FURT AMB FORÇA EN LES COSES

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Recio Enric ANGLADA FORS

Concepció Baron Mora

Andorra la Vella, vint-i-cinc d’octubre del dos mil onze

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-023-3/11 seguida pel presumpte delicte major continuat de furt amb força en les coses, contra Quesada, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana, solter, pres per raó de la present causa, i defensat per la lletrada Sra. Salcedo, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Amador i actuant de ponent i redactor de la sentència el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

que són fets provats que, vers les 3.00 hores de la matinada del 28 de febrer del 2011, el processat Quesada, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i condemnat per sentències de dates 30 d’octubre del 2007, 27 d’octubre del 2008, 30 de març del 2011 i 5 d’abril del 2011, dictades en el marc de les causes núm. TC- 096-3/06, TC-051-5/07, TC-035-3/10 i TC-079-1/09, com autor del delicte major continuat de furt amb força en les coses, entrar al vehicle marca Mega, model Club, matrícula AND-(...) i propietat de Garzón, que es trobava estacionat al carrer Mirador de la vila d’Encamp, violentant el pany de la porta del conductor. Un cop al seu interior, causà desperfectes al tablier del cotxe, arrencà l’aparell lector de CD, i cremà amb un encenedor un dels cinturons de seguretat i el seient del darrera del turisme, quin cost de reparació total, segons el pressupost al seu dia aportat al seu dia, ascendeix a 1.592,24 €, essent controlat dins del vehicle per agents del Servei de Policia.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets d’un delicte major continuat de furt amb força en les coses, tipificat i penat a l’article 199.1.a del Codi Penal, del qual en considera responsable, en concepte d’autor, al processat Quesada, amb la concurrència de la circumstància modificativa de la responsabilitat penal, agreujant de reincidència.

Demana s’imposi a l’encausat la pena de dos anys de presó, així com el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil sol·licita que el processat indemnitzi a Jean Pierre C. C. en l’import de 1.592,24 € i a Varesc en la suma que resulti acreditada en període d’execució de Sentència pels desperfectes ocasionats a llurs vehicles respectius.

En l’acte del judici oral ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals, modificant-les només en el sentit que qualifica el delicte en grau de temptativa, tot i que la pena demanada ja es tenia en compte, afegint que sol·licita una pena de presó però que el dia que es pugui arribar a tenir una infraestructura més adequada, aquesta mesura pugui ser modificada, podent seguir mentrestant tractament al centre penitenciari. Respecte a la responsabilitat civil, afegeix a la seva reclamació per compte del Sr. C. tots aquells danys i perjudicis que li hagin pogut produir aquests fets, import del taxis, perjudicis per tenir el vehicle parat, perjudici moral o agreujament de la seva patologia, deixant-ho pel període d’execució de sentència, i respecte al Sr. C., en no haver-se presentat i sense saber si vol reclamar, demana reserva d’accions al seu favor.

RESULTANT: que la defensa del processat no comparteix l’exposició de fets efectuada pel Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, reconeixent únicament haver entrat a dins del vehicle propietat del Sr. C., havent causat desperfectes al tablier, a l’aparell de lector de CD, al cinturó de seguretat que va cremar i per tant al seient, però negant haver forçat el pany per quan la porta del vehicle estava oberta. Considera que els fets són constitutius del delicte menor de danys dolosos de l’article 223.1 del Codi Penal perquè el seu defensat no tenia cap ànim de lucre ni cap ànim d’apropiació de cap cosa, essent doncs únicament responsable d’aquests fets que reconeix i no de la resta de fets que se li volen imputar.

Considera que són d’aplicació al seu defensat les circumstàncies excloents de la responsabilitat penal previstes als articles 27.4, 27.5 i 27.6 del Codi Penal, per la qual cosa demana que aquest sigui absolt i sigui posat en llibertat immediata.

