VIOLACIÓ DE DOMICILI AMB VIOLÈNCIA O INTIMIDACIÓ - LESIONS DOLOSES - AMENACES NO CONDICIONALS - FURT

Sentència

Magistrats

Concepció Baron Mora Josep Maria Pijuan Canadell Jacques Richiardi Martel

Delictes Majors 2400006/2014

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell Concepció BARON MORA Jacques RICHIARDI

Andorra la Vella, catorze de gener del dos mil setze.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la Causa núm. 2400006/2014 seguida pels presumptes delictes major de violació de domicili amb violència, major de furt amb força en les coses, menor d'amenaces no condicionals i menor de maltractament greu i lesions doloses que han precisat d'una primera assistència per a la seva curació, contra els acusats Macias, nascuda el XXXX, filla de XXXX i de XXXX, de nacionalitat portuguesa, resident al Principat i sense antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, defensada pel Lletrat Sr. Salcedo, jutjada en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citada; i Izquierdo, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana, sense antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, defensat pel Lletrat Sr. ENTITY_7; sent parts acusadores el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Gaya, i l'acusació particular constituïda per Somoza i Suárez, defensades per Lletrat Sr. ENTITY_9; actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora i havent designat el Tribunal ponent per la redacció de la sentència al Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: Els acusats Macias, nascuda el XXXX, de nacionalitat portuguesa, resident al Principat i sense antecedents penals, i Izquierdo, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, mantenien una mala relació amb Somoza, l'acusada per raó d'un suposat deute i l'acusat arran d'uns danys soferts a les rodes del vehicle de la seva propietat.

Vers les 02:00 hores del dia 22 d'abril del 2011 els dos acusats es dirigiren al domicili de Somoza, amb la finalitat de interpel·lar-la sobre el suposat deute amb Macias i els danys a les rodes del vehicle de l'acusat Izquierdo, essent coneixedors els acusats de que Somoza es trobava sola al seu domicili per haver marxat la seva mare de vacances.

Quan els acusats tocaren el timbre de la porta, Somoza obrí la porta creient que era el seu amic Manzanares, a qui estava esperant. En veure que eren els acusats no els va deixar passar, però els acusats l'empentaren cap a l'interior del domicili i s'hi hi introduïren per la força. Malgrat que Somoza va demanar als acusats que marxessin, l'acusat Izquierdo va contestar-li que ningú marxaria sense parlar, alhora que escridassava a Somoza inquirint-la en relació al danys del seu vehicle.

Quan Somoza va intentar trucar amb el seu telèfon mòbil Samsung per demanar ajuda, Izquierdo la va empentar, fent-li caure el mòbil al terra, i seguidament els dos acusats l'agafaren pels cabells i la dugueren fins a la seva habitació on, tapant-li la boca, ambdós acusats la colpejaren al cap i al cos, preguntant-li Izquierdo si havia estat ella qui havia punxat les rodes i li deien que havia estat ella qui havia punxat les rodes i li donaven puntades, i que no ha trobat el móvil, que no sap si es varen endur tot el que es diu, peró sí que varen agafar el seu mòbil.

I també referí igual versió quan explicà els fets tant a Manzanares com a Manzano, segons el que aquests testimonis relataren en les seves respectives declaracions al ORG_5 (folis 34- 35 i 55-56). I en l'acte del judici oral, el testimoni Manzanares reiterà que mentre estava al carrer esperant a Somoza va veure un noi i una noia sortint corrents, i la testimoni Manzano manifestà que ella (en referència a ENTITY_4) junt amb Izquierdo deien que tenien moltes ganes de donar-li una pallissa a la Somoza, i que la Macias tenia gelos. Aquesta testimoni ja a la seva primera declaració, efectuada al ORG_5, declarà que en una ocasió va sentir als acusats fer el comentari de que quan trobessin a la Somoza tota sola pel carrer li propinarien una pallissa (foli 55).

La versió de la víctima de que fou colpejada i que els acusats l'agafaren pels cabells, té aval en l'informe del ORG_3 de l'ORG_2 on, com ja s'ha dit, s'hi refereix que varen apreciar a la víctima eritemes i cabells arrancats (foli 14).

