AMENACES LLEUS

Sentència

Magistrats

Jacques Richiardi Martel Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs. Concepció Baron Mora Jacques Richiardi

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-sis de febrer del dos mil catorze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en la causa núm. CP- 221-2/12 seguida per la contravenció penal d'amenaces lleus, sent part apel·lant Villalba, representat pel Lletrat Sr. Carranza i sent parts apel·lades Escudero, representat pel Lletrat Sr. Macias, i el Ministeri Fiscal, representat pel Sr. Codina i actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi.

RESULTANT:

que el resultant de fets provats de la sentència apel·lada diu el següent:

"Que són fets provats i així es declara que el dia 4 de gener de 2012, vers les 13.00 hores del mig dia, l'implicat Escudero, acompanyat de Morales i de Diez, es presentaren al negoci regentat per la perjudicada, Villalba, radicat al XXXX, compte tingut que Morales, treballadora de la perjudicada, havia de resoldre un problema laboral.

Que, només entrar en el mencionat local, Morales, anant acompanyada de l'implicat Escudero i de la seva filla Diez, trobaren a la perjudicada Villalba, i parlaren sobre la planificació horària de la primera, i en un moment donat, l'implicat, en veu alta digué una frase que contenia la paraula "hostias", invitant Villalba a Escudero, la seva filla Diez i la seva treballadora Morales, a sortir del local, cosa que van fer, fins que es presentà una patrulla del Servei de Policia".

RESULTANT: que la part dispositiva de la sentència apel·lada conté el següent pronunciament:

"Que he d'absoldre i absolc lliurement, Escudero de la contravenció penal d'amenaces lleus que se l'imputava en els presents autes, declarant d'ofici les despeses processals causades".

RESULTANT: que la representació lletrada de Villalba ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta sentència, sol·licitant la seva revocació en el sentit de la condemna de Escudero com autor responsable d'una contravenció penal d'amenaces lleus de l'article 478 del Codi Penal, amb imposició d'una pena de 1.500 EUR de multa i de les costes judicials amb inclusió dels honoraris d'advocat tant de primera com de segona instància, i reclamant en concepte de responsabilitat civil, de la suma de 1.000 EUR.

Fa valdre per l'essencial que hi ha dues testimonis, Salamanca i Ferrer, que asseguren que Escudero estava molt alterat i que gesticulava cridant a la seva representada, fins a dir la paraula "hostias".

Explica la discussió pel conflicte laboral que oposava Morales a la seva representada, havent aquesta trencat el full de pla de treball del fet d'un error conegut de la primera.

Afegeix que les declaracions de Morales, amiga de Escudero, i de Diez, filla d'aquest, no tenen cap validesa en ser contradictòries i interessades.

A l'acte de la vista oral, ratifica el seu escrit de recurs.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs i demana la confirmació de la sentència recorreguda per ésser ajustada a dret, sostenint que el recurs es fonamenta en hipòtesis no acreditades quan la sentència és troba perfectament adequada als fets que van resultar provats.

Precisa que l'únic que ha quedat acreditat és que Escudero va manifestar a Villalba alguna frase en la que emprà la paraula "hostias", sense que sigui provat que la frase tingués un contingut amenaçador, havent afirmat l'implicat que havia dit "hostias, esto es una falta de respeto".

A l'acte de la vista oral, ratifica el seu escrit de contesta al recurs, recordant que el principi d'immediatesa és fonamental.

RESULTANT: que la representació lletrada de Escudero s'oposa també al recurs i demana la confirmació integra de la sentència, amb imposició a la part recurrent del pagament de les despeses processals causades en aquesta segona instància però sense inclusió en aquestes dels honoraris d'advocat exposats per Escudero.

Subratlla que l'objecte de la causa no consisteix en determinar si Escudero estava nerviós o no, si estava enfadat o no, o bé, finalment, si gesticulava molt o ho feia poc, el dia d'autes, sinó exclusivament en acreditar si es va produir o no la concreta amenaça que l'adversa menciona a la seva querella.

Pretén que no hi ha cap element provat que permeti adverar aquesta pretensió i especialment determinar en quin sentit el seu defensat va dir la paraula "hòstia".

