INFLUÈNCIA SOBRE ELS INTERVINENTS EN EL PROCÉS

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Enric Anglada Fors Jacques Richiardi

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Enric Anglada Fors

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, vint-i-quatre de novembre del dos mil disset.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la Causa núm. 6000159/2015 seguida pel presumpte delicte major de protecció dels intervinents en el procés, contra l’acusat Amador, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana, en llibertat provisional en la present causa, defensat pel Lletrat Sr. Elías, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Diez, i ponent el Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. FETS OBJECTE D’ACUSACIÓ: En data 16 d’octubre del 2012, l'acusat Amador, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, aprofitant-se de la seva qualitat d’agent penitenciari al Centre Penitenciari de la Comella titular del carnet professional núm. AP110, i amb la finalitat d’ajudar al seu company i també agent penitenciari Montenegro -processat en el marc de la causa 6000119/15 subsegüent a la denuncia formulada en contra d’ell per ENTITY_8-, en aquell moment interna al Centre Penitenciari - posat de comú acord amb una tercera persona la identitat de la qual no s’ha pogut determinar, i amb l’ajut de la interna Herrera, pressionà a les també internes Amorós, Vall i Ferreras per tal d’aconseguir que les mateixes signessin juntament amb la interna Herrera un document de suport a Montenegro, document que el processat Amador s’encarregà de redactar i imprimir a l’interior de la presó i fer arribar posteriorment un cop signat a la representació lletrada de Montenegro, a fi que aquesta el pogués aportar en el marc de la causa seguida contra Montenegro a fi d’ajudar-lo i alhora desacreditar les acusacions de Izquierdo.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en el seu escrit de qualificació provisional, qualificà els fets com a constitutius d'un delicte major de protecció dels intervinents en el procés, tipificat a l'article 423 del Codi Penal, del qual estimà responsable en concepte d'autor l’acusat Amador, amb la concurrència de la circumstància agreujant d’abús d’autoritat de l’article 30.3 del Codi penal, i demanà imposar a l’acusat la pena de dos anys de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com la pena complementària de suspensió per a l’exercici de l’ofici o càrrec per un període de dos anys, de conformitat amb l’article 28.2 b) del Codi penal, i al pagament de les despeses processals causades.

RESULTANT TERCER. La defensa de l'acusat, en el seu escrit de qualificació provisional, plantejà la qüestió prèvia de la nul·litat del xat, al·legant que l’admissió del resultat d’una intervenció de les comunicacions, ignorant-se com s’ha realitzat i si ha pogut ser aportada per algú de manera voluntària, sense coaccions, que tingués dret a l’accés a dites converses en ser-ne part, és donar porta oberta a totes les proves obtingudes amb vulneració de drets fonamentals quan són presentades anònimament. Per la qual cosa entén que correspon decretar la nul·litat de dites converses així com de totes les declaracions realitzades en relació a les mateixes, afegint que en no tenir-se constància que la conversa hagi estat revelada per un dels seus interlocutors, no es pot considerar una troballa casual, ja que aquesta només pot ser tinguda com a prova si ha estat obtinguda de manera jurídicament no objectable.

De manera subsidiària la defensa de l'acusat manifestà el seu desacord amb l’exposició dels fets i la qualificació del Ministeri Fiscal, sol·licitant l’absolució del seu defensat.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. La defensa de l'acusat, en el seu escrit de qualificació provisional, plantejà la qüestió prèvia de la nul·litat del xat, en referència a la nul·litat de la prova documental que fou aportada als autes consistent en extracte d’un xat mantingut per distintes persones, segons sembla agents del Cos Penitenciari, entre ells l'acusat Amador, i que consta als folis 97 a 168.

El Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre de 1950, en el seu article 8 disposa que tota persona té dret al respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i de la seva correspondència, i que tota ingerència sols pot ser d’una autoritat pública quan sigui prevista per la llei i que constitueix una mesura que, en una societat democràtica, és necessària per a la seguretat nacional, la seguretat pública, el benestar econòmic del país, la defensa de l’ordre i la prevenció de les infraccions penals, la protecció de la salut o de la moral, o la protecció dels drets i llibertats d’altre. I el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 16 de desembre de 1966, en el seu article 17, vetlla per la prohibició d’ingerències arbitraries i/o il·legals en la vida privada de les persones.

D’acord amb el que disposa el Conveni de Roma, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) exigeix que les intervencions de les comunicacions, en quan constitueixen un greu atac a la vida privada i al dret genèric al secret de les comunicacions, sempre han de tenir suport en una llei precisa, clara i detallada, han de sotmetre’s a la jurisdicció, perseguir un objecte legítim i han de ser realment necessàries per aconseguir l’objectiu, dins dels mètodes propis de una societat democràtica havent-se, a més a més, de possibilitar al propi interessat el control de la seva licitud i regularitat, al menys ex post a la pràctica de la intervenció (sentències del TEDH de 6 de setembre de 1978 (TEDH 1978\1, cas Klass), de 25 de març de 1983 (TEDH 1983\4, cas Silver), de 2 d'agost de 1984 (TEDH 1984\1, cas Malone), de 24 de març de 1988 (TEDH 1988\2, cas Olson), de 20 de juny de 1988 (TEDH 1988\16, cas Schönenberger-Dumaz), de 21 de juny de 1988 (TEDH 1988\3], cas Bernahab), de 24 d’abril de 1990 (TEDH 1990\2, cas Huvig) y de la mateixa data (TEDH 1990\1, cas Kruslin), de 25 de març de 1998 (TEDH 1998\9, cas Haldford) y de 30 de juliol de 1998 (TEDH 1998\31, cas Valenzuela).

