MALTRACTAMENT

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors

Contravencions Penals 6000139/2018

Recurs d'audiència

S E N T È N C I A

Magistrat Sr. Enric Anglada Fors

Andorra la Vella, setze de juliol del dos mil dinou.

VIST en judici oral i públic el recurs d'audiència formulat contra la sentència dictada en data 5 de febrer del 2019, en la causa núm. 6000139/2018, seguida per una presumpta contravenció penal de maltractament contra Somoza, nascut el XXXX, fill de Palomo i Manzanares, de nacionalitat andorrana,; és defensat per la lletrada Sra. Gaya, essent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Sanç, i ponent de la present causa el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA,

vers les 14,45 hores del dia 8 de desembre del 2016, Somoza, nascut el XXXX i executòriament condemnat amb posterioritat a aquests fets per Ordenança Penal de data 19 de setembre del 2017 per un delicte menor de conducció de vehicle amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 g/l en sang a un mes d'arrest nocturn condicional i 4 mesos de privació del permís de conduir, i per una altra Ordenança Penal de data 6 de febrer del 2018 per un delicte menor de lesions que han requerit primera assistència mèdica a la pena de dos mesos d'arrest nocturn condicional i multa de 300 EUR, es trobava conduint el seu turisme Citroën C2, matrícula XXXX pel tram de carretera de Valira Nova de la Vila d'Encamp en direcció a Escaldes- Engordany, quan a l'alçada de la rotonda ubicada entre el tram de Valira Nova i l'avinguda de la Bartra, coincidí en el seu interior amb el vehicle Mazda CX7, matrícula espanyola XXXXX, conduit per Farré, moment en el que aquest últim s'apropà molt al Citroën, quin conductor, l'encausat Somoza, s'enervà i començà a dir-li coses, fins que un cop superada la rotonda creuà el seu turisme davant del Mazda, que arribà a contactar amb el Citroën.

Aleshores, Somoza baixà del vehicle i es dirigí cap a Farré, que també va baixar del seu, mostrant-se el primer desafiant, començant a cridar contra Farré, dient-li "si estava boig", alhora que li donà una empenta a l'altura del pit, sense ocasionar-li cap tipus de lesió. Aquests fets van ser presenciats per un altre conductor, Recio, que circulava en sentit contrari i al veure l'aldarull anà a girar i aturà el seu vehicle per intentar apaivagar la situació que s'havia provocat entre els referits conductors, cosa que va aconseguir, telefonant al Servei de Policia, mentre aquests, un cop ja s'havien tranquil·litzat, confeccionaren un full de part amistós de l'accident de circulació.

A Farré, se li va fer, mitjançant comissió rogatòria, l'oferiment d'accions de l'article 18 del Codi de Procediment Penal andorrà, manifestant de forma expressa que no volia constituir-se com a part, però si reclamar els perjudicis, els quals quantificà en l'import de les despeses que li va representar el fet d'haver de pujar a declarar com a testimoni-perjudicat a l'acte del judici oral, que van ascendir a la suma de 102,01 EUR, les quals foren reclamades en nom seu pel Ministeri Fiscal al plenari.

RESULTANT SEGON. Per aquests fets, Somoza fou condemnat, en rebel·lia processal, com autor d'una contravenció penal de maltractament, a la pena d'un mes d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la condemna, així mateix, d'un mes d'arrest nocturn, i al pagament de les despeses processals causades. I en concepte de responsabilitat civil a indemnitzar a Farré en la quantitat de 102,01 EUR.

Notificada la sentència, el condemnat, que havia estat citat personalment pel Nunci, presentà dins de termini una sol·licitud de defensa i assistència tècnica lletrades gratuïtes als efectes de poder interposar recurs d'audiència, la qual li fou concedida per Aute d'aquest Tribunal de data 25 de febrer del 2019, essent-li designada la Sra. Gaya, com advocada d'ofici, la qual interposà, en temps i forma, el corresponent recurs d'audiència, demanant la celebració de la corresponent vista oral.

RESULTANT TERCER. Havent-se donat trasllat del recurs al Ministeri Fiscal, aquest no s'oposà a la seva admissió a tràmit.

A l'acte del judici oral, demanà que es confirmés la sentència dictada en data 5 de febrer del 2019, per no haver-se desvirtuat cap dels elements que van portar al seu pronunciament, fent constar ensems que l'encausat ha reconegut en el plenari que va apartar a Farré, el qual va venir de forma expressa des de Madrid -lloc on resideix- el dia en que s'assenyalà per a la celebració del judici oral, sense formular cap tipus de reclamació, apart de les despeses de desplaçament, i que el testimoni presencial dels fets, el senyor Recio va veure perfectament com Somoza empentar a Farré, essent dit testimoni el que va telefonar al Servei de Policia.

RESULTANT QUART. La defensa del recurrent manifesta que no es mostra conforme amb la sentència dictada en el seu dia.

