DELICTES CONTRA EL PRESTIGI DE LES INSTITUCIONS

Sentència

Magistrats

Anna Estragués Armengol Carolina Bailen Vila Concepció Baron Mora

S E N T È N C I A

Magistrades Sres.

Anna Estragués Armengol

Concepció Baron Mora

Carolina Bailen Vila

Andorra la Vella, 17 de gener del 2024.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000032/2023, seguida per un presumpte delicte menor continuat contra el prestigi de les institucions.

És acusada Catalá. La defensa el lletrat Sr. Esparza.

És part acusadora el Ministeri Fiscal, representat pel Fiscal General Sr. Miró i per la Fiscal Adjunta, Sra. Espada.

És ponent la magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declara, que en data 22 de setembre del 2019, la processada Catalá, en la seva qualitat de Presidenta de l'associació S. V., va presentar per davant del Comitè de la CEDAW (Òrgan d'experts independents que supervisa als Estats en l'aplicació de la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona) el document intitulat "Informe alternativo para la 74a sesión del Comité de la CEDAW", adjunta-t'hi el document intitulat "Resum de l'informe alternatiu de la 4a sessió del Comitè de la CEDAW", tot sol·licitant que fossin públics.

En el primer d'aquests informes ("Informe alternativo para la 74a sesión del Comité de la CEDAW"), que obra en autes redactat en castellà, feia constar, entre altres, el següent:

"(...)...No sabemos la proporción, pero hemos asistido a mujeres muy enfermas, postradas en la cama, con dolores y un sufrimiento importante y los servicios públicos no solo no han respondido adecuadamente, sino que no han escuchado a la mujer, destacar que cuando hemos dado la alarma por estos casos extremos, las trabajadoras sociales eran conocedoras de la situación, han bloqueado recursos intencionadamente y no ha habido ninguna consecuencia para las profesionales ni reparación para las afectadas";

"(...) el gobierno realiza retiradas masivas de menores por una situación económica";

"(...) hemos presenciado como el hecho de solicitar ayudas económicas del estado por parte de madres sin suficientes recursos económicos provoque una investigación de estas mujeres, y hemos detectado, aún estando empleada la mujer, un alto índice de retirada de menores a madres en esta situación, entre 2018 y el primer trimestre del 2019 han llegado a nuestra entidad 5 casos, el estado no ha puesto medidas sociales para mejorar la situación de estas mujeres, sino que las ha perseguido y está llevando a cabo retiradas de menores masivamente por una situación económica (... )"

"(...) existe un problema grave de violencia sexual nocturna acrecentado por el alcoholismo, que el gobierno se esfuerza por ocultar";

"(...) Hemos detectado violencia estructural y de género explícita e implícita por parte del estado hacia mujeres hijas de inmigrantes, como son las mujeres jóvenes portuguesas, de una forma sutil y perversa";

"aunque el acoso callejero es constante, en Andorra no hay leyes contra esto, aún se cree que son actitudes de flirteo ...";

"Hemos constatado que el centro de acogida a la infancia (CAI) llamado La Gavernera es un lugar bastante inseguro para la infancia que vive allí (...) los y las menores de dicho centro son tratadas como menores delincuentes, sin darles oportunidad de ver en condiciones dignas a sus madres y sus padres (...)"

"(...) en Andorra no existe la denuncia administrativa, impidiendo que el personal sanitario u otros agentes en contacto con mujeres en situación de vulnerabilidad puedan denunciar la situación de violencia."

"en divorcios conflictivos sólo se realizan pruebas psiquiátricas a las mujeres para ver el estado de su salud mental. Normalmente los hombres no son peritados".

