DANYS PER IMPRUDÈNCIA (ACCIDENT DE CIRCULACIÓ)

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, nou de gener del dos mil tretze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Batlle Sra. Palomo, actuant com a Tribunal Unipersonal, en la causa núm. CP-196-6/11 seguida per una contravenció penal de danys per imprudència, sent parts apel·lants Ropero i la companyia Cano, representats per la Lletrada Sra. Nuñez i sent part apel·lada Criado, representat per la Lletrada Sra. Gomila, i el Ministeri Fiscal, representat pel Sr. ENTITY_10; actua de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors i de ponent redactor de la sentència la magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

RESULTANT:

que el Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent:

"Que són fets provats i així es declara que, el dia 6 de desembre del 2010, vers les 20'25 hores, Criado, perjudicat en el marc de la present causa, es trobava conduint el vehicle marca RENAULT, model MEGANE, matrícula andorrana (...), de la seva propietat i assegurat a la companyia d'assegurances "F.D'A.", direcció ascendent, vers la vila d'Encamp, trobant-se situat al carril dret, segons el seu sentit de marxa, i quan es trobava aturat just a la rotonda coneguda com la del KM. 0, fent cua, de sobte va ser colpit pel vehicle marca ORG_3, model 525 I, matrícula andorrana (...), conduit per l'implicat Ropero i assegurat a la companyia d'assegurances "A.G." que es trobava al seu davant, topant la part posterior del vehicle de l'implicat, que deixà anar el vehicle endarrere, per iniciar la marxa endavant en començar a circular els vehicles lentament a causa de la retenció, contra l'angle davanter esquerra del vehicle propietat del perjudicat.

Que a conseqüència de la col·lisió, el vehicle marca RENAULT, model MEGANE, matrícula andorrana (...), propietat del perjudicat Criado va patir danys de diversa índole, més concretament a l'angle davanter esquerra del mateix, essent el cost de reparació dels mateixos de sis-cents cinquanta-quatre euros amb cinquanta-sis cèntims (654,56.-EUR), segons peritatge que ha estat incorporat en l'escrit de querella (Foli 10).

Que, per altra banda, el vehicle marca ORG_3, model 525I, matrícula andorrana (...), propietat de Ropero patí danys de poca consideració a la part posterior dreta, segons té declarat, motiu pel qual no va voler efectuar la declaració amistosa d'accident. "

RESULTANT: que la part dispositiva de la resolució conté el següent pronunciament:

"DECIDEIXO:

Que he de condemnar i condemno Ropero, com autor d'una contravenció penal de danys per imprudència lleu a la pena de QUINZE (15) DIES D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL, amb un termini de suspensió igual al de la condemna, i a la pena de PRIVACIÓ DEL SEU PERMÍS DE CONDUIR per un període de SET (7) DIES i al pagament de les despeses processals causades, incloses dins d'elles els honoraris d'advocat als que ha hagut de fer front el perjudicat i que seran degudament acreditats en període d'execució de sentència.

Que he de declarar i declaro la responsabilitat civil de l'implicat Ropero que solidàriament amb la companyia d'assegurances "Cano" hauran d'indemnitzar al perjudicat Criado en la suma reclamada de sis-cents cinquanta-quatre euros amb cinquanta-sis cèntims (654,56.- EUR) en concepte de reparació dels danys ocasionats al vehicle marca RENAULT model MEGANE, matrícula andorrana (...) de la seva propietat, juntament amb els interessos meritats a comptar de la data del sinistre."

