delicte menor de lesions per imprudència greu.

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Enric Anglada Fors Canòlic Mingorance Cairat

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell (Ponent)

Enric Anglada Fors

Canòlic Mingorance Cairat

Andorra la Vella, trenta de juliol del dos mil dinou.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts la Causa núm. 6000111/2018 seguida pel presumpte delicte menor de lesions per imprudència greu.

Acusat: Pérez, nascut el XXXX, França, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat francesa, resident al Principat i sense antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, defensat per la Lletrada Sra. Varesc.

Responsables civils solidaris:

Miró, S.A., defensada per la Lletrada Sra. Varesc.

Zurita, S.A., defensada pel Lletrat Sr. Durán.

Part acusadora: el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Pombo.

Magistrat ponent Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA:

vers les 14:00 del dia 30 d'abril del 2014 Valverde estava treballant per compte de l’empresa ORG_2, S.L., realitzant tasques de millora i manteniment a l’ORG_1, propietat de la societat Miró, S.A., concretament fent feina de pintor, trobant-se a l’habitació 505 tapant les imperfeccions de la paret amb massilla. Per a fer dita feina el treballador disposava d’una escala de mà tipus tisora quina alçaria, que era de 3,11 metres, obligava al treballador a posar-se a cavall a la part més alta de l’escala, amb una cama a cada costat, i estirar el cos per poder arribar a la paret que estava massillant, doncs en aquell punt l’habitació tenia una alçada d’uns 4 metres.

En un moment donat, com sigui que el treballador Valverde no es podia subjectar a l’escala amb les mans ja que feia servir ambdues per efectuar els treballs, doncs en una mà hi tenia una quantitat de massilla i en l’altra l’espàtula amb la que aplicava la massilla a la paret, en estirar-se per arribar a tapar una imperfecció es desequilibrà, desestabilitzant-se també l’escala, saltant el treballador cap enrere per evitar que l’escala li caigués a sobre, caient al terra damunt la tapa d’un pot de pintura des d’una alçada d’uns tres metres.

A conseqüència de la caiguda, Valverde patí lesions consistents en luxació tancada del colze esquerre, que requerí tractament mèdic per a la curació, havent estat 60 dies de baixa laboral.

L’encarregat de manteniment de l’ORG_1 era l'acusat Pérez, nascut el XXXX, de nacionalitat francesa i sense antecedents penals, essent aquest responsable de les obres de manteniment i millora que es feien a l’hotel, qui donava diàriament instruccions als treballadors, entre ells al treballador Valverde, i qui va facilitar a Valverde l’escala de mà tipus tisora per fer les feines a l’habitació 505, malgrat ser coneixedor de la dificultat que comportava per al treballador la realització de la feina utilitzant dita escala, per la seva alçària en relació a l’alçaria del les parets i sostre de l’habitació 505.

La societat Miró tenia concertada una assegurança de amb la companyia d’assegurances Zurita.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en el seu escrit de qualificació provisional, qualificà els fets com a constitutius d'un delicte menor de lesions per imprudència greu, tipificat a l'article 117.2 del Codi penal, del qual estimà responsable penalment en concepte d'autor l’acusat Pérez, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, i demanà imposar a l’acusat la pena de dos mesos d’arrest nocturn condicional i sis mesos d’inhabilitació, així com el pagament de les despeses processals causades.

I, en concepte de responsabilitat civil i de conformitat amb el que disposa l'article 18 del Codi de Procediment Penal, el Ministeri Fiscal demanà la condemna de l’acusat Pérez, solidàriament amb els responsables civils Miró i la companyia d’assegurances Zurita, a indemnitzar a Valverde en les quantitats de 1.924 euros pels 60 dies d’Incapacitat Total Transitòria (ITT) i 3.750 euros en concepte de pretium doloris.

En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal modificà el seu escrit de qualificació provisional en el sentit de modificar el relat de fets afegint que les lesions que va patir consistents en luxació del colze esquerra li van produir una ITT de 60 dies, un pretium doloris de 2-2,5/7 i que el perjudicat va haver de portar una fèrula antebraquial amb embenat en cabestrell. També modificà la reclamació civil en el sentit que la indemnització en concepte d’Incapacitat Total Transitòria (ITT) es fixi en execució de sentència un cop la ORG_0 (CASS) informi si ha abonat alguna prestació al treballador lesionat per compte dels fets d’autes. I, finalment, sol·licità que el termini de suspensió de la condemna es fixés en dos anys.