En el segon d'aquests informes, que obra en autes redactat en anglès i català, feia constar, entre altres:

"maternitat imposada a les nenes, adolescents i dones adultes"

"A Andorra, l'avortament està prohibit i és un delicte estipulat en el codi penal en tots els casos, ja sigui per violació, malformació fetal, o per altres motius, com ara una mare amb menys de 16 anys, com per exemple, el cas d'una nena de 12 anys violada, i forçada pel Govern i els serveis públics a donar a llum als 13 anys";

"(...) el procés d'atenció a la violència masclista tendeix a re-victimitzar a la dona, la culpa de la seva situació i disminueix la importància de la violència exercida per la parella o ex-parella, obligant a les dones a tenir una custòdia dels fills/es amb un home que les han maltractat";

"Som testimoni de com l'Estat està retirant els nens nounats de dones que estan en una situació precària, empobrides pel país i institucionalitzades, argumentant que són pobres. També hem sigut testimonis de l'intent de l'Estat de penalitzar a les dones que hem ajudat a obtenir un avortament, tractant d'incapacitar-les legalment sota el pretext que són pobres, la pobresa que l'Estat ha causat, vivint d'aquesta manera en una constant esquizofrènia i en un estat pervers de violència, subtil i devastador";

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera que les manifestacions ans detallades, així com les declaracions efectuades en data 8 d'octubre del 2019 per la processada Catalá a la ORG_1 i en un programa televisiu que es va emetre per la televisió catalana "TV3", sobre l'avortament a Andorra, són constitutives d'un delicte menor continuat contra el prestigi de les institucions.

RESULTANT TERCER.- El lletrat Sr. Esparza, advocat defensor de la processada Catalá, no es mostra en el seu escrit de qualificació provisional, d'acord ni amb l'exposició de fets, ni amb la qualificació jurídica, ni amb la petició de pena efectuada pel Ministeri Fiscal.

Pel que fa a les manifestacions presumptament constitutives de delicte efectuades per la Sra. Catalá davant del comitè d'experts de la CEDAW, consten detallades en l'aute de processament de data 18/10/2022 i en el complement d'aute de processament de data 13/02/2023 (folis 236 i ss. i 246 i ss.) dictats contra la mateixa, així com en l'escrit de qualificació provisional efectuat pel Ministeri Fiscal, elevat a definitiu en l'acte de la vista oral. Així mateix, consten adjuntats a la causa, els dos informes esmentats, sobre els quals la Sra. Catalá ha estat qüestionada i s'ha pogut pronunciar.

Pel que fa a les declaracions que la processada hauria efectuat a la ORG_1 i en el programa televisiu que es va emetre per la televisió catalana "TV3", obren en autes una còpia d'una entrevista concedida per entre altres, la Sra. Catalá en un programa radiofònic de la ORG_1, així com del programa intitulat "Avortar a Andorra" (folis 114 a 118 i PP 00258244) on també intervé la Sra. Catalá. Ambdues còpies formen part de la prova documental proposada i admesa pel Tribunal per Aute de data 14/07/2023 (folis 294 i ss.). No se'n va demanar no obstant la reproducció, ni total ni parcial, en l'acte de la vista oral, no havent-se especificat tampoc per part de l'acusació, en el decurs de la vista oral, quines manifestacions efectuades per la Sra. Catalá en dits programes serien constitutives de delicte. Havent procedit el Tribunal a la seva escolta i visionat, no consta, en cap d'ells, que la Sra. Catalá hagi reproduït les manifestacions objecte d'acusació contingudes en els informes presentats a la CEDAW, informes que aquest Tribunal es limitarà per tant a analitzar a fi de determinar si el seu contingut pot ser constitutiu del delicte tipificat a l'article 325 del Codi penal, objecte d'acusació.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER .- Amb caràcter previ, direm que els fets objecte d'acusació i que segons el Ministeri Fiscal integrarien el delicte tipificat a l'article 325 del Codi Penal, són les afirmacions efectuades per la Sra. Catalá en dos documents presentats davant del Comité de la CEDAW en data 22 de setembre del 2019: el "Informe alternativo para la 74a sesión del Comité de la CEDAW" i el "Resum de l'informe alternatiu de la 4a sessió del Comité de la CEDAW", obrant en autes als folis 9 a 24 i 26 a 28 respectivament , així com les declaracions efectuades en data 8 d'octubre del 2019 per la processada Catalá a la ORG_1 i en un programa televisiu que es va emetre per la televisió catalana "TV3", sobre l'avortament a Andorra.

