament droga tòxica cocaïna pel seu consum posterior, delictes menors continuat d’introducció i consum de droga tòxica cocaïna, i unes contravencions penals continuades d’introducció, consum privat, consum en lloc públic i conjunt de cànnabis o producte de toxicitat similar, contra:

Palomo, nascut el XXXX, Barcelona (Espanya), fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana, i defensat pel Lletrat Sr. Salamanca,

Farré, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana, i defensat pel Lletrat Sr. Sanz,

Arcos, nascuda el XXXX, filla de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana, domiciliada a Andorra la Vella, C/ Sant Esteve, núm. XXXXr 3a, i defensat pel Lletrat Sr. Morales,

Expósito, nascuda el XXXX, filla de Mohamed Joan i d’Hecha, de nacionalitat marroquina, i defensada pel Lletrat Sr. Sarabia,

Varesc, nascut el XXXX, fill de Pierre i d’Annie, de nacionalitat francesa, en parador desconegut, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat i defensat pel lletrat Sr. Gálvez,

Suárez, nascuda el dia, 04 de setembre de 1984 a Fquih Ben Salah (Marroc), filla d’El Mostafa i de Fadel Al Lah, de nacionalitat marroquina, en parador desconegut, jutjada en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citada, i defensada per la Lletrada Sra. ENTITY_9;

Sent part acusadora el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Valverde, i actuant de ponent i redactor de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declara:

Durant l’any anterior al seu control per part dels agents del Servei de Policia ocorregut el dia 6 de desembre del 2010, el processat Farré, nascut el XXXX de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables a efectes reincidència, ha adquirit producte estupefaent cocaïna i s’ha desplaçat en varies ocasions a la veïna ciutat de la Seu d’Urgell, -almenys tres-, per tal d’adquirir d’aquest producte destinant un part al seu propi consum i altre a tercers, comprant en alguna ocasió fins a vint grams i havent- ne facilitat pel seu consum i/o consum conjunt al també processat Palomo que efectuaren en el box de la seva propietat radicat a l’XXXX.

Farré era consumidor a l’època dels fets de cocaïna i haixix, productes que consumia sol o acompanyat de tercers tal com el processat Palomo amb qui es convidaven mútuament.

En el registre del seu domicili es van incautar pels agents de policia diverses porcions d’haixix per un pes total de 3,5 grams, 1 gram de marihuana i 31 llavors, un sobre obert de “Movicol” i dos telèfons mòbils.

En el mateix període d’un any anterior a la seva detenció ocorreguda el dia 6 de desembre de 2010 Palomo , nascut el XXXX de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals ha consumit de forma regular productes estupefaents al Principat tot sol al seu domicili o de forma conjunta amb el també processat Farré en el seu box de l’XXXX de manera que l’un a l’altre la facilitava i que prèviament havien adquirit. Al menys en una ocasió, 30 de novembre, es desplaça amb Farré a la Seu d’Urgell quan aquell anava a adquirir la droga pujant de nou tot dos a Andorra.

Practicada una perquisició en el seu domicili es trobà 2,2grams i 3 grams de marihuana i llavors mes 0,3 grams d’haixix.

Durant l’any anterior a la seva detenció ocorreguda el dia 8 de desembre del 2010 el processat Varesc, nascut el XXXX de nacionalitat francesa i sense antecedents penals ha consumit de forma regular al Principat productes estupefaents haixix i cocaïna que adquiria a la vila de La Seu d’Urgell on es desplaçava cada dos mesos i comprava porcions d’haixix per valor de 50 euros i entre cinc i deu grams de cocaïna que destinava en part al seu consum i en part al de la també processada Suárez , nascuda el XXXX, de nacionalitat marroquina i sense antecedents penals, productes que consumien tots dos en el seu domicili conjunt radicat a la vila de La Massana.

Practicada una perquisició en el negoci, restaurant V., regentat per l’acusat es van incautar 4,59 grams de cocaïna que eren la resta de vuit grams que havia adquirit a la Seu, cinc telèfons mòbils i tres mils set-cents deu euros en efectiu.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER.- En l’aspecte penal, el nostre ordenament és essencialment acusatori i quan desapareix la pretensió punitiva per part del Ministeri Fiscal, única part acusadora, queda extingida l’acció penal alliberant al processat o processats de tota responsabilitat i, com en el cas enjudiciat, vista la prova practicada a l’acte del judici oral el Ministeri Fiscal ha modificat la seva qualificació provisional retirant l’acusació inicial contra Arcos del delicte major de venda de droga tòxica i pel delicte menor de consum de cocaïna, dels articles 282.1 i 284.1 del Codi Penal, i contra la processada Expósito pel delicte major continuat d’introducció de droga tòxica cocaïna destinada a la venda de l’article 282.1 del Codi Penal, fet que comporta evidentment d’acord amb el principi acusatori decretar llur absolució, sense que hi hagi lloc a declarar responsabilitat civil i declarar d’ofici les despeses processals causades.

En el mateix moment de la vista oral els acusats i les seves respectives defenses abandonaren la sala.

CONSIDERANT SEGON.- Les defenses dels acusats Farré i Arcos plantegen en sengles escrits previs a la qualificació provisional qüestions prèvies denunciant obstacles de procedibilitat de conformitat amb el que disposen els articles 135 i 136 del Codi de Procediment Penal i demanen la nul·litat de les actuacions per vulneració del dret a la intimitat, al secret de les actuacions i al dret de defensa, drets fonamentals constitucionalment protegits, qüestions a les que s’adhereixen les defenses dels altres processats i que ratifiquen a l’inici de la vista oral.

El Ministeri Fiscal s’oposà i s’oposa a totes les qüestions prèvies plantejades.

Concretament les parts denuncien que els autes dictats en tràmit d’instrucció mitjançant els quals s’acordaren la intercepció de les comunicacions de les persones investigades, així com la seva pròrroga no respecten els requisits que determina l’article 87 del Codi de Procediment Penal entenent que són mancats de motivació, que la mesura decretada es desproporcionada, que no figuren en autes la transcripció íntegra de les dites intercepcions tal com s’estableix al ja mencionat article 87 del Codi de procediment Penal.

Val a dir que tangencialment algunes d’aquestes qüestions ja foren contestades quan per resolució de data 17 d’octubre de 2016 es decidí que les objeccions plantejades no eren obstacles de procedibilitat i s’ordenà la continuació del procediment en curs, ja que feien referència a suposades violacions de drets fonamentals en l’obtenció de la prova i per tan es situaven en l’àmbit del dret a la defensa i a la presumpció d’innocència.

Efectivament, tal com es va dir, els drets fonamentals que la Constitució reconeix i protegeix en els seus articles 14 i 15, el dret a la intimitat i al secret de les comunicacions, no són absoluts ja que en tota societat democràtica existeixen certs valors que poden justificar i justifiquen la seva limitació, això sí amb les degudes garanties. Un d’aquest valors es precisament, com en el cas d’autes, la prevenció dels delictes ço que inclou la seva investigació, persecució i càstig que constitueix un interès constitucional legítim. La primera garantia es la exclusivitat jurisdiccional que es descompon en els següents elements: que sigui acordada per una resolució judicial, motivada, dictada pel batlle competent dins d’un procediment i amb una finalitat especifica. Requisits tots ells que es compleixen satisfactòriament en el present cas.

La legislació internacional, especialment el Conveni de Roma , ha permès al Tribunal Europeu de Drets Humans exigir que les intervencions de les comunicacions en quan constitueixen un greu atac a la vida privada i al dret genèric al secret de les comunicacions sempre han de tenir un suport en una llei precisa, clara i detallada, han de sotmetre’s a la jurisdicció, perseguir un objecte legítim i han de ser realment necessàries per aconseguir l’objectiu, dins dels mètodes propis d’una societat democràtica havent-se, a mes a més, de possibilitar al propi interessat el control de la seva licitud i regularitat (STEDH).

Les resolucions qüestionades foren dictades en el present procediment obert per la investigació d’uns fets que indiciariament eren constitutius de delicte, resolucions que venien dictades a l’empara d’una norma penal ( article 87 del Codi de Procediment Penal) i orientades a un fi constitucionalment legítim com es la prevenció i sanció del tràfic d’estupefaents, sent la mesura decretada un mitja proporcional i racionalment necessari per continuar les investigacions iniciades pel cos de policia, i que no es fundaven en meres sospites sinó en una investigació que incloïa prolongats seguiments i vigilàncies però que motiva la necessitat, per a continuar la investigació, i la intercepció de les comunicacions ates que en un país com el nostre tant els agents com els vehicles són fàcilment detectables i perquè a mes es van detectar la presencia al voltant dels llocs de persones relacionades amb el mon de la droga i quin control posterior va permetre constatar que eren en possessió de productes estupefaents, aspectes tots que són degudament reflectits als esmentats autes.

Es denuncia que no figura en autes la transcripció integra de les converses enregistrades segons estableix l’esmentat article 87 apartat d) in fine del Codi de Procediment Penal. La interpretació de les paraules “i reproduïts en tota la seva extensió” de l’article 87.2.d in fine que efectuen les defenses s’ha de contextualitzar amb la frase sencera que l’origina. És a dir, tot just des de l’inici de l’anterior punt i seguit del paràgraf de referència “les cintes enregistrades, o els suports materials o informàtics on es recullin les comunicacions, han de ser totalment precintats, i units íntegrament al sumari. Els textos o els documents destinats a ser reproduïts en la vista de la causa han de ser triats de manera contradictòria amb l’acusació i la defensa pel batlle instructor o l’agent de policia judicial habilitat a aquest efecte pel batlle, i reproduïts en tota la seva extensió”, on se’ns diu que les cintes enregistrades o suport material on es recullin les comunicacions una vegada triades aquelles destinades a ser reproduïdes a la vista oral ho hauran de ser en tota la seva extensió. Seguint el fil i tal i com ja es va recollir a l’aute d’aquest tribunal de data 27 d’octubre del 2017, és precís fer notar que transcripció integra de totes les converses enregistrades esdevé un exercici inútil i es podrien trobar amb la paradoxa, com així es va demanar en un altre procediment, de posar en evidència i a l’abast de tothom qüestions que no eren rellevants per la investigació i que pertanyia a l’esfera estrictament privada de la persona investigada sense cap mena de lligam amb el cas. Val a dir també que pertany a la defensa aportar o sol·licitar aquelles altres parts de les converses enregistrades que poden contradir o anul·lar, segons el context, les proves de càrrec de l’acusació, en aquest cas el Ministeri Fiscal quin ja va fer esment en els seus varis escrits de contesta, que les transcripcions efectuades pel servei de policia de les converses enregistrades, serien la seva prova de càrrec a utilitzar en judici.

La defensa del processat Ballesté qüestiona la validesa de determinades escoltes que afecten el seu representat per quan les considera efectuades fora del termini dels 60 dies que marca la Llei. Examinat el Llibre de Registre i Control de la Batllia respecte a les intervencions telefòniques efectuades dintre d’un procediment, consta que en el cas d’autes la primera resolució dictada en la matèria i que afectava al Sr. Esparza fou dictada el dia 22 de març del 2010 i prorrogada el dia 19 de maig del mateix any. Es en aquest marc on apareix la implicació del Sr. Ballesté la qual cosa suposà la intervenció del seu telèfon núm. xxxxx per autes respectius de data 10 de juny, 18 de juny, 5 d’agost i 1 d’octubre del 2010, sent conseqüentment dins dels terminis establerts la intercepció qüestionada.

Es qüestiona també per les defenses les inscripcions de les dites resolucions al llibre de registre i control de les intercepcions de comunicacions acordades. Solament visionar les fulles del mencionat registre aportades als autes a petició de la defensa del acusat, en el seu moment Sr. Esparza, avui difunt, es constata la seva inconsistència tota vegada que tots els autes apareixent degudament relacionats de manera cronològica, amb la causa i núm. objecte de perquisa, així com la persona a la que pertany i el delicte que el motiva. Aquestes resolucions, que són notificades al Ministeri Fiscal pel seu control coincideixen amb el temps amb les converses registrades.

Entén aquest Tribunal que no hi ha motius per determinar les vulneracions de drets al·legades pels acusats per lo que es mantenen la validesa de les resolucions qüestionades i de les actuacions sumarials posteriors doncs la practica de les intervenció de les comunicacions s’ajusta a les disposicions de l’article 87 del CPP tant en el seu mandat, com el que fa al control i custodia dels enregistraments.