RESULTANT: que la part apel·lant, la lletrada Sra. Nuñez, actuant en nom i representació de Ropero i de la companyia Cano, interposa recurs d'apel·lació en temps i forma legals, posant de manifest que de la prova practicada davant del Tribunal no n'apareixen més que dues versions contradictòries, no podent-se tenir en compte ni la declaració del testimoni Sr. Pla - que la va canviar, mancant a la veritat, el dia de la vista oral - ni la del perit Sr. Álvarez, puix es tracta d'un perit totalment parcial i amb relació de dependència amb la companyia asseguradora del vehicle del querellant per la qual treballa; afegeix que la versió sostinguda sempre pel seu defensat i confirmada pel testimoni que anava d'acompanyant a l'interior del seu vehicle el dia d'autes, coincideix i concorda plenament amb la localització dels danys d'ambdós vehicles; finalment, remarca que el fet que el seu defensat no hagués efectuat una declaració amistosa d'accident respon únicament a la claredat de la ocurrència i responsabilitat de l'accident - sobre el Sr. R. - , als pràcticament inexistents danys que li va produir la col·lisió del vehicle del Sr. R. i al fet que presentava d'altres cops que feien que no valgués la pena reparar uns danys molt lleus; altrament, indica que el Sr. R. tardà cinc dies en formular denúncia davant del Servei de Policia, canviant la versió de l'accident d'autes i per raó de tot l'exposat demana es revoqui la sentència dictada pel Tribunal Unipersonal del Batlle i es vulgui procedir a dictar nova resolució per la qual es procedeixi a decretar la lliure absolució del seu defensat, tot imposant les costes processals causades, tant en primera com en segona instància, a la part querellant, incloses dins de les mateixes els honoraris d'advocat de la part querellada .

Subsidiàriament, considera la pena imposada excessiva i desproporcionada a les circumstàncies del cas, devent imposar al seu defensat la pena sol·licitada en primera instància consistent en la privació del seu permís de conduir per un període màxim de cinc dies i cinc dies d'arrest condicional, tot tenint en compte la manca d'antecedents del seu defensat i la poca consideració dels danys de l'accident d'autes.

A l'acte de la vista oral, ratifica el seu escrit de recurs.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs interposat per quan considera que ha quedat acreditat que l'accident d'autes porta causa de la imprudència comesa per A. en la seva conducció perquè en el marc de la vista oral de la instància, va restar acreditat que els dos vehicles es trobaven aturats i que en el moment en què A. va reiniciar la seva marxa, enlloc d'anar endavant va anar endarrera, col·lidint contra el vehicle conduït per R.; indica que varis són els elements probatoris que sustenten aquests fets, malgrat la contradicció entre les declaracions dels implicats en la col·lisió: d'una banda, la declaració efectuada pel testimoni Pla i d'altra el fet que A. es negués a fer la declaració amistosa d'accident tot i assegurar que la culpa era del vehicle contrari i tenir danys materials a conseqüència de la col·lisió; finalment, la declaració efectuada per Álvarez qui va valorar els danys del vehicle ORG_1 per compte de la companyia F.d'A. i que va afirmar, a l'acte de la vista oral d'instància, la impossibilitat de què, per la localització dels danys d'ambdós vehicles, aquests s'haguessin produït tal i com pretén la part recorrent, ja que en aquest supòsit els danys serien diferents,

tot exposant en què consistiria la diferència, segons es deriva de l'acta de la vista oral; afegeix que el fet de que aquest efectuï també peritatges per compte de la companyia Financera d'Assegurances no necessàriament compromet la seva objectivitat ja que en fa per moltes altres companyies i la seva explicació fou objectiva i raonada, confirmant en tot cas la versió del testimoni de la col·lisió; que en definitiva, es tracta d'un tema de valoració de prova en el sentit de què es pugui valorar com a testifical enlloc de com a pericial segons criteri del tribunal jutjador i per raó de tot l'exposat, demana la íntegra desestimació del recurs i la confirmació íntegra de la sentència recorreguda per considerar-la ajustada a Dret.