Pel que fa a les manifestacions presumptament constitutives de delicte efectuades per la Sra. Catalá davant del comitè d'experts de la CEDAW, consten detallades en l'aute de processament de data 18/10/2022 i en el complement d'aute de processament de data 13/02/2023 (folis 236 i ss. i 246 i ss.) dictats contra la mateixa, així com en l'escrit de qualificació provisional efectuat pel Ministeri Fiscal, elevat a definitiu en l'acte de la vista oral. Així mateix, consten adjuntats a la causa, els dos informes esmentats, sobre els quals la Sra. Catalá ha estat qüestionada i s'ha pogut pronunciar.

Pel que fa a les declaracions que la processada hauria efectuat a la ORG_1 i en el programa televisiu que es va emetre per la televisió catalana "TV3", obren en autes una còpia d'una entrevista concedida per entre altres, la Sra. Catalá en un programa radiofònic de la ORG_1, així com del programa intitulat "Avortar a Andorra" (folis 114 a 118 i PP 00258244) on també intervé la Sra. Catalá. Ambdues còpies formen part de la prova documental proposada i admesa pel Tribunal per Aute de data 14/07/2023 (folis 294 i ss.). No se'n va demanar no obstant la reproducció, ni total ni parcial, en l'acte de la vista oral, no havent-se especificat tampoc per part de l'acusació, en el decurs de la vista oral, quines manifestacions efectuades per la Sra. Catalá en dits programes serien constitutives de delicte. Havent procedit el Tribunal a la seva escolta i visionat, no consta, en cap d'ells, que la Sra. Catalá hagi reproduït les manifestacions objecte d'acusació contingudes en els informes presentats a la CEDAW, informes que aquest Tribunal es limitarà per tant a analitzar a fi de determinar si el seu contingut pot ser constitutiu del delicte tipificat a l'article 325 del Codi penal, objecte d'acusació.

CONSIDERANT SEGON.- L'article 325 del Codi penal, en la seva redacció vigent a la data de producció dels fets, disposa que:

"El qui, amb coneixement de la seva falsedat o menyspreu temerari per la veritat, realitzi públicament imputacions relatives a l'actuació del Consell General, el Govern, el Consell Superior de la Justícia, els òrgans judicials, el Ministeri Fiscal o els comuns que puguin perjudicar el seu prestigi, ha de ser castigat amb una pena de multa fins a 30.000 euros i inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a quatre anys, sense perjudici de les penes que, si escau, corresponguin pels atemptats contra l'honor de les persones."

Es tracta d'un delicte contra el prestigi de les institucions, inclòs en el capítol segon "Delictes contra les institucions" contingut en el Títol XVIII, delictes contra la Constitució, on el bé jurídic protegit transcendeix l'honor de qui integra les institucions que s'indiquen en el referit article (Consell General, Govern, Consell Superior de la Justícia, òrgans judicials, Ministeri Fiscal o comuns), per més que es pugui veure també tangencialment afectat, per passar a protegir el prestigi de la institucions enumerades, en atenció a la rellevància de les funcions que les mateixes tenen, dins l'Estat democràtic.

L'element objectiu del tipus són les imputacions relatives a l'actuació de la o les institucions afectades, amb coneixement de la seva falsedat o amb menyspreu temerari per la veritat i l'element subjectiu, és la voluntat d'afectar el seu prestigi.

Les imputacions efectuades, amb coneixement de la seva falsedat o menyspreu temerari per la veritat, han de tenir per tant, envergadura ofensiva suficient per perjudicar el prestigi de la institució afectada, independentment que aquest perjudici es produeixi o no. Així, no són suficients les manifestacions que no siguin susceptibles de generar un estat d'opinió capaç de qüestionar la legitimitat democràtica de la institució o la legalitat de la seva actuació i amb això, fissurar el seu prestigi, assentat en una actuació constitucional en el marc de l'Estat de dret, que simples desqualificacions aïllades, tenint en compte el context en que s'efectuen no poden afectar.

A més, aquestes imputacions han d'excedir el límit de la permissibilitat per a la crítica que, quan es refereix a càrrecs públics i encara més a institucions, és més ampli, en estar les mateixes sotmeses a un control més rigorós de les seves activitats que els simples particulars, sense projecció pública.