Subsidiàriament, demana que si aquest Tribunal considera que malgrat les seves circumstàncies personals, es pot condemnar penalment el seu defensat, que aquesta condemna sigui una mesura eficient, altra que la mesura d’empresonament sinó que una mesura educativa especialment adaptada a la personalitat del Sr. R.. En efecte, tenim comprovat que la mesura d’arrest domiciliari o nocturn o bé de presó no impedeix la reiteració de fets delictius en el cas del Sr. R. i que no podem continuar sense donar una resposta que permeti evitar la reiteració de tal comportament. A la vista de l’informe redactat pel psiquiatre que consta en els folis 112 i 113, existeix la possibilitat de sotmetre el seu defensat a una mesura de reeducació no només per evitar que consumeixi alcohol sinó que per evitar que tingui ganes de consumir-ne i pot ser reduint el seu sentiment d’ansietat. Havent de saber per quin motiu no pot evitar consumir alcohol i tractar el problema.

A l’acte de la vista oral ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals, insistint en que si el Tribunal condemna al seu defensat hauria de ser amb una mesura de seguretat per evitar la reiteració del delicte i afavorir la seva reinserció, amb internament en centre especial com pot ser l’escola de Meritxell amb un seguiment de l’educador que tenia fins ara, i associat amb un tractament al servei de salut mental. Respecte a la responsabilitat civil, demana que es tingui al Sr. C. com a desistit i que no escau fer-li reserva d’accions. En quant al Sr. C. pels danys materials s’oposa a que se li indemnitzi el pany i respecte a les altres destroces que estan reconegudes, no s’hi oposa, demanant que sigui en període d’execució de sentència de dir quina és la quantitat exacta perquè caldria aportar la factura exacta del que s’ha reparat i un pressupost del que cal reparar. Respecte a les altres reclamacions que ha efectuat es poden discutir en període d’execució de sentència però caldria efectuar una pericial mèdica per determinar la causa-efecte. Sobre el taxi i la immobilització s’hauria de fer també en període d’execució de sentència.

Reitera la petició de llibertat pel seu defensat feta al seu escrit de qualificació, oposant-se el Ministeri Fiscal, al mateix acte.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats no són constitutius del delicte major continuat de furt amb força, en grau de temptativa, previst i penat a l’article 199.1 a) del Codi Penal, del que acusava el Ministeri Fiscal al processat, tota vegada que no ha quedat suficientment provat que fos aquest, el qui, amb l’ajut d’un objecte punxant, forcés el pany de la porta del copilot del vehicle marca Peugeot, model 306, matrícula AND-(...), propietat de Varesc, que es trobava estacionat a l’aparcament del Tremat, radicat a proximitat del XXXX, i causés desperfectes al mateix.

Dit això, s’ha de concloure amb l’absolució del processat pel que fa al dit delicte major continuat de furt amb força en grau de temptativa del que venia acusat.

CONSIDERANT: que els fets declarats provats son només legalment constitutius d’un sol delicte major de furt amb força en les coses, en grau de temptativa, tipificat i penat a l’article 199.1.a) en relació a l’article 17 del Codi Penal, puix que del relat fàctic es desprèn clarament la concurrència en el cas d’autes de tots els elements configuradors de l’esmentat tipus penal, tota vegada que se’l trobà “in fraganti” a l’interior del vehicle, havent arrencat utilitzat força el lector de CD del mateix, el qual estava a terra preparat per endur-se’l, el que evidència l’existència d’un ànim de lucre.

Que contràriament al que al·lega la defensa del processat no es pot considerar els fets d’autes com a constitutius d’un delicte menor de danys dolosos de l’article 223.1 del Codi Penal, compte tingut que, com s’acaba de dir, l’ànim d’apropiació ha quedat degudament acreditat, i per tant els danys ocasionats al vehicle de referència queden incardinats dins del tipus penal referit de furt en grau de temptativa.

CONSIDERANT: que del dit il·lícit penal n’és responsable en concepte d’autor el processat Quesada, per haver realitzat personalment els fets que l’integren, de conformitat amb el que disposen els article 20 i 21 del Codi Penal, com resulta de la prova practicada a l’acte del judici oral i singularment de la declaració del perjudicat, el que explicità com havia deixat el seu vehicle un cop estacionat, i dels agents del Servei de Policia que participaren en la detenció de l’acusat.

