CALÚMNIA - AMENACES NO CONDICIONALS

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Arcos Concepció BARON MORA Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, divuit de desembre del dos mil tretze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-012-2/13 seguida pels presumptes delictes major de calúmnies propagades amb publicitat i menor d'amenaces no condicionals, contra Julián, nascuda el XXXX, Pontevedra (Espanya), filla de Gonzalo i d'Hortensia, de nacionalitat espanyola, i defensada pel Lletrat Sr. Villalba, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Sevillano i actuant de ponent i redactor de la sentència el Magistrat Sr. Arcos.

RESULTANT:

que són fets provats i així es declara que, en data 2 de maig de 2012 vers les 13.30 hores, la processada Julián, nascuda el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, es va personar a les dependències del Servei de Medicina Legal i Forense, radicat a l'hospital Nostra Senyora de Meritxell, on prèviament ja havia telefonat amb insistència amb la mateixa finalitat, a fi de demanar explicacions a la Dra. Mena, cap del Departament de Medicina Legal i Forense, al respecte de l'informe, que aquesta darrera havia elaborat, en el marc de la causa TC-090-4/11, investigada en relació a la defunció del fill de la processada Somoza, manifestant que no entenia el contingut del segon informe medicoforense emès en relació a la mort del seu fill, el difunt Somoza, manifestant que la forense Dra. Mena havia esta coaccionada i comprada.

Finalment la processada marxà del Departament de Medicina Legal i Forense, dient a les secretàries que l'atenien: "que si la doctora no la trucava durant la tarda de l'endemà, hi aniria amb un megàfon, i es posaria davant del despatx per anar explicant tot el que havia fet; que estava comprada per l'advocat, ja que era el seu amant, i es passaria per l'hospital perquè tothom sabés qui era aquesta doctora", dient-los-hi a l'ensems al respecte de les filles de la doctora M., que els desitjava que els hi passés el mateix que li havia succeït al seu fill assassinat, afegint la processada que sabia on vivia la doctora M., tot amb ànim d'atemorir-la.

La processada F. manifestà ensems a les secretàries del departament, que tot el que havia fet la doctora M. ho exposaria a la premsa, tal i com ho havia fet a Espanya.

Arran de les investigacions rebudes, s'instal·là al Departament de Medicina Legal i Forense, uns càmeres de vigilància, timbres i codis d'accés.

En data 23 de maig del 2012, vers les 17.09 hores, la processada F. es tornà a posar en contacte telefònic amb el Departament de Medicina Legal i Forense, parlant amb les dues secretàries, a les quals demanà novament i insistentment hora amb la doctora M., i en rebre una resposta negativa, la processada els digué, referint-se a la doctora M., sempre amb ànim d'atemorir-la: "que sabia on vivia, que la buscaria en el cas de què no li donés hora per parlar, i que la odiava més que a l'assassí del seu fill."

La processada F. ha exhibit pancartes i fet comentaris a la premsa, tant andorrana com espanyola, que s'han publicat, en el sentit de manifestar que no entenia el contingut del segon informe medicoforense emès en relació a la mort del seu fill, el difunt J.P.F., manifestant que la forense Dra. Mena havia esta coaccionada i comprada.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major de calumnies propagades amb publicitat, i d'un delicte menor d'amenaces no condicionals, tipificats respectivament als articles 172 i 143 del Codi Penal, dels quals estima responsable en el concepte d'autora la processada Julián, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, i demana imposar-li la pena de vint (20) mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre (4) anys, dos anys de prohibició de posar-se en contacte amb la víctima, Mena, de qualsevulla forma, així com el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, sol·licita que la processada F. indemnitzi a Mena en l'import de 6.000 EUR en concepte de perjudici moral.

En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals, excepte pel que fa a la responsabilitat civil i no efectua cap reclamació, havent renunciat la Dra. M. a res reclamar però, en quant a les penes sol·licitades, afegeix que es publiqui la sentència condemnatòria, d'acord amb el que disposa l'article 178 del Codi Penal.

RESULTANT: que la defensa de la processada manifesta el seu desacord amb la relació dels fets efectuada pel Ministeri Fiscal, posant de relleu que la seva defensada es va personar en data 2 de maig de 2012 a les dependències del Servei de Medicina Legal i Forense per tal de mantenir una entrevista amb la Dra. Mena, doncs desitjava que li expliqués els motius del canvi de les conclusions del seu segon informe forense sobre la mort del seu fill Somoza, i en aquella visita no va escridassar ni amenaçar a ningú, únicament va dir que si no la rebien aniria amb un megàfon per davant del seu despatx per a explicar tot el que estava succeint. Si que va dir la seva defensada que la Dra. M. estava comprada, però no va dir per qui, ni va fer cap referència a l'advocat del Sr. Palmer, processat en la causa de l'homicidi del seu fill.

Afegeix que la seva defensada no coneix cap dada personal de la Dra. M., únicament que té dues filles i, en cap moment ha desitjat el mal de ningú, havent dit únicament que li desitjava que patís el mateix dolor com a mare per la pèrdua d'un fill, sense que això pugui constituir cap amenaça.

Aquesta defensa estima que els fets no són constitutius de cap delicte, i sol·licita l'absolució de la seva representada.

En l'acte del judici oral, ratifica la petició d'absolució de la seva defensada a títol principal, modificant però, parcialment el seu escrit de qualificació, estimant subsidiàriament, d'una part, que no hi ha amenaces, sinó potser coaccions o injuries i, d'altra part, que les calumnies no han estat propagades amb publicitat, ja que les publicacions són fetes altres dies i per periodistes, no per la seva defensada; per tant, només s'aplica l'apartat 1 de l'article 172.