No gens menys, en el mateix acte del judici oral la defensa de la Sra. Arcos protesta per la durada del present procediment, fet que en cas de condemna el tribunal jutjador ho valora en el moment de determinar la pena a imposar, la qual vindrà compensada tenint en compte la data dels fets i el temps transcorregut, als efectes de no produir disrupcions en la vida de l’acusat, que en el present cas no tenen raó de ser pel que ella respecta hagut compte la retirada d’acusació de la part del Ministeri Fiscal.

CONSIDERANT TERCER.- els fets declarats provats són constitutius pel que fa al processat Farré d’un delicte major continuat d’introducció de producte estupefaent cocaïna destinat una part a la venda i altra a la cessió il·lícita tipificat a l’article 282.1 del Codi Penal, d’un delicte menor de consum de cocaïna de l’article 284.1 i d’una contravenció penal continuada de consum de cànnabis o similar de l’article 499 del Codi penal, doncs concorren tots els elements constitutius dels referenciats tipus penals en haver, a mes de consumit, distribuït producte estupefaent ja sigui cedint-lo o compartint-lo amb tercers. I així ho té reconegut el mateix acusat a l’acte de la vista oral si be però corregint a la baixa les imputacions del Ministeri Fiscal, acceptant haver baixat tant sols tres vegades a la Seu d’Urgell per adquirir producte estupefaent en petites quantitats de manera conjunta amb el seu amic i mogut per qüestions econòmiques. Accepta ser consumidor d’aquest dos productes, cocaïna i haixix, a l’època dels fets i nega la seva venda. Nega tanmateix les presumptes operacions que li imputa el ministeri fiscal, -compra de 40 grams de cocaïna-, operacions que si be reconeix haver-ne parlat manifesta que aquestes no s’arribaren a concretar sense que hagi prova a l’efecte.

Els fets declarats provats són legalment constitutius respecte al processat Palomo d’un delicte major continuat de cessió de droga tòxica cocaïna de l’article 284.3, d’un delicte menor de consum de cocaïna de l’article 284.1 i de la contravenció penal de consum privat d’haixix o producte de toxicitat similar de l’article 499 del Codi Penal, delictes quina comissió queda circumscrita a l’any anterior al moment de la seva detenció. Es a dir temporada 2009-2010. Delictes que resten acreditats per el seu propi reconeixement i declaracions concordants dels coprocessats. Palomo declara ser amic de Ballesté amb qui compraven de manera conjunta pel seu consum.

Els fets declarats provats pel que respecta al processat Varesc són legalment constitutius d’un delicte major continuat d’introducció de droga tòxica cocaïna i haixix destinada en part al seu consum i en part a la cessió de tercers tipificat a l’article 282.1 del Codi penal, d’un delicte menor continuat de consum de productes estupefaent cocaïna de l’article 284.1 i una contravenció penal continuada de consum conjunt d’haixix de l’article 500.2 del mateix text legal sent reunits els elements que conformen els referenciats tipus penals tota vegada que els productes que consumia i compartia amb l’altra processada els adquiria fora del Principat on després els introduïa, fet pel qual no es poden incardinar dins del supòsit de l’article 284.3 que reclama la seva defensa doncs aquest il·lícit de proporcionar droga pel seu consum no contempla la introducció al país de droga tòxica com es el present cas, sent així parcialment acceptats els fets d’autes.

I finalment els fets declarats provats són legalment constitutius pel que respecta la processada Suárez d’un delicte menor continuat de consum de cocaïna i de la contravenció penal continuada de consum de haixix tipificats respectivament als articles 284.1 i 500.2 del Codi penal, fets que han estat reconeguts i acceptats per la seva defensa.

CONSIDERANT QUART.- dels referenciats delictes majors i menors contra la salut publica són responsables penals en concepte d’autors els processats Ballesté, Palomo, Varesc i Suárez per haver realitzat personalment el fet punible de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal. El Tribunal ha valorat substancialment les declaracions prestades a l’acte del judici oral

CONSIDERANT CINQUÈ.- no concorren circumstancies modificatives de la responsabilitat penal en cap dels acusats perquè si be el processat Farré té antecedents penals aquests no són computables a efectes de reincidència segons disposa l’article 30.7 del Codi Penal.

