LESIONS PER IMPRUDÈNCIA GREU (ACCIDENT LABORAL)

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Enric Anglada Fors Elisenda Franquet Font

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Seco Enric ANGLADA FORS

Elisenda Franquet Font

A la Vila d'Andorra la Vella, vint-i-quatre de setembre del dos mil deu.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. TC-320-3/04 seguida pel delicte menor de lesions per imprudència, sent part apel·lant, Pina, representada pel Lletrat Sr. Puig i sent parts apel·lades Benitez, Sanz, representats ambdós pel Lletrat Sr. Pina, la ORG_0, representada per la Lletrada Sra. Roda, i el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Espada i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Seco.

RESULTANT:

que el Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent:

"que són fets provats i així es declara que el dia 7 de febrer de 2003, vers les 16:00 hores, Olmo, es trobava desenvolupant la seva feina per compte de la societat mercantil "C....., S.A.", a l'obra que s'estava efectuant a la XXXX, just en front de l'Estació Servei Sant Eloi. Que, fou l'encarregat general de l'obra Benitez, així com l'encarregat de l'obra, Sanz, que li manaren, aquell dia, de descarregar els cubs de pedres que des de la grua propietat de l'empresa "G.....M....., S.A." s'estaven descarregant, grua que era conduïda per Villalba. Que, per portar a terme dita feina, Olmo, es trobava situat en la part alta d'un terreny protegit per una tanca, trobant-se Villalba, a peu de carretera i al volant de la grua, havent aquest darrer, de portar fins l'alçada de Olmo un cubilot ple de pedres, que el mateix Olmo, descarregava, havent d'obrir, a tal efecte, la comporta del cubilot per fer caure les pedres. Que, Villalba, des de la posició on es trobava, tant sols veia els braços de Olmo, essent aquest qui amb els braços li donava les pertinents instruccions, a fi de moure o no el cubilot un cop aquest estava descarregat. Que, en una d'aquestes maniobres de buidatge de pedres del cubilet de la grua, una de les pedres, es va quedar enganxada, i en el moment en que el gruista va alçar el cubilot, aquesta va topar contra el mateix, provocant que el cubilot es mogués, i en balancejar-se donés un cop al costat dret del cos de Olmo, sortint aquest despedit, caient des d'una alçada d'uns vuit metres, en haver-se trencat la tanca de protecció que hi havia als llocs.

Que, a conseqüencia dels referits fets, Olmo, fou traslladat fins el Servei d'Urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell on se li va diagnosticar una ferida inciso-contusa, en regió pre-tibial dreta, que va requerir dotze (12) punts de sutura, així com una contusió en braç dret, el qual se li va immobilitzar mitjançant un embenat, tractament que es va completar amb antiinflamatoris i analgèsics per via oral. Que degut a la presència de molèsties, en data 12 de febrer de 2003

Olmo, va haver de tornar al Servei d'Urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell diagnosticant-li, a banda de les altres lesions i desprès d'un estudi clínic radiològic, una fractura del 9è, 10è i 11è arcs costals esquerre, aconsellant-li repòs absolut i de continuar amb el mateix tractament mèdic, però com que el perjudicat continuava amb molèsties a nivell de l'espatlla i del braç dret, se li va efectuar una RMN, objectivant- se llavors una lesió òssia traumàtica probable postero-externa, tipus Hill Sachs, amb arrencament ossi inferior de la glena l'omòplat i luxació amb fissuració longitudinal del tendó supra- espinós, procedint-se llavors a la immobilització del braç dret en abducció i antepulsió a 90 graus, havent-se de procedir en data

28 de maig de 2003, a efectuar-li una intervenció quirúrgica mitjançant artroscòpia, practicant-li una reconstrucció artroscòpica de la lesió del rodet glenoideo anterior amb lesió i ruptura del manegot dels rotadors de l'espatlla dreta. Que, el temps de consolidació lesional, equivalent igualment al temps de baixa mèdica laboral fou de quatre-cents seixanta (460) dies, dels quals quatre (4) dies d'hospitalització; havent implicat aquestes lesions una I.P.P. del 5% i un perjudici laboral mitjà de 4/7, que el perjudici dels dolors ha estat valorat en bastant important (5/7) i el perjudici estètic entre lleu i moderat (2,5/7)."

RESULTANT: que la part dispositiva de la sentència apel·lada conté el següent pronunciament:

"DECIDIM

Que hem d'absoldre i absolem lliurement, Benitez,

Sanz i Villalba, del delicte menor de lesions per imprudència greu que se li imputava en els presents autes, declarant d'ofici les despeses processals causades."

