XEC SENSE PROVISIÓ

Sentència

Magistrats

Concepció Baron Mora Jean-Marie Ferrandez Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Carretero

Concepció Baron Mora

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, nou de gener del dos mil tretze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-045-3/11 seguida pel delicte menor d'emissió de xec donant contraordre que impedeixi el pagament, sent part apel·lant Vives, representat per la Lletrada Sra. Luís i sent parts apel·lades la Societat M., S.A., representada per la Lletrada Sra. Ricart, i el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Téllez i actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi.

RESULTANT:

que el resultant de fets provats de la sentencia apel·lada diu el següent:

"Que, són fets provats i així es declara que la societat mercantil andorrana "F.I.M. i V. S. A. (M. S. A.)" durant l'any 2009, va subministrar diversa mercaderia a l'avui processat, Vives, que a la data dels fets era titular administratiu del negoci anomenat "F.D.P.", radicada al XXXX, parròquia d'Encamp.

Que, vist que Vives no abonava la mercaderia que li va ser lliurada per la societat mercantil andorrana "F.I.M. i V. S. A. (M. S. A.)", en data 29 d'octubre de 2009, Vives signà un document privat amb la societat "F.I.M. i V. S. A. (M. S. A.)", segons el qual es comprometia a pagar l'import de trenta-nou mil set-cents cinquanta-dos euros amb setanta cèntims (39.752,70.- EUR), corresponent al material subministrat per la perjudicada en el marc dels presents autes i durant el període de maig a octubre de 2009, i que aquest pagament s'efectuaria, mitjançant tres (3) xecs, els quins s'havien de fer efectius els dies 20 de gener de 2010, 20 de febrer de 2010 i 20 de març de 2010 i identificats per la seva numeració com a número (...), número (...) i número (...), respectivament i, per un import, cadascun d'ells, de tretze mil dos-cents cinquanta euros amb noranta cèntims (13.250,90.- EUR).

Que el primer dels xecs presentat a cobrament va ser satisfet totalment però no els altres dos, identificats amb els números 1616742 i 1616443, doncs el motiu del no pagament era "stop pagament" i "el client diu no conforme", segons consta en autes (Foli 5 i 9)".

RESULTANT: que la part dispositiva de la sentència apel·lada conté el següent pronunciament:

"DECIDIM

Que hem de condemnar i condemnem a Vives com autor del delicte menor d'emissió de xec donant contraordre que impedeixi el pagament a la pena d'un (1) mes d'arrest nocturn condicional, amb un període de suspensió de la condemna de dos (2) anys i la prohibició d'emetre xecs per un període de sis (6) mesos, així com el pagament, de les despeses processals causades, incloent dins d'elles els honoraris d'advocat que haurà de fer front la part perjudicada i que serà degudament acreditada en període d'execució de sentència".

RESULTANT: que la representació lletrada de Vives va formular recurs d'apel·lació contra aquesta sentència, sol·licitant la seva revocació, el pronunciament de l'absolució del seu defensat i la condemna de la societat F.I.M. I V. al pagament de les costes processals causades inclosos els honoraris d'advocat.

Sosté que els xecs van ser lliurats com a garantia de pagament del material deixat en dipòsit-venda i que en el moment en que el seu defensat va donar la contraordre de pagament, ja s'havia arribat a un acord amb la societat F.I.M. I V. per tal de retornar part del material i ajornar els pagaments.

A l'acte de la vista oral, ratifica el seu escrit de recurs.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal no s'oposa al recurs interposat, fent valdre que no va formular acusació contra Vives en considerar que s'havia de dirimir les diferències per l'impagament dels xecs d'autes per la via civil, en haver-se negociat abans de la presentació a cobrament dels referits xecs, l'ajornament del pagament dels mateixos i el retorn d'un part del material.

A l'acte de la vista oral, ratifica el seu escrit de contesta al recurs.

RESULTANT: que la defensa de la societat F.I.M. I V. s'oposa al recurs formulat i sol·licita la confirmació de la sentència de data 8 de febrer de 2012 del Tribunal de Batlles dictada en la causa DM-045-3/11, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita sentència.

Pretén que els xecs no han estat donats en garantia però com a mitjà de pagament del material subministrat per la seva defensada i que l'únic acord existent entre les parts fou el reconeixement de deute en data 29 d'octubre de 2009.

A l'acte de la vista oral, ratifica el seu escrit de contesta al recurs.

CONSIDERANT:

que és per una apreciació adequada dels elements sotmesos al seu examen que el Tribunal de Batlles ha declarat Vives culpable del delicte menor d'emissió de xec donant contraordre que impedeixi el pagament, tipificat a l'article 242.1 del Codi Penal, per haver donat l'ordre de no pagament dels dos xecs números (...) i (...), d'un import de 13.250,90 EUR cadascun emesos per aquest darrer.

En efecte, si Vives al·lega que aquests xecs haurien estat emesos en garantia del material deixat en dipòsit-venda per la societat F.I.M. I V., aquesta l·legació és en contradicció total amb l'acte en data de 29 d'octubre de 2009, perfectament clar, insusceptible d'interpretació i contra el qual no pot haver hi una prova contrària vàlida; per aquest acte, el condemnat ha reconegut, de manera no equivoca, un deute de 39.752,70 EUR degut al material lliurat per aquesta societat, deute pagat mitjançant els tres xecs números (...), (...) i (...) de l'entitat bancària ORG_0.

En conseqüència, el recurs d'apel·lació ha de ser rebutjat i la sentència apel·lada íntegrament confirmada ja que les altres disposicions no són discutides.

CONSIDERANT: que no és injust de deixar a càrrec de la societat F.I.M. I V. els honoraris d'advocat exposats en el marc del recurs d'apel·lació.

CONSIDERANT: que de conformitat als articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a la part recurrent les despeses processals causades en aquesta segona instancia.

VIST

les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Que desestimant el recurs d'apel·lació formulat per la representació lletrada de Vives contra la sentència de data de 8 de febrer de 2012 del Tribunal de Batlles dictada en la causa DM-045-3/11, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita sentència.

Condemnem Vives al pagament de les despeses processals causades en aquesta segona instancia.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.