En tot el restant, el Ministeri Fiscal ratificà el seu escrit de qualificació provisional.

RESULTANT TERCER. La Defensa de l'acusat Pérez i de la responsable civil solidària Miró, en el seu escrit de qualificació provisional, al·lega que el treballador tenia tot el material adequat per al treball que havia de desenvolupar, així com la formació necessària per fer-ho correctament i que l’accident es produí per descuit del mateix treballador, per no subjectar-se correctament a l’escala, per la qual cosa l'acusat no és responsable de l’accident.

Afegeix que l'acusat era treballador de la societat Miró, no de ORG_2, S.L., empresa aquesta de la que era assalariat Valverde, i Miró era client de ORG_2, S.L. i, en tant que client, no tenia cap obligació en relació a vetllar per a que els empleats de dita empresa complissin les mesures de seguretat.

Per tot això, la representació lletrada de l'acusat Pérez i de la responsable civil solidària Miró sol·licità l’absolució de l'acusat i, en conseqüència, que s’eximís de responsabilitat civil a Miró.

Subsidiàriament, en el negat cas que es considerés que l'acusat és autor del delicte que li imputa el Ministeri Fiscal, la responsabilitat civil derivada del delicte hauria de recaure en la companyia d’assegurances Zurita, atenent que l'acusat Pérez era treballador de Miró i aquesta societat estava assegurada per Zurita.

També de manera subsidiària, en cas de condemna de l'acusat Pérez, considera que la pena i els imports de la responsabilitat civil sol·licitats pel Ministeri Fiscal són exagerats, i que la pena màxima a imposar a l'acusat hauria de ser la de quinze dies d’arrest nocturn condicional i vuit dies d’inhabilitació. En quan a la responsabilitat civil, la indemnització pel pretium doloris s’hauria de fixar com a màxim en 2.500 euros i, en quan a la indemnització per Incapacitat Total Transitòria (ITT), només es podria reclamar la diferència entre el salari del perjudicat Valverde i l’import de la prestació que hauria rebut de la ORG_0 (CASS), que no queda acreditada en autes.

En l'acte del judici oral la Defensa de l'acusat ratificà el seu escrit de qualificació provisional, amb la precisió de que no s’hauria d’indemnitzar per la Incapacitat Total Transitòria (ITT) perquè, de ben segur, la ORG_0 (CASS) hauria abonat al treballador accidentat el cent per cent del salari per tractar-se d’un accident laboral.

RESULTANT QUART. La representació lletrada de la responsable civil solidària Zurita, en el seu escrit de qualificació provisional, manifestà el seu desacord amb l’exposició de fets del Ministeri Fiscal doncs no és cert en absolut que el seu defensat assumís les tasques de director o encarregat de l’empresa de pintura ORG_2, S.L., i que si ho feu fou com a organitzador dels treballs de l’esmentada empresa de pintura, no pas com organitzador dels treballs de l’ORG_1, ja que l’activitat no era la pròpia d’un hotel sinó d’una empresa de reformes en general i en especial de pintura.

Al·lega que l’empresa hotelera Miró tenia contractada una pòlissa d’assegurances que cobria la responsabilitat civil derivada de l’activitat pròpia d’una activitat hotelera, i quan Pérez assumia tasques d’organitzador dels treballs de reparació i pintura que havien de realitzar els treballadors de ORG_2, S.L. no es trobava assegurat per la pòlissa que assegurava les activitats pròpies d’un hotel.

Aquesta representació lletrada considerava que els fets eren constitutius d’un delicte d’imprudència amb resultat de lesions del que era responsable Gibert en sa qualitat d’administrador de ORG_2, S.L., empresa per la que treballava la víctima, per la qual cosa no li incumbeix cap responsabilitat civil a la companyia d’assegurances Zurita pels fets d’autes.