Es tracta així d'una infracció eminentment circumstancial i per a determinar-ne l'existència, s'han de tenir en compte totes les circumstàncies en el marc de les quals es produeixen les imputacions, doncs són les circumstàncies concurrents les que han de permetre apreciar no sols la seva entitat i possibles efectes, sinó de manera principal, la concurrència de l'element intencional que exigeix la infracció: la intenció d'atemptar contra el prestigi de la institució de que es tracti.

CONSIDERANT TERCER.- En el present cas, les afirmacions efectuades per la Sra. Catalá en els informes presentats davant del Comité de la CEDAW, que el Ministeri Fiscal considera serien constitutives de delicte i més amunt detallades, no han estat negades per la processada.

Aquestes imputacions, si bé són objectivament greus, s'han de posar no obstant, en el context en el qual van ser efectuades.

Així, en primer lloc, convé remarcar la qualitat en que la processada Catalá actuava quan les va realitzar: era la Presidenta de l'associació S. V. quin objecte social és, segons l'article 3 dels seus estatus (folis 50 i ss.):

Activitats de prevenció, actuació i sensibilització social vers les violències cap als infants i adults víctimes de la violència de gènere(segons la definició de la OMS) i els drets humans.

Donar suport psicològic i acompanyament integral a infants i adults víctimes de violències.

Organitzar trobades, conferències i activitats diverses en l'àmbit social i psicològic entorn a la prevenció, actuació o sensibilització vers les violències i els drets humans.

Activitats esportives i culturals per sensibilitzar la població;

Cooperació internacional amb d'altres organismes i associacions i iniciatives en matèria de violències i drets humans."

Així mateix, cal tenir especialment en compte el lloc on aquella les va realitzar: a la seu de l'ONU a Ginebra, davant del comitè de la CEDAW, òrgan d'experts independents, que supervisa als Estats en l'aplicació de la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, així com el marc en el quin les va realitzar: un "informe sombra" que es defineix com un informe alternatiu al presentat pel Govern del país en qüestió, a fi de contrastar o desvirtuar totes o algunes de les afirmacions efectuades per aquell, essent el seu objectiu, fer avançar i millorar les lleis i polítiques del tema que es tracta d'analitzar.

I és precisament amb aquesta finalitat, i no la de desprestigiar les institucions, que la Sra. Catalá assegura que va efectuar les seves manifestacions, les quals afegí, no s'efectuaren amb coneixement de la seva falsedat ni amb menyspreu temerari a la veritat, sinó que derivaven, majoritàriament, de la seva experiència en el si de l'associació S. V., com d'altra part es desprèn també de l'Informe alternatiu per la 74a. sessió del Comitè de la CEDAW, al que s'adjuntà el resum alternatiu de la 4a. sessió del mateix comitè.

Efectivament, des de l'inici, es fa constar en dits documents que es tracta d'informes alternatius als presentats per Govern i s'hi indica expressament, la base o origen de les afirmacions en ells contingudes: "Todo lo que contiene este informe se basa en nuestras experiencias, en lo recopilado en la prensa y en lo vivido como activistas, feministas y profesionales. Destacar que a causa de la falta de datos de forma sistemática, algunas de las cuestiones tratadas no han podido ser cuantificadas, solo enumeradas en la medida en la que nosotras como asociación, las hemos constatado y tratado (...)" (foli 10). En el mateix informe es fa menció reiteradament, al fet que les manifestacions efectuades ho són en base a les experiències relatades per dones que han acudit a l'associació amb expressions com: "las mujeres que han llegado a nuestra entidad... , no sabemos la proporción pero hemos asistido a mujeres ...; las mujeres que han acudido a nuestra institución ... desde la entidad y a través de mujeres que nos han contactado sabemos que ... , han llegado a nuestra entidad 5 casos ..., desde nuestra entidad hemos detectado..".

Per tant, les conclusions contingudes en dits informes es poden d'entrada, assimilar més a judicis de valor, opinions o apreciacions subjectives de la persona que les emet (en base essencialment, a informacions trameses per usuàries de l'associació) que a l'afirmació contundent de fets o de situacions realment contrastades, admetent-se fins i tot, en el primer informe ans citat, que manquen estudis rigorosos que reflecteixin la realitat del país, per poder actuar en conseqüència, fent-se constar expressament i entre altres, "no sabemos cual es la situación real de las mujeres en Andorra... o otros datos que desconocemos son...".

