MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal de Corts · Penal

FURT AMB FORÇA EN LES COSES

Resolució
Sentència · 02/11/2010
ROJ
STCOR 126/2010
ECLI
ECLI:AD:TCORAD:2010:126
Recurs
TC-135-3/06
Ponent
Enric Anglada Fors
Magistrats
Enric Anglada Fors, Concepció Baron Mora, Elisenda Franquet Font
Descriptors
REINCIDÈNCIA FURT AMB FORÇA EN LES COSES ROBATORI PRESUMPCIÓ D'INNOCÈNCIA PERJUDICAT IMPUTAT DESPESES PROCESSALS
Atenció: aquesta resolució cita normativa que avui no és vigent. El criteri pot no ser aplicable al dret vigent.
Resum del CENDOJ

La sentència judicial tracta sobre un cas de furts comesos a diverses empreses i locals del Principat d'Andorra l'any 2006. Els acusats, Ropero, Esteban, Valverde i Carnero, van ser imputats pel Ministeri Fiscal per delicte major de furt amb força en les coses, previst i penat a l'article 199.1 del Codi Penal. Després d'un llarg procés judicial, el tribunal va dictaminar que els fets declarats provats són constitutius d'un delicte major continuat de furt amb força en les coses. No obstant això, les defenses dels acusats van discutir la seva participació concreta en alguns dels furts. El tribunal va considerar que la declaració del coimputat no pot ser considerada com a prova de càrrec suficient per a sustentar una sentència condemnatòria, ja que no va ser ratificada o reproduïda personalment en el judici oral i no va poder ser sotmesa a una veritable contradicció. Finalment, el tribunal va condemnar Ropero, Esteban i Valverde com a autors responsables del delicte major continuat de furt amb força en les coses, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de dos anys de presó i al pagament de les despeses processals causades. També es va imposar a Esteban i Valverde la pena de cinc anys d'expulsió del Principat. En concepte de responsabilitat civil, Valverde va ser condemnat al pagament de diverses quantitats als perjudicats, mentre que Ropero, Esteban i Valverde van ser condemnats de manera solidària a indemnitzar al legal representant del comerç D. U2. Per últim, el tribunal va absoldre Carnero del delicte que venia acusada per manca de prova suficient, declarant d'ofici les seves despeses processals.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Elisenda Franquet Font

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Elisenda Franquet Font

A la vila d'Andorra la Vella, dos de novembre del dos mil deu.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-135-3/06 seguida pel presumpte delicte major continuat de furt amb força en les coses, contra Ropero, nascut el dia 31 de desembre de 1.982 a La Massana, fill d'Àngel i de Maria, de nacionalitat andorrana, solter, de professió mecànic, i defensat per la Lletrada Sra. Ayuso, contra Valverde, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat portuguesa, solter, de professió paleta, i defensat per la Lletrada Sra. Carranza, contra Esteban, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat espanyola, separat, de professió mecànic, i defensat per la Lletrada Sra. Villalba, contra Carnero, nascuda el XXXX, filla de XXXX i de XXXX, de nacionalitat espanyola, soltera, de professió dependenta, i defensada per la Lletrada Sra. Ayuso, jutjats, tots quatre processats, en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citats, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Garzón i acusació particular la Lletrada Sra. Daza, en representació del perjudicat ABJ Pneumàtics; actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara que, al llarg del 2006 es van produir diferents furts en diversos establiments del Principat d'Andorra, segons el detall següent:

En data 6 de febrer del 2006 a l'estació de servei E. persona o persones no identificades van accedir a l'interior del dit establiment i van agafar dues saques i bosses de plàstic que contenien la recaptació dels dies anteriors (dissabte 4 i diumenge 5) del mateix mes, havent trencat des de l'interior, amb l'ajut d'un extintor, el vidre d'una finestra de la paret de separació del túnel de rentat que comunica amb la botiga i sortint desprès per una de les portes que no tancava bé.

El botí aconseguit feu un total de 5.339,99 EUR que el denunciant Sr. Jover reclama, havent estat indemnitzat per la seva companyia d'assegurances únicament pels desperfectes ocasionats.

La matinada del dia 20 de setembre del 2006 el processat Valverde, nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa i amb antecedents penals, juntament amb altres dos persones, no determinades, es dirigiren al ORG_4, radicat a la carretera general de La Massana a Ordino, a la Urbanització Costa de Giberga, on pujaren per una escala metàl·lica exterior fins arribar al primer pis per tal d'accedir al despatx on era la caixa forta, serrant, a tal fi, la reixa d'una finestra i enduent-se la referida caixa forta (que pesava al voltant de 100 Kg.), que obriren amb una radial i posteriorment llençaren per un barranc de la zona de la Comella, on va ser recuperada pels Agents del Servei de Policia seguint les indicacions del propi processat Valverde.

La denunciant Sra. Serra reclama la quantitat de 4.846,40 EUR pels perjudicis ocasionats. A l'acte del judici oral manifestà que havia cobrat 987,29 EUR de la seva companyia d'assegurances.

La matinada del dia 15 d'octubre del 2006 persones no identificades es desplaçaren al negoci ABJ P., radicat a la carretera de la Margineda, de Santa Coloma, aconseguint entrar a l'interior, forçant la finestra lateral que dona accés al magatzem, fent palanca, agafant els diners de la caixa registradora així com els de les màquines expenedores de cafè i aliments, les quals prèviament havien forçat.

El denunciant Sr. Pulido reclama l'import de 3.029 EUR.

La matinada del dia 24 d'octubre del 2006 el processat Valverde acompanyat d'altres dos persones, no determinades, es desplaçaren fins al negoci ORG_7 radicat a l'Av. del Ravell, s/n, de La Massana, i amb l'ajut d'una pota de cabra forçaren la porta principal d'entrada, accedint a l'interior, d'on s'endugueren la caixa registradora que desprès van obrir repartint-se els diners.

Aquesta caixa fou també localitzada seguint les indicacions de l'acusat Valverde.

El denunciant Sr. Vendrell ha renunciat a res reclamar a l'haver estat indemnitzat per la companyia d'assegurances.

La mateixa matinada, entre les 3.30 i les 6.30 h., del dia 24 d'octubre del 2006 el processat Valverde acompanyat igualment d'altres persones no identificades es desplaçaren al ORG_0, radicat a l'Av. Sant Antoni, 38, Edif. Carles, de la Massana, forçant la porta d'entrada amb un estri fent palanca, trencant la frontissa fins que va quedar desencaixada del marc, van entrar a l'interior i van agafar la caixa registradora que s'endugueren, obrint-la desprès i repartint-se els diners.

Igualment el Servei de Policia, seguint les indicacions del processat, recuperà la caixa al mateix indret del bosc on era la caixa del negoci L. G. S.L.

El denunciant Sr. Coll reclama l'import de 1.4587,98 EUR.

La matinada del dia 7 de novembre del 2006 el processat Valverde i altres persones no identificades, es dirigiren a l'empresa ORG_3, radicada al C/. de la Plazana, de Santa Coloma, accedint a l'interior a través d'un filat de ferro, que van destensar, i forçant aleshores la porta d'entrada amb una pota de cabra regirant armaris i calaixos i enduent-se dos telèfons mòbils, la quantitat de 21,20 EUR i un escut de fusta.

El denunciant Sr. Plaza ha estat indemnitzat pel la companyia d'assegurances en l'import del perjudici reclamat de 4.732,64 EUR.

El Servei de Policia recuperà els mòbils del domicili d'en Valverde.

Al dia següent, 8 de novembre del 2006, els processats Ropero, Valverde i Esteban, aquest darrer nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, juntament amb una quarta persona, no identificada, es dirigiren des del domicili d'en Ropero al negoci dit "D. U-D. S.A.", radicat a l'Av. del Ravell, Edif. Antiga Bobila, local 7 A i D, de La Massana, desplaçant-se amb el vehicle d'en Esteban, marca Seat Còrdoba, matrícula XXXX, anant ja Ropero i Valverde equipats amb potes de cabra, guants i serres, es dirigiren al lloc, restant Esteban i l'altre vigilant, intentaren primer serrar la reixa que protegia una finestra i en no aconseguir-ho la forçaren amb un gat de cotxe.

Una vegada a l'interior arrancaren la caixa forta que era col·locada a la paret amb l'ajut de puntals de ferro i altres estris, com pelicans, martell, escarpa de fusta, tallafil i el gat que van deixar al lloc, sortint a l'exterior i sent recollits per en Esteban, anant aleshores al taller d'en Ropero on aconseguiren obrir la caixa amb una radial, repartint-se el contingut i finalment llençant-la pels entorns de la Comella, d'on fou recuperada pel Servei de Policia.

El denunciant Sr. Ayuso reclama la diferència entre l'import dels perjudicis ocasionats, 5.205,23 EUR (foli 516), i la indemnització abonada per la companyia d'assegurances, 3.251,86 EUR, o sigui doncs un total de 1.953,37 EUR.

La matinada del dia 1 de desembre del 2006, posats de comú acord, els processats Ropero, Valverde i Esteban acompanyats d'una quarta persona no identificada, es desplaçaren amb el vehicle d'en Esteban al negoci ORG_8 radicat a l'Av. Sant Antoni, Edifici Montisol, de La Massana, entrant a l'edifici en Ropero, qui agafà la clau triangular d'emergències de l'ascensor que li permeté obrir la porta de l'ascensor i col·locar-se al sostre de la caixa, manipulant aleshores el mecanisme de pujada i baixada que utilitzen el personal de manteniment i que permet accedir a qualsevol planta, aconseguint així arribar a la planta d'automòbils TORB i entrar al seu interior, agafant la caixa forta que era dins un armari, posant-la al maleter del vehicle i portant-la fins al seu taller on aconseguiren obrir-la, trobant únicament documentació al seu interior, la deixaren finalment al costat d'un contenidor d'escombraries.

La denunciant Sra. Manzano ha renunciat a res reclamar a l'haver estat rescabalada.

Fonaments de dret

RESULTANT: que, el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte major de furt amb força en les coses, previst i penat a l'article 199.1 del Codi Penal.

Considera responsables en concepte d'autors al processat Ropero de vuit delictes, pel qual demana la pena de dotze anys de presó, compte tingut l'agreujant de reincidència; la processada Carnero seria responsable també de vuit delictes de furt, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demanant una pena de vuit anys de presó; el processat Esteban és responsable en concepte d'autor de quatre delictes majors de furt, del mencionat article 199.1, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demanant la pena de sis anys de presó, i el processat Valverde ho seria respecte de cinc delictes de furt, sense circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demanant la pena de set anys i mig de presó, així com per aquests tres darrers la pena complementària d'expulsió definitiva del Principat.

A l'acte del judici oral modifica parcialment el seu escrit de qualificació provisional, fent aplicació de les disposicions de l'article 59 del Codi Penal, considerant doncs que els fets d'autes serien constitutius d'un delicte major continuat de furt amb força en les coses, de l'article 199.1 del Codi Penal, rebaixant la pena sol·licitada, compte tingut el temps transcorregut i la manca d'antecedents penals dels processats, atès que no es poden apreciar tampoc pel processat Ropero els antecedents penals a efectes de reincidència.

Posa de relleu que actuaren de forma molt ben organitzada i que amb la seva detenció es van aturar aquests fets delictius, sol·licitant doncs pel processat Ropero la pena de quatre anys de presó i la de tres anys per la resta dels processats, mantenint la petició d'expulsió del Principat i demanant el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil els quatre processats, de manera solidaria, hauran d'abonar els perjudicis que han quedat acreditats a l'acte del judici oral per la compareixença dels propis perjudicats.

RESULTANT: que la Lletrada Sra. Daza, en nom i representació del perjudicat Pulido, titular de la societat ORG_11, manifesta la seva conformitat amb la relació de fets i qualificació efectuada pel Ministeri Fiscal, considerant que existeixen en autes prous elements per produir la condemna dels acusats, atès que el modus operandi emprat en el local del perjudicat que representa coincideix plenament amb el utilitzat pels mateixos en els altres furts; les declaracions de Valverde, obrant als folis 433 i ss, (que manifesta que en Ropero i Carnero així ho van reconèixer) i que pocs dies abans els esmentats foren controlats pels Mossos d'Esquadra en possessió de nombrosos estris per causar robatoris, demanant que siguin declarats responsables civils per tal d'indemnitzar al seu representat el perjudici causat en la quantitat reclamada de 3.029 EUR que ha estat degudament acreditada (foli 819), així com el pagament de les despeses ocasionades, inclòs els honoraris d'advocat a determinar en execució de sentència.

