LESIONS DOLOSES - HOMICIDI -LESIONS DOLOSES (VIOLÈNCIA DOMÈSTICA)-MALTRACTAMENTS HABITUALS EN L'ÀMBIT DOMÈSTIC

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Pombo Concepció BARON MORA Serra

Andorra la Vella, disset de juliol del dos mil dotze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-076-6/11 seguida pels presumptes delictes, major de lesions causades amb arma amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima i maltractament en l'àmbit domèstic, menors continuat de maltractament en l'àmbit domèstic i lesions doloses que han requerit una primera assistència mèdica per la seva consolidació i, contravenció penal de lesions doloses, contra Gálvez, nascuda el XXXX, filla de XXXX i de XXXX, de nacionalitat colombiana, casada, de professió dependenta, presa per raó de la present causa i defensada per la Lletrada Sra. Benitez, i contra Herrera, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat portuguesa, casat, de professió cambrer, i defensat per la Lletrada Sra. Cañellas, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Marcos i actuant de ponent el Magistrat Sr. Jean Marie Ferrandez, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

són fets provats que els processats Herrera, nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa i Gálvez, nascuda el XXXX, de nacionalitat colombiana, ambdós sense antecedents penals, mantenien una relació sentimental d'ençà nou anys, havent estat parella de fet durant set anys i casats els dos darrers. Aquesta relació però s'havia anat degradant progressivament, fins al punt de plantejar-se la separació. Els mesos previs als fets d'autes compartien pis per motius econòmics, si bé en habitacions separades.

En data 11 d'agost del 2011, vers les 9.40 hores, trobant- se els processats a la cuina del seu domicili, s'inicià una discussió amb intercanvi d'insults, que derivà ràpidament en agressió, quan na Gálvez esgarrapà el coll d'en Herrera, que respongué propinant-li un primer cop amb la mà dreta tancada i seguidament un altre cop amb la mà esquerra, afectant-li el rostre, i que desplaçà la processada vers els fons de la cuina, al costat d'un petit moble que es trobava recolzat a la paret i en quina part superior hi havia un suport amb varis ganivets, agafant aleshores la processada dos d'ells, exhibint-los per davant d'en Herrera, qui al seu torn la subjectà pels braços i li donà varis cops amb el genoll a les cames aconseguint així que aquesta deixés caure un dels ganivets al terra i l'altre a l'aigüera de la cuina, marxant Herrera tot seguit vers el seu dormitori, moment en que la processada, agafant de nou el ganivet que era a l'aigüera -de 20 cm de fulla-, s'hi atansà per l'esquena i li clavà el ganivet a la zona lumbar esquerra, penetrant uns vuit centímetres de fulla amb una trajectòria pràcticament horitzontal, per a retirar-lo immediatament, i començant Herrera a sagnar de manera significativa. L'acusada es dirigí a l'altre extrem del passadís fent cas omís de les seves peticions d'auxili.

En aquestes circumstàncies Herrera anà a buscar el seu mòbil per tal de demanar ajuda i en no trobar-lo, sortí al replà on tampoc trobà ningú que el pogués auxiliar, entrà novament al domicili aconseguint finalment trobar el mòbil, trucant ell mateix als serveis mèdics d'urgència, restant a l'espera recolzat contra la paret.

Durant tot aquest temps i mentre Herrera era ja assistit pel servei mèdic que el duria a l'hospital, la processada Gálvez aprofità per netejar la sang del pis.

A conseqüència de l'agressió patí una hiperèmia conjuntival esquerra, equimosis tumefacció sobre l'arc ciliar esquerra, equimosi tumefacció sobre malar esquerra, equimosi al marge entero lateral dret supraclavicular, equimosi al marge extern del braç dret i zona erosiva al marge anterior de la cuixa esquerra.

Com a conseqüència de l'apunyalament el processat

Herrera patí una ferida inciso-punxant que penetrà la paret abdominal posterolateral, fosa lumbar esquerra, mitjançant instrument dotat de vora tallant amb afectació interna: hematoma retroperitoneal esquerra, ferida petita del pol inferior de la melsa, ferida a la cua del pàncreas i ferida/esquinç al mesocòlon, que requeriren tractament quirúrgic.

En dates anteriors als fets d'autes, s'havien produït altres episodis d'agressions amb empentes i insults entre ambdós implicats, havent arribat la processada Gálvez a clavar en una ocasió un ganivet a la porta de l'habitació on romania tancat el processat Herrera.

No ha quedat provat que un mes abans, el dia 11 de juliol del 2011, Herrera agafés fortament pel coll i braços na havent retirat el Ministeri Fiscal l'acusació per aquest fet.

Fonaments de dret

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius dels delictes majors de lesions doloses causades amb arma i amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima i del delicte major de maltractament en l'àmbit domèstic, tipificats als articles 115.2 i 114.2 del Codi Penal, dels delictes menors continuats de maltractament en l'àmbit domèstic i lesions doloses que han requerit una primera assistència mèdica per la seva curació, tipificats als articles 114.1 113.1 del Codi Penal, retirant a l'acte del judici oral l'acusació pel que fa a la contravenció penal prevista a l'article 476.2 del Codi Penal.

Estima responsable en tant que autora, a la processada , dels delictes majors de l'article 115.2 i 114.2 del Codi Penal i, al processat Herrera, en el mateix concepte d'autor, és responsable penal dels delictes menors dels articles 114.1 i 113.1 del Codi Penal.

Considera que no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, oposant-se a l'eximent de legítima defensa i a l'atenuant d'obcecació o arravatament, al·legats per la defensa de l'acusada, manifestant, d'una banda, que l'acusada arremeté contra el perjudicat quan ja era finalitzat l'enfrontament i, d'altra, que l'atenuant d'obcecació no és d'aplicació en una baralla.

Demana s'imposi la pena de tres anys de presó ferma pel delicte major de lesions doloses causades amb arma, de l'article 115.2 i, la pena d'un any de presó condicional, pel delicte de l'article 114.2 a , amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys.

Respecte al processat Herrera demana la pena de tres mesos d'arrest nocturn condicional i multa en la quantia de 500 euros pel delicte tipificat a l'article 113.1 i, la pena de quatre mesos de presó condicional pel delicte de l'article 114.1 del Codi Penal, fixant el termini de suspensió de la condemna en dos anys. Finalment demana l'absolució per la contravenció penal de la qual venia acusat.

Sol·licita tanmateix s'imposi el pagament solidari de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil ho deixa a l'apreciació del Tribunal, atès que ambdós és troben legalment assistits per lletrat, reclamant en nom de la ORG_0 la quantitat de 16.771,64 euros, import de les prestacions mèdiques acreditades que haurà d'abonar la processada .

Decisio

CONSIDERANT: que d'acord amb el principi acusatori i atesa la retirada d'acusació per part del Ministeri Fiscal pel que fa els fets comesos el dia 11 de juliol del 2011, s'ha d'absoldre el processat de la contravenció penal de la qual venia acusat.

CONSIDERANT: que els fets declarats provats són, d'un costat, constitutius del delicte major de lesions doloses causades amb arma, previst i penat a l'article 115.2 del Codi Penal, i del delicte major de maltractament a l'àmbit domèstic, tipificat a l'article 114.2 del Codi Penal, doncs la prova practicada ha permès al Tribunal establir que concorren tots i cadascun dels elements conformadors dels referenciats tipus penals, tota vegada que l'acusada , i això mai ho ha negat, va clavar un ganivet de cuina al seu marit, el també processat Herrera, tot just en acabar una discussió, en el decurs de la qual havien existit cops i insults mutus.

El fet que l'acusada tant sols va introduir 8 del 20 centímetres que tenia la fulla del ganivet que va emprar posat en relació amb l'informe de la doctora forense explica la qualificació dels fets pels delictes esmentats, en lloc del delicte d'homicidi en grau de temptativa pel qual havia estat inicialment processada.

D'altra banda i pel que respecta a l'acusat Herrera els fets declarats provats són constitutius d'un delicte menor de lesions doloses que han requerit assistència mèdica i d'un delicte menor de maltractaments a l'àmbit domèstic, previstos i penats respectivament als articles 113.1 i 114.1 del Codi Penal, doncs l'acusat en el decurs de la discussió que mantenia amb la seva dona, la també processada , li donà, en resposta a una esgarrapada que aquella li produí al coll, dos cops a la cara produint-li una lesió a l'ull que va requerir assistència mèdica, així com altres lesions als braços i cames on la copeja amb el genoll.

La lesió a l'ull va poder ser observada immediatament pels agents interventors (PO368) que així ho van confirmar a l'acte de la vista oral, com també van confirmar que l'apartament era net de sang a la seva arribada.

CONSIDERANT: que de conformitat amb les disposicions dels articles 20 i 21 del Codi Penal i Herrera són responsables penals en concepte d'autors dels delictes dels quals venen acusats per haver realitzat personalment el fet punible.

CONSIDERANT: que no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal en cap dels dos acusats.

La defensa de l'acusada al·lega com a causa eximent de la responsabilitat penal de la seva representada la circumstància de legítima defensa, regulada a l'article 27.1 del Codi Penal, i de manera subsidiària l'atenuant d'arravatament o obcecació, de l'article 29.1 del Codi Penal.

Que per a poder parlar de legítima defensa "estrictu sensu" amb valor d'eximent complerta o incomplerta es requereix l'existència d'una primera agressió il·legítima que provoca en l'agredit la necessitat de defensa. En el present cas, la primera acció física d'agressió que es produeix en el decurs de la discussió que mantenien els esposos prové precisament de la mateixa acusada que esgarrapa el coll de l'acusat.

Ara bé, si del que es tracta és d'apreciar legítima defensa, atenent una situació de maltracte habitual de la que aquella era víctima, aquest fet no ha quedat acreditat, i sí únicament que la relació sentimental i de parella s'havia deteriorat, sent freqüents (darrerament) les discussions i problemes. Precisament existeixen altres element que contradiuen aquesta pretesa situació de maltractament habitual, doncs ella mateixa es defineix com una persona "malgeniada" el que es podria entendre com una persona tendent a enfadar-se i patir llampecs d'ira. El seu propi marit la defineix com una persona gelosa i controladora i es relata a l'acte de la vista oral altre incident protagonitzat per l'acusada i no desmentit per ella en el que clava una ganivet a la porta de la habitació, on romania tancat el seu marit, ço que casa mal amb una persona presumptament maltractada i sotmesa.

És interessant destacar en aquest punt la declaració dels testimonis, veïns de l'escala, com el Sr. Sainz que confirma a l'acte de la vista que normalment no es sentien veus provenint del pis dels encausats i que el dia dels fets únicament es sentí la veu d'un home que cridava demanant socors i una ambulància, trucant aleshores el declarant al Servei de Policia. En el mateix sentit Elías que malgrat no identificar les paraules proferides, doncs no coneix la llengua perquè estava passant uns dies a casa d'uns parents, declarà que sentí les veus d'un home i d'una dona, la d'ella molt exaltada i la d'ell intentant calmar la situació.

A major abundament i compte tingut que els elements o requisits de la circumstància al·legada són la necessitat de defensa i la proporcionalitat del mitjà emprat no es pot apreciar quan la reacció defensiva s'anticipa al presumpte atac, ni tampoc, tal i com al·lega el Ministeri Fiscal, quan aquesta es produeix una vegada l'incident havia acabat, precisament en haver aconseguit en Herrera que aquella deixés caure els ganivets i aquell marxà en direcció a la seva habitació, sent aleshores agredit per l'esquena. Hi ha una absoluta manca de necessitat de defensa i desproporció de la resposta.

