LESIONS DOLOSES - MALTRACTAMENTS DE PARAULA O OBRA SENSE LESIONS - AMENACES O COACCIONS
- Resolució
- Sentència · 21/10/2011
- ROJ
- STCOR 107/2011
- ECLI
- ECLI:AD:TCORAD:2011:107
- Recurs
- DM-141-4/07
- Ponent
- Concepció Baron Mora
- Magistrats
- Concepció Baron Mora, Enric Anglada Fors, Jacques Richiardi Martel
- Descriptors
- COACCIONS AMENACES INJÚRIA CONTRAVENCIONS PENALS MINISTERI FISCAL DESPESES PROCESSALS PROVES
La sentència confirma la condemna del Sr. Caro per dues contravencions penals: maltractament de paraula i amenaces lleus, amb una pena de multa de 300 euros per cada contravenció. El tribunal desestima el recurs d'apel·lació presentat per la defensa del Sr. Caro, que argumentava la manca de proves per a la condemna per amenaces i sol·licitava una pena més lleu. El tribunal considera que les declaracions del testimoni Sr. Calderón i les pròpies declaracions del Sr. Caro acrediten suficientment la condemna per amenaces. També es desestimen les sol·licituds de la defensa per a una pena única i per a un aclariment sobre la pena imposada. Finalment, el tribunal declara d'ofici les despeses processals causades en aquesta instància.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Concepció Baron Mora Enric Anglada Fors Jacques Richiardi Martel
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Enric Anglada Fors
Concepció Baron Mora
Jacques Richiardi
Andorra la Vella, vint-i-un d'octubre del dos mil onze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-141-4/07 seguida pel delicte menor de lesions doloses i per les contravencions penals de maltractaments de paraula i d'amenaces lleus, sent part apel·lant Caro, representat per la Lletrada Sra. Benítez i sent part apel·lada el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Arnau i actuant de ponent i redactor de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.
RESULTANT:
que la part dispositiva de la sentència apel·lada conté següent pronunciament:
"DECIDIM: que hem d'absoldre i absolem el processat Caro del delicte menor de lesions doloses del que era imputat;
Que hem de condemnar i condemnem el processat Caro, com a autor responsable de les contravencions penals de maltractament de paraula i d'amenaces lleus, a les penes de multa de TRES-CENTS (300) EUROS, així com al pagament de les despeses processals causades."
RESULTANT: que el resultant de fets provats de la sentència recorreguda estableix:
"que són fets provats i així es declara que als vols de les sis de la tarda del 8 de gener del 2005, el perjudicat Pera va anar a l'aparcament de l'edifici ubicat al XXXX, a la plaça d'aparcament "B-E" de la seva propietat per a omplir d'aigua el neteja parabrisa del seu vehicle marca Opel, model Cintra, matrícula AND(...); que mentre es trobava efectuant dita tasca, va aparèixer el processat Caro, veí i propietari d'un pis i d'una plaça d'aparcament a l'esmentat edifici, acompanyat de la seva esposa; que ambdós veïns ja havien tingut discussions i diferències en el marc de la seva relació de veïnatge; que quant aquesta sortia amb el seu vehicle i en passar per davant de la plaça d'aparcament de Pera, creient que aquest se'l mirà somrient amb una actitud burlesca, va aturar el vehicle i sortint-ne es van discutir; que Caro el va injuriar, tot dient-li fill de puta, el va atemorir, tot dient-li que li trencaria la cara, el va agafar del coll i li digué que deixés de mirar-lo i de riure's d'ell i que deixés de fer comentaris d'ell, deixant-lo anar; que llavors va aparèixer a l'aparcament el veí, Calderón, que en sentir crits de la discussió, s'hi atansà mentre encara discutien, moment en que Caro l'amenaçava de trencar-li la cara i empentava lleument a Pera."
Fonaments de dret
RESULTANT: que la lletrada Sra. Benítez, advocada del condemnat Caro, formulà recurs d'apel·lació, impugnant la sentència d'instància pel que fa la condemna de contravenció penal d'amenaces, demanant la seva lliure absolució per manca de proves.
Demana igualment que la pena a imposar per la contravenció penal d'injúries lleus que el seu representat sempre ha reconegut sigui d'amonestació privada d'acord amb les disposicions de l'article 351 de l'antic Codi Penal vigent al moment dels fets, sol·licitant la confirmació de la sentència per la resta.
A l'acte del judici oral demana un aclariment respecte a la pena inicial imposada per la sentència ara recorreguda, sol·licitant la condemna en costes, inclosos els honoraris d'advocat pel Sr. Pera, al que se li han desestimat les seves pretensions.
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs presentat demanant la confirmació de la sentència apel·lada, exposant respecte a la prova qüestionada, que el propi recorrent ha reconegut haver insultat al Sr. Pera i que el testimoni Sr. Calderón ho va confirmar a l'acte del judici oral, havent sentit com Caro li deia a Pera que li trencaria la cara, ratificant doncs el seu escrit de contesta.
CONSIDERANT: que procedeix confirmar la sentència apel·lada en tots els seus pronunciaments.
Un dels motius, per ordre d'importància-, de la part apel·lant és la manca de proves respecte a la condemna per la contravenció penal d'amenaces obviant però la declaració, clara i contundent, del testimoni Sr. Calderón, quines manifestacions han estat sempre les mateixes al llarg de tot el procediment i que han estat plenament ratificades a l'acte del judici oral (foli 169) i doncs sotmesa a contradicció, que confirma haver sentit com el Sr. Caro deia al Sr. Pera que "li trencaria la cara", manifestacions que tenen un clar contingut amenaçant i constitutiu de contravenció penal d'amenaces, per la qual ha estat condemnat.
Per la qual cosa procedeix confirmar la sentència apel·lada en aquet extrem, havent d'afegir que no ha quedat acreditat la provocació al·legada.
CONSIDERANT: que la part discuteix igualment la pena imposada, sol·licitant, en primer lloc, que sigui substituïda per la pena d'amonestació privada prevista al Codi Penal vigent a la data dels fets i, subsidiàriament, manifesta que aquest sigui considerada com una pena única dins de les facultats que confereix l'article 58 del vigent Codi Penal. Més subsidiàriament sol·licita un aclariment del decidim de la sentència apel·lada en aquest aspecte.
El Tribunal aprecia que la pena de multa és ajustada als fets que l'originen i que si bé una primera lectura de dit pronunciament pot semblar una mica confós, una lectura mes detallada, tal i com ho posa de manifest el Ministeri Fiscal, revela que la multa de tres-cents euros és imposada per cadascuna de les contravencions penals per les quals ha estat condemnat l'avui recorrent, ja que l'esmentat decidim o fallo de la sentència parla de penes.
CONSIDERANT: que no es pot apreciar la condemna en costes i honoraris d'advocat del perjudicat Sr. Pera que reclama la part recorrent, d'una banda, perquè aquest apareix en aquesta causa en qualitat de querellant i perjudicat i, d'altra part, perquè el "presumpte" perjudici patit pel condemnat Sr. Caro derivat de la conducta del querellant Sr. Pera no pot ser objecte de reclamació en aquest procediment.
CONSIDERANT: que procedeix declarar d'ofici les despeses processals causades en aquesta instància, no havent comparegut la part apel·lada Sr. Pera.
VIST
les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que hem de desestimar el recurs d'apel·lació formulat per la representació lletrada del Sr. Caro i CONFIRMAR ÍNTEGRAMENT la sentència de data 15 de desembre del 2010, dictada en la present causa, declarant d'ofici les despeses processals causades.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.