L'origen de les afirmacions efectuades per la Sra. Catalá, en la seva qualitat de presidenta de S. V., ha estat confirmada per la Sra. Serra, col·laboradora i tresorera de la mateixa associació, qui manifestà davant del Tribunal el dia de la vista oral, que les afirmacions contingudes en els informes presentats davant la CEDAW, no han de ser interpretades de forma aïllada, sinó en el seu context; que des de l'associació han informat en base als casos dels que tenen constància (i dels que no poden aportar més precisions per protegir les dades de les seves usuàries), admetent que quan han tingut coneixement d'una sola dona que els hi ha referit una situació concreta, han fet constar que hi ha molts casos, ja que pensen que si un cas ha arribat a l'associació, n'hi deuen haver molts altres, afegint que Govern no ha publicat cap dada estadística al respecte, i és per aquest motiu que s'afirma també que les problemàtiques evidenciades s'oculten per part de dita institució. Ensems, indicà que Govern no ha desmentit mai el per elles afirmat, ni els ha dit que es tractés de casos excepcionals, i elles no tenien tampoc cap manera per comprovar-ho; que si bé han mantingut una bona comunicació amb el Govern, generalment ha estat ineficaç ja que les situacions denunciades no avancen, els que els genera certa frustració.

En el mateix sentit ha declarat el Doctor Canales, col·laborador de S. V., el qual ha manifestat que creu que la Sra. Catalá no ha mentit en cap de les afirmacions efectuades davant del comitè de la CEDAW, tot i que les seves afirmacions es fan "de manera forta". Precisà que ell mateix ha atès algunes dones en dificultat, a les que la Sra. Catalá fa referència en el seu informe, com el cas d'una senyora víctima de violència conjugal, postrada en un llit, que no volia abandonar el domicili conjugal sense abans tenir garantits els ajuts necessaris; que ell mateix va fer els informes per presentar a serveis socials i creu que des del Govern es va intentar resoldre la situació, amb bona voluntat, però la resposta no va ser efectiva. Així mateix, referí la situació d'una pacient d'actualment 30 anys, que li explicà que quan en tenia 15, va quedar embarassada i en no estar permès l'avortament a Andorra, va haver de tenir el fill i donar-lo en adopció. Afegí que actualment, en no estar l'avortament permès a Andorra, les nenes o dones en aquesta situació, es pot considerar que estan obligades a tenir el fill, encara que no ho desitgin.

Pel que fa precisament a l'afirmació relativa a la maternitat imposada i al cas de la menor violada, obligada a donar a llum als 13 anys, la Sra. Catalá ha declarat haver efectuat aquesta manifestació en base essencialment al testimoni de la pròpia menor al programa de televisió sobre l'avortament intitulat "El Mirall", emès per ORG_0. En quant a la pretesa retirada massiva de menors per causa d'una situació econòmica, la Sra. Catalá ha declarat que per massiu, volia dir molt nombrós, fent constar que va arribar a aquesta conclusió en base a les dades publicades a la memòria de la Fiscalia, on consta que s'han retirat gairebé 600 menors de les seves famílies, el que posat en relació amb la població total del Principat, li permet afirmar, segons el seu criteri, que es tracta d'una retirada massiva.

No obstant, de l'examen de la memòria publicada per la Fiscalia corresponent a l'any 2018-2019, se'n desprèn que dita conclusió és errònia, doncs la Sra. Catalá recull les xifres que hi consten, atribuint-les a menors retirats de les seves famílies, quan l'apartat on consten aquestes dades (acolliment de menors: 451; adopcions:125), és el del nombre d'informes emesos (com s'indica expressament en pàgines anteriors, en el títol sota el qual figuren), havent-se de saber que en un mateix procediment, la Fiscalia pot emetre nombrosos informes i la Batllia finalitzar fins i tot el procediment sense decidir-se l'acolliment o adopció del menor, sinó acordar-se la seva permanència en el si de la unitat familiar, pel que els números als que fa referència la Sra. Catalá no es corresponen en absolut amb la realitat per ella manifestada.

