****

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Fátima Ramírez Souto Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000094/2015 ORIGEN: 3000126/2007

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de juliol del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En la Batllia s'ha seguit els autes civils registrats amb el número seqüencial 3000126/2007 (anteriorment B-0126-3/2007), instats pel Sr. Vives. contra la Sra. Téllez..

II.-: En data 3 d'octubre del 2007 va recaure Sentència decidint: "que estimant en la seva major part la demanda de divorci formulada pel Sr. Vives. i acceptada per la Sra. Téllez., ha de declarar i declara dissolt, per raó de divorci, el matrimoni celebrat entre els darrers en data 5 de setembre de 1992, ratificant- se les mesures paterno-filials decidides en la sentència de data 15 de març del 2005, dictada en seguiment de la causa civil en demanda de separació matrimonial enregistrada amb el número seqüencial -, a excepció de la pensió d'aliments en benefici de les filles comunes dels litigants de noms S. i L. i a càrrec del Sr. Vives. que ha de fixar-se en la suma de set-cents euros (700.- EUROS) mensuals, havent de liquidar-se de conformitat amb les disposicions del conveni primitiu. Tot això sense que hi hagi lloc a imposició de costes a cap dels litigants. Procedint a la inscripció d'ofici de la present resolució prop del Registre Civil del Principat, i això una volta aquesta esdevingui ferma."

III.- Segons el paràgraf tercer del pacte Cinquè del Conveni de Separació atorgat per les parts en data 8 de novembre del 2004, que ha estat ratificat a excepció del que fa a la pensió d'aliments: "Això no obstant, el Sr. Vives. s'obliga a satisfer la meitat de les necessitats extraordinàries de les filles, com són les que es derivin de malalties o accidents (ortodòncia, ortopèdia), estudis universitàries, si és el cas, o equivalents, les activitats extraescolars pactades de mutu acord (repassos o Ski Club) i material escolar."

IV.- Per escrit presentat en data 19 de març del 2012, la Sra. Téllez. formulà demanda d'execució de Sentència, sol·licitant es requerís d'immediat al Sr. Vives. que efectuï el pagament de la suma de 1.821,10.-euros (en concepte de quotes escolars, viatges escolars, classes de natació sincronitzada, activitats culturals, classes d'anglès i repàs, del centre esportiu d'Ordino, de llibres, material escolar i esportiu i despeses mèdiques extraordinàries, segons detall contingut en dit escrit), més els seus interessos legals, procedint a la retenció del seu salari, als efectes d'assegurar el pagament del referit import i embargar els béns del Sr. Vives., i condemnant al mencionat a pagar les costes judicials d'aquesta execució, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

V.- Per Providència de data 20 de març del 2012, es decidí donar trasllat al Sr. Vives. i al Ministeri Fiscal de l'escrit presentat el dia anterior per la Sra. Téllez., a fi que en tinguessin l'oportú coneixement i manifestessin el que tinguessin per convenient en el termini de vuit dies.

VI.- En data 30 de març del 2012 el Ministeri Fiscal interessa es requereixi al Sr. Vives. a fi de donar estricte i fidel compliment a les disposicions establertes en la resolució dictada en data 3 d'octubre del 2007 i que era objecte d'execució, informant-lo de les conseqüències que en Dret es poguessin derivar del seu incompliment.

VII.- En data 10 d'abril del 2012 la representació processal del Sr. Vives. formulà manifestacions oposant-se a determinats conceptes dels reclamats per la Sra. Téllez., remetent-nos al contingut del mateix per a la seva precisió.

VIII.- Per Providència dictada el dia 5 de setembre del 2013, s'acordà requerir al Sr. Vives. a fi que en el termini de cinc (5) dies i amb caràcter previ a la tramitació de l'incident corresponent, liquidés les taxes judicials corresponents a l'oposició formulada per escrit presentat en data 10 d'abril del 2012, amb l'advertiment que transcorregut dit termini sense haver-ho fet se'l donaria per desistit de l'incident amb la prossecució de l'execució.

IX.- Per Providència dictada en data 2 d'octubre del 2013, s'acordà obrir el corresponent incident d'execució de sentència a tramitar pel procediment abreujat, donant trasllat a la Sra. Téllez. i al Ministeri Fiscal, de l'escrit presentat pel Sr. Vives. en data 10 d'abril del 2012, a fi que en tinguessin l'oportú coneixement i manifestessin el que tinguessin per convenient, assenyalant l'audiència del dia 16 d'octubre del 2013 a les 09:00 hores a la Cúria de la Batllia, a tal efecte.

X.- Arribat el dia 16 d'octubre del 2013, la Sra. Téllez. contestà la demanda incidental formulada, oposant-se a la mateixa. Que en aquella mateixa audiència, el Ministeri Fiscal aportà escrit manifestant oposar-se parcialment per mentre no siguin degudament acreditats en el moment processal oportú, els fets relacionats en la demanda incidental formulada.

XI.- Obert el període probatori s'han proposat i practicat les següents proves: agent incidental I.- Documental, II.- Documental per Requeriment i III.- Documental per Requeriment; defenent incidental: Primera.- Confessió en Judici, Segona.- Documental Pública, i Tercera.- Documental Privada; i Ministeri Fiscal:

1.- Documental i 2.- Adhesió a les proves proposades per les parts i considerades pertinents per a la resolució del plet.

XII.- En data 26 de novembre del 2014 es celebrà el tràmit de tancament de proves, presentant les parts i el Ministeri Fiscal llurs escrits de conclusions.

XIII.- L'Hble. Batlle va dictar en data de 2-2-2015 l'Aute en el que resolia que : "Primer.- Donar lloc a la demanda d'execució formulada per la Sra. Téllez. per escrit presentat en data 19 de març del 2012 en els imports de 200.-euros, 135.-euros, 115,71.-euros, 442,33.-euros i 112,37.-euros, segons s'ha dit en el III.- Considerant de la present resolució, fent doncs un total de 1.005,41.-euros, que haurà de set abonat per part del Sr. Vives. i que serà majorat de l'interès legal a comptar de la fermesa de la present resolució, no donant-se lloc per tant a la resta de conceptes reclamats.

Segon.- No fer especial imposició en quant a costes processals. ".

XIV.- Contra tal Aute va interposar recurs d'apel·lació, en degut temps i forma, la representació processal de Téllez. , en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial i que es condemnés a la part adversa al pagament de 510,35EUR en concepte de la meitat de les despeses extraordinàries de les classes d'anglès, imposant a l'adversa les costes de les dues instàncies de l'incident.

Ha actuat com a magistrada ponent la M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present incident d'execució entre les parts posterior a la sentència de divorci dictada en 3-10-2007. Aquesta sentència va ratificar parcialment el conveni de separació que havien signat les parts en 8-11-2004 i en concret el paràgraf que diu." "Això no obstant, el Sr. Vives. s'obliga a satisfer la meitat de les necessitats extraordinàries de les filles, com són les que es derivin de malalties o accidents (ortodòncia, ortopèdia), estudis universitàries, si és el cas, o equivalents, les activitats extraescolars pactades de mutu acord (repassos o Ski Club) i material escolar."

SEGON.- En present incident d'execució la Sra. Téllez. va reclamar el pagament de diferents conceptes que imputava en la seva meitat al pare de les seves filles, Sr. Vives.. Depurat el litigi per l'Aute, ara impugnat només ha quedat pendent de controvèrsia el pagament de les despeses derivades de les classes d'anglès de les seves filles.

El pare considera que no ha de fer-se càrrec d'aquestes despeses perquè no han estat pactades de mutu acord i no es refereixen a "repassos".

De la prova practicada, en especial de la confessió en judici del Sr. Vives. i de les manifestacions de les dues parts es pot concloure que 1) les filles no necessiten repàs d'anglès perquè el seu rendiment en l'escola és bo sinó que es tracta d'una activitat extraescolar de perfeccionament. És cert que resulten molt importants per a la formació dels joves poder tenir el màxim domini de l'anglès (com a mínim) però no impedeix als pares decidir quines són les prioritats en la formació dels seus fills i per tal motiu amb l'aplicació estricte d'allò que varen pactar en el conveni de separació, aquella activitat no pot ser considerada de repàs.

2) Ara bé, també és cert perquè el pare així ho ha reconegut, és que les seves filles porten anant a classes de perfeccionament de l'anglès des d'abans de la ruptura matrimonial i ell ha pagat els llibres i altres despeses derivades d'aquella activitat sense que s'hagi oposat mai. Aleshores, no pot ara voler desentendre's del pagament d'aquella activitat anant en contra dels seus propis actes. La criança dels fills exigeix lleialtat entre els seus progenitors i coresponsabilitat en les decisions comuns. Això no significa que les despeses posteriors a les reclamades hagi de ser el pare obligat a pagar-les en el futur, tota vegada que ara al llarg d'aquest incident ja ha expressat la seva voluntat d'oposar-se a la dita activitat extraescolar de les seves fills, sense perjudici de que pugui canviar de criteri i ajudar a pagar les classes d'anglès de les seves filles.

TERCER.- En conclusió, doncs, la petició de la mare ha de ser atesa i condemnar al pare a pagar la suma de 510,35 EUR així com al pagament de les costes de la instància, atès que encara que ens trobem davant un litigi de caire familiar, quan es tracta de qüestions únicament econòmