MALTRACTAMENTS HABITUALS EN L'ÀMBIT DOMÈSTIC-AMENACES NO CONDICIONALS-INJÚRIA-RESISTÈNCIA LLEU-AMENACES LLEUS

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Criado Enric ANGLADA FORS

Concepció Baron Mora

Andorra la Vella, vint-i-cinc d'octubre del dos mil onze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-074-4/11 seguida pels delictes menors de maltractaments en l'àmbit domèstic, d'amenaces no condicionals, d'injúries a un funcionari per raó del seu càrrec i contravencions penals de resistència lleu a funcionaris públics exercint legítimament funcions pròpies del seu càrrec i d'amenaces lleus, sent part apel·lant Bueno, pres per raó de la present causa, representat pel lletrat Sr. Narváez i sent part apel·lada el Ministeri Fiscal representat per la Sra. ENTITY_5; actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

que el Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent:

"que són fets provats i així es declara que, en data 29 de març del 2011, vers les 23.15 hores, Bueno inicià una discussió, al domicili conjugal amb la seva esposa Sainz, arrel de la qual en R.D.R. li donà diverses bufetades i cops de puny a la cara i a la part posterior del cap així com cops de peu a la panxa i cames, malgrat haver intentat l'esposa refugiar-se a la cambra de bany.

Que degut als crits i soroll, es despertà la filla de matrimoni, Montenegro de 14 anys d'edat, la qual s'interposà entre els seus pares, demanant a en R.D.R. d'aturar l'agressió; que aquest li cridà aleshores que callés i l'empentà, fent-la caure al terra on li estrebà fortament i reiteradament els cabells.

Mentrestant, Sainz aprofità per fugir del lloc mitjançant el seu vehicle. S'aturà primer a la rotonda de l'entrada de la vila d'Ordino on la interceptà en R.D.R. continuant ella la seva fugida fins l'Hotel Gaspà, a l'aparcament del qual s'estacionà per tal de telefonar al seu fill major, Aguilar, el qual era al domicili familiar i al que demanà d'avisar al Servei de Policia.

Bueno la seguí, i trobant-la aturada en dit lloc, anà vers ella, li obrí la porta del vehicle i continuà agredint-la mitjançant cops de puny al cap i al pit mentre li deia "filla de puta, dóna'm la clau vehicle, tots passareu gana". Seguidament, li va prendre les claus del cotxe i marxà de nou vers el seu domicili.

Que en arribar a casa, R.D.R. es dirigí als seus tres fills, Aguilar, Montenegro de 14 anys i Peña de 12 anys, dient-los-hi "a mi no me toquéis los huevos porque os puedo matar, os pego un tiro del mas pequeño al mas mayor", marxant de nou vers l'Hotel Gaspà on arribà essent ja les 01.25 hores del dia 30.03.2011.

Que al lloc es trobà amb la presència d'Agents del Servei de Policia vers els quals es dirigí exaltat i arrogant. Els Agents PO 237 I PO 309 intentaren reiteradament calmar-lo tot demanant-li que els donés la clau del vehicle de na Q. per tal que aquella pogués marxar del lloc. En R.D.R. s'hi negà dient "yo no os doy nada, el coche es mío y punto". Davant aital situació, els Agents li demanaren d'acompanyar-los fins al vehicle oficial a fi de traslladar-lo al despatx central, negant-s'hi l'encausat el qual es posà encara més agressiu, tractant als Agents de "gilipollas" i "imbéciles", afegint que ell la policia li "importava un pito". Que els Agents interventors demanaren aleshores la presència d'una patrulla de suport, començant en R.D.R. a gesticular violentament, intentant marxar del lloc i empentant fortament als Agents PO 237 i PO 309 als que digué "me podéis encerrar en la Comella tres meses pero cuando salga nos veremos las caras". Referint-se a la seva família afegí "Me los puedo cargar a todos, del primero al último". En aquell moment, arribà la patrulla de reforç composta pels Agents de Policia PO 320 i PO 337 fugint del lloc l'encausat que creuà de forma temerària la carretera, havent els quatre Agents de fer ús de la força per procedir a la seva immobilització, emmanillat i introducció en el vehicle oficial, moment en el qual R.D.R. es dirigí vers l'Agent PO 337 dient-li "ya no veremos las caras cuando salga, contigo o con tu familia". Un cop al despatx central, continuà amb la mateixa actitud i dirigint-se de nou vers els Agents de Policia els digué "sí, sí, yo estaré un tiempo en la cárcel pero cuando salga y me encuentre cualquier policía y ya no lleve las esposas, os vais a enterar".

Efectuada la prova d'alcoholèmia, donà un resultat positiu de 1,32 g/l per en R.D.R..

Arrel dels fets, Montenegro no patí lesions, patint Sainz, que ha renunciat a res reclamar, una lesió a nivell de la mucosa interna del llavi, una ferida en la zona retroauricular dreta, un edema al dors de la ma dreta, una equimosi coincidint amb l'edema a nivell de la zona distal del 2n metacarpià i dolor a la palpació a nivell del rostre, de la zona anterior de la cuixa dreta i del pit dret que no requeriren d'assistència mèdica ni de tractament per a la seva curació segons informe forense obrant en autes (folis 42 a 46)."

Fonaments de dret

RESULTANT: que la part dispositiva conté el següent pronunciament :

"que hem de condemnar i condemnem Bueno com autor de dos delictes menors de maltractament en l'àmbit domèstic, de tres delictes menors d'amenaces no condicionals, del delicte menor d'injúries a un funcionari per raó del seu càrrec i de les contravencions penals de resistència lleu a funcionaris públics exercint legítimament funcions pròpies del seu càrrec i d'amenaces lleus, tipificats respectivament als articles 114, 143, 174, 508 i 478.2 del Codi Penal, concorrent pel que fa a aquesta darrera contravenció penal, la circumstància modificativa agreujant de la responsabilitat penal de ser el subjecte passiu funcionari en l'exercici del seu càrrec, prevista a l'article 30.9 del Codi Penal, una pena de divuit (18) mesos de presó dels quals dotze (12) mesos ferms i la resta condicional qualificada a l'obligació de seguir el tractament psiquiàtric o psicològic adequat pel control dels seus impulsos, conducta i trets de personalitat, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys o fins alta mèdica si aquest es produís amb anterioritat i de multa en la quantia de cinc-cents (500) euros i al pagament de les despeses processals causades."

Decisio

S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA RESOLUCIÓ APEL·LADA.

CONSIDERANT: que la part apel·lant impugna la sentència dictada pel Hble. Tribunal de Batlles, per entendre que l'únic problema que té el Sr. R. és la seva addicció a l'alcohol i la seva conseqüent transformació de caràcter i personalitat, i per tant s'ha d'apreciar la seva ingesta compulsiva i impulsiva a les begudes alcohòliques com a circumstància modificativa de la responsabilitat criminal i concretament com a eximent incompleta de l'article 28 en relació al 27.5 del Codi Penal i quan menys com atenuant de l'article 29.3 del mateix text punitiu. Així mateix, addueix que només se'l pot condemnar com autor d'un dels delictes menors de maltractaments en l'àmbit domèstic, al considerar que no hi ha prova suficient que, a més de la seva dona, agredís a la seva filla D., tota vegada que només li propinà una empenta a fi d'allunyar-la i apartar-la precisament de la disputa mantinguda entre ambdós conjugues. Finalment, exposa que la relació familiar s'ha normalitzat del tot i que tant la mare com els fills desitjen que el Sr. R. torni a casa el més aviat possible, tant per raons sentimentals i familiars, com també, i, especialment, per la duríssima situació econòmica que suporten, pel que sol·licita li sigui aplicada l'atenuant prevista als articles 29.7 i 29.8 del Codi Penal, equiparant el perdó de les víctimes a la reparació del danys.

