Mesures cautelars d'aturada d'unes obres (0051/08)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TSJC-051/08

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 d'octubre de 2008

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 14 de gener del 2008 el Sr. Serra va formular demanda d'interdicte d'obra nova contra la Sra. Araujo, argumentant que per ordre de la citada senyora s'estaven efectuant treballs d'aplanament del terreny dins d'una parcel·la que ell entenia era de la seva propietat i que confrontava amb aquella de la què era titular la defenent i sol·licitant a l'Hble. Batlle de Guàrdia que ordenés amb caràcter d'urgència la paralització i suspensió cautelar de les obres a fi de no agreujar el perjudici provocat fins aquell moment.

II.- En data 17 de gener del 2008 es va aixecar acta de la inspecció ocular portada a terme per l'Hble. Batlle de Guàrdia, constatant que en la parcel·la anomenada "T.B." es portaven a terme determinades obres i que els propietaris de les finques veïnes no es posaven d'acord sobre qui era el seu propietari. Per aquest motiu, l'Hble. Batlle va dictar un Aute ordenant l'aturada immediata de les dites obres, comunicant a les parts que la causa seria tramesa a la secció civil de la Batllia d'Andorra, de tal manera que les dues parts serien emplaçades en breu termini per tal de comparèixer davant del Tribunal per a la tramitació de la demanda civil corresponent.

III.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Araujo i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i l'aixecament de la mesura d'atur de les obres acordada amb imposició de les costes de l'incident a l'adversa.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs formulat contra la resolució d'instància es fonamenta en primer lloc en la tesi que l'Aute impugnat no respecta els mínims criteris sobre la prova que regeix qualsevol procediment, àdhuc l'interdicte d'obra nova, que queda així totalment desvirtuat.

Per tal de donar resposta als arguments de la part recurrent cal posar de relleu que la única interpretació possible de l'escrit que dóna origen al present incident, i de la decisió de l'Hble. Batlle en l'Aute que es recorre, és que en aquell es formula, per un cantó, una demanda d'interdicte d'obra nova, que es reconeix que cal tramitar per les normes del procediment abreujat, que és el corresponent per resoldre aquest tipus de litigi al Principat, i, per un altre, es sol·licita que l'Hble. Batlle de Guàrdia acordi, com a mesura cautelar i urgent, la suspensió de les obres una vegada practicada per ell una inspecció ocular del terreny. Atès aquest plantejament, i una vegada constatada per l'Hble. Batlle l'existència de les obres que es portaven a terme al terreny en qüestió i la discrepància que manifestaven les parts sobre la seva propietat va dictar l'Aute que ara es recorre acordant la mesura provisional sol·licitada i trametent la causa a la secció civil de la Batllia per tal que es seguís el procediment civil corresponent, que no podia ser altre que el propi de l'interdicte d'obra nova.

Per aquesta raó, l'Aute recorregut no resol una demanda d'interdicte d'obra nova, malgrat així ho manifesti en algun moment, ja que la finalitat de la mesura és merament provisional i el procediment seguit no és l'abreujat, que resulta procedent per tal de resoldre una demanda d'aquestes característiques, d'acord amb el que disposa l'article 3 del Decret de 4 de febrer de 1986 i el 86 de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, en el què el defenent pot oposar-se a la demanda si ho considera procedent i es poden portar a terme totes les proves proposades per les parts, sinó que purament dóna lloc a una mesura cautelar prèvia que no exclou, ni prejutja, el resultat del procediment interdictal posterior, ni menys encara el de l'ordinari sobre la propietat dels terrenys que es pogués plantejar posteriorment, raó per la qual no es pot defensar que el recurrent ha vist vulnerat el seu dret a un procés degut perquè no ha pogut proposar les proves que pogués considerar adients. Vegi's en aquest sentit com l'Aute d'instància comunica a les parts la tramesa de la causa a la secció civil de la Batllia, no pas per tramitar el procediment ordinari, que hauria de resoldre el litigi sobre la propietat dels terrenys, sinó el procediment abreujat en el qual es pogués esbrinar la procedència o no d'estimar la demanda d'interdicte d'obra nova formulada per l'agent, ratificant o aixecant la mesura acordada cautelarment de suspensió de les obres.

En aquestes circumstàncies, la presentació per part de la sol·licitant de la mesura cautelar d'un plànol del què presumptament es derivava la seva propietat sobre el terreny en qüestió i la constatació per part de l'Hble. Batlle de que es portaven a terme en ell determinades obres i de que les parts discrepaven sobre la seva propietat eren elements suficients per decretar la paralització de les citades obres a fi d'evitar mals majors mentre no es resolgués la demanda d'interdicte d'obra nova que calia tramitar a continuació.

II.- Argumenta en segon lloc el recurrent que l'acció per tal de reclamar la paralització de les obres ha prescrit per haver transcorregut més d'un any des del moment en el què es van iniciar les obres, però tampoc aquest argument es pot estimar, perquè, com posa de relleu el quart considerant de l'Aute recorregut, del que consta a les actuacions es pot deduir que les obres que es van iniciar més d'un any abans de presentar la demanda que dóna origen al present procediment són les que van donar lloc a un procediment de jurisdicció voluntària que va ser arxivat en data 9 de febrer del 2006, però especialment perquè no és dins aquest incident a on s'ha de resoldre l'excepció de prescripció de l'acció que formula la recurrent.

III.- Atès que, com hem posat de manifest, l'Aute recorregut no resol la demanda interdictal formulada pel Sr. Serra, no procedeix tampoc estimar la petició de que es rebi a prova en aquesta alçada la consistent en la documental que s'adjunta a les conclusions, que caldrà aportar i valorar, en tot cas, en el procediment interdictal procedent.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix al recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Araujo contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 17 de gener del 2008 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.