RESULTANT: que la lletrada Sra. Gomila, Advocada de Criado s'oposa igualment al recurs per quan no és cert que en el cas d'autes, hi hagi només dues versions contradictòries sinó que hi ha elements i proves, tant directes com indiciaris, per desvirtuar la presumpció d'innocència i acreditar que la responsabilitat del sinistre recau única i exclusivament sobre el Sr. A.O.; així, indica que en primer lloc consta la declaració del testimoni, Sr. Pla, testimoni presencial dels fets, que no té cap tipus de relació amb el Sr. R. P., el qual sempre ha manifestat i corroborat que quan es va produir la col·lisió entre ambdós vehicles, el vehicle conduït pel Sr. R. P. es trobava totalment aturat al bell mig de la rotonda, essent el vehicle conduït pel Sr. A. O. el que va topar contra el primer; que és totalment incert, tal i com exposa l'adversa, que en el decurs de la vista oral canviés la seva declaració sobre quina fou la mecànica del sinistre d'autes; en segon lloc, la localització dels danys als vehicles d'ambdós implicats també corrobora que la mecànica de l'accident va succeir com s'ha indicat i en tercer lloc, consta en autes la declaració del perit Sr. Álvarez que és un perit imparcial i independent que no té cap relació laboral de dependència envers la companyia F. d'A., companyia asseguradora del vehicle Renault; que el fet que la companyia F.d'A. li efectués l'encàrrec d'efectuar el peritatge i pagués el mateix, no implica cap tipus de subordinació per quan, tal i com va manifestar el propi perit en el decurs de la vista oral, el mateix treballa per vàries companyies del Principat, les quals contracten els seus serveis; endemés, no cal oblidar que va declarar sota promesa o jurament; que altrament, l'adversa hagués pogut aportar en autes qualsevol altra prova contradictòria i no ho ha fet; finalment, indica que com a prova indiciària, és curiós que si el Sr. A. O. no era responsable de l'accident, es negués a efectuar la declaració amistosa d'accident, marxés del lloc dels fets al trucar al Servei de Policia i no efectués la pertinent declaració a la seva companyia d'assegurances; per contra, tampoc és creïble que si hagués estat el Sr. R. P. el responsable del sinistre, el mateix truqués a la policia, efectués la declaració de l'accident davant de la seva companyia d'assegurances, interposés una denúncia i finalment interposés una querella criminal; que el fet que el seu representat acudís a la Policia quatre dies més tard a la producció del sinistre, en cap cas significa que el motiu fos perquè canviés de versió atès que no existeix cap versió anterior ni diferent dels fets respecte a l'exposada a la denúncia ni tampoc cap prova que acrediti aquesta afirmació; que per tant, el conjunt de proves constant en autes i les practicades a la vista oral, van ser abastament suficients per tal de formar la convicció del Tribunal a quo, per tot el què considera la sentència recorreguda totalment conforme a dret procedint per tant la desestimació del recurs i la confirmació de la mateixa en tots els seus extrems.

A l'acte de la vista oral ratifica la seva oposició al recurs formulat.

Fonaments de dret

S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA RESOLUCIÓ APEL·LADA.

CONSIDERANT: que contra aquesta sentència, ha interposat recurs d'apel·lació la lletrada Sra. Nuñez, actuant en la seva qualitat d'advocada de Ropero i de la companyia Cano la qual demana en primer lloc, la seva lliure absolució - amb imposició de les costes processals causades tant en primera com en segona instància, a la pròpia part querellant, incloent-hi honoraris d'advocat - al considerar que no hi ha prova suficient de que el seu defensat fos el causant de l'accident d'autes i subsidiàriament, se li imposi una pena de privació del seu permís de conduir per un període màxim de cinc dies i cinc dies d'arrest condicional, tenint en compte la manca d'antecedents del seu defensat i la poca consideració dels danys de l'accident d'autes.