CONSIDERANT: que en el present cas concorre en el processat la circumstància modificativa de la responsabilitat penal, agreujant de reincidència, prevista a l’article 30.7 del Codi Penal, sense que concorri cap circumstància excloent o atenuant de la responsabilitat criminal, ni les excloents compreses als articles 27.4, 27.5 i 27.6 del Codi Penal, invocades per la seva defensa, ni tant sols les mateixes com a eximents incomplertes, tota vegada que de la prova pericial practicada en autes, i concretament de la pericial mèdico- psiquiàtrica efectuada pel Dr. Escolano, es deriva que, si bé l’encausat té una certa predisposició a cometre furts particularment sota els efectes de l’alcohol, i que presenta un retard mental lleu, el cert és que el mateix no es produït per cap causa orgànica prèvia, sinó degut a factors fonamentalment socioculturals, resultant de l’exploració psicopatològica realitzada pel dit perit, que no presenta alteracions psíquiques clínicament manifestes i que té plena consciència de que fa quelcom mal fet quan porta a terme actes com els que se li imputen en la present causa, el que demostra que té capacitat suficient de discerniment entre el bé i el mal, i encara que intel·lectualment sigui una persona limitada, la seva capacitat volitiva la té conservada, com es desprèn de la seva facilitat per introduir-se al vehicle i intentar sostreure el que troba dins del mateix.

En el cas d’autes tampoc es pot apreciar, a diferència de l’al·legat per la defensa de R., l’estat d’embriac com a circumstància modificativa de la responsabilitat penal, ni com a eximent complerta, ni incomplerta, ni tampoc com a atenuant, doncs aquesta per poder-la apreciar com a tal i incloure-la dins dels articles 28 o 29 del Codi Penal, ha de tenir una causa fortuïta o involuntària, la qual no es dona en el cas que ens ocupa, com queda palès amb l’actuació del propi processat, que es plenament coneixedor de que la ingesta de begudes alcohòliques li produeix una situació anòmala en el seu comportament ; essent d’afegir que l’acusat és totalment conscient de que el beure li comporta un estat de descontrol, el qual ens emmarca dins de les denominades “actio liberae in causa”, i que aquesta conducta compulsiva li pot comportar una alteració del seu control emocional i possibilita un comportament real transgressor per part del processat.

No obstant això, tant el retard mental lleu, com el consum d’alcohol per part de l’encausat seran valorats pel Tribunal dins del marc de l’article 56 del Codi Penal. Així mateix es tindrà en compte, a efectes de penalitat, el disposat a l’article 54.1 del mateix Text punitiu, referent a la temptativa del delicte.

CONSIDERANT: que tot responsable criminalment d’una infracció penal ho es també civilment, de conformitat amb allò que estableix l’article 94 del Codi Penal, i, per tant, el processat Quesada haurà d’indemnitzar al perjudicat Garzón en la suma que resulti acreditada en període d’execució de Sentència, respecte als danys ocasionats al vehicle, despeses d’immobilització del mateix i de taxis utilitzats en substitució del seu turisme, així com el perjudici moral sofert a conseqüència dels fets d’autes.

CONSIDERANT: que d’acord amb el que disposen els article 100.2 del Codi Penal i 174, 175.2 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l’acusat el pagament de les despeses processals causades.

CONSIDERANT: que atès la demanda de posada en llibertat formulada per la defensa del processat en l’informe realitzat a l’acte del judici oral, i vist el contingut de la present Sentència, no procedeix donar lloc a la dita pretensió.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

FALLEM : que hem d’absoldre i absolem Quesada del delicte major continuat de furt, en grau de temptativa, pel qual venia acusat.

Que hem de condemnar i condemnem a Quesada, com a responsable penal en concepte d’autor d’un delicte major de furt amb força en les coses, en grau de temptativa, amb la concurrència de la circumstància modificativa de la responsabilitat penal agreujant de reincidència, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ FERMA.

En concepte de responsabilitat civil, es condemna al processat Quesada a indemnitzar al perjudicat Jean Pierre C. en la suma que resulti acreditada en període d’execució de Sentència, respecte als danys ocasionats al vehicle, despeses d’immobilització del mateix i de taxis utilitzats en substitució del seu turisme, així com el perjudici moral sofert a conseqüència dels fets d’autes, el qual s’haurà de determinar desprès de la pràctica, en dit tràmit, de la corresponent prova pericial médico- forense.

Es denega la petició en llibertat provisional del processat, efectuada per la seva representació lletrada en l’acte de la vista oral.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’apel·lació per davant d’aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.