LESIONS DOLOSES CAUSADES MITJANÇANT OBJECTES O MITJANS AMB PERILL DE CAUSAR LESIONS MÉS GREUS A LA VÍCTIMA

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Anna Estragués Armengol Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Jacques Richiardi

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-sis de novembre del dos mil catorze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-009-5/13, seguida pel presumpte delicte major de lesions doloses fent ús d'arma u objectes o mitjans perillosos, contra l'acusat Tejada, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat portuguesa, amb antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, defensat pel Lletrat Sr. ENTITY_5; sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Guerrero, i actuant de ponent i redactor de la sentència el Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: vers les 20:30 hores del dia 17 de gener del 2013 l'acusat Tejada, nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa, condemnat per sentència del Tribunal de Corts de data 23 de novembre del 2011, ferma en data 15 de desembre del 2011, com autor d'un delicte menor de lesions doloses a la pena de tres mesos d'arrest nocturn condicional i multa, i per Ordenança Penal de data 15 de desembre del 2011 com autor d'un delicte menor de lesions doloses a la pena d'un mes d'arrest nocturn condicional i multa, circulava conduint el vehicle Volkswagen Passat per l'XXXX quan, arran d'un incident de trànsit amb el conductor del vehicle Fiat Panda, Elías, els dos conductors aturaren els seus vehicles al XXXX, baixant tant l'acusat com Elías dels seus vehicles i iniciant-se una discussió entre ambdós durant la qual l'acusat va treure del seu vehicle un tub de ferro, buit per dintre i d'una llargada d'uns 40 centímetres, amb el que colpejà a Elías al front, moment en què l'esposa d'aquest, Vara, s'interposà entre ambdós, rebent una empenta per part de acusat que la feu caure al terra.

A resultes de l'agressió Elías va sofrir una equimosi i una ferida inciso-contusa a la regió frontal esquerra que requerí tractament mèdic consistent en l'aplicació de cinc punts de sutura per a la seva curació, mentre que Vara resultà amb una contusió i hematoma subcutània al front, que no precisà d'assistència mèdica per a la seva curació.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major de lesions doloses causades utilitzant armes u objectes amb perill de causar lesions més greus a la víctima, tipificat en l'article 115.2 del Codi Penal, i d'una contravenció penal de lesions doloses de l'article 476.1 del mateix Codi, dels quals estima responsable penalment en concepte d'autor a l'acusat Tejada, amb la concurrència de la circumstància agreujant de reincidència de l'article 30.7 del Codi Penal, sol·licitant per l'acusat la pena de divuit mesos de presó, part condicional amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, qualificada a abonar la responsabilitat civil en un termini de sis mesos, i la condemna al pagament de les despeses processals causades.

I, en concepte de responsabilitat civil i de conformitat amb el que disposa l'article 18 del Codi de Procediment Penal, el Ministeri Fiscal demana la condemna de l'acusat Tejada a indemnitzar a la ORG_0 en la quantitat de 150,66 euros en concepte de prestacions mèdiques i laborals abonades per compte dels perjudicats; a Elías en les sumes de 1.500 euros en concepte de perjudici estètic i 1.500 euros en concepte de pretium doloris; i a Vara en la suma de 750 euros en concepte de pretium doloris; totes les quantitats incrementades amb els interessos legals fins al seu total pagament.

En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal reiterà i elevà a definitives les seves conclusions provisionals, amb la rectificació de l'error de transcripció de l'article 476.1, que ha de ser 476.2 del Codi Penal, i de l'omissió de la petició de pena per la contravenció penal, demanant per l'acusat la pena d'un mes d'arrest nocturn condicional qualificat a indemnitzar als perjudicats dins del termini d'un mes.