En l'acte del judici oral la representació lletrada de la responsable civil solidària Zurita reiterà i elevà a definitives les seves conclusions provisionals, afegint que l’obligatorietat de l’assegurança en l’actività hotelera era respecte de tercers, no dels treballadors de la pròpia empresa, i que l’obligació legalment establerta és la d’assegurar l’activitat dels danys que es poden realitzar a terceres persones en l’activitat hotelera però no en la de pintura.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats constitueixen un delicte menor de lesions per imprudència greu, tipificat a l’article 117.2 del Codi penal, doncs concorren tots els elements que integren dita infracció criminal, com son una acció u omissió comesa amb infracció del deure objectiu de cura, un resultat de lesions que precisaren tractament mèdic per a la seva curació i la relació de causalitat entre aquella actuació negligent i el resultat típic.

Ja té abastament declarat aquest Tribunal que perquè hom pugui ser declarat responsable criminalment del delicte de lesions per imprudència, ja sigui dels delictes major i menor de l’article 117, ja sigui per la contravenció penal de l’article 477, tots ells del Codi Penal, cal que concorrin els següents requisits: a) una acció u omissió comesa amb infracció del deure objectiu de cura; b) el resultat de lesions previst, en cada cas, en els esmentats articles; i c) la relació de causalitat entre l’actuació de l’agent i el resultat típic.

No es discuteix la concurrència del segon i tercer requisits, doncs consta suficientment acreditat que les lesions que patí el treballador Valverde foren conseqüència de la caiguda al terra des d’una alçada d’uns tres metres, quan es desequilibrà mentre estava pujat a una escala d’uns 3,11 metres, posat a cavall a la part més alta de l’escala amb una cama a cada costat, en estirar el cos per poder arribar a la paret que estava massillant que tenia una alçada d’uns 4 metres.

Cal analitzar si concorre el primer dels requisits, una acció u omissió comesa amb infracció del deure objectiu de cura.

La normativa aplicable al Principat en relació al cas d’autes ve relacionada a l’informe de la Inspecció de Treball, en especial l’article 37 del Reglament de seguretat i protecció de la salut en les obres de construcció, que específica: al punt h que és obligatori pujar, baixar i treballar de cara a l’escala; al punt r que els treballs a més de 3,5 metres d’altura, des del punt d’operació a terra, que requereixen moviments o esforços perillosos per a l’estabilitat del treballador, només s’efectuaran si s’utilitza un equip de protecció individual anticaigudes o s’adopten altres mesures de protecció alternatives; i al punt s que es prohibeix col·locar els peus en ambdós costats de l’escala i que no es podran utilitzar els últims graons per tal que la mateixa escala limiti el risc de caiguda.

Consta acreditat, per l’informe del Servei d’Inspecció de Treball (folis 6 i següents) i les manifestacions del mateix treballador accidentat, que aquest realitzava els treballs amb un peu a cada costat de l’escala treballant perpendicularment a l’escala, els treballs els realitzava a una alçada aproximada de 4 metres i tenia situats els peus en ambdós costats de l’escala, utilitzant el penúltim graó de l’escala per poder arribar a la zona on estava realitzant els treballs.

L’inspector de treball Carranza al seu informe conclou que l’accident es va produir per unes condicions de treball insegures i una manca d’organització dels treballs, ja que els treballs que el treballador tenia que realitzar es trobaven a una alçada aproximada de 4 metres, i per fer- ho disposava d’una escala plegable d’alumini, que havia posicionat en forma de tisora amb una alçada total de 3,11 metres, i que el motiu pel qual el treballador es va desequilibrar i va caure des d’una altura de més de 2 metres fou el moviment intempestiu de l’escala.

Al judici oral el mateix inspector de treball informà que no es va poder determinar com és produí l’accident, que l’accidentat va dir que es va desequilibrar, i que es va detectar incompliment motiu pel qual es va incoar un expedient disciplinari, doncs si bé la utilització d’escales no està prohibida, l’article 37 disposa que s’han de subjectar correctament peus i mans i que no es pot anar a cavall en el vèrtex de l’escala.

Després d’afegir que va comprovar que l’escala estava en bon estat, que el sistema de tancament era correcte i que no es va constatar cap incompliment de la norma en relació a l’estat, condicions i correcte funcionament de l’escala, tot feia pensar en un moviment del treballador, doncs treballava a cavall de l’escala, que malgrat no es pot pujar material per l’escala ell ho feia, pujant pasta amb una mà, quan sempre s’ha de pujar a l’escala agafat de tres punts, i que ha de poder agafar-se a l’escala quan es puja.

Preguntat si els van aconsellar o imposar de posar una bastida per acabar la feina, diu que no sap si va ser consell o imposició, però que en tot cas els va dir que no era manera de treballar i que s’havia de posar un punt d’ancoratge, o una escala més alta, i van decidir posar una bastida.

L’inspector de treball conclou que l’equip de treball proporcionat al treballador, en aquest cas l’escala de 3,11 metres, no era l’idoni per treballar en un sostre tant alt com el que tenia aquella habitació 505, que era d’uns 4 metres.

D’acord amb tot l’exposat, el Tribunal conclou que hi hagué incompliment de les normes de seguretat en el treball perquè el treballador Valverde realitzava les tasques de massillar la paret de l’habitació 505 de l’ORG_1 sense disposar d’un equip de treball adequat als treballs en alçada que efectuava, doncs no ho era l’escala que li fou proporcionada ja que, per la seva poca altura en relació a l’alçada del sostre, l’obligava a posicionar-se en el penúltim graó i a estirar-se per arribar als punts de la paret on havia d’aplicar la massilla, provocant així un desequilibri que desestabilitzà l’escala i fent que caigués al terra amb el resultat lesiu que ja ha estat descrit.

Decisio

CONSIDERANT SEGON. L'acusat Pérez és penalment responsable en el concepte d'autor del delicte menor ans definit, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.

Com ja té declarat aquest Tribunal, en els delictes d’homicidi o lesions per imprudència de tipus laboral la responsabilitat criminal pot abastar a totes aquelles persones que, ja sigui per les seves funcions de direcció o comandament, en qualsevol dels graus de la jerarquia empresarial, ja sigui per les seves funcions de mera execució, vinguin obligades al compliment de les normes de seguretat en el treball. Així, abasta no sols l’empresari i a l’encarregat de l’obra, sinó que també abasta a qui té facultat, de dret o de fet, per manar als empleats en tot el que fa referència a l’organització i execució del treball, doncs tots ells venen obligats a complir les mesures de seguretat per tal de prevenir accidents, així com a vetllar pel seu més estricte compliment per part dels treballadors que d’ells depenen.

Tot i que està acreditat que Valverde era treballador de l’empresa ORG_2, S.L., doncs al foli 161 de les actuacions consta certificació de la ORG_0 (CASS) que Valverde va constar d’alta a l’empresa ORG_2, S.L. des del 29 d'abril del 2014 fins al 13 de novembre del 2014, també consta provat que estava realitzant els treballs per compte de l’ORG_1 S.A. i seguint les instruccions de l'acusat Pérez, que era l’encarregat de manteniment de l’hotel.

Pérez, en tant que encarregat de manteniment de l’ORG_1 exercia també de fet d’encarregat dels treballs de millora i manteniment a dit hotel. Així ho té declarat el mateix acusat a la Batllia, malgrat que al judici oral ho desmentís, dient que ell no controlava el compliment de les mesures de seguretat i que la responsable de la seguretat era una tal Mercader, que treballava a recursos humans, el que també ha estat declarat al judici oral per la testimoni Romeu, si bé el també testimoni Vaquero, company de feina del treballador accidentat, al judici oral va declarar que no sabia qui era ni de quina Jennifer parlen.

A la Batllia l'acusat declarà: Que en relació a l’execució dels treballs el compareixent en començar la jornada laboral indicava als treballadors, les habitacions que havien de treballar, i les feines que havien d’efectuar... Que a tal efecte es proveïa als treballadors d’escala, la qual s’aprecia en autes al foli nº 13, guants i estris de pintura, rodets, pintura..... Que el compareixent a començament de jornada indicava les feines a efectuar, i durant la mateixa, anava fent rondes per veure que els treballs es feien acuradament i amb les garanties de seguretat corresponents.... Que en tot cas com ha indicat ell anava fent rondes per tota l’obra de reforma, que anava supervisant els treballs i que tothom respectés les normes de seguretat...Que insistia en què el material estigués sempre recollit i endreçat, i que els treballadors efectuessin les tasques encomanades respectant les mesures de seguretat i emprant també el sentit comú. Que per exemple si hagués vist un treballador pujat a l’escala en la forma que s’aprecia en la fotografia del foli nº 14, no ho hauria permès.