CONSIDERANT QUART.- En aquestes circumstàncies, el Tribunal entén que, tot i que les manifestacions efectuades per la Sra. Catalá, en ocasions manquin de rigor, en altres no es corresponguin amb la realitat, o en altres hagin estat exagerades, no han estat efectuades amb voluntat de perjudicar les institucions del Principat - als representants de les quals la Sra. Catalá assegura haver tramès prèviament els seus informes, i els quals van comparèixer també davant la mateixa comissió on aquella les va efectuar i on podien per tant, aportar les rectificacions o precisions que tinguessin per convenients - sinó que s'efectuaren, com s'ha dit, en el marc d'un "informe sombra", sobre una qüestió d'interès públic, debatuda en el si de l'organisme internacional ans esmentat, per tal de fer avançar i millorar les lleis i polítiques del tema debatut - tot i que amb uns mètodes certament qüestionables per, com s'ha dit, la manca de rigor en algunes de les informacions trameses, o per l'ús de l'exageració o fins i tot de la provocació en altres -, sense que el seu discurs, que no es dirigí contra cap funcionari o càrrec en concret, hagi incitat d'altra part i en cap moment, a l'odi o a la violència, pel que cal entendre que es troben totes elles, emparades pel seu dret a la llibertat d'expressió, que és el dret de tot individu per expressar opinions, i rebre i comunicar idees i informacions, lliurement i sense censura.

Aquest dret, recollit a l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans i a l'article 10.1 del Conveni Europeu de Drets Humans, es recull també a l'article 12 de la nostra Constitució, que reconeix la llibertat d'expressió com a dret fonamental de la persona, establint que "queda prohibida la censura prèvia o qualsevol altre mitjà de control ideològic per part dels poders públics."

El TEDH, en nombroses de les seves sentències, ha afirmat que "La llibertat d'expressió constitueix un dels fonaments essencials d'una societat democràtica, una de les condicions essencials per al seu progrés i el desenvolupament de cada persona" i que "s'aplica no només a les informacions o idees rebudes favorablement o considerades inofensives o indiferents, sinó també a aquelles que ofenen, escandalitzen o preocupen l'Estat o qualsevol segment de la població. Això és el que requereix el pluralisme, la tolerància i l'esperit d'obertura, sense els quals no hi ha societat democràtica". (Handyside c/ Regne Unit, Handzhiyski c. Bulgària, Castells c/Espanya, Otegi Mondragon c. Espanya, Oberschlick c. Àustria; Lopes Gomes Da Silva c. Portugal, Colombani c. França entre altres).

Així mateix, pel que fa al mode d'expressió utilitzat, el mateix TEDH ha admès, en un debat públic d'interès general, "un cert grau d'exageració o fins i tot de provocació, és a dir es un grau d'excés" (Fragoso DaCosta c. Espanya, Mamère c. França, Otegi Mondragon c. Espanya i Prager i Oberschlick c. Àustria) afegint que "és precisament quan es presenten idees que ofenen, commocionen i contesten l'ordre establert, que la llibertat d'expressió és més valuosa" (Women On Waves i altres c. Portugal i Otegi Mondragon c. Espanya).

Això no significa però, que el dret a la llibertat d'expressió sigui un dret de caràcter absolut, sinó que tal i com preveu el paràgraf 2 de l'article 10 del Conveni, comporta deures i responsabilitats, i admet certes restriccions o sancions, sempre i quan estiguin previstes per la llei i constitueixin mesures necessàries, en una societat democràtica, per a determinades finalitats taxativament enumerades (seguretat nacional, integritat territorial, seguretat pública, defensa de l'ordre, prevenció del crim, protecció de la salut, protecció de la moral, protecció de la reputació o dels drets d'altri, impedir la divulgació d'informacions confidencials i garantir l'autoritat i la imparcialitat del poder judicial) i considerades com a excepcions legítimes al dret garantit pel paràgraf 1 del mateix article.