RESULTANT: que, la defensa de l'acusat Esteban, la Lletrada Sra. Villalba, discrepa parcialment de la relació de fets del Ministeri Fiscal.

El seu defensat, que avui no ha comparegut, solament ha reconegut haver participat en dos furts, els comesos al comerç D. U-D.S.A. i A.T. els dies 8 de novembre i 1 de desembre del 2006, no existint cap altra prova que la declaració d'un coprocessat que no pot ser apreciada en aquest cas de conformitat amb la jurisprudència establerta per la sentència del Tribunal Constitucional de data 7 de setembre del 2007, que resol el recurs d'empara núm. 2007-12-RE, en aplicació del principi de contradicció.

Destaca que entre ambdós existia una certa enemistat i que es coneixien de feia poc.

Es conforme amb la qualificació jurídica i demana que la pena a imposar no sigui superior a 18 mesos de presó, modificant així el seu escrit de qualificació provisional.

Respecte a la responsabilitat civil únicament haurà de fer front, de manera solidària, al pagament de la indemnització a fixar a favor del representant legal del comerç Dolços U-DOS S.A., que reclama 5.205,23 EUR, havent renunciat la representació del negoci ORG_8 no sent imputat pel Ministeri Fiscal respecte el furt comès al negoci ABJ P..

RESULTANT: que, la Lletrada Sra. Carranza, advocada de l'acusat Valverde, es mostra parcialment d'acord amb el Ministeri Fiscal, modificant a l'acte del judici oral el seu escrit de qualificació provisional respecte a la pena sol·licitada.

Posa de manifest que el seu representat sempre ha reconegut els cinc furts, dels quals ve acusat pel Ministeri Fiscal, mostrant el seu acord amb la qualificació jurídica de furt continuat, demana que la pena a imposar sigui màxim de divuit mesos de presó, posant de relleu que va complir presó amb caràcter preventiu i havent col·laborat plenament amb els agents de policia. Destaca igualment que és resident al Principat d'ençà 7 anys, on viu la seva filla, i demana en conseqüència que en cas de imposar la pena complementària d'expulsió, sol·licitada pel Ministeri Fiscal, aquesta sigui per una durada màxima de 3 anys.

Respecte a la responsabilitat civil Valverde ha de fer front, juntament amb Carnero i Ropero, pel perjudici ocasionat al ORG_1 i al representant del ORG_5, juntament amb Esteban, per rescabalar el perjudici de ORG_6

RESULTANT: que la Lletrada Sra. Ayuso, que representa els interessos dels processats Ropero i Carnero, manifesta la seva disconformitat respecte a la relació de fets efectuada pel Ministeri Fiscal.

Manifesta que Ropero ha reconegut haver comés els furts realitzats al comerç ORG_6 i A.T. negant però la resta de l'acusació.

Al·lega el principi de presumpció d'innocència proclamat com un dels drets fonamentals de la persona a l'article 5 de la Declaració Universal dels Drets Humans, a l'article 6.2 del Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals i a l'article 10.2 de la Constitució Andorrana, no existint cap prova incriminatòria de càrrec per sostenir l'acusació vers el seu defensat, fent referència a la sentència del Tribunal Constitucional ja al·legada per la companya de la defensa Sra. Villalba, demanant pel seu defensat Sr. B., com a responsable dels fets reconeguts i constitutius del delicte de l'article 199.1 del Codi Penal, la pena màxima de divuit mesos de presó, sent ferma la que va complir preventivament i la resta condicional.

En concepte de responsabilitat civil únicament accepta la reclamació corresponent al comerç D. U2.

Respecte a l'altre acusada Sra. Carnero per les mateixes al·legacions efectuades i compte tingut que la seva representada sempre ha negat qualsevol mena de participació en els fets que se'l imputen i no existint prova de càrrec en contrari, demana la seva lliure absolució.

