APROPIACIÓ INDEGUDA

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vuit de gener del dos mil quinze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 4400105/2011 seguida pel presumpte delicte major continuat d'apropiació indeguda, contra Yuste, nascut el XXXX, fill de Manel i d'Angustia, de nacionalitat espanyola, i defensat pel Lletrat Sr. Guerrero, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Giner i acusació particular la Lletrada Sra. Palomo, en nom i representació de la Societat ALCAZARA S.A.; actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara que des de l'any 1994 i fins a principis del 2004, el processat Yuste, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola, treballà per compte de la societat mercantil espanyola ORG_0 amb objecte social la fabricació de matalassos i articles de descans de tota classe. Que l'activitat de la societat ORG_0 es desenvolupava fins al Principat d'Andorra on subministrava articles varis a diversos clients, essent el processat Yuste l'encarregat de cobrar l'import corresponent, que havia de remetre a la societat mandant.

Per contra, no consta degudament acreditat ni que el referit processat hagués fet seves dites quantitats, ni que no les hagués lliurat a alguna persona que representés a la entitat mercantil ALCAZARA, S.A., la qual fou declarada en concurs i en fase de liquidació, per resolució de data 4 de maig del 2009.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte major continuat d'apropiació indeguda tipificat a l'article 213 del Codi Penal, del que n'estima responsable en concepte d'autor al processat Yuste, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Demana que s'imposi al processat d'un any de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys i el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, en trobar-se la societat perjudicada degudament representada, havent exercit les accions civils i penals al seu abast, de conformitat amb el contingut de l'article 18 del Codi de Procediment Penal, deixa la seva fixació a millor criteri del Tribunal.

En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

RESULTANT: que la defensa de la societat ORG_1, constituïda com a acusació particular, es mostra d'acord amb l'exposició de fets efectuada pel Ministeri Fiscal, la qualificació jurídica dels mateixos i la seva autoria, i s'adhereix a la pena sol·licitada per aquest.

En concepte de responsabilitat civil, demana que el processat sigui condemnat a pagar a la societat la suma global de 15.355,28 EUR, amb els interessos legals a comptar de la respectiva data en que el pagament de les factures corresponents van ser lliurat pels clients andorrans al querellat, així com a pagar la totalitat de les costes judicials inclosos horaris d'advocat.

A l'acte del judici oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals, afegint a la seva reclamació en concepte de responsabilitat civil, les despeses de desplaçament de la Sra. Alcalá, membre de l'administració concursal de la societat ORG_1, a acreditar en període d'execució.

RESULTANT: que la defensa del processat es mostra en desacord amb l'exposició de fets que el Ministeri Fiscal i l'acusació privada imputen al seu defensat que nega tots els fets, invocant la manca de prova de càrrec suficient per desvirtuar la seva presumpció d'innocència, i sol·licita s'acordi la lliure absolució del seu defensat, amb tots els pronunciaments favorables.

En l'acte del judici oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

CONSIDERANT:

Que abans de tot, s'ha de dir que la manca de competència dels tribunals andorrans per jutjar els fets d'autes -invocada en el tràmit d'informe- apart de ser una al·legació del tot punt extemporània, forçosament ha de decaure, compte tingut que tots les sumes de diners cobrades per Yuste en el marc de la present causa, ho foren en el Principat i, per tant, l'il·lícit penal pel que ve acusat ha de ser resolt pels òrgans jurisdiccionals d'aquest país, el que comporta, sense necessitat de cap altra consideració, la desestimació de la referida qüestió prèvia.