I aportà fotocopia del títol Oficial de Tècnic en Prevenció amb Funcions de Nivell Bàsic, en l’especialitat de Manteniment (foli 71).

Que l'acusat era l’encarregat dels treballs de manteniment i millora ho tenen també declarat els testimonis Vaquero, company de feina del treballador accidentat, Romeu, cap de recursos humans de l’ORG_1 S.A. des de febrer del 2015 i que era la cap de reserves al temps dels fets, i Gibert, Administrador únic de la societat ORG_2, S.L. i gerent de l’ORG_1 S.A..

Vaquero tant a la Batllia com al judici oral manifestà que era de Pérez de qui rebien les instruccions de la feina a realitzar.

Romeu a la Batllia té declarat que l’encarregat de coordinar aquelles tasques era el cap de manteniment de l’Hotel Pérez, i al judici oral que el cap de manteniment era Pérez i dirigia el treball dels treballadors de l’ORG_1. Cert que també declarà que al 2014 la persona responsable de verificar que els treballadors complissin les normes de seguretat era la Sra. Mercader però, com ja s’ha dit, d’aquesta tal Jennifer no sols Vaquero no en té cap noticia, sinó que tampoc se’n tingué coneixement durant la instrucció de la causa.

Gibert a la Batllia declarà que la persona que coordinava i organitzava aquells treballs era Pérez, cap de manteniment de l’hotel, i que Valverde va ser requerit per tal d’efectuar treballs de pintura posant-se sota les ordres de Pérez, que no hi havia ningú de ORG_2 que li donés instruccions, ni organitzés cap tipus de treball, facilités material o altre, i que era Pérez qui se’n cuidava igualment d’equipar convenientment al treballador. Al judici oral aquest testimoni declarà que era Pérez qui s’ocupava de donar les ordres i de comprar el material i donar-lo, que sabia que tenia la titulació de seguretat i que s’havia d’ocupar de les tasques de seguretat.

Altrament consta acreditat que fou l'acusat qui facilità al treballador accidentat l’escala per a fer els treballs a les parets i sostre de l’habitació 505, escala que com ja s’ha exposat no era adequada per a realitzar dits treballs, per la seva poca altura en relació a l’alçada del sostre, el que obligava al treballador a posicionar-se sobre el penúltim graó de l’escala, amb un peu a cada costat, per poder arribar a la zona on estava realitzant els treballs, el que comportava un evident risc de perdre l’equilibri i caure de l’escala al terra.

L'acusat, que en aquell moment era de fet la persona qui dirigia els treballs i vetllava per a la seva bona realització i tenia formació en matèria de seguretat, encara que fos bàsica, no va proporcionar a Valverde el material adequat per fer la feina en altura en condicions de seguretat.

CONSIDERANT TERCER. No concorren en l'acusat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal i que a efectes de fixació de la pena i de conformitat amb el que disposa de l'article 56 del Codi Penal, s'ha de tenir en compte que en la causació de l’accident laboral hi hagué també una conducta negligent del propi treballador accidentat Valverde pel mal ús que va fer de l’escala, pujant a l’escala fins a la part més alta, fins al penúltim graó, i posant-se a cavall amb una cama a cada costat, a la vegada que utilitzava les dues mans per realitzar el treball, la qual cosa li impedia subjectar-se a l’escala.

Cal tenir en compte que el treballador accidentat Valverde té declarat a la Batllia que tenia experiència com a pintor, i si bé al judici oral primerament va desdir-se, dient que com a pintor no tenia experiència ni formació, el cert és que va reconèixer que havia fets treballs de manteniment, que dins del manteniment havia fet treballs de pintura, pujant a escales a pintar sostres i que havia fet treballs de pintor. Així també ho té declarat el seu company de feina, Vaquero al judici oral qui, a preguntes de la defensa, manifestà que Valverde havia treballat de manteniment quasi 10 anys a Grandvalira, que era polivalent i feia de tot, i a preguntes del Tribunal que, quan el va anar a buscar era per pintar i que li constava que estava capacitat i tenia els coneixements basics per fer la feina.

