APROPIACIÓ INDEGUDA

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Enric Anglada Fors Elisenda Franquet Font

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Talavera Nuñez

Elisenda Franquet Font

A la Vila d'Andorra la Vella, el dia ú de setembre del dos mil deu.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-087-5/08 seguida pel presumpte delicte major continuat d'apropiació indeguda amb un perjudici d'un valor superior a sis mil euros, contra Montenegro, nascut el XXXX, fill de Oller i Andrade, de nacionalitat francesa, de professió comercial, i defensat pel Lletrat Sr. Palau, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Izquierdo, i acusació particular el Lletrat Sr. Espada, en representació de la societat N.....B..... S.L.; actuant de ponent el Magistrat Sr. Talavera, havent el Tribunal designat per a la redacció de la sentència la Magistrada Sra. Elisenda Franquet Font.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara, que el processat Montenegro, nascut el XXXX, de nacionalitat francesa i sense antecedents penals, en l'any 2006 era soci de la mercantil -constituïda i domiciliada al Principat- ORG_0, posseint un 49% de les participacions, i essent titulars del 51% restant diversos integrants de la família P......

Al mateix temps, el processat, en aquesta època, actuava com a comercial de la mateixa empresa, havent-hi entre les seves funcions el cobrament de factures.

Fins el mes de setembre de 2006, el processat M cobrà factures de clients de la societat corresponents a subministraments de mercaderia per un import total de 10.989,77 euros, quantia que feu seva i no ingressà als comptes de la societat, segons el detall següent:

2.986,38 euros cobrats al R. C.;

291,99 euros cobrats a l'H. dels I.

1.253,26 euros cobrats al R. del P.

1.487,38 euros cobrats al R. B.

4.970,76 euros cobrats a l'establiment C. N..

Fonaments de dret

RESULTANT: que, el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte major continuat d'apropiació indeguda amb un perjudici superior als 6.000 euros, tipificat a l'article 213, in fine, del Codi Penal, del que n'estima responsable en concepte d'autor al processat, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Demana que s'imposi al processat la pena de 2 anys de presó, part condicional, multa de 15.000 euros, i el pagament de les despeses processals causades.

Precisa que en concepte de responsabilitat civil el processat indemnitzarà a la mercantil ORG_0 en les quanties que restin acreditades, havent exercit aquesta les accions penals i civils al seu abast.

En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals, afegint només que el termini de suspensió de la pena que es demana és per 4 anys.

RESULTANT: que l'acusació particular de la mercantil ORG_0 va expressar a les seves conclusions provisionals que compartia l'exposició fàctica efectuada pel Ministeri Fiscal, així com la qualificació jurídica del mateix, considerant que el processat és autor dels fets, i sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Igualment es manifesta d'acord amb la pena sol·licitada pel Ministeri Fiscal, tot i afegint que la suspensió de la pena hauria de ser condicionada al pagament de la quantitat que es determini en concepte de responsabilitat civil.

Es diu que en concepte de responsabilitat civil el processat haurà de reintegrar a la mercantil la quantitat de 10.989,77 euros com a import objecte de l'apropiació, i que sobre la mateixa es calcularà l'interès equivalent a l'euribor a 3 mesos més un punt, a comptar des del dia 15 de novembre de 2006, segons es va establir en contracte privat entre les parts de 26 de setembre de 2006.

Igualment es demana que se li imposin les despeses processals, inclosos honoraris d'advocat i procurador, a determinar en període d'execució de sentència.

En l'acte del judici oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals, tot i afegint que el període de suspensió de la pena que es demana és de 2 anys.

RESULTANT: que, la defensa del processat es mostra d'acord amb l'exposició de fets del Ministeri Fiscal, però matisant que el Sr. M..... es va quedar els diners perquè com a soci i propietari de la mercantil va considerar que era una part que li corresponia en concepte de repartiment de beneficis que mai es va produir.

Es manifesta, doncs, en desacord amb la qualificació jurídica del Ministeri Fiscal, ja que no es considera responsable al processat de cap delicte.

Demanant per tot això la seva lliure absolució.

En l'acte del judici oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

Decisio

CONSIDERANT: que, els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte continuat d'apropiació indeguda amb un perjudici superior als 6.000 euros, tipificat a l'article 213 in fine del Codi Penal, en relació amb l'article 209.1 e) del mateix text legal.

Així doncs, el processat, i en la seva condició de comercial de l'empresa de la qual era també soci junt amb l'altres persones, va cobrar factures que tenia pendents de clients i en lloc d'ingressar aquests diners al compte corrent de la societat, va distreure les quantitats (fins un total de 10.989,77 euros), va fer seus aquests diners, ingressant-los al seu patrimoni.

El processat admet aquests fets tal qual han estat exposats, en la seva vessant objectiva, però esgrimeix que si va actuar d'aquest manera va ser per cobrar els benefici que ell creu que li corresponien de la mercantil, perquè creia que la resta de socis que portaven la comptabilitat li amagaven que tenien beneficis i per tant va decidir ell mateix fer-los seus.

Essent evident que en el desenvolupament de la tasca com a comercial del processat, i per molt que fos accionista de la societat, havia d'ingressar els imports cobrats al compte corrent de la societat, i d'allí -en el seu cas- quan ho acordes la Junta General de socis, repartir tots ells beneficis (si n'hi havia) en proporció a la seva participació social.

