ADMINISTRACIÓ DESLLEIAL D'UNA EMPRESA - ESTAFA QUALIFICADA

Sentència

Magistrats

Concepció Baron Mora Josep Maria Pijuan Canadell Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-sis de novembre del dos mil catorze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-017-4/10, seguida pels presumptes delictes majors d'estafa qualificada, d'administració deslleial d'una empresa i d'apropiació indeguda contra l'acusat Montenegro, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, defensat per Lletrat Sr. ENTITY_5; sent part acusadora l'acusació particular constituïda per la societat T., S.L., representada per Gaya, defensada per Lletrat Sr. Campillo, amb la intervenció del Ministeri Fiscal representat pel Sr. Gálvez, i actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència el Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: en data 12 de febrer del 2007 l'acusat Montenegro, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals al Principat, i els senyors Gaya i Plaza constituïren la societat T., S.L., en el respectiu percentatge del 34 per cent, 33 per cent i 33 per cent del capital social, essent l'objecte social les activitats d'agència de viatges, central de reserves i operador turístic. Els senyors Gaya i Plaza constituïren societat amb l'acusat per raó de l'experiència d'aquest en el món dels operadors turístics, havent l'acusat aportat a la societat el fons de comerç després de molts anys de dedicar-se a aquesta activitat.

La distribució funcional a la societat era que l'acusat feia de comercial i Plaza tenia cura de la gestió administrativa i de la comptabilitat, havent tots tres socis acordat que l'acusat seria qui gestionaria tota l'operativa comercial amb els operadors que actuaven a la costa catalana i amb l'operador alemany R., i a tal fi destinaren el compte corrent IBAN XXXX, de l'entitat ORG_0, compte corrent del que era titular la societat T., S.L., essent necessàries dues signatures dels socis per disposar dels fons del compte.

La Societat T., S.L. rebé diversos talonaris de xecs de l'entitat ORG_0, signant Plaza alguns dels talonaris en blanc que lliurava a l'acusat per a que pogués operar per compte de T., S.L.

L'acusat, al seu torn, com sigui que tenia la seva oficina comercial a la localitat de Calders (Barcelona) i molta operativa la feia a través d'una agència de viatges amb seu a la localitat de Lloret de Mar (Girona), que tenia molta amistat i plena confiança en el gerent de dita agència Pera, que operava amb el nom comercial de T., va confiar a Pera alguns dels talonaris de xecs signats en blanc per Plaza, signant-los també ell per tal que Pera pogués efectuar pagaments a hotelers per compte de les operacions de T., S.L. quan l'acusat no es trobés present a Lloret de Mar.

Quan Pera va disposar d'alguns dels xecs segons la seva conveniència, l'acusat li va demanar que justifiqués els pagaments amb les corresponents factures, i en no donar-li resposta, l'acusat en data 24 de gener del 2008 formulà denuncia davant del Jutjat de Guàrdia de Blanes (Girona) contra Pera per falsedat documental i apropiació indeguda o estafa, arxivant-se les actuacions penals arran de la defunció de Pera en data 25 de setembre del 2008. Tant l'actuació de Pera com el fet de la denúncia fou comunicat per l'acusat a Gaya.

Arran dels fets exposats s'ocasionà un descobert al compte corrent de T., S.L. a l'entitat ORG_0, així com es deixà deute pendent amb varis proveïdors, per un total import de 82.294,48 euros, quantitat de diners a la que va haver de fer front personalment Gaya.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional considerà que els fets no eren constitutius de cap infracció penal, no essent el processat Montenegro responsable dels delictes que se li imputen en cap forma de participació, per la qual cosa demanà l'absolució del processat.

En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal reiterà i eleva a definitives les seves conclusions provisionals, demanant l'absolució del processat Montenegro.

RESULTANT TERCER. L'acusació particular en el seu escrit de qualificació provisional qualificà els fets com a constitutius d'un delicte major d'estafa qualificada, tipificat i penat en l'article 209.1, i d'un delicte major d'administració deslleial d'una empresa, tipificat i penat en l'article 240, tots del Codi Penal, dels quals estimava responsable en concepte d'autor l'acusat Montenegro, demanant que se li imposés la pena de sis mesos de presó condicional qualificada a l'abonament de la responsabilitat civil, així com la condemna de l'acusat a indemnitzar, en concepte de responsabilitat civil, a Gaya en la quantitat de 82.739,99 euros, i al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i pèrits ocasionats a l'acusació particular.

En l'acte del judici oral, l'acusació particular va reiterar i elevar a definitives les seves conclusions provisionals, introduint la qualificació dels fets com a constitutius d'un delicte major d'apropiació indeguda, modificant l'import de la responsabilitat civil que fixà en 83.294,98 euros, i fixant en dos anys el termini de la presó condicional qualificada a indemnitzar.

RESULTANT QUART. La defensa de l'acusat en el seu escrit de qualificació provisional manifestà que els fets no eren constitutius de cap tipus d'il·lícit penal, sol·licitant que es decretés la lliure absolució de l'acusat, conclusions que elevà a definitives en l'acte del judici oral, reiterant la petició d'absolució del processat Montenegro.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. L'acusació particular imputa a l'acusat Montenegro els delictes majors d'estafa qualificada, d'administració deslleial d'una empresa i d'apropiació indeguda, en base a uns fets que, succintament, són que l'acusat hauria disposat en el seu benefici de diversos xecs dels talonaris signats en blanc per Plaza, contra el compte corrent de T., S.L. a l'entitat ORG_0, ocasionant a la societat un perjudici que quantifica en 83.294,48 euros, que hagué d'abonar Gaya en el seu nom propi.

D'acord amb el principi de la presumpció d'innocència, proclamat com un dels drets fonamentals de la persona en l'article 5 de la Declaració Universal dels Drets Humans, en l'article 6. 2 del Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre de 1.950, i en l'article 10.2 de la Constitució andorrana, tota declaració de culpabilitat ha d'estar fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, vàlidament practicada, i de la que en resulti la realitat dels fets imputats a l'acusat i la participació d'aquest en els fets, avaluada d'acord amb el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal, que disposa que el Tribunal dictarà la sentència avaluant segons la seva consciència les proves practicades.

En el cas d'autes, vist el resultat de la prova practicada, tan la que ha estat practicada en l'acte del judici oral com la documental obrant en autes, el Tribunal no pot arribar al ple convenciment de la veracitat dels fets imputats per l'acusació particular a l'acusat Montenegro, haver disposat en el seu benefici de diversos xecs dels talonaris signats en blanc per Plaza, contra el compte corrent de la societat T., S.L., essent absolutament contradictòries les versions de l'acusat i de Gaya, i no havent-hi motiu per privar de credibilitat a l'acusat quan explica que va fer plena confiança en el seu amic Pera per tal que aquest pogués disposar dels xecs per fer els pagaments que calia als hotelers de la zona de Lloret de Mar, quan ell no estigués en disposició de fer-ho. I tampoc hi ha motiu per no donar-li credibilitat quan diu que va demanar a Pera que justifiqués els pagaments amb les corresponents factures i, en no donar-li resposta, va formulà denuncia davant del Jutjat de Blanes, doncs consta als foli 146 i següents còpia de la denúncia amb el segell d'entrada del Jutjat de Guàrdia de Blanes. Ni quan diu que va explicar a Gaya els fets i la denúncia, comentant-li la possibilitat de fer acció civil contra els hereus de Pera per recuperar els diners.

Els fets acreditats no integren delicte major d'estafa perquè no s'ha acreditat quin ha estat l'engany que va utilitzar l'acusat per poder disposar dels xecs dels talonaris de societat T., S.L., doncs estava autoritzat per signar i disposar dels xecs, i no s'ha demostrat que cap dels xecs fos lliurat per l'acusat a tercers en pagaments de serveis que no haguessin de ser facturats a la societat T., S.L., altra cosa és que ho fes Pera, però la conducta d'aquest no és imputable penalment a l'acusat. Tampoc s'ha acreditat cap fet que pugui integrar un delicte major d'apropiació indeguda, doncs no s'ha provat que l'acusat hagi distret en el seu benefici dels fons de la societat T., S.L. del compte corrent de dita societat a l'entitat ORG_0, ni per via de reintegraments, ni via transferències, ni via cobrament de xecs signats per Plaza i pel mateix acusat, constant acreditat que la lletra obrant als xecs no es correspon amb la de acusat, salvada la seva signatura.

Per altra banda, tampoc s'ha acreditat que l'acusat hagi executat fets que puguin integrar el delicte major d'administració deslleial d'una empresa, tipificat i penat en l'article 240 del Codi Penal, doncs tampoc s'ha provat que els tractes comercials fets per l'acusat amb l'operador alemany R., que l'acusat té reconegut haver signat els contractes amb dit operador en representació de la societat T., S.L., fossin abusius i comprometessin la competitivitat de T., S.L.

D'acord amb l'article 13, paràgraf primer, del Codi Penal el delicte major d'administració deslleial d'una empresa tipificat i penat en l'article 240 és un delicte dolós, i no està incriminada la comissió culposa. Això exigiria no sols la prova del caràcter abusiu dels contractes signats per l'acusat amb l'operador R., prova que diem no s'ha aconseguit, sinó també que l'acusat tenia perfecte coneixement del caràcter abusiu dels contractes en perjudici de la societat a la que representava, T., S.L., actuació dolosa de l'acusat que també està mancada de tota prova.

Per tot l'exposat procedeix dictar l'absolució de l'acusat Montenegro dels delictes majors d'estafa qualificada, d'administració deslleial d'una empresa i d'apropiació indeguda pels quins venia acusat per l'acusació particular.

CONSIDERANT SEGON. Atesa l'absolució de l'acusat, procedeix declarar d'ofici les despeses processals causades.

Decisio

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Hem d'absoldre i absolem a acusat Montenegro dels delictes majors d'estafa qualificada, d'administració deslleial d'una empresa i d'apropiació indeguda pels quins venia acusat per l'acusació particular, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.

Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.