RESULTANT TERCER. La defensa de l'acusat, en el seu escrit de qualificació provisional, mostrà el seu desacord amb la qualificació jurídica formulada pel Ministeri Fiscal, entenent dita Defensa que els fets serien constitutius únicament d'un delicte menor de lesions per imprudència i d'una contravenció penal de lesions per imprudència, tipificats respectivament en els articles 117.2 i 477.1 del Codi Penal o, subsidiàriament, d'un delicte menor de lesions doloses i d'una contravenció penal de lesions doloses, tipificats respectivament en els articles 113.1 i 476.1 del Codi Penal, essent l'acusat Tejada responsable penalment en concepte d'autor, amb la concurrència de les circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal agreujant de reincidència i atenuant d'haver contribuït els perjudicats amb la seva conducta provocadora al resultat final i d'actuar amb por, per la qual cosa sol·licita s'imposi a l'acusat pel delicte menor de lesions per imprudència i la contravenció penal de lesions per imprudència una pena que no hauria de ser superior a tres mesos d'arrest nocturn condicional qualificada a abonar la responsabilitat civil en un termini de dotze mesos, i una pena de multa no superior a cinc-cents euros i, subsidiàriament, en el cas de condemna per un delicte menor de lesions doloses i una contravenció penal de lesions doloses, la pena no hauria de ser superior a tres mesos d'arrest nocturn condicional qualificada a abonar la responsabilitat civil en un termini de dotze mesos, i una pena de multa no superior a mil euros. I, en quan a la responsabilitat civil, considera aplicable la compensació de culpes de l'article 93 del Codi Penal perquè el perjudicat contribuí a la producció del dany, aturant el seu vehicle davant del vehicle de l'acusat i insultant-lo, per la qual cosa Tejada hauria de fer-se càrrec dels danys i perjudicis en la proporció del 50 per cent. La Defensa es mostra d'acord amb la indemnització a la ORG_0 (C.A.S.S.) en la suma de 150,66 euros, mentre que les indemnitzacions a Elías pels concepte de perjudici estètic i pretium doloris no haurien de ser superiors a 1.200 euros, i a Vara per pretium doloris no superior a 600 euros.

En l'acte del judici oral la Defensa de l'acusat va ratificar l'escrit de qualificació provisional, reiterant que l'acusat ha de satisfer la responsabilitat civil als perjudicats Elías i Vara tan sols en el 50 per cent, és a dir, 1.200 euros a Elías i 300 euros a Vara.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats constitueixen:

Primer. Un delicte major de lesions doloses causades amb un objecte amb perill de causar lesions més greus a la víctima, tipificat en l'article 115.2 del Codi Penal, doncs hi hagué una agressió amb un tub de ferro, buit per dintre i d'una llargada d'uns 40 centímetres, el que, d'una banda, palesa un evident animus laedendi o intenció de lesionar, que és el que caracteritza el delicte de lesions, en les diverses modalitats tipificades en els articles 113 a 116 del Codi Penal, i d'altra, un evident perill de causar a la víctima una lesió més greu de la que li fou causada. Sobre l'existència d'aquest tub de ferro, buit per dintre i de la llargària d'uns 40 centímetres, el Tribunal no en té cap dubte, no sols per les manifestacions de les víctimes, Elías i Vara, havent pogut apreciar Elías que era un tub de ferro platejat, de perfil rodó i buit per dintre, sense tenir cap dubte doncs la seva professió d'arquitecte el fa coneixedor dels perfils metàl·lics, no essent versemblant la versió donada per acusat, i avalada pel testimoni del seu pare, titular del vehicle Volkswagen, de què es tractava d'un pal de fusta, que el primer diu que era d'uns 25-30 centímetres de llargària, mentre que el seu pare diu que era d'uns 20 centímetres, i que utilitzava per remenar els pots de pintura. També l'informe forense avala la versió del perjudicat, del perfil rodó i metàl·lic del tub, doncs l'informe quan refereix el mecanisme de producció de la lesió diu "contusió amb un objecte o superfície dura de vores no tallants" (foli 76).

El delicte major definit és constituït pel fet acreditat d'haver produït l'agressió una lesió que va precisar tractament mèdic per a la seva curació, com és l'aplicació de punts de sutura, en aquest cas cinc punts.

Segon. Una contravenció penal de lesions doloses de l'article 476.1 del Codi Penal, per les lesions sofertes per Vara, que no precisaren per a la seva curació ni tan sols d'assistència mèdica.

No es pot assumir la tesis de la Defensa de què els fets serien constitutius únicament d'un delicte menor de lesions per imprudència i d'una contravenció penal de lesions per imprudència, doncs tant en el cas de Elías com en el de Vara hi hagué una acció voluntària encaminada a causar lesió, com fou un cop directe al front amb un tub de ferro i una empenta, respectivament, acció que ha d'imputar-se a l'acusat a títol de dol directe i, si més no, de dol eventual però en cap cas de culpa o negligència.

CONSIDERANT SEGON. L'acusat Elías és penalment responsable en concepte d'autor del delicte major de lesions doloses i de la contravenció penal de lesions doloses, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, resultant la seva participació de la prova practicada a l'acte del judici oral, i en particular de les manifestacions de les víctimes, manifestacions que han merescut plena credibilitat al Tribunal, obrant els informes medicoforenses que objectiven l'existència i abast de les lesions sofertes per dites víctimes.

CONSIDERANT TERCER. Concorre en l'acusat en el delicte major de lesions doloses la circumstància agreujant de reincidència de l'article 30.7 del Codi Penal, tota vegada que consta que acusat ja fou condemnat per dos delictes menors de lesions doloses, per sentència del Tribunal de Corts de data 23 de novembre del 2011, ferma en data 15 de desembre del 2011, i per Ordenança Penal de data 15 de desembre del 2011, no complint-se les condicions i terminis per a la rehabilitació.

La Defensa de l'acusat demana la concurrència de la circumstància atenuant d'haver contribuït els perjudicats amb la seva conducta provocadora al resultat final i d'actuar amb por. La circumstància atenuant s'al·lega en base a l'article 29.2 del Codi Penal, haver contribuït l'ofès en una mesura significativa a la realització del fet típic, amb una acció o omissió, dolosa o culposa. Dita circumstància exigeix que hi hagi una contribució en una mesura significativa, i en el present cas no es pot dir que els perjudicats haguessin contribuït aturant el seu vehicle davant del vehicle de l'acusat i insultant-lo, doncs no és contribució significativa el fet d'aturar el vehicle, que en tot cas seria exclusivament imputable a una decisió del conductor del vehicle Elías, doncs no hi ha cap indici que permeti atribuir-ho també a la seva esposa i ocupant del vehicle, Vara, i d'altra banda tampoc es pot considerar contribució decisiva el fet, acceptat per Elías en l'acte del judici oral, de què insultés a l'acusat dient-li boig i alguna cosa més.

En quan a l'al·legació que fa la Defensa de què el seu defensat "actuà en tot moment amb por", entenem que no pot fer referència a la circumstància excloent de la responsabilitat criminal de l'article 27.8, la d'obrar impulsat per una por insuperable, doncs, altrament, sol·licitaria la lliure absolució de l'acusat. Per això, hem d'entendre que es refereix bé a la circumstància excloent incompleta de l'article 28, bé a la circumstància atenuant per via analògica de l'article 29.8 del Codi Penal. En qualsevol cas, no es pot considerar existent un estat de por en qui, després d'haver tingut un incident de trànsit amb un altre conductor, de manera voluntària atura el seu vehicle i es disposa a enfrontar-se a una discussió amb l'altre conductor.

Malgrat el que s'ha exposat, aquestes circumstàncies es tenen en compte en el marc de l'article 56 del Codi Penal i, fent ús el Tribunal de la facultat que li atorga l'article 58.3 del Codi Penal, imposem a l'acusat pel delicte major de lesions doloses i la contravenció penal de lesions doloses la pena única d'un any i sis mesos de presó condicional qualificada a indemnitzar als perjudicats en el termini d'un any, fixant-se el termini de suspensió de la condemna en quatre anys.

CONSIDERANT QUART. De conformitat amb allò que disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, declarem a l'acusat Tejada responsable civil i, en dit concepte, el condemnem a indemnitzar a Elías en les quantitats de mil dos-cents (1.200) euros en concepte de perjudici estètic, avaluat en molt lleu (1/7), per la cicatriu al front, i altres mil (1.000) euros pel pretium doloris, avaluat en molt lleuger (0,5-1/7), a Vara en la quantitat de set-cents (700) euros en concepte de pretium doloris, avaluat en molt lleuger (0,5/7), i a la ORG_0 en la quantitat de 150,66 euros en concepte de les prestacions mèdiques abonades per compte dels perjudicats.

Les quantitats indicades s'incrementaran amb els interessos legals fins al seu total pagament.

CONSIDERANT CINQUÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.

Decisio

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Que hem de condemnar i condemnem a l'acusat Tejada com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major de lesions doloses i una contravenció penal de lesions doloses, ja definides, amb la concurrència de la circumstància agreujant de reincidència, a la pena de UN ANY I SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA a indemnitzar als perjudicats en el termini d'un any, fixant-se el termini de suspensió de la condemna en quatre anys, i al pagament de les despeses processals causades.

Condemnem a acusat a que indemnitzi a Elías en la suma de dos mil dos-cents (2.200) euros, a Vara en la suma de set-cents (700) euros i a la ORG_0 en la suma de 150,66 euros, en tots els casos amb els interessos legals fins al seu total pagament.

Contra aquesta resolució les parts poden interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.

Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.