LESIONS DOLOSES CAUSADES MITJANÇANT OBJECTES O MITJANS AMB PERILL DE CAUSAR LESIONS MÉS GREUS A LA VÍCTIMA

Sentència

Magistrats

Anna Estragués Armengol Concepció Baron Mora Enric Anglada Fors

S E N T È N C I A

Magistrats

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, 8 de febrer del 2023.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000158/2021 seguida per un presumpte delicte menor de lesions doloses amb ús de mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima.

Són acusats:

Duque nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana. El defensa la lletrada Sra. Miró.

Duque nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana. El defensa la lletrada Sra. Pombo.

És part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Somoza.

És actor civil el Sr. Téllez, els interessos del qual són defensats per la lletrada Sra. Aguilar.

És ponent la magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER : Són fets provats i així es declara, que la matinada del dia 1 de gener de 2017, vers les 4 hores, Téllez fou agredit als serveis del local nocturn L. S. d'Escaldes-Engordany, patint diverses ferides consistents en policontusions a la regió parietal esquerra i occipital dreta, hematoma infraorbitari esquerre sense crepitació, contusió de l'arrel nasal sense crepitació, ni deformitat, i hematoma a la regió paravertebral lumbar esquerra, que requeriren d'assistència mèdica per a la seva curació.

RESULTANT SEGON : El Ministeri Fiscal, en el seu escrit de qualificació provisional, considera els fets com essent constitutius d'un delicte major de lesions doloses amb l'ús de mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima, tipificat a l'article 115.2 del Codi Penal i estimant-ne els processats Duque i Duque responsables en concepte d'autors, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demana que se'ls imposi la pena de dos anys de presó condicional, amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys, així com solidàriament, el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil i de conformitat amb el que disposa l'article 18 del Codi de Procediment Penal, demana que els processats Duque i Duque indemnitzin solidàriament a la CASS en la suma de 61,47EUR en concepte de prestacions de reemborsament pagades en nom i per compte del perjudicat Téllez, més els interessos legals corresponents fins al seu total pagament, i al referit perjudicat en les sumes que restin acreditades, havent exercit aquest darrer, les accions civils al seu abast.

RESULTANT TERCER: La lletrada Sra. Aguilar, advocada defensora dels interessos del Sr. Téllez, constituït en el seu dia, en actor civil, comparteix, en el seu escrit de qualificació provisional, l'exposició de fets, qualificació jurídica, imputació de fets i petició de pena efectuats pel Ministeri Fiscal.

En concepte de responsabilitat civil, demana que els processats indemnitzin al seu representat en l'import de 1.636,16 EUR segons el detall següent:

-115,67 EUR en concepte de ITT;

-1.500 EUR en concepte de pretium doloris

-20,49 EUR en concepte de despeses mèdiques no abonades poeor la CASS.

Així mateix, reclama les taxes i honoraris derivats de la intervenció lletrada, a determinar en període d'execució.

RESULTANT QUART: La lletrada Sra. Miró, advocada defensora del processat Duque, en el seu escrit de qualificació provisional, no es mostra d'acord amb l'exposició de fets, qualificació jurídica i petició de pena efectuats pel Ministeri Fiscal.

Posa de manifest que el seu defensat ha negat sempre els fets, afegint tanmateix que, cas de considerar-se provat que Duque hagués donat cops de peu al cap i cara de Téllez, no consta en autes la prova de que s'hagués fet fent ús de mitjans amb perill de causar lesions més greus a la víctima. A més, diu que Duque no ha estat mai perseguit com a presumpte autor de fets constitutius del delicte tipificat a l'article 115.2 del Codi penal, sinó d'un delicte menor de l'article 113.1 del mateix text legal.

Altrament, posa de relleu que el tipus de lesió causada no ha requerit d'assistència mèdica ni de tractament per la seva curació i l'assistència mèdica rebuda, 45 hores després dels fets, va ser únicament a efectes diagnòstics (sense la pràctica de cap radiografia o altra prova mèdica), pel que els fets serien en tot cas, constitutius d'una contravenció penal tipificada a l'article 476 del Codi penal, la qual es trobaria prescrita .

Ensems, fa constar que l'informe forense obrant en autes indica que les lesions "banals" sofertes per Téllez poden haver estat causades per contusió directa o indirecta, pel que no ha quedat acreditat que fossin produïdes per cops de peu contra el mateix.

I per raó de l'exposat, demana l'absolució del seu defensat, no havent-hi lloc a efectuar cap pronunciament sobre la responsabilitat civil.

RESULTANT CINQUÈ: La lletrada Sra. Imma CAÑETE MONSONÍS, en el seu escrit de qualificació provisional, no es mostra tampoc d'acord amb l'exposició de fets, qualificació jurídica i petició de pena efectuats pel Ministeri Fiscal.

Indica que la única lesió que hauria causat el seu defensat, és la de l'esquena, i l'informe del Servei de Medicina Legal i Forense determina que no va requerir ni assistència ni tractament mèdic per a la seva curació, pel que els fets serien, en tot cas, constitutius d'un delicte menor tipificat a l'article 113.1 del Codi penal, i no del delicte major objecte d'acusació.

Altrament, manifesta que el seu defensat es trobava en un estat etílic important, pel que no concorre dol i per raó de tot l'exposat, demana l'absolució de Duque, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

RESULTANT SISÈ: En l'acte de la vista oral - davant la incompareixença dels testimonis Sra. Corbacho i Sr. Marti, la declaració dels quals no ha pogut ser sotmesa a contradicció; davant la manca de declaració de l'amic argentí (ENTITY_13) que el perjudicat diu l'acompanyava en tot moment: davant la diversitat de versions sobre la forma de producció dels fets i les variacions efectuades per la pròpia víctima en les seves diverses declaracions, i la constatació de lesions efectuada pel Servei d'Urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, moltes hores després dels fets, el Ministeri Fiscal estima que no s'ha practicat prova de càrrec suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència, motiu pel quin retira l'acusació inicialment formulada contra els processats Duque i Duque, dels que demana per tant, l'absolució.

El lletrat de l'actor civil manifesta que no pot oposar-se a dita pretensió, en no haver exercit l'acció penal contra els processats.

Les altres parts mostren la seva conformitat amb l'exposat i sol·licitat pel Ministeri Fiscal.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER: El principi acusatori que regeix el nostre ordenament penal, significa que ningú no pot ser condemnat sense acusació, i que quan desapareix la pretensió punitiva per una retirada d'acusació del Ministeri Fiscal, i aquesta és la única part acusadora, queda extingida l'acció penal.

En el present cas, el Ministeri Fiscal ha retirat l'acusació inicialment formulada contra els processats Duque i Duque i essent el Ministeri Fiscal la única part acusadora en la present causa - havent-se constituït el Sr. Téllez en el seu dia, en actor civil, no havent exercit l'acció penal - escau l'absolució dels processats, del delicte del que venien inicialment acusats.

CONSIDERANT SEGON: Donada l'absolució dels processats, procedeix declarar d'ofici les despeses processals causades, de conformitat amb el que disposen els articles 174, 175.1 i 181.c, tots ells del Codi de Procediment Penal.

CONSIDERANT TERCER: Tenint en compte les disposicions legals aplicables, el Tribunal de Corts, en nom del poble andorrà,

Decisio

DECIDEIX:

Absoldre els processats Duque i Duque del delicte major de lesions doloses amb l'ús de mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima, del que venien inicialment acusats pel Ministeri Fiscal, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució les parts poden interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Acte seguit i mitjançant diligència de compareixença, es notifica la precedent sentència al Ministeri Fiscal i a les demés parts compareixents.