Aquestes excepcions, han de ser no obstant, interpretades de manera restrictiva, i la seva necessitat establerta de manera convincent. Així ho ha establert també el TEDH en nombroses de les seves resolucions, precisant que l'adjectiu "necessari", en el sentit de l'article 10 § 2, implica l'existència d'una "necessitat social imperiosa" (Handyside c. Regne Unit, Lingens c. Àustria, Jersild c. Dinamarca, Janowski c. Polònia, Lopes Gomes Da Silva c. Portugal) i que l'article 10 § 2 deixa poc marge per a les restriccions a la llibertat d'expressió en l'àmbit del debat polític o en qüestions d'interès general." (Castells c. Espanya, Otegi Mondragon c. Espanya, Oberschlick c. Àustria; Lopes Gomes Da Silva c. Portugal, Colombani c. França entre altres).

Així, a la llum del conjunt dels elements i circumstàncies indicats, una ingerència en la llibertat d'expressió de la Sra. Catalá, mitjançant una condemna en aplicació de l'article 325 del Codi penal, no apareix al Tribunal com a necessària, en no obeir a una necessitat social imperiosa, tenint en compte el fòrum en que aquella efectuà les manifestacions objecte d'acusació: davant del comitè d'experts de la CEDAW a la seu de l'ONU a Ginebra, així com les possibilitats ofertes a l'Estat per contrarestar dites manifestacions (els representants de Govern van comparèixer davant del mateix organisme on podien presentar també els corresponents informes i efectuar les corresponents al·legacions), i la qualitat d'activista social de la Sra. Catalá, que discutia, davant dit organisme internacional, qüestions d'interès general, sense referir-se a cap funcionari o càrrec en concret, i amb uns mètodes que, tot i ser certament discutibles, no justifiquen l'aplicació de cap pena.

Efectivament, "(...) Els límits de la crítica admissible són més amplis pel que fa al govern que no pas a un simple particular, o fins i tot a un polític. En un sistema democràtic, les seves accions o omissions s'han de posar sota el control acurat no només dels poders legislatiu i judicial, sinó també de la premsa i l'opinió pública. A més, la posició dominant que ocupa l'obliga a mostrar moderació en l'ús de la via penal, sobretot si té altres mitjans per respondre als atacs i crítiques injustificades dels seus adversaris o dels mitjans de comunicació" (Castells c. Espanya).

I és que, tenint en compte les circumstàncies exposades, criminalitzar les manifestacions fetes per la processada, en la seva qualitat de presidenta de S. V., en un fòrum internacional (comitè d'experts de l'ONU) podria dissuadir els activistes socials a compartir informació, expressar preocupacions i dur a terme la seva tasca per una major protecció dels drets humans. Efectivament, la imposició d'una sanció, encara que mínima, per via penal, "no esborra la condemna ni les repercussions duradores de qualsevol inscripció en el registre d'antecedents penals" (Artun i Güvener c/ Turquia, Martchenko c. Ucraïna i Otegi c/ Espanya), havent-se de concloure així, que els activistes socials, en discussions de temes d'interès públic, i sempre i quan respectin els límits previstos al paràgraf 2 de l'article 10 del Conveni, mereixen garanties reforçades per protegir la seva llibertat d'expressió.

CONSIDERANT CINQUÈ.- No essent els fets constitutius del delicte menor continuat contra el prestigi de les institucions del que venia acusada Catalá, escau la seva absolució, i no havent-hi responsabilitat penal, no hi ha lloc a exigir responsabilitat civil.

Així mateix, s'han de declarar d'ofici les costes processals causades, de conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175.1 del Codi de Procediment Penal.

VIST les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, el Tribunal de Corts, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX: Absoldre Catalá del delicte menor continuat contra el prestigi de les institucions del que venia acusada, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

Declarar d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta sentència les parts poden interposar recurs d'apel·lació en un termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposen els articles 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Acte seguit i mitjançant diligència de compareixença, es notifica la precedent sentència al Ministeri Fiscal i a les demés parts compareixents.

VIST

les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, el Tribunal de Corts, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX: Absoldre Catalá del delicte menor continuat contra el prestigi de les institucions del que venia acusada, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

Declarar d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta sentència les parts poden interposar recurs d'apel·lació en un termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposen els articles 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Acte seguit i mitjançant diligència de compareixença, es notifica la precedent sentència al Ministeri Fiscal i a les demés parts compareixents.