Pel que fa a les manifestacions dels acusats, Izquierdo a la seva primera declaració, feta al ORG_5, negà la seva participació en els fets, dient que en aquella data ell es trobava a França, concretament a Tolosa (foli 46), el que reiterà a la ORG_6 (folis 114-116), i sols reconegué haver estat en aquella data al domicili de Somoza desprès d'haver consultat amb el seu advocat defensor, un cop què a la ORG_6 se li va fer patent el resultat de l'estudi del tràfic de trucades del seu telèfon mòbil que el situaven aquella data al Principat, si bé tan sols va reconèixer haver entrat al domicili de Somoza, però no per la força sinó que Somoza els va obrir la porta, i que en cap moment la va agredir, que no la va tocar ni pegar i que ni ell ni Macias es varen endur res (folis 200-205). I al judici oral va ratificar la darrera declaració, manifestant que va veure que les dues dones, en referencia a l'acusada Macias i a la víctima Somoza, s'estaven agafant i arribaven a les mans i van marxar corrents, que per la seva part no hi va haver cap baralla, no la va agredir ni li va agafar els cabells, que només la va tocar, però no li va donar puntades ni la va pegar, que sols la va tocar per cridar-li l'atenció, suaument amb les dues mans. Reconegué que Somoza no els va convidar a entrar al seu pis, però que no van entrar per la força. Que no van trucar el timbre sinó que obrí la porta quan ells arribaven. I que no és cert que li agafés el telèfon móvil ni va sostreure cap objecte de la casa.

Macias sempre ha negat la seva participació als fets, tant al ORG_5 (folis 59-61) com a la ORG_6 (folis 100- 103) i als ORG_1 (Espanya) via comissió rogatòria internacional (foli 307), al·legant que no estava a Andorra, que es trobava a França. A judici oral no comparegué, malgrat estar degudament convocada.

A banda de la declaració de la víctima Somoza, també constitueix prova de càrrec respecte de l'acusada Macias la declaració del co-acusat Izquierdo que en l'acte del judici oral reconegué que Macias anava amb ell quan entraren al domicili de Somoza en l'ocasió d'autes. I contem amb un indici que avala aquesta presència de l'acusada al domicili de Somoza, la declaració al judici oral de l'agent del ORG_5 de Policia núm. P0135, manifestant que a la memòria del telèfon fix del domicili de Somoza es va quedar reflectit el número de telèfon des del que s'havia efectuat una trucada aquella mateixa nit, resultant que era des del telèfon mòbil de Macias. Es tracta de la trucada de Macias al telèfon fixe del domicili de Somoza que va fer amb l'exclusiu objecte de saber si estava sola a casa. L'agent afegí que van estudiar els telèfons dels denunciats i es situaven al Principat, no a França com havien declarat. I així resulta de les actuacions que consten als folis 122-123 i 141-143.

I ambdós acusats tenien mòbil per enfrontar-se amb Somoza.

Izquierdo al judici oral té reconegut que Macias li havia dit que Somoza tenia informació sobre l'autor de les punxades a les rodes del seu vehicle, i que feia dies que tenia ganes de parlar amb ella. I també que Macias tenia motius per anar a parlar amb ella (en referència a ENTITY_10), ja que li va dir que li devia coses. També al judici oral la testimoni Manzano manifestà que ella (en referència a ENTITY_4) junt amb Izquierdo deien que tenien moltes ganes de donar-li una pallissa a la Somoza, i que la Macias tenia gelos. Aquesta testimoni ja a la seva primera declaració, efectuada al ORG_5, declarà que en una ocasió va sentir als acusats fer el comentari de que quan trobessin a la Somoza tota sola pel carrer li propinarien una pallissa (foli 55).

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats constitueixen:

Primer. Un de delicte major de violació de domicili amb violència, tipificat a l'article 194.2 del Codi penal, doncs tant si els acusats varen trucar al timbre de la porta, versió de la víctima Somoza, com si varen coincidir al replà, versió de l'acusat Izquierdo, el cert és que els acusats varen entrar al domicili de Somoza malgrat la manifesta oposició d'aquesta, empentant-la cap a l'interior de l'habitatge, i consta també provat que quan Somoza els demanà de sortir del domicili, no sols no li feren cas sinó que la colpejaren. És clar, doncs, que els acusats entraren al domicili de la víctima en contra de la seva voluntat manifesta i emprant violència física sobre la titular del domicili, el que comporta l'aplicació del subtipus agreujat de l'apartat 2 de l'esmentat article.

Segon. Un delicte menor de maltractament greu i lesions doloses que han precisat d'una primera assistència per a la seva curació, tipificat a l'article 113.1 del Codi penal, maltractament greu pel fet d'agafar a Somoza pels cabells i dur-la per la força a la seva habitació, i lesions que requeriren assistència mèdica doncs, segons informe del ORG_3 de l'ORG_2, Somoza sofrí eritema a cara de predomini nas i boca i eritema a avantbraços i cara post d'espatlles i cabells arrancats (foli 14), i l'informe forense (folis 183-186) conclou que Somoza patí policontusions, de les que va curar en un termini d'entre 5 i 7 dies, sense necessitat de tractament mèdic, ni restant-li seqüeles ni perjudici estètic.

Tercer. Un delicte menor d'amenaces no condicionals, tipificat a l'article 143 del Codi penal, per les amenaces proferides al domicili per l'acusat Izquierdo dient-li que portava una navalla i que si cridava la mataria, així com que quan la veiés pel carrer la mataria, com per les proferides temps abans pels dos acusats de que quan trobessin a la Somoza tota sola pel carrer li propinarien una pallissa.

Quart. Una contravenció penal de furt de l'article 481.1 del Codi penal, doncs la sostracció del telèfon mòbil ha estat sempre afirmada per Somoza, afirmació que té aval en la comunicació del ORG_4 de que el telèfon no generà cap registre a la base de dades des del dia 22 d'abril del 2011, data dels fets (foli 33).

No hi ha lloc a apreciar el delicte major de furt amb força en les coses de l'article 199.1 del Codi penal, com acusa el Ministeri Fiscal, per manca de tipicitat doncs en l'actuació dels acusats no hi hagué en cap moment força en les coses com a medi per l'apoderament del telèfon mòbil, doncs no forçaren la porta per entrar al domicili de Somoza. Sí que hi hagué accés il·lícit a casa habitada, i el cert és que en el decurs de l'estada a l'habitatge es quan es produí l'apoderament del telèfon mòbil, per la qual cosa aquesta apoderament sí podria integrar el delicte major de furt amb accés il·lícit a casa habitada de l'apartat 2 de l'article 199 del Codi penal, però com sigui que es tracta d'un tipus penal de major gravetat (té assenyalada pena de presó de dos a sis anys) del que es objecte d'acusació pel Ministeri Fiscal, furt amb força de l'apartat 1 del mateix article (castigat amb pena de presó d'un a quatre anys), el respecte al principi acusatori impedeix al Tribunal apreciar el delicte major de l'apartat 2 de l'article 199. En conseqüència, l'apoderament del telèfon mòbil ha de ser considerat com un furt simple i constitutiu de la contravenció penal de furt de l'article 481.1 del Codi penal, atès que el valor del telèfon mòbil no era superior a 600 euros, doncs consta que havia estat adquirit per Somoza en data 7 de febrer del 2011 pel preu de 148,40 euros (foli 13).

El Tribunal considera que no ha estat prou acreditada la sostracció dels altres objectes, com una consola WII, un comandament de la WII i tres jocs i una taula d'exercicis de la WI. El testimoni Manzanares al judici oral declarà que va veure un noi i una noia sortint corrents i que no es va fixar si la noia duia algun objecte, el noi no portava res, com ja havia declarat al ORG_5 (foli 33 i 34), i tant en el cas de la consola com de la taula d'exercicis, es tracta d'objectes voluminosos, impossibles de no ser percebuts pel testimoni. Tampoc considerem provada la sostracció de la clau del domicili.

CONSIDERANT SEGON. Els acusats Izquierdo i Macias són penalment responsables en el concepte d'autors del delicte major, dels dos delictes menors i de la contravenció penal ans definits, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, participació que resulta de la prova practicada, segons el que seguidament s'exposa.

En primer lloc, el Tribunal pren en consideració com a prova de càrrec directa les declaracions de la víctima Somoza qui des de la primera declaració sempre ha identificat als dos acusats com els autors dels fets, La parella agressora, la noia es la meva veïna, anomenada Macias i el noi es la seva parella anomenat Izquierdo (declaració al ORG_5, foli 11) mantenint un mateix relat dels fets a la ORG_6 (folis 76-78), i al judici oral declarà en el mateix sentit, reiterant que estava a casa seva esperant al Manzanares, amb qui havia quedat i a qui li havia dit que no truqués al timbre perquè era tard, que va sentir que algú trucava i que va obrir la porta sense mirar perquè es pensava que era el Manzanares, i que quan va veure que eren els acusats no els va deixar passar, però la varen empentar i van entrar, que els va tornar a dir que marxessin i Izquierdo digué que ningú marxaria sense parlar, que no sortiria sense parlar. Afegí que Izquierdo li va donar un cop quan volgué fer ús del telèfon mòbil, que la varen portar a l'habitació i van començar a donar-li puntades i cops, li estiraren els cabells, li deien que havia estat ella qui havia punxat les rodes i li donaven puntades, i que no ha trobat el móvil, que no sap si es varen endur tot el que es diu, peró sí que varen agafar el seu mòbil.

I també referí igual versió quan explicà els fets tant a Manzanares com a Manzano, segons el que aquests testimonis relataren en les seves respectives declaracions al ORG_5 (folis 34- 35 i 55-56). I en l'acte del judici oral, el testimoni Manzanares reiterà que mentre estava al carrer esperant a Somoza va veure un noi i una noia sortint corrents, i la testimoni Manzano manifestà que ella (en referència a ENTITY_4) junt amb Izquierdo deien que tenien moltes ganes de donar-li una pallissa a la Somoza, i que la Macias tenia gelos. Aquesta testimoni ja a la seva primera declaració, efectuada al ORG_5, declarà que en una ocasió va sentir als acusats fer el comentari de que quan trobessin a la Somoza tota sola pel carrer li propinarien una pallissa (foli 55).

La versió de la víctima de que fou colpejada i que els acusats l'agafaren pels cabells, té aval en l'informe del ORG_3 de l'ORG_2 on, com ja s'ha dit, s'hi refereix que varen apreciar a la víctima eritemes i cabells arrancats (foli 14).

Pel que fa a les manifestacions dels acusats, Izquierdo a la seva primera declaració, feta al ORG_5, negà la seva participació en els fets, dient que en aquella data ell es trobava a França, concretament a Tolosa (foli 46), el que reiterà a la ORG_6 (folis 114-116), i sols reconegué haver estat en aquella data al domicili de Somoza desprès d'haver consultat amb el seu advocat defensor, un cop què a la ORG_6 se li va fer patent el resultat de l'estudi del tràfic de trucades del seu telèfon mòbil que el situaven aquella data al Principat, si bé tan sols va reconèixer haver entrat al domicili de Somoza, però no per la força sinó que Somoza els va obrir la porta, i que en cap moment la va agredir, que no la va tocar ni pegar i que ni ell ni Macias es varen endur res (folis 200-205). I al judici oral va ratificar la darrera declaració, manifestant que va veure que les dues dones, en referencia a l'acusada Macias i a la víctima Somoza, s'estaven agafant i arribaven a les mans i van marxar corrents, que per la seva part no hi va haver cap baralla, no la va agredir ni li va agafar els cabells, que només la va tocar, però no li va donar puntades ni la va pegar, que sols la va tocar per cridar-li l'atenció, suaument amb les dues mans. Reconegué que Somoza no els va convidar a entrar al seu pis, però que no van entrar per la força. Que no van trucar el timbre sinó que obrí la porta quan ells arribaven. I que no és cert que li agafés el telèfon móvil ni va sostreure cap objecte de la casa.

Macias sempre ha negat la seva participació als fets, tant al ORG_5 (folis 59-61) com a la ORG_6 (folis 100- 103) i als ORG_1 (Espanya) via comissió rogatòria internacional (foli 307), al·legant que no estava a Andorra, que es trobava a França. A judici oral no comparegué, malgrat estar degudament convocada.

A banda de la declaració de la víctima Somoza, també constitueix prova de càrrec respecte de l'acusada Macias la declaració del co-acusat Izquierdo que en l'acte del judici oral reconegué que Macias anava amb ell quan entraren al domicili de Somoza en l'ocasió d'autes. I contem amb un indici que avala aquesta presència de l'acusada al domicili de Somoza, la declaració al judici oral de l'agent del ORG_5 de Policia núm. P0135, manifestant que a la memòria del telèfon fix del domicili de Somoza es va quedar reflectit el número de telèfon des del que s'havia efectuat una trucada aquella mateixa nit, resultant que era des del telèfon mòbil de Macias. Es tracta de la trucada de Macias al telèfon fixe del domicili de Somoza que va fer amb l'exclusiu objecte de saber si estava sola a casa. L'agent afegí que van estudiar els telèfons dels denunciats i es situaven al Principat, no a França com havien declarat. I així resulta de les actuacions que consten als folis 122-123 i 141-143.

I ambdós acusats tenien mòbil per enfrontar-se amb Somoza.

Izquierdo al judici oral té reconegut que Macias li havia dit que Somoza tenia informació sobre l'autor de les punxades a les rodes del seu vehicle, i que feia dies que tenia ganes de parlar amb ella. I també que Macias tenia motius per anar a parlar amb ella (en referència a ENTITY_10), ja que li va dir que li devia coses. També al judici oral la testimoni Manzano manifestà que ella (en referència a ENTITY_4) junt amb Izquierdo deien que tenien moltes ganes de donar-li una pallissa a la Somoza, i que la Macias tenia gelos. Aquesta testimoni ja a la seva primera declaració, efectuada al ORG_5, declarà que en una ocasió va sentir als acusats fer el comentari de que quan trobessin a la Somoza tota sola pel carrer li propinarien una pallissa (foli 55).