CONSIDERANT: que si bé el Tribunal "ad quem" pot, en qualsevol recurs d'apel·lació, revisar la prova de càrrec i la valoració conjunta de tot el material probatori feta pel Tribunal "a quo", no és menys cert que, atesos els principis d'immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat de l'òrgan d'apel·lació haurà d'exercir-se sempre amb mesura i tant sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova resulta del tot evident, situació que és perfectament valorable pel Tribunal quan es tracta de proves documentals o pericials, degut a que pot apreciar-les per si mateix, però en canvi no ho és tant en aquells altres supòsits en que la prova practicada es limita a les declaracions dels implicats i dels testimonis, en el seu cas, en que per la seva valoració té una absoluta i decisiva importància el principi d'immediació. Doncs bé i d'acord amb aquest principi -article 158 del Codi de Procediment Penal- aquest Tribunal, avaluant amb consciència les proves practicades, arriba a idèntica conclusió que l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle, és a dir, estima que hi ha prova de càrrec més que suficient per desvirtuar el principi de presumpció d'innocència al·legat per la defensa de Ropero, com resulta de la declaració del propi perjudicat, que de forma reiterada i constant ha manifestat que l'accident es produï quan, trobant-se ell aturat en retenció, el vehicle que el precedia, conduït per A. O. en reiniciar la marxa, en comptes de tirar endavant va tirar o deixar caure el vehicle endarrere, produint-se la col·lisió; que aquesta versió ve corroborada per la del testimoni Sr. Pla el qual consta va declarar tant a la Batllia com davant del tribunal el dia de la vista oral, que el dia d'autes, el conductor del BMW: A. O. va deixar caure el vehicle endarrera fins col·lidir amb el de R.; que en aquest sentit no s'aprecia cap canvi en la seva declaració, contràriament al que pretén la defensa de A. O.; finalment ,

consta en autes la declaració del perit proposat per l'acusació, Sr. Álvarez que avala, raonant-la, la versió de l'acusació particular sobre la mecànica de l'accident; que encara que es tracti d'un perit que realitza habitualment peritatges per la companyia ORG_0 es tracta d'un perit independent - com ell mateix manifestà el dia de la vista oral, precisant que efectua també peritatges per moltes altres companyies d'assegurances del Principat - i res demostra que no hagi actuat amb objectivitat i imparcialitat, havent-se de notar ensems que A. O. - que es negà a realitzar el aprt amistós d'accident i no s'ha constituït mai en part en el present procediment - no ha aportat tampoc, com ho hagués pogut fer, cap altra pericial que contradigui la de Álvarez, tot el que determina, sense necessitat de cap més consideració, la desestimació del principal motiu d'apel·lació formulat per la direcció lletrada de A. O. i de la companyia ORG_2.

CONSIDERANT: que la mateixa sort desestimatòria ha de córrer el motiu subsidiari del recurs formulat en quan a l'extensió de la pena imposada doncs la mateixa s'ajusta als criteris legals i apareix com a proporcionada a la naturalesa i gravetat dels fets, havent-se de recordar ensems que és jurisprudència constant dels tribunals que la fixació de la pena, dins dels límits màxim i mínim establerts en la llei penal, és qüestió d'arbitri judicial que correspon al Tribunal que jutja els fets en la primera instància doncs, com s'ha dit, té la immediació pròpia d'aquest primer grau de jurisdicció, la qual cosa li permet abastar un coneixement directe i personal dels fets i de l'acusat que és necessari per imposar la pena proporcionada a la naturalesa , la gravetat del delicte comès i la personalitat de l'acusat; que això no vol dir però que les penes imposades pel tribunal d'instància no puguin ser revisades en grau d'apel·lació, si bé aquesta facultat ha d'exercir-se amb mesura i justificadament quan es pugui considerar que la pena imposada és desproporcionada en relació a la gravetat dels fets i a les circumstàncies concurrents, el que no és en absolut el cas d'autes .

CONSIDERANT: que per raó de tot l'exposat, procedeix la plena confirmació de la resolució impugnada, i la desestimació, per tant, del recurs d'apel·lació formulat contra la mateixa.

CONSIDERANT: que tenint en compte el principi de venciment objectiu, les costes de la present apel·lació, inclosos el honoraris d'advocat, hauran de ser imposades a la part recurrent.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la lletrada Sra. Nuñez, Advocada de Ropero i de la companyia Cano contra la sentència de data 18 de gener del 2012, dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle, en la causa CP-196-6/11, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita sentència, imposant a la part apel·lant les despeses processals causades en aquesta instància, inclosos els honoraris d'advocat, a determinar en període d'execució.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.