Precisa que el seu defensat no va donar cap empenta a Farré, sinó que va actuar en defensa pròpia, vista l'actitud amenaçadora de Farré, el qual li tancà el pas en una rotonda, acabant els dos vehicles col·lisionant i ocasionant Farré un cop a la part posterior del turisme de Somoza.. Endemés, un cop calmada la situació els dos conductors varen procedir a la redacció de la corresponent declaració amistosa d'accident. També afegeix que la Sentència fou dictada sense tenir en compte l'audiència al judici oral d'un altre testimoni dels fets, com és la mare de Somoza, que anava dins del vehicle amb el seu fill, en el moment de succeir els mateixos.

En conseqüència i per raó de l'exposat, demana l'absolució del seu defensat.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Les manifestacions realitzades pel condemnat en rebel·lia Somoza en el judici oral celebrat subsegüent al recurs d'audiència per ell interposat, no desvirtuen en absolut els fets que varen ser declarats provats per aquest Tribunal en el seu dia.

Efectivament, malgrat Somoza negui haver empentat a Farré i que la defensa de Somoza manifesti que ens trobem davant dos declaracions contradictòries, no és menys cert que el propi encausat ha reconegut que front l'actitud amenaçadora de Farré dirigint-se vers ell, l'apartà amb la mà, la qual cosa, tot i voler minimitzar-ho en l'acte de la vista oral, no deixa de ser una empenta, encara que sigui de menor intensitat. A més, en absolut es pot considerar que Somoza actués en defensa pròpia, atès que per merèixer la qualificació de legítima defensa hi hauria d'haver hagut una agressió il·legítima per part de Farré a Somoza, que com ell mateix ha manifestat no es va arribar a produir.

Si al que s'ha exposat, afegim que front al testimoniatge de la mare de Somoza, que, òbviament, té una relació directa amb un dels implicats, apart de no haver estat proposada com a tal en la data en que es va celebrar el judici oral, existeix un testimoni dels fets, el senyor Recio, plenament imparcial, com va poder comprovar al seu dia el mateix Tribunal, el qual va veure l'incident de circulació -que res té que veure amb els fets pels que s'acusa a ENTITY_2- (el que va tancar dins a la rotonda al vehicle conduit per Somoza fou Farré, com ho afirma també el referit testimoni)-, va anar a girar el seu vehicle i es va aturar darrera d'ells, als efectes d'intentar apaivagar la situació que s'havia creat pel comportament vial de Farré i la impetuositat de Somoza, trucant inclús ell al Servei de Policia. El Sr. Recio, no havia vist abans, ni coneixia de res, a cap dels dos conductors que protagonitzaren l'incident d'autes.

Finalment, s'ha d'esmentar que la declaració amistosa de l'accident de circulació no avala la tesi de l'implicat Somoza, atès que, a més d'haver-se realitzat quan ja s'havien calmat els ànims, en el mateix ni tan sols es fan constar les circumstàncies que van donar lloc a la col·lisió i sí tan sols el lloc on resten els danys en els vehicles. Però és que en el cas que ens ocupa no s'enjudicia la causa eficient de l'accident de circulació, sinó el comportament posterior de Somoza i l'empenta que aquest donà al pit de Farré quan els dos baixaren del vehicle, la qual s'estima suficientment acreditada.

CONSIDERANT SEGON. Així, per raó de tot l'explicitat, procedeix la confirmació de la sentència dictada per aquest Tribunal en data 5 de febrer del 2019, en virtut de la qual es condemnava a Somoza com autor d'una contravenció penal de maltractaments, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

CONSIDERANT TERCER. Pel que fa a la pena, fou fixada tenint en compte el què disposa l'article 56 del Codi Penal, la naturalesa i circumstàncies dels fets així com les personals de l'encausat, respecte de les que no s'ha de prendre en consideració la condemna per un il·lícit penal de lesions, al tractar-se de fets posteriors als ara enjudiciats, pel que escau la confirmació de la pena d'un mes d'arrest nocturn condicional imposada, amb un termini de suspensió de la condemna, així mateix, d'un mes d'arrest nocturn. En concepte de responsabilitat civil també es ratifica també la condemna a indemnitzar a Farré en la quantitat de 102,01 EUR, que es l'import de les despeses justificades que li va representar el fet de comparèixer a l'acte de la vista des de la seva població de procedència, a Espanya.

CONSIDERANT QUART. D'acord amb el que disposen els articles 174, 175 i 181.1 del Codi de Procediment Penal cal imposar a Somoza el pagament de les despeses processals causades.

Decisio

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà,

D E C I D E I X O :

Condemnar Somoza, com a responsable penalment en concepte d'autor d'una contravenció penal de maltractament, a la pena d'UN MES D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna, així mateix, d'un mes d'arrest nocturn, i al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil Somoza haurà d'indemnitzar als hereus legals del perjudicat, Farré, en la quantitat de CENT DOS EUROS AMB UN CÈNTIM (102,01 EUR).

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació, de conformitat amb el què disposen els articles 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta sentència, ho mano i signo.