Decisio

CONSIDERANT: que els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major continuat de furt amb força en les coses previst i penat a l'article 199.1 del Codi Penal doncs es troben reunits tots els elements constitutius del tipus, atès que el o els autors van accedir als diferents locals i comerços fent us de la força en haver trencat i/o forçat sigui la porta d'entrada principal sigui el vidre o reixa d'una finestra o bé accedint al interior a traves de la manipulació de l'ascensor per tal d'apoderar-se directament de diners i objectes o de la caixa registradora amb tot el seu contingut.

Aquest delicte ho es en caràcter continuat de conformitat amb les previsions de l'article 59 del Codi Penal

CONSIDERANT: que les defenses dels diferents acusats discuteixen la seva participació concreta en alguns dels furts de que venen acusats pel Ministeri Fiscal.

Que d'acord amb l'al·legació del principi de presumpció d'innocència, proclamat com un dels drets fonamentals de la persona a l'article 5 de la Declaració Universal dels Drets Humans, a l'article 6. 2 del Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre de 1950, i a l'article 10.2 de la Constitució Andorrana, tota declaració de culpabilitat ha d'estar fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, vàlidament practicada i de la que en resulti la realitat dels fets imputats a l'acusat i la participació d'aquest en els fets, avaluada d'acord amb el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal, que disposa que el Tribunal dictarà sentencia, avaluant segons la seva consciencia, les proves practicades.

Que en el cas d'autes cap dels acusats han comparegut a l'acte del judici oral sent precisament la declaració d'un d'ells la prova de càrrec substancial sobre la que gravita tot el procés i havent estat qüestionada per les defenses per respecte al principi de contradicció.

La contradicció processal deriva directament de l'article 6.3 del Conveni Europeu de Drets humans, vigent al Principat des de la seva ratificació en data 22 de desembre de 1995, que diu que tot acusat te dret, especialment, a interrogar o fer interrogar els testimonis de càrrec i a obtenir la convocació i la interrogació dels testimonis de descàrrec en les mateixes condicions.

Efectivament, l'acusat C. que reconeix la seva participació en els fets dels quals ve acusat pel ministeri fiscal, en les seves declaracions efectuades durant el tràmit d'instrucció, relata la participació de la resta dels coprocessats en els diferent furts, quina relació obra en el resultant fàctic ço que es negat per aquests. La seva consideració com a prova de càrrec exigeix, amb caràcter positiu, que la declaració del coimputat sigui corroborada per altres proves ja que si be la declaració incriminatòria d'un coimputat es prova legitima, des de la perspectiva constitucional es en si mateixa insuficient sense l'existència d'altres fets, dades o circumstàncies que ho avalin.

Que els acusats B., L. i G. han negat des de bon començament i al llarg de tota la instrucció tant davant els agents del Servei de Policia com davant del Batlle, la seva participació i en concret en B., ha negat la seva participació en els furts que apareixen enumerats del 1 al 6 en el resultant fàctic acceptant però la seva participació en els dos darrers, el numero 7, "C. D. U2" i el numero 8 "A. T.. L'acusada L. va negar la seva participació en tots i cadascuns dels diferents furts (8) que se'l imputen. I finalment l'acusat G. ha reconegut haver participat en el furts descrits amb els números 7 i 8 negant però qualsevol implicació en el furt descrit al numero 1, " E.de S. E. i al numero 6 " l'empresa C. SA".

Les constatacions efectuades pel Servei de Policia no han permès rellevar cap empremta dactilar en els llocs d'autes.

La declaració del coimputat no pot ser doncs considerada com a prova de càrrec suficient per a sustentar una sentència condemnatòria atès que no va ser ratificada o reproduïda personalment en el judici oral i en conseqüència no va poder ser sotmesa a una veritable contradicció i sense la possibilitat que els altres imputats o les seves defenses poguessin formular les preguntes que estimessin oportunes per la seva defensa. La possibilitat de contradicció s'ha d'extremar en el cas de les declaracions dels coimputats, a manca d'altres elements rellevants, quan a mes no consta que s'hagués produït aquesta davant del declarant i del jutge instructor.