CONSIDERANT: que la mateixa defensa demana subsidiariament li sigui aplicada l'atenuant d'arravatament u obcecació, prevista a l'apartat ú de l'article 29 del Codi Penal, que diu: "obrar per causes o estímuls que hagin produït arravatament, obcecació o un estat passional d'una importància semblant"

És a dir, que es tracta d'una circumstància a una escala inferior a l'estat mental transitori però suficient per haver afectat la capacitat o enteniment i que va més enllà de la mera reacció colèrica.

L'estímul desencadenant ha de ser elevat per a poder considerar la reacció proporcionada, ço que no es dona en el present cas, si a més es té en compte que és una circumstància que ni doctrinalment ni jurisprudencialment ha estat mai acceptada quan es tracta d'una baralla mútuament acceptada.

No havent quedat acreditat el maltracte habitual, ni psíquic, ni físic, al·legat i generador d'una por desmesurada que l'obliga a reaccionar com va reaccionar, intentant així establir la defensa una relació causa-efecte que ha estat desvirtuada per la prova practicada a l'acte del judici oral. Pels mateixos motius, l'estrès posttraumàtic diagnosticat pel metge psiquiatra Castillo i pel psicòleg del centre penitenciari Gutierrez no pot tenir el seu origen en els maltractes no provats, havent viscut l'acusada diferents episodis dramàtics (testimoni presencial d'una mort violenta, dos marits assassinats) al llarg de la seva vida suficients per a generar-ho i, fins i tot, derivat de la mateixa situació per ella creada.

CONSIDERANT: que per l'apreciació de la pena i d'acord amb el que disposa l'article 56 del Codi Penal s'ha de tenir en compte la gravetat dels fets i també les circumstàncies que hi concorren, així com les personals i la manca d'antecedents penals.

CONSIDERANT: que de conformitat amb les disposicions dels articles 94 i relacionats, procedeix decretar la responsabilitat civil derivada de la penal per tal d'indemnitzar els perjudicis causats i en aquest concepte haurà d'indemnitzar la Caixa Andorrana de Seguretat Social en la quantitat reclamada i acreditada de 16.711,64 euros, imports de les despeses mèdiques i de salari prestades, i al Herrera l'haurà d'indemnitzar pels següents conceptes:

- pel perjudici estètic, valorat en 2,5/7, la quantitat de 2.200 EUR,

pel pretium doloris, valorat en 3/7, la quantitat de 3.600 EUR,

pel concepte d'I.T.T., (baixa laboral), la quantitat de 1,645 EUR.

Per aquest mateix concepte Herrera haurà d'indemnitzar en la quantitat de 1.500 EUR pel concepte de pretium doloris, valorat pel metge forense en 1,5/7.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal i 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat Herrera el pagament del 50% de les despeses processals causades, procedint declarar d'ofici les despeses processals causades per , donat que per aute dictat pel Batlle en data 14 de setembre del 2011, s'acordà el benefici de justícia gratuïta a la mateixa.

VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem com a responsable penal en concepte d'autor, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal :

- a Gálvez , pel delicte major de lesions doloses causades amb arma, a la pena de TRES (3) ANYS DE PRESÓ, dels quals DOS (2) ANYS FERMS i la RESTA CONDICIONAL i pel delicte major de maltractament a l'àmbit domèstic la pena d'UN (1) ANY DE PRESÓ CONDICIONAL. Fixant el termini de suspensió de la pena condicional en 4 anys.

En concepte de responsabilitat civil haurà d'indemnitzar Herrera en la suma de 7.445 euros i a la ORG_0 en la quantitat de 16.711,64 euros.

- A Herrera, pel delicte menor de lesions doloses que han requerit assistència medica la pena de DOS (2) MESOS D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL i MULTA DE CINC-CENTS EUROS (500 EUR) i pel delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic la pena de TRES (3) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL i al pagament de les despeses processals causades. Fixant el termini de suspensió de la condemna condicional imposada en 2 anys.

En concepte de responsabilitat civil Herrera haurà d'indemnitzar en la quantitat de 1.500 euros.

Que hem d'absoldre i absolem Herrera de la contravenció penal de lesions doloses en haver retirat l'acusació el Ministeri Fiscal.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència jutjant, ho pronunciem, manem i signem.