Altrament el Tribunal de manera general valora la pena a imposar de conformitat amb les disposicions de l’article 56 del Codi Penal i al temps transcorregut des de la data dels fets, les circumstancies personals, laborals i familiars actuals dels encausats.

Compte tingut la manca de lligam amb els fets finalment declarats provats pel que respecte al processat Varesc procedeix decretar el retorn dels mòbils de la seva propietat així com els diners incautats en el seu lloc de treball, restaurant V., no apreciant en aquest cas l’oportunitat d’aplicar, malgrat la seva rebel·lia, la pena complementaria d’expulsió sol·licitada pel Ministeri Fiscal

CONSIDERANT SISÈ.- de conformitat amb les al·legacions de les defenses es declaren prescrites les contravencions penals de consum i consum conjunt de productes estupefaent dels articles 499 i 500.2 del Codi Penal de les que venien acusats els encausats d’acord amb el que disposa l’article 81.d) del Codi Penal en haver estat paralitzades les actuacions judicials per un temps superior a sis mesos.

CONSIDERANT SETÉ.- En el present cas no procedeix efectuar cap pronunciament en matèria de responsabilitat civil.

CONSIDERANT VUITÉ.- d’acord amb el que disposen els articles 286 i 70 del Codi Penal i 177 del Codi de Procediment Penal, procedeix decretar els comis i destrucció de la droga incautada.

CONSIDERANT VUITE.- de conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal cal imposar als processats el pagament de les despeses processals causades.

VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

Decisio

DECIDIM.-

ABSOLDRE Arcos i Expósito dels delictes que se’ls imputaven per retirada de l’acusació del Ministeri Fiscal, acordant el retorn de les quantitats dipositades com a fiança i el pagament d’ofici de les despeses processals causades.

CONDEMNAR com a responsables penals en concepte d’autors sense que concorrin circumstancies modificatives de la responsabilitat penal :

Farré pel delicte major continuat d’introducció de producte estupefaent cocaïna destinant una part a la venda i altra a la cessió il·lícita tipificat a l’article 282.1 del Codi Penal i pel delicte menor de consum de cocaïna de l’article 284.1 del Codi Penal a la pena de DOS ANYS I MIG de PRESÓ, FERMA LA PART JA COMPLERTA PREVENTIVAMENT i la resta condicional, fixant el termini de suspensió de la condemna en quatre anys, multa de MIL CINC-CENTS EUROS i el comis dels telèfons intervinguts.

Palomo pel delicte major de cessió de droga tòxica cocaïna de l’article 284.3 i pel delicte menor de consum de cocaïna de l’article 284.1del Codi Penal a la pena de DOTZE MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL fixant el termini de suspensió de la condemna en quatre anys i multa de SIS CENTS EUROS.

Varesc, en situació de rebel·lia processal, pel delicte major continuat d’introducció de droga tòxica cocaïna i haixix destinats en part al seu consum i en part a la cessió de tercers tipificat a l’article 282.1 del Codi Penal i pel delicte menor continuat de consum de producte estupefaent cocaïna de l’article 284.1 del Codi Penal a la pena d’UN ANY de PRESO CONDICIONAL fixant el termini de suspensió de la pena en quatre anys i multa de SIS CENTS EUROS. S’acorda el retorn dels mòbils i diners incautats.

Suárez pel delicte menor de consum de producte estupefaent cocaïna de l’article 284.1 del Codi Penal a la pena de TRES MESOS DE PRESO CONDICIONAL fixant el termini de suspensió de la condemna en dos anys i multa de TRES CENTS EUROS.

Es declaren prescrites les contravencions penals de consum privat i consum conjunt de producte estupefaent haixix o de toxicitat similar tipificades respectivament als articles 499 i 500.2 del Codi Penal.

Es decreta el comis i destrucció de la droga incautada

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’apel·lació per davant d’aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació, salvat els processats Varesc i Suárez que, donada la seva situació de rebel·lia processal, podran formular recurs d’audiència.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.