No havent-se practicat prova que destrueixi la presumpció d'innocència que protegeix els processats procedeix dictat la seva absolució dels delictes de furt que neguen i la seva condemna pels furts acceptats i reconeguts tant pels acusats com per les seves defenses existint a banda del seu reconeixement i la declaració concordant de la resta dels implicats, l'existència d'altres indicis que així ho corroboren, tals com ser en possessió de nombrosos estris per a cometre robatoris (guants, potes de cabra, palanca...), les greus dificultats econòmiques, el coneixement de la zona i locals i, en concret, respecte al processat C., a més del seu reconeixement dels fets, que es troben en el seu domicili els telèfons mòbils desapareguts de l'empresa Colorant i que va donar amb precisió el lloc on eren les caixes registradores que s'endugueren dels diferents comerços.

CONSIDERANT: que, de conformitat amb les disposicions dels article 20 i 21 del Codi Penal són responsables en concepte d'autors per haver realitzat personalment el fet punible del delicte major de furt amb força en les coses amb caràcter continuat, el processat Ropero i el processat Esteban pels fets comesos el dia 8 de novembre del 2006 al negoci D. U2 i la matinada del dia 1 de desembre del 2006 al negoci A. T.el processat Valverde pels fets comesos els dia 20 de setembre del 2006 al ORG_1, la matinada del dia 24 d'octubre del 2006 al negoci Centre de jardineria L. G. i al pub C., la matinada del dia 7 de novembre del 2002 a l'empresa C. SA i el dia 8 de novembre del 2006 al negoci D. U2.

Procedeix declarar la lliure absolució de la processada Carnero del delicte major continuat del que venia acusada

CONSIDERANT: que no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal en els acusats G., C. ni en B., no sent computable a efectes de reincidència els antecedents penals d'aquest darrer.

Que no pot ser apreciada l'atenuant de col·laboració sol·licitada per la defensa del l'acusat C. si bé el Tribunal ho valorarà de manera especial dins dels paràmetres de l'article 56 del Codi Penal.

CONSIDERANT: que en concepte de responsabilitat civil i de conformitat amb els articles 90, 91 i 94 del Codi Penal, tot responsable penalment d'un delicte, ho és també civilment i, en dit concepte, els acusats hauran d'indemnitzar els perjudicis causats i reclamats pels perjudicats pels furts del quals han estat declarats responsables penals i així Valverde haurà d'indemnitzar al legal representant del ORG_1 la quantitat 3859,11 euros; al Sr. Coll del bar pub C. la quantitat de 1587,98 euros i juntament amb Ropero i Esteban, de manera solidaria hauran d'indemnitzar al legal representant del comerç Dolços U2 en la quantitat reclamada de 1953,37 euros.

Han renunciat a res reclamar per haver estat indemnitzats per la seva respectiva companyia d'assegurances el Centre de jardineria L. G., l'empresa C. SA i el negoci ORG_8

No procedeix declarar la responsabilitat civil a favor de l'estació de servei E. del negoci ABJ P. en no haver quedat acreditat la seva autoria.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar el pagament de les despeses processals causades.

VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que, hem de condemnar i condemnem, Ropero, Esteban i Valverde, en situació de rebel·lia processal, com autors responsables del delicte major continuat de furt amb força en les coses tipificat a l'article 199.1 del Codi Penal, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena DOS ANYS DE PRESÓ i al pagament de les despeses processals causades.

S'imposa a més a Esteban i Valverde la pena de CINC ANYS D'EXPULSIÓ del Principat.

En concepte de responsabilitat civil es condemna Valverde al pagament de la quantitat de 3859,11 euros al legal representant del S. C.B. i la quantitat de 1587,98 euros al Sr. Coll del bar pub C.

Els processats Ropero, Esteban i Valverde de manera solidaria hauran d'indemnitzar al legal representant del comerç D. U2 en la quantitat reclamada de 1953,37 euros.

Que hem d'absoldre i absolem del delicte que venia acusada Carnero per manca de prova suficient declarant d'ofici les seves despeses processals.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació, excepte pels processats que donada la seva situació de rebel·lia processal podran formular recurs d'audiència per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la seva notificació personal.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Proposeu una millora