AMENACES - AMENACES NO CONDICIONALS

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Sevillano Concepció BARON MORA Jacques RICHIARDI

Andorra la Vella, dos de febrer del dos mil onze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-073-1/09 seguida pels presumptes delictes major d'amenaces condicionals i menor continuat d'amenaces no condicionals, contra Hoyos, nascut el XXXX, fill de (...), de nacionalitat espanyola, solter, de professió informàtic, domiciliat a XXXX, i defensat pel Lletrat Sr. Quesada, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Yuste, i actuant de ponent el Magistrat Sr. Sevillano, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara que, vers el migdia del dia 20 d'abril del 2009 el processat Hoyos, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, es personà a les oficines de la companyia ORG_0, radicada a Andorra la Vella, per un tema relatiu a la no renovació d'una pòlissa d'assegurances, entrevistant-se amb Arnau, director del departament de sinistres, i en no arribar a una entesa s'inicià una discussió en el decurs de la qual l'acusat Hoyos increpà Arnau dient-li "lladre, gandul, si vols robar, roba a un altre" afegint tot seguit que "li fotria un mastegot", havent de requerir Arnau al Servei de Policia.

Que tanmateix, al dia següent, 21 d'abril del 2009, o l'endemà vers les 13.30 hores, el processat Hoyos es personà novament a les oficines de ORG_0 on, en presencia de treballadors de la companyia, digué a en Arnau "se qui ets i on vius i a partir d'ara no tindries que dormir tranquil perquè no se lo que et pot passar. Si mai em feu pagar els 600 EUR t'ho faré pagar i no saps com", denunciant aleshores els fets Arnau en sentir-se amenaçat.

Dies desprès en trobar-se els interessats als passadissos de la Batllia, amb motiu del litigi instat per impagament de la pòlissa per la companyia d'assegurances, l'acusat Hoyos es dirigí al denunciant Sr. Arnau dient-li "que tenia moltes ganes de veure'l, que sabia que baixava sovint a XXXX, que aprofités aquests dies perquè tenia ganes de trobar-se'l", contestant Arnau que no l'amenacés.

Fonaments de dret

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal eleva a definitiva la seva qualificació provisional, considerant que els fets denunciats són constitutius d'un delicte major d'amenaces condicionals, tipificat l'article 140.1, i d'un delicte menor continuat d'amenaces no condicionals, tipificat a l'article 143 del Codi Penal, dels quals n'és responsable l'acusat en concepte d'autor, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demanant que se l'imposi una pena de 18 mesos de presó condicional qualificada a no entrar en contacte amb la víctima, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com al pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc a exigir responsabilitat civil, no existint cap reclamació de la part perjudicada.

RESULTANT: que el lletrat de la defensa, l'advocat Sr. Quesada, discrepa de la relació de fets i qualificació efectuada pel Ministeri Fiscal. Posa de relleu que el seu defensat ha negat sempre haver amenaçat al Sr. Arnau, sent contradictòries les declaracions dels testimonis, no tan sols respecte al fet d'haver escoltat o no les presumptes paraules amenaçadores, encara que sì escoltessin crits, sinó també respecte a la data de producció dels fets. En el mateix sentit declara la testimoni Sra. Pulido pels fets ocorreguts a la Batllia, conseqüentment demana la lliure absolució del processat Hoyos, elevant així a definitiva la seva qualificació provisional.

CONSIDERANT: que els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major d'amenaces condicionals, tipificat a l'apartat 1 de l'article 140 del Codi Penal, pel fet d'haver proferit l'acusat "se qui ets i on vius i a partir d'ara no tindries que dormir tranquil perquè no se lo que et pot passar. Si mai em feu pagar 600 EUR t'ho faré pagar i no saps com", o sigui, va amenaçar al Sr. Arnau de causar-li un mal si li feia pagar la quantitat reclamada, conducta que encaixa de manera clara en el tipus penal referenciat.

Els fets declarats provats són així mateix constitutius d'un delicte menor d'amenaces no condicionals, previst a l'article 143 del Codi Penal, pel fet de dir l'acusat "que li fotria un mastegot" i "que tenia moltes ganes de veure'l, que sabia que baixava sovint a XXXX, que aprofités aquests dies perquè tenia ganes de trobar-se'l", paraules que responen als criteris definits per la jurisprudència per la infracció d'amenaces no precisant cap condició i que configuren l'amenaça d'un mal (contra la vida o la integritat física) proferides en una situació repetida que fa que el destinatari es senti atemorit pels fets que en el futur pugui fer aquella persona.

És de destacar que, -malgrat l'acusat negui haver proferit les paraules amenaçadores, encara que accepta haver discutit i cridat-, la versió del denunciant ve corroborada per la dels testimonis Sra. Ricart, que declarà a l'acte de la vista oral haver escoltat, primer com el Sr. R. li digué que era un lladre i que no li robaria, i el segon dia, sense que tingui gaire importància que fos un dia o dos després del primer incident atès que està acceptat per totes les parts intevinents, com el Sr. Hoyos increpà al Sr. Arnau dient-li que no dormiria tranquil i que sabia on vivia, paraules que pel mateix contingut amenaçador espantà a la pròpia testimoni. Aquestes paraules van ser igualment escoltades per l'altre testimoni, Sr. Castilla, empleat de la mateixa empresa que el denunciant, si bé amb qualitat de comercial i sense dependència directa del Sr. Arnau, director del departament de sinistres.

Les declaracions dels testimonis, si bé alguns d'ells manifesten no haver escoltat en concret les paraules amenaçadores (la Sra. ENTITY_11), sí són coincidents amb la versió del denunciant, explicant a més la situació de violència continguda en tant que l'acusat Sr. Hoyos es trobava en un estat força alterat i nerviós.

CONSIDERANT: que dels referenciats delictes n'és responsable en concepte d'autor l'acusat Hoyos per haver fet personalment els fets punibles, de conformitat amb les disposicions dels article 20 i 21 del Codi Penal.

CONSIDERANT: que no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Que de conformitat amb les disposicions de l'article 58.3 del Codi Penal i la petició del Ministeri Fiscal, el Tribunal estima adient imposar al processat una pena única adequada amb els paràmetres de l'article 56 del mateix text legal amb caràcter condicional simple.

CONSIDERANT: que no procedeix efectuar cap pronunciament en matèria de responsabilitat civil.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat Hoyos del pagament de les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que, hem de condemnar i condemnem Hoyos com a responsable penal en concepte d'autor, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, del delicte major d'amenaces condicionals i del delicte menor continuat d'amenaces no condicionals, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL i al pagament de les despeses processals causades.

Es fixa el termini de suspensió de la condemna en dos anys.

No hi ha lloc a responsabilitat civil.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.