Per tant els diners que rebia el processat ho eren en la seva qualitat d'intermediari, com a comercial que cobra per compte d'un tercer (la mercantil) i a la que aquest ha de retornar els diners.

Que aquesta acció o suma d'accions va ser realitzada amb evident ànim de lucre, doncs el processat ingressà al seu peculi personal aquestes quantitats.

Que el fet que l'actuació es repetís en vàries ocasions en un curt període de temps determina que el delicte va ser comés en la modalitat continuada de l'article 59 del Codi Penal, donat que el processat aprofitant idèntica ocasió, la que li oferia la seva condició de comercial de l'empresa i que en aquesta condició cobrava dels clients, repetí en nombroses ocasions la mateixa acció, apropiant-se de les quantitats que li pagaven.

Que en qualsevol, cas la suma de les quantitats apropiades supera àmpliament els 6.000 euros que assenyala l'art. 209.1 e) del Codi Penal, per a configurar el delicte aquesta modalitat qualificada.

CONSIDERANT: que, de l'esmentat delicte n'és responsable en concepte d'autor el processat, per haver fet personalment els fets punibles de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.

Ja s'ha dit que el processat ha reconegut la literalitat dels fets, el que configuraria la part objectiva del delicte, si bé no reconeix la presència de l'ànim de lucre com a inspirador de la seva actuació, doncs afirma que si es va quedar aquests diners va ser simplement perquè considerava que era un cobrament que com a soci feia a la societat a compte dels beneficis de la mateixa que ell creia que se li devien.

El Tribunal no pot acceptar aquesta explicació. En primer lloc perquè encara que se li deguessin diners per compte de la mercantil aquest no era el procediment per demanar el seu reintegrament. Però és que en cap cas s'ha demostrat que la societat tingues beneficis i que li correspongués aquella quantitat en concepte de tal.

Tant es així, que quan el processat signa i es protocol·litza davant de Notari, el reconeixement de deute que obra als folis 18 i ss de la causa, allà es fa constar que ell mateix deu una sèrie de quantitats a la societat, i entre elles la quantitat que ens ocupa en concepte de diners que s'ha apropiat indegudament en cobrar-los dels clients, i que es compromet a retronar-los a la mercantil. En concret el processat va signar en l'apartat e) d'aquest document el següent (foli 20): "Quantitats que el Sr. Montenegro s'ha apropiat indegudament prop de clients del societat ORG_0, als quals ha cobrat les factures corresponents a subministraments de mercaderia, i que no ha ingressat a caixa: (...)", on és detall seguidament la relació que s'ha fet constar en els fets provats i que dona la suma total esmentada.

És més, a la seva declaració per davant del Batlle, als folis 37 i 38, ell mateix afirma que va efectuar certs pagaments de part de la quantitat total deguda, de més de 35.000 euros (hi havia altres conceptes al marge del que aquí ens ocupa), i que volia pactar un nou calendari de pagaments aplaçats, sense negar mai la obligació de retornar a la mercantil els més de 10.000 euros, fins al punt que textualment s'expressa que: "...ell mai s'ha negat a continuar donant compliment l'establert en aquell contracte privat, en el sentit de fixar un nou calendari de pagaments i de fixar aquelles quantitats..."

Tot el que s'ha dit determina pel Tribunal l'acreditació total i absoluta de que el que va impulsar al processat en la seva actuació va ser un clar ànim de lucre, la mera finalitat de apropiar-se dels diners que per compte de la societat cobrava als clients de la mateixa.

CONSIDERANT: que, no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Si bé a efectes de penalitat s'ha de tenir en compte la manca d'antecedents penals del processat, per la qual cosa no es considera necessari que la presó sigui condicionada al pagament de la responsabilitat civil, que per altre part es troba consignada a la causa. I igualment i per aquests mateixos motius no es considera adient imposar pena de multa, que el Codi Penal estableix com a optativa en aquest cas.

CONSIDERANT: que, en concepte de responsabilitat civil el processat indemnitzarà a la mercantil ORG_0, en la quantitat de 10.989,77 euros, incrementats amb els interessos legals a partir dels 30 dies des de la data de la fermesa de la sentència, com estableix l'article 92 del Codi Penal, i no els interessos demanats per l'acusació particular, que són fruit d'un contracte privat que no és el que aquí s'està condemnant al compliment, per no ser aquesta la jurisdicció competent.

CONSIDERANT: que, el processat haurà d'abonar les despeses processals causades de conformitat amb les disposicions dels articles 100.2 del Codi Penal i 174 i 175 del Codi de Procediment Penal (inclosos els honoraris d'advocat a determinar en execució de sentència).

VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que, hem de condemnar i condemnem Montenegro, com a responsable en concepte d'autor d'un delicte major continuat d'apropiació indeguda amb perjudici superior als 6.000 euros, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la penes de 18 mesos de presó condicional, amb una suspensió de 3 anys, i al pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat a determinar en execució de sentència.

Que en concepte de responsabilitat civil es condemna al processat a satisfer 10.989,77 euros a la mercantil ORG_0, quantitat que s'incrementarà amb l'interès legal a partir dels 30 dies següents a la data de fermesa de la sentència.

Que contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal de Corts, a resoldre pel Tribunal Superior de Justícia, en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.