Afegeix, d'altra banda, que la seva defensada ha comés els fets sense entendre la il·licitud dels mateixos, i que s'ha d'apreciar la circumstància excloent de la responsabilitat de l'article 27.4 del Codi Penal, i si no, com a mínim, excloent incompleta i més subsidiàriament, obrar per causes que hagin produït arravatament; sol·licita una pena màxima d'arrest, a criteri del Tribunal.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats constitueixen:

un delicte major de calumnies propagades amb publicitat, tipificat a l'article 172 del Codi Penal, doncs la processada ha acusat a la Dra. Mena d'un delicte de corrupció amb menyspreu temerari de la veritat, ja que no tenia cap prova de la realitat del fet del qual l'acusava en haver dit que la Dra. era "comprada", i amb publicitat doncs ha pronunciat aquestes paraules en presència de les dues secretaries del Departament de Medicina Legal i Forense, tal com ho ha declarat a la vista oral el testimoni Marcos i ha utilitzat i exhibit, al poble de Cerdedo a Galícia, pancartes que deien "por culpa de una forense incompetente i comprada", fent-se ressò tant la premsa de Galícia, en concret el Faro de vigo i La Voz de Galícia, com la del Principat, el Diari d'Andorra i el Periòdic, tal com resulta dels documents que consten en autes (Folis 49, 50 a 85 ).

un delicte menor d'amenaces no condicionals, tipificat a l'article 143 del Codi Penal, doncs la processada proferí, vers la Dra. M., en repetides ocasions, que sabia que tenia dues filles, que els desitjava que els hi passés el mateix que li havia succeït al seu fill assassinat, és a dir, que desitjava la mort de les seves filles, i que sabia on vivia la Doctora, conjunt de paraules que comporten en la víctima un terror per comunicació d'un mal futur i possible atac a la integritat física de les seves dues filles, atesa l'agressivitat demostrada per la processada en el seu comportament tenaç i repetitiu dins d'un context odi, creat per ella mateixa i manifestat clarament en varies ocasions, i sempre amb ànim d'atemorir a la perjudicada i provocar-li un sentiment d'inseguretat total.

CONSIDERANT: que dels esmentats delictes major i menor n'és responsable en el concepte d'autora la processada Julián, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, participació que resulta, no sols de les declaracions de la processada, donat que ella mateixa ha reconegut en part els fets, sinó també, de les declaracions de la perjudicada la qual ha manifestat el dia de la vista que es va sentir atemorida, que va canviar de domicili i que desitjava que el seu nom fossi netejat, així com de les manifestacions de les testimonis Marcos i Bueno, que han reiterat a la vista oral les paraules proferides per la processada i la por ressentida per la Dra. M..

CONSIDERANT: que no concorren en la processada circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, doncs resulta de l'informe del Dr. Recio, confirmat el dia de la vista oral, que la processada no pateix malaltia mental, no té idees delirants sinó sobrevaloració, ràbia i manca d'acceptació dels fets, que es pot traduir, a partir de la mort del seu fill, amb un trastorn adaptatiu, que el Tribunal tindrà en compte en el marc de l'article 56 del Codi Penal a efecte de penalitat. No s'ha d'apreciar, tampoc, les circumstàncies excloents completes o incompletes dels articles 27.4 i 28 del Codi Penal o atenuants d'obcecació de l'article 29.1 del Codi Penal, al·legades per la defensa de la processada, ja que, d'una part, aquesta no pateix cap malaltia mental i no té les seves capacitats intel·lectuals i volitives alterades per impedir-la d'entendre la il·licitud de la seva actuació i, al contrari, el seu comportament demostra que volia atemorir voluntàriament la Dra. M. i embrutar el seu nom i atemptar a la seva reputació, honorabilitat i honor i, d'altra part, no s'ha d'apreciar la circumstància d'obcecació ja que l'acció de la processada fou espontània a partir del seu coneixement de l'informe de la Dra. M. i no es pot dir que ha obrat per causes repetides en el temps que haurien produït obcecació, sinó únicament una ràbia, atesa la personalitat de la processada, tal com l'ha precisat el Dr. Recio el dia de la vista oral. No obstant això, i aquí també, el Tribunal tindrà en compte, a efectes de penalitat, d'acord amb el disposat de l'article 56 del Codi Penal, tant de la gravetat i la naturalesa dels fets, ço que justifica, entre altres, una mesura de publicació del fallo de la sentència d'acord amb el que disposa l'article 71 f) del Codi Penal, com del context de la comissió dels fets i de les circumstàncies personals i familiars de la processada.

CONSIDERANT: que no hi ha lloc d'exigir la responsabilitat civil ja que la perjudicada ha renunciat a res reclamar.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusada el pagament de les despeses processals causades.

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

Decisio

F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Julián, com a responsable en el concepte d'autora d'un delicte major de calumnies propagades amb publicitat i d'un delicte menor d'amenaces no condicionals, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal a la pena d'UN (1) ANY DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de dos (2) anys, PROHIBICIÓ DE CONTACTAR amb la Dra. M., durant un període de DOS (2) ANYS, i ordenem la publicació al càrrec de la condemnada en el Diari d'Andorra i El Periòdic, pàgina tres (3), del fallo de la sentència.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal, en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.