CONSIDERANT: que els fets declarats provats no s'estimen que constitueixin un delicte major continuat d'apropiació indeguda, puix que d'acord amb la seva tipificació, contemplada a l'article 213 del Codi Penal, comet delicte d'apropiació indeguda el qui, sent posseïdor de bens que li han estat confiats a títol de dipòsit o qualsevol altre que produeixi l'obligació de lliurar-los o retornar-los, s'apropiï o distregui els bens amb ànim de lucre i la intenció de beneficiar-se'n en perjudici d'altri. Així, el que caracteritza el delicte és que el seu autor, que no té facultats de disposició sobre els bens, transforma la legítima possessió que li ha estat confiada en domini antijurídic, de la qual causa resulta que sols es pot cometre el delicte quan aquell s'apoderi dels bens i els incorpori al seu patrimoni. És a dir, l'element essencial del delicte d'apropiació indeguda radica en l'incompliment dolós per part de l'agent de l'obligació que li ve imposada contractualment de donar la destinació deguda als diners, fent-los seus i disposant d'ells amb una evident finalitat de lucre. L'acció típica del delicte d'apropiació indeguda és la conversió de la possessió jurídica en possessió il·legítima i exigeix, com a element subjectiu, un concret dol, el que es coneix com a "animus rem sibi habendi" o intenció de tenir la cosa per a un mateix o de fer-se amo d'allò que no és propi i s'ha rebut amb l'obligació de tornar-ho.

En el present cas, la conducta de l'acusat no es pot considerar configuradora del delicte d'apropiació indeguda, al no haver quedat constituïts tots els elements de dit delicte, ja que, si bé es cert que l'acusat rebé, per compte de la societat per la que prestava els seus serveis, les sumes de diners abonades per les diferents empreses compradores, no es menys cert que no ha quedat degudament acreditat que aquell s'hagués apoderat de les diferents quantitats que li foren lliurades en pagament de la mercaderia subministrada.

En efecte, de la prova practicada al judici oral, no resulta demostrada en absolut la tesi de les acusacions, atès que a l'acte del plenari no ha comparegut ningú de la societat querellant que avalés la versió de que tots els diners rebuts pel processat no haguessin estat lliurats a una o altra persona de l'empresa esmentada, com afirma Yuste, qui explicita el modus operandi de fer-se els cobraments -mitjançant xecs al portador, cobrats immediatament (com ha declarat el testimoni que ha deposat al judici oral, ENTITY_9)-, la forma i manera en que es portaven a terme les liquidacions, així com les diferents persones de la societat en seu a Saragossa -Sr. Pino, Álvarez, ENTITY_12- a qui li eren entregades les quantitats cobrades.

A més, l'administradora concursal de l'entitat ALCAZARA, S.A., Alcalá, a l'acte de la vista, tant a preguntes del Ministeri Fiscal, com de la defensa de l'encausat, assevera que només té coneixement de que s'havien iniciat accions judicials contra Yuste, però que sobre els fets concrets no pot dir res, tota vegada que va ser designada com a membre de l'administració concursal l'any 2008 i no coneix la comptabilitat anterior i menys de més de dos o tres anys abans.

CONSIDERANT: que, el principi de presumpció d'innocència garantit en la nostra Constitució, en el seu article 3.4, de conformitat amb les postulats de l'article 6.2 del Conveni Europeu per la protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre del 1950 i de vigent aplicació al Principat suposa que tota persona acusada d'una infracció criminal es presumeix innocent mentre la seva culpabilitat no sigui declarada legalment i exigeix que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, lícitament obtinguda i vàlidament practicada.

Una manifestació del principi de presumpció d'innocència és el principi "in dubio pro reo" segons el qual no poden perjudicar a l'acusat els fets objecte d'acusació que no han estat degudament provats, defecte de prova que sempre ha d'afavorir l'acusat, i més quan correspon a les acusacions la carrega de la prova.

Així doncs, existeixen dubtes raonables en el Tribunal de que el processat s'hagués apoderat i no hagués lliurat a l'entitat els diners que havia cobrat per compte de la mateixa, i com que ens trobem davant d'una mera sospita, sense acreditació suficient, ço ha de comportar la seva lliure absolució del il·lícit penal pel que venia acusat, amb tots els pronunciaments favorables, i també, consegüentment, de la responsabilitat civil derivada del mateix -article 90 del Codi Penal "a contrario sensu"-.

CONSIDERANT: Que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, és declaren d'ofici les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem d'absoldre i absolem Yuste del delicte major continuat d'apropiació indeguda del que venia acusat, tant pel Ministeri Fiscal com per l'acusació particular, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant el Tribunal de Corts en el termini de quinze dies següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.