RESULTANT: que contra la referida sentència, la defensa de la Sra. Pina, vídua del Sr. Olmo, formula recurs d'apel·lació, doncs considera que la imprudència és imputable a l'encarregat de l'obra Benitez i al cap de l'obra Sanz, estimant que resulta de la instrucció del sumari i de la prova practicada que aquests responsables de l'obra han actuat amb total menyspreu sobre les mesures de seguretat, estalviant tota mena de mitjans en aquest sentit perquè el treball es realitzés amb un mínim de seguretat.

s'encarrega el treball a un sol treballador i no a dos, cercant un evident estalvi en els recursos personals;

aquest treballador no té cap tipus d'experiència per realitzar aquest treball, la qual cosa també suposa un estalvi en recursos personals;

a més no hi ha cap mesura de seguretat que el protegeixi en cas d'accident.

Per últim, manifesta que amb les seves conductes, en no avisar al Servei d'inspecció de Treball ni als Serveis de Policia, els processats volien amagar les seves responsabilitats en l'accident.

En conseqüència, sol·licita la revocació de la sentència recorreguda i la condemna dels processats.

En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions, posant de relleu la forma incongruent i contradictòria amb la seva qualificació en primera instància la demanda de confirmació de la sentència formulada pel Ministeri Fiscal.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat per considerar la sentència recorreguda ajustada a Dret en tots els seus extrems, estimant que no s'ha pogut determinar la imprudència en què haurien incurregut cadascun dels processats, ni molt menys, la incidència de la mateixa en la causa de producció de l'accident ocorregut. Per tant demana la integra confirmació de la sentència.

En l'acte del judici oral ratifica el seu escrit de contesta al recurs.

RESULTANT: que la defensa dels dos processats s'oposa als motius al·legats en l'escrit de recurs, manifestant que en el marc del judici oral celebrat en primera instància, restà degudament acreditat:

-que els seus defensats varen situar dues persones perquè realitzessin les tasques de senyalització de la grua i descàrrega del cubilot; a més, i en tot cas resulta de les declaracions de l'Inspector de Treball Sr. Codina fetes a la vista oral, que una mateixa persona podia fer les operacions de senyalitzar a la grua i descarregar-la sense cap mena de perill.

que la zona on es procedia a la descàrrega del cubilot es trobava degudament protegida per una barana.

que l'accidentat Sr. Olmo ja portava uns dies realitzant les tasques de senyalització de la grua i descàrrega del cubilot.

D'altra part, aquesta defensa no comparteix l'acusació segons la qual els seus defensats volen amagar la seva responsabilitat en l'accident, insistint sobre el fet que, al contrari, són ells que obligaren al Sr. Olmo a anar a Urgències, malgrat aquest darrer no volia avisar ni a la Policia ni a l'ambulància pensant que no tenia lesions de consideració.

Per consegüent, sol·licita desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar en tots les seus extrems la sentència apel·lada, així com la condemna de la part recurrent al pagament de les costes processals ocasionades, inclosos honoraris d'advocat.

En l'acte del judici oral, ratifica el seu escrit de contesta al recurs.

RESULTANT: que la defensa de la companya d'assegurances L....P..... manifesta també la seva oposició al recurs formulat, posant de relleu, d'una part, que els processats havien explicat com fer la feina amb indicacions pertinents al Sr. Olmo, el qual portava dos dies fent aquella feina i que no consta en autes cap prova del contrari i, d'altra part, que el lloc de treball estava protegit per una barana o tanca i, per últim, que tant durant la instrucció de la causa com a la vista oral els processats han confirmat que ells havien encomanat la feina de descàrrega dels cubilots a dues persones i no consta en autes cap prova del contrari, i que, en el cas d'autes, la tasca es podia realitzar sense perill amb la participació d'un únic treballador, tal com l'ha confirmat el Inspector de Treball Sr. Codina tant en el seu informe (F. 106 i ss.) com el dia de la vista oral. Afegeix aquesta defensa que és únicament per la insistència dels processats que el Sr. Olmo, que no volia fer res, al final es desplaçà al Servei d'Urgències.

Conseqüentment, sol·licita al Tribunal desestimar el recurs per quan és evident que no hi ha cap tipus de responsabilitat imputable als seus defensats, i confirmar en la seva total integralitat la sentència recorreguda.

En l'acte del judici oral ratifica el seu escrit de contesta al recurs.

Fonaments de dret

S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA RESOLUCIO APEL·LADA.

CONSIDERANT: que la part apel·lant impugna la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, per entendre que una imprudència és imputable a l'encarregat d'obra Benitez i al cap de l'obra Sanz, estimant que els fets provats són constitutius d'un delicte menor de lesions per imprudència greu, del qual són responsables els dos processats, en contra de l'argumentació de la sentència, estimant doncs que l'Hble. Tribunal de Batlles ha incorregut en una indeguda apreciació de la prova obrant en les actuacions, i per tant demana la condemna dels processats.