La concurrència de la culpa del treballador accidentat no pot excloure la culpa de l’acusat però, a més a més de tenir efecte en l’àmbit de la responsabilitat civil, com més endavant s’exposarà, és un fet que el Tribunal pren en compte als efectes de la determinació de la pena a imposar a l'acusat.

Així, s’imposa a l'acusat la pena d’un mes d’arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, i inhabilitació per l’exercici de les funcions d’encarregat d’obra durant tres mesos.

CONSIDERANT QUART. De conformitat amb allò que disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, tot responsable criminalment ho és també civilment i, en dit concepte, condemnem a l'acusat Pérez a indemnitzar a Valverde en concepte de pretium doloris, avaluat com lleuger (2-2.5/7), en la quantitat que resulta de la repartició de culpes per la culpa concorrent del perjudicat, a raó del setanta (70) per cent per l'acusat i el trenta (30) per cent per l’esmentat perjudicat. L’import de la indemnització en concepte de pretium doloris es fixa en 3.750 euros, d’acord amb la jurisprudència d’aquest Tribunal, de la que l'acusat n’haurà de satisfer el setanta per cent, és a dir, la suma de 2.625 euros, amb els interessos legals fins al seu total pagament.

En concepte d’Incapacitat Total Transitòria (ITT), l'acusat haurà d’indemnitzar a Valverde en la quantitat que es fixi en execució de sentència, en la indicada proporció del 70, per la pèrdua salarial sobre la base de seixanta (60) dies de baixa laboral i en funció de la prestació que per aquest concepte hagués pogut rebre de la ORG_0 (CASS). Tot i que al foli 161 consta certificació de la ORG_0 (CASS) de que Valverde va constar de baixa per accident laboral des del 30 d'abril del 2014 fins el 12 de novembre del 2014, el temps d’Incapacitat Total Transitòria (ITT) s’ha determinat d’acord amb l’informe forense que fixà el temps de baixa laboral en 60 dies (folis 99 a 103)

És fet provat que l'acusat Pérez era empleat de la societat Miró, exercint funcions d’encarregat de manteniment, en conseqüència i d’acord amb el que disposa l’article 97 del Codi de Procediment Penal, s’escau declarar la responsabilitat civil solidària de dita societat juntament amb el responsable civil Pérez.

Tot i que consta que la societat Miró tenia concertada una pòlissa d’assegurances amb Zurita, de l’examen de dita pòlissa que consta als folis 122 a 125 se’n desprèn que el risc que cobreix l’assegurança és la responsabilitat civil que pugi derivar de l’activitat hotelera i de restauració front de tercers clients de la societat assegurada, però no el risc que prové d’altres activitats, encara que siguin realitzades pels seus empleats. Per aquest motiu, no hi ha lloc a declarar la responsabilitat civil solidària de la companyia d’assegurances Zurita.

CONSIDERANT CINQUÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, s’imposa a l’acusat Pérez el pagament de les despeses processals causades.

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà

D E C I D I M :

CONDEMNAR l’acusat Pérez com a responsable penalment en el concepte d’autor del delicte menor de lesions per imprudència greu, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena d’UN MES D’ARREST NOCTURN CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, i TRES MESOS INHABILITACIÓ PER A L’EXERCICI DE LES FUNCIONS D’ENCARREGAT D’OBRA, i al pagament de les despeses processals causades.

CONDEMNAR en concepte de responsables civils a l'acusat Pérez i a la societat Miró a indemnitzar, solidàriament, a Valverde en la suma de 2.625 euros, amb els interessos legals fins al seu total pagament, i en el setanta (70) per cent de la quantitat que es fixi en execució de sentència, en concepte de pèrdua salarial, sobre la base de seixanta (60) dies de baixa laboral i en funció de la prestació que per aquest concepte hagués pogut rebre de la ORG_0 (CASS).

ABSOLDRE a la companyia d’assegurances Zurita de la responsabilitat civil solidària pels fets d’autes.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.

Així per aquesta nostra sentencia, ho manem i signem.