HOMICIDI PER IMPRUDÈNCIA GREU (ACCIDENT D'ESQUÍ)

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Anna Estragués Armengol Canòlic Mingorance Cairat

Delictes Majors 6000100/2016 ORÍGEN: 2103264/2013 - 00 NIG: 5300543220140000844

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Anna Estragués Armengol

Canòlic Mingorance Cairat

Andorra la Vella, dinou de febrer del dos mil dinou.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000100/2016 seguida per un presumpte delicte major de comissió per omissió d'homicidi per imprudència greu.

Acusats:

Diez, nascut el XXXX, Espanya, fill de José i Matilde, de nacionalitat espanyola, amb domicili a XXXX, i sense antecedents penals, defensat pel Lletrat Sr. Gibert.

Alcaláza, nascut el XXXX, Espanya, fill de Juan Manuel y de Montserrat, de nacionalitat espanyola, amb domicili a XXXX, i sense antecedents penals, defensat per la Lletrada Sra. Vives.

Part acusadora pública: el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Carnero.

Part acusadora particular: la senyora Ayuso representada per la Lletrada Sra. Mercader.

Magistrat ponent: Sr. Enric Anglada Fors.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: En data 25 de desembre de 2013, Castillo es trobava practicant la modalitat d'esquí snowboard juntament amb els processats Diez i Alcaláza, nascuts en dates 21 de febrer de 1981 i 7 de novembre de 1980 i tots dos de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, a les pistes d'esquí de Soldeu - El Tarter.

Entre les 13,45 i les 14 hores, els tres, que ja es coneixien amb anterioritat, especialment Castillo i Alcaláza, i després d'haver coincidit al telecadira, a l'haver fet aquell mateix matí 3 ó 4 baixades junts, decidiren de mutu acord, efectuar el descens per una pista tancada i indicada amb risc d'allaus, passant per sota de la corda que la tancava, essent la pista negra del Cabirol i assumint tots ells el risc que aquella baixada pogués comportar. En primer lloc baixaren Diez i Castillo pel cantó esquerra de la pala, tot i que separats, baixant Castillo per l'esquerra de Diez i per darrera d'aquest, alhora que Alcaláza ho feia més per la dreta, per esquiar cada un d'ells buscant una traça de neu nova, produint-se en un moment donat un trencament de neu que desencadenà una petita allau, la qual va poder ser constatada per Alcaláza, qui s'adonà que Diez s'havia quedat ensorrat de cintura cap a baix, amb una cama immobilitzada per la neu i l'ajudà a sortir del lloc.

Malgrat però ambdós foren conscients de la realitat de l'allau i no sabien on es trobava aleshores Castillo, doncs l'havien perduda de vista, decidiren marxar del lloc per tal de, pel que fa a Diez, anar a treballar, i pel que fa a Alcaláza, continuar esquiant pel mateix indret, sense ni tan sols donar cap dels dos l'avís d'allau i de pèrdua d'Castillo als serveis de seguretat o de socors de les pistes, fent-ho Alcaláza vers les 16h30, més de dues hores i mitja després dels fets, un cop havia estat preguntant per Castillo a diverses persones i ser conscienciat per part de Agullo, company de pis d'Castillo, que anaren a veure'l a la botiga on treballava, dient-li que no sabien res d'ella i al ser informat per Alcaláza que s'havia produït un allau en la zona on esquiaven, Agullo li digué que havien d'avisar ràpidament de la desaparició d'Castillo, la qual va ser trobada colgada de neu, amb una mà fora, al fons de la pista del Cabirol, una mitja hora després d'haver rebut l'avís els socorristes de l'estació d'esquí.

Castillo morí unes dues hores després d'haver quedat soterrada per l'allau, a conseqüència d'hipotèrmia.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major de comissió per omissió d'homicidi per imprudència greu, tipificat a l'article 104 en relació amb l'article 22 del Codi Penal, tota vegada que de la narració fàctica resulta amb força d'evidència la concurrència dels diferents elements configuradors d'aquesta figura penal.

L'esmentat article 22 del Codi Penal contempla la comissió per omissió dient que "els delictes que consisteixen en la producció d'un resultat poden ser comesos per omissió si el sentit de la infracció corresponent així ho permet. En aquest cas es consideren autors per omissió els qui, tenint una obligació d'evitar el resultat i podent-ho fer, n'hagin permès la producció".