I aquesta protecció s’ha estès al contingut del correu electrònic i navegació per internet (TEDH, sentència 3 d'abril del 2007, cas Copland v. Regne Unit, demanda nº. 62617/00), havent declarat el Tribunal que no hi ha dubte de que l’accés als arxius de l’ordenador personal del demandant i la condemna resultant constitueix una ingerència de les Autoritats públiques en el dret a la vida privada de l’interessat, un intromissió que vulnera el Conveni si no es compleixen els requisits de l’apartat 2 de l’article 8 del Conveni (TEDH, sentència 30 de maig del 2017, cas Rueda v. Espanya, demanda nº 32600/12).

La Constitució del Principat en el seu article 3. 4 diu que els tractats i acords internacionals s’integren en l’ordenament jurídic a partir de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i en l'article 5 proclama la vigència a Andorra de la Declaració Universal dels Drets Humans. I també la mateixa Constitució en el seu article 15.2 garanteix “el secret de les comunicacions, llevat el cas de manament judicial motivat”.

I així, la Jurisprudència ha declarat que en un estat de dret, modern i democràtic com el que ens ha donat la Constitució de 1993, que proclama com a valors màxims del nostre ordenament la llibertat, la justícia, la democràcia i el progrés social, la mesura d’investigació consistent en la intervenció de les comunicacions no s’ha de contemplar sols des del punt de vista de l’eficàcia de la mesura per a la investigació d’uns fets delictius, sinó des del punt de vista de que és una intromissió en el dret fonamental a la intimitat de les persones, més concretament una la restricció del dret fonamental al secret de les comunicacions. Aquest és un tret distintiu d’un estat democràtic front un estat policíac, la supeditació de l’eficàcia al respecte dels drets fonamentals (Sala Penal del TSJ sentència núm. 15-08, de 10 d’abril del 2008, Rotlle núm. 43/07, Causa núm. TC-113-3/05).

La regulació de les comunicacions es troba en l’article 87 del Codi de Procediment Penal, i de ella resulta que la restricció del dret fonamental sols és possible quan els fets investigats revesteixin indicis de delicte major i s’ha de fer mitjançant aute del Batlle instructor, estan sotmesa l’execució de la mesura al control jurisdiccional i limitada temporalment.

Decisio

CONSIDERANT CINQUÈ. Apreciada pel Tribunal la nul·litat de la prova documental constituïda per la còpia de l’extracte del xat mantingut entre agents del Cos Penitenciari que consta als folis 97 a 168, cal determinar l’abast de la nul·litat de dita prova.

La Jurisprudència s’ha manifestat al respecte a la sentència de la Sala penal del Tribunal Superior de Justícia núm. 15-08, de 10 d’abril del 2008, Rotlle núm. 43/07, Causa núm. TC-113-3/05, i a l’aute de la mateixa Sala de 20 de maig del 2011, Rotlle núm.29/10 Causa núm.TC-231-3/02, resolucions en les que es cita la coneguda doctrina anglosaxona dels fruits de l’arbre enverinat, segons la qual qualsevol prova que directa o indirectament i per qualsevol nexe se la pugui relacionar amb la prova declarada nul·la, ha de ser igualment declarada nul·la. La Jurisprudència però assenyala que aquesta doctrina representa una posició maximalista que s’alinea amb la coneguda, i ja superada, doctrina de la causalitat material o de la conditio sine qua non, i que en aquesta matèria procedeix aplicar la doctrina de la causalitat adequada, de manera que quan tant l’article 9.3 de la Llei qualificada de la Justícia com l’article 1.2 del Codi de Procediment Penal parlen de proves obtingudes directament o indirectament..., s’ha d’esbrinar quina és la connexió entre la prova nul·la i la prova que, de manera prou entenedora, conceptuarem de prova contaminada, partint de que entre les dues hi hagi una connexió causal, doncs si no hi ha cap connexió causal, si la prova té un origen independent de la prova nul·la, no presentarà cap dubte la seva plena validesa i eficàcia. Així, partint de que hi ha una connexió causal entre la prova nul·la i la prova contaminada, per a que aquesta segona vingui també privada de validesa ha d’haver- hi entre ambdues el que la doctrina anomena una connexió d’antijuridicitat, que vol dir que no està fonamentada en la pura causalitat material sinó en una causalitat jurídica, de manera que per a que la prova incriminatoria vingui contaminada per la prova nul·la i, per tant, manqui de caràcter incriminatori, ha de tenir vinculació directa i portar causa única de la prova nul·la.

En el cas d’autes, el Tribunal aprecia la vinculació directa i causa única entre la prova nul·la, la còpia del extracte del xat mantingut entre agents del Cos Penitenciari que consta als folis 97 a 168, i la prova indiciaria que podria resultar de les manifestacions a la Batllia de l'acusat Amador, en ser preguntat en relació a les converses mantingudes en el xat, doncs no hi havia altra font de prova de l’existència del xat que la revelació anònima i il·legítima del seu contingut feta arribar al Director del Centre Penitenciari en data 19 de febrer del 2013.

I la conclusió és que tota la prova de càrrec que eventualment pogués resultar de les proves a practicar en l’acte del judici oral esdevindria també nul·la per la seva vinculació directa i única amb la prova declarada nul·la, per la qual cosa procedeix estimar la qüestió prèvia al·legada per la representació lletrada de l'acusat Amador, a l’inici de la sessió del judici oral, i dictar la seva absolució.

CONSIDERANT SISÈ. Atesa l’absolució de l'acusat, procedeix declarar d’ofici les despeses processals causades.

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Tribunal de Corts,

D E C I D E I X:

Absoldre Amador del delicte major de protecció dels intervinents en el procés pel quin veia acusat, declarant d’ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.

Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.