Decisio

CONSIDERANT TERCER. No concorren en l'acusada Macias circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, mentre que en l'acusat Izquierdo concorre la circumstància atenuant de minoria d'edat penal de l'article 26 del Codi Penal, per ser menor de vint-i-un anys en el moments dels fets.

En sa virtut i de conformitat amb el disposat de l'article 56 del Codi Penal, el Tribunal imposa a l'acusada Macias les penes d'un any i sis mesos de presó condicional pel delicte major de violació de domicili, quatre mesos d'arrest nocturn condicional i multa de cinc-cents (500,00) euros pels delictes menors de lesions i amenaces i multa de tres-cents (300,00) euros per la contravenció penal de furt. I a l'acusat Izquierdo les penes d'un any de presó condicional pel delicte major de violació de domicili, dos mesos d'arrest nocturn condicional i multa de cinc-cents (500,00) euros pels delictes menors de lesions i amenaces i multa de dos-cents (200,00) euros per la contravenció penal de furt. Respecte de l'acusada Macias es fixa en tres anys el termini de suspensió de l'execució de les penes de presó i arrest, mentre que respecte de l'acusat Izquierdo es fixa el termini de suspensió en dos anys.

La Defensa de l'acusat Izquierdo ha sol·licitat la dispensa d'antecedents penals, en atenció a l'edat del seu defensat al moment dels fets. D'acord amb l'article 181.1 e) del Codi de procediment penal, la sentència ha de resoldre igualment sobre la dispensa eventual d'inscripció d'antecedents penals, bé d'ofici o a instància de part. Tot i que l'acusat Izquierdo era menor de vint-i- un anys d'edat al moment dels fets, el Tribunal no considera procedent acordar la dispensa de la inscripció d'antecedents penals, en atenció a la naturalesa dels fets criminals comesos, que atempten contra la integritat física, seguretat i intimitat de les persones.

CONSIDERANT QUART. De conformitat amb allò que disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, tot responsable criminalment ho és també civilment i, en aquest concepte, els acusats Macias i Izquierdo indemnitzaran, conjunta i solidàriament a Somoza en les quantitats de 1.200 euros pel perjudici dolorós, avaluat com molt lleuger (1/7) i 30,59 euros per despeses mèdiques no cobertes per la CASS, i a la ORG_0 en la quantitat de 91,77 euros per raó de les prestacions mèdiques abonades per compte de Somoza, imports que es majoraran amb els interessos legals fins al seu total pagament.

CONSIDERANT CINQUÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar als acusats el pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i taxes degudes per l'acusació particular.

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Que hem de condemnar i condemnem als acusats Macias, en rebel·lia processal, i Izquierdo com a responsables penalment en el concepte d'autors d'un delicte major de violació de domicili, d'un delicte menor de lesions, d'un delicte menor d'amenaces i d'una contravenció penal de furt, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal en l'acusada Macias i concorren en l'acusat Izquierdo la circumstància atenuant de ser menor de vint-i-un anys d'edat.

Condemnem a l'acusada Macias a les penes següents: UN ANY I SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL pel delicte major de violació de domicili, QUATRE MESOS D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL I MULTA DE CINC-CENTS (500,00) EUROS pels delictes menors de lesions i amenaces i MULTA DE TRES-CENTS (300,00) EUROS per la contravenció penal de furt, fixant-se en tres anys el termini de suspensió de l'execució de les penes de presó i arrest.

Condemnem a l'acusat Izquierdo a les penes següents: UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL pel delicte major de violació de domicili, DOS MESOS D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL I MULTA DE CINC-CENTS (500,00) EUROS pels delictes menors de lesions i amenaces i MULTA DE DOS-CENTS (200,00) EUROS per la contravenció penal de furt, fixant-se en dos anys el termini de suspensió de l'execució de les penes de presó i arrest.

Condemnem als acusats Macias i Izquierdo a indemnitzar, conjunta i solidàriament, a Somoza en les quantitats de 1.230,59 euros i a la ORG_0 en la quantitat de 91,77 euros, amb els interessos legals fins al seu total pagament, així com al pagament de les despeses processals causades inclosos els honoraris d'advocat i taxes degudes per l'acusació particular.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació, salvat l'acusada Macias atesa la seva situació de rebel·lia processal, sense perjudici de que pugui, al seu dia, formular recurs d'audiència.

Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.