Els pressupòsits per poder aplicar el transcrit precepte són:

Que s'hagi produït un resultat, de lesió o de risc, propi d'un tipus penal descrit en el Codi Penal.

Que s'hagi omès una acció que es trobi en relació de causalitat amb l'evitació de dit resultat, el que s'expressa en l'article 22 del Codi punitiu, quan el que tenint l'obligació d'evitar el resultat, "n'hagi permès" la realització.

Que l'ometent estigui qualificat per ser autor del concret tipus delictiu.

Que l'ometent estigui en condicions de realitzar voluntàriament l'acció que hauria evitat o dificultat el resultat.

Que la omissió suposi la infracció d'un deure jurídic d'actuar, bé com a conseqüència d'una específica obligació legal o contractual, bé perquè l'ometent hagi creat una ocasió de risc pel bé jurídicament protegit mitjançant una acció u omissió precedent, el que inclou tots aquells supòsits en els que l'obligació consisteix en el control d'una situació de perill que el compel·leixi a actuar a fi d'evitar el resultat típic, és a dir, que tingui la posició de garant.

Així, de forma genèrica, podem determinar la condició de garant per la relació existent entre un subjecte i un bé jurídic, en virtut del qual aquell es fa responsable de la indemnitat d'aquest. Per això, de dita relació sorgeix pel subjecte un deure jurídic específic d'impedir el resultat, i, per tant, el fet de no ser evitat per part del garant s'ha d'equiparar a la seva realització mitjançant una conducta activa.

L'existència d'una posició de garant es dedueix de determinades fonts formals, com la Llei, el contracte i també l'actuació precedent de caire perillós, és a dir, la ingerència. És a dir, el que té l'obligació d'actuar i la possibilitat de fer-ho, no fa res per impedir el resultat o per limitar les seves conseqüències.

En definitiva, els requisits de la figura jurídica de la comissió per omissió són:

De caràcter objectiu, una inactivitat que doni lloc a l'execució o afavoreixi l'execució del delicte i que estigui lligada causalment amb el resultat típic.

De caràcter subjectiu, una voluntat de cooperar o facilitar causalment l'obtenció del resultat típic amb l'omissió.

De caràcter normatiu, consistent en la infracció del deure jurídic d'impedir la comissió del delicte o posició de garant; essent aquesta posició de garant la que distingeix la comissió per omissió del delicte d'omissió del deure de socors.

Endemés, en la comissió per omissió imprudent, hi ha una coincidència entre l'obligació de garant i el deure de cura d'altri, encara que conceptualment ambdós es puguin diferenciar. El deure de cura ha d'estar fonamentat en la posició de garant de l'ometent i la mesura de guarició deguda del que ve obligat com a garant. A l'inversa, en l'àmbit del delicte imprudent per omissió, l'obligació de garant comporta un deure de cura i pot sancionar-se penalment a títol de comissió per omissió imprudent, a la persona que lesiona el seu deure de garant en la vessant d'adoptar determinades mesures de seguretat o de controlar comportaments aliens perillosos, sempre i quan el resultat lesiu hagués estat evitat mitjançant el compliment d'aquest deure amb una probabilitat altament segura, essent previsible per l'ometent.

Decisio

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà,

D E C I D I M :

CONDEMNAR Diez i Alcaláza, com a responsables penalment, en concepte d'autors, d'un delicte major de comissió per omissió d'homicidi per imprudència greu, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena d'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL per cadascun d'ells, amb un termini de suspensió de la condemna de DOS ANYS i al pagament de les despeses processals causades, incloses les taxes judicials i els honoraris d'advocat de l'acusació particular, a determinar en període d'execució de sentència.

En concepte de responsabilitat civil, Diez i Alcaláza hauran d'indemnitzar solidàriament a:

La senyora Ayuso, mare de la difunta Castillo, en la suma de SEIXANTA MILS SIS-CENTS CINQUANTA VUIT EUROS AMB SETANTA QUATRE CÉNTIMS (60.658,74 EUR).

La senyora Criado, germana de la difunta Alexandra, en la suma de VINT MIL EUROS (20.000 EUR).

El senyor Alcalá, avi matern de la difunta, en la suma de DOTZE MIL EUROS (12.000 EUR).

La senyora Ramirez, àvia materna de la difunta, en la suma de DOTZE MIL EUROS (12.000 EUR).

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal, en un termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposa l'article 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.