Afirma que la única persona que va mantenir un comportament incorrecte a la reunió de referència va ser Villalba.

Afegeix que cap de les declaracions dels testimonis, a més de ser molt contradictòries entre si, aporta element que permeti sostenir l'acusació que la part recurrent imputa al seu defensat, a saber que aquest va amenaçar Villalba.

Fonaments de dret

S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA SENTENCIA APEL·LADA

CONSIDERANT: que cal recordar la reiterada jurisprudència de que si bé el recurs d'apel·lació permet al Tribunal ad quem revisar la valoració de la prova feta pel Tribunal a quo, en virtut dels principis d'immediació, publicitat i contradicció que són els rectors del judici oral, dita facultat ha d'exercir-se amb mesura i tant sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova és ben evident.

Ara bé, apareix que és per una justa apreciació de tots els elements sotmesos al seu examen que el primer jutge ha absolt Escudero de la contravenció penal d'amenaces lleus imputada per la representació lletrada de Villalba, per motius complets, pertinents i fonamentats en dret i en fet, adoptats integrament pel Tribunal.

En efecte, si és cert que el dia 4 de gener del 2012, Escudero, que havia acompanyat Morales, sobre el consell de l'advocat d'aquesta, al negoci de Villalba, per solucionar un problema laboral, ha proferit la paraula "hòstia", no obstant això no és possible de determinar, amb la certitud necessària, en quin sentit l'implicat va dir aquesta paraula, i especialment a la vista de l'acusació, si era una paraula amenaçadora envers la querellant.

En primer lloc, cal remarcar que aquesta darrera ha modificat les seves declaracions entre les prestades davant el Servei de Policia, el dia 4 de gener del 2012 a l'ocasió de la denuncia, reiterades en l'escrit de querella ("te voy a dar cuatro hostias por tu falta de educación"), i les declaracions a la vista oral davant el Tribunal Unipersonal de Batlles (acta de la vista oral: "amb quatre hòsties acabaria per quan era una mala educada" o "amb quatre hòsties s'acabaria tot això perquè això és de mala educació").

En segon lloc, Escudero ha estat constant en les seves declaracions per afirmar que havia dit, a la vista de l'actuació de Villalba, d'agafar el paper del planning de treball de Morales i de trencar-li, "hostia eso es falta de reeducación".

En tercer lloc, els testimoniatges no permeten d'establir la realitat dels fets en raó de llur caràcter contradictori, havent confirmat de manera igualment constant Morales i Diez, filla de l'implicat, que aquest havia pronunciat dites paraules, variant únicament a la vista oral sobre l'idioma utilitzat (en llengua castellana per la primera i en llengua portuguesa per la segona) però contradicció insuficient per posar en dubte la credibilitat de llurs declaracions, quan Ferrer, que treballava al negoci el dia dels fets, ha indicat que va sentir quelcom com "hòsties" sense sentir cap amenaça, i Salamanca, que estava a la seva botiga veïna, ha afirmat que va sentir "te daré un par de cosas" o "cuatro hostias se va a arreglar la cosa", és a dir no solament paraules diferents de lo que ha al·legat la querellant sinó també paraules diferents de lo que havia indicat davant el batlle instructor ("hostias, esto se arregla con un par de hostias").

En conseqüència, és a bon dret que el primer jutge ha declarat l'absolució de Escudero, beneficiari de la presumpció d'innocència, de la contravenció penal d'amenaces lleus imputada per l'acusació particular.

El recurs ha doncs de ser rebutjat i la sentència apel·lada confirmada integrament.

CONSIDERANT: que de conformitat als articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, Villalba, que sucumbeix en el seu recurs, ha de fer front al pagament de les despeses processals causades en aquesta segona instància però sense inclusió en aquestes dels honoraris d'advocat exposats per Escudero.

Decisio

V I S T les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que desestimant el recurs d'apel·lació formulat per la representació lletrada de Villalba contra la sentència de data 16 d'abril del 2013 dictada pel Tribunal Unipersonal de Batlle en la causa CP-221-2/12, confirmem integrament dita sentència,

Condemnem Villalba al pagament de les despeses processals causades en aquesta segona instància, sense inclusió en aquestes dels honoraris d'advocat exposats per Escudero.

Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.