CONSIDERANT: que plantejada la qüestió controvertida en aquesta alçada, s'ha de dir, en primer terme, que si bé el Tribunal "ad quem" pot, en qualsevol recurs d'apel·lació, revisar la prova de càrrec i la valoració conjunta de tot el material probatori feta pel Jutjador/a "a quo", no és menys cert que, atesos els principis d'immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat de l'òrgan d'apel·lació haurà d'exercir-se sempre amb mesura i tant sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova resulta del tot evident, situació que és perfectament valorable pel Tribunal quan es tracta de proves documentals o pericials, degut a que pot apreciar-les per si mateix, però en canvi no ho és tant en aquells altres supòsits en que la prova practicada es limita a les declaracions dels implicats i dels testimonis, en el seu cas, en que per la seva valoració té una absoluta i decisiva importància el principi d'immediació.

Doncs bé i d'acord amb aquest principi -article 158 del Codi de Procediment Penal-, aquest Tribunal, avaluant amb consciència les proves practicades, les raons exposades per l'acusació i la defensa i les manifestacions dels intervinents en els fets, especialment de la filla D. M. (folis 29 i 30) -article 160 del Codi de Procediment Penal-, així com de les declaracions dels testimonis, i especialment dels informes medico-forense (folis 38 a 41) psicològics (foli 136 i folis 199 a 207), arriba a la mateixa conclusió que la de l'Hble. Tribunal de Batlles, és a dir, que en el cas analitzat hi ha suficient prova de càrrec per considerar a l'avui apel·lant com a responsable en concepte d'autor, a més dels delictes acceptats com a comesos inclòs el delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic envers la seva esposa Sainz també d'un altre delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic envers la seva filla Montenegro.

En el supòsit d'autes tampoc es pot apreciar, a diferència de l'al·legat per la defensa de R., l'estat d'embriac com a circumstància modificativa de la responsabilitat penal, ni com a eximent incomplerta, ni tant sols com a atenuant, doncs aquesta per poder-la apreciar com a tal i incloure-la dins dels articles 28 o 29 del Codi Penal, ha de tenir una causa fortuïta o involuntària, la qual no es dona en el cas que ens ocupa, com queda palès amb l'actuació del propi processat, que es plenament coneixedor de que la ingesta de begudes alcohòliques li produeix una situació anòmala en el seu comportament, com ha quedat absolutament acreditat a rel d'actes anteriors al present ; essent d'afegir que l'acusat, per tant, era i és totalment conscient de que el beure li comporta un estat de descontrol i certa descompensació, el qual ens emmarca dins de les denominades "actio liberae in causa", i que aquesta conducta compulsiva li pot comportar una alteració del seu control emocional i possibilita un comportament real transgressor per part del processat, el que determina, en definitiva, que no es pugui fer cap valoració jurídica del mateix als efectes modificatius de la seva responsabilitat penal.

Així mateix, tampoc es pot considerar com a atenuant el perdó pronunciat per part dels fills menors i de l'esposa de l'encausat, tota vegada que en el present cas ens trobem davant delictes de caràcter públic i no privat, per la qual cosa no es poden apreciar cap de les circumstàncies atenuatòries invocades.

CONSIDERANT: que per tot el que s'ha dit i sense necessitat de més consideracions, degut a la claredat de la qüestió analitzada, procedeix la plena i total confirmació de la resolució impugnada, pels seus propis i encertats raonaments, i la desestimació, per tant, del recurs d'apel·lació formulat contra la mateixa.

CONSIDERANT: que a l'empara dels articles 174 i 175 i 181.1.c) del Codi de Procediment Penal, i tenint en compte el principi de venciment objectiu, les costes de la present apel·lació, hauran de ser imposades a la part recurrent.

VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que desestimant el recurs d'apel·lació interposat pel lletrat Narváez, en nom i representació de Bueno, contra la sentència de data 29 de juliol del 2011, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa DM-074-4/11, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita sentència, imposant a la part apel·lant les despeses processals causades en aquesta instància.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.