CONSIDERANT: que si bé el Tribunal "ad quem" pot en qualsevol recurs d'apel·lació revisar la prova de càrrec i la valoració conjunta de tot el material probatori feta pel Tribunal "a quo", no és menys cert que, atesos els principis d'immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat de l'òrgan d'apel·lació haurà d'exercir-se sempre amb mesura i tant sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova resulta de tot evident, situació que és perfectament valorable pel Tribunal quan es tracta de proves documentals o pericials, degut a que pot apreciar-les per si mateix, però en canvi, no és tant en aquells altres supòsits en que la prova practicada es limita a les declaracions dels implicats i dels testimonis, en el seu cas, en que per la seva valoració té una absoluta i decisiva importància el principi d'immediació.

Doncs, i d'acord amb aquest principi (article 158 del Codi de Procediment Penal), aquest Tribunal avaluant amb consciència les proves practicades, les raons, exposades per les acusacions i les defenses, i les manifestacions dels intervinents en els fets, de conformitat amb el contingut de l'article 160 del Codi de Procediment Penal, arriba a la mateixa conclusió que la de l'Hble. Tribunal de Batlles, és a dir, que respecte dels fets reprotxats a Benitez i a Sanz, no s'ha demostrat que siguin constitutius ni d'un delicte menor de lesions per imprudència greu ni tampoc d'una contravenció penal de lesions per imprudència lleu.

En efecte, no ha quedat acreditat, en el present cas, per part dels processats, cap tipus d'actuació, conducta o acte d'imprudència o de negligència que tingui una relació directa amb la realització de l'accident i del resultat lesiu, doncs:

subsisteix un dubte seriós sobre la presència de una sola persona (Sr. ENTITY_9) o de dues persones per fer la feina de senyalització i de descarrega, ja que els processats han afirmat de manera reiterada i a la vista oral que hi havia dues persones, mentre el Sr. Olmo i el Sr. Villalba han declarat que el lesionat era sol. En tot cas queda clar que en la declaració del Sr. Olmo davant del Batlle no consta cap manifestació de que se li ordenés d'efectuar tot sol la feina. Endemés, segons les manifestacions del Inspector de Treball, Sr. Codina, tant en el seu informe, que consta en autes, com a la vista oral, en aquest cas concret i ateses les característiques del treball, es podia realitzar la tasca sense perill amb la participació d'un únic treballador, el qual podia acabar la senyalització del lloc de descarrega en un primer temps i desprès, en un segon temps obrir la comporta del cubilot.

Per raó de tot això no es pot imputar als processats cap conducta imprudent o negligent en relació de causa a efecte amb la producció de l'accident.

resulta acreditat en autes que en el lloc d'execució de la feina, es trobava una barana o tanca de protecció i per tant, tot i que no tenen cap informació respecte a la qualitat o eficàcia d'aquesta protecció, no es pot acreditar la manca de mesures de seguretat per part dels processats.

no es pot tampoc imputar-los una manca d'instruccions o indicacions necessàries per executar la feina doncs, d'una part, els dos processats han manifestat de manera reiterada i a la vista oral que havien explicat al Sr. Olmo com fer la feina, i endemés, segons el Sr. Villalba, feia dies que procedien a efectuar aquest treball i que el dia mateix de l'accident, havien efectuat uns 20 cubilots de pedra buidats i sempre emprant el mateix sistema. D'altra part, no consta en autes cap prova de la manca d'instruccions o explicacions sobre la manera de fer la feina, ni tan sols una declaració del Sr. Olmo en sentit contrari. A més a més queda evident que la naturalesa de la feina que es realitzava no requeria uns coneixements o formació especials.

en quant a la manca de consideració envers el treballador per part dels processats, és evident que no se'ls hi pot reprotxar, ja que segons el Sr. Olmo és el processat BRAN ell mateix que l'ha traslladat a Urgències.

CONSIDERANT: que per tot el que s'ha dit i sense necessitat de més consideracions, procedeix la plena i total confirmació de la resolució impugnada i la desestimació, per tant, del recurs d'apel·lació formulat contra la mateixa.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar al querellant recurrent el pagament de les despeses processals causades en la presenta instancia, així com el pagament dels honoraris d'advocat que es fixaran en període d'execució de sentència.

Decisio

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la representació Lletrada dels Srs. Benitez i Sanz contra la sentència de data 19 de novembre del 2009, dictada pel Hble. Tribunal de Batlles, en la causa núm. TC-320-3/04, CONFIRMEM INTEGRAMENT DITA SENTENCIA, i condemnem Pina, vídua del Sr. Olmo, al pagament de les despeses processals causades en aquesta instància, així com al pagament dels honoraris d'advocat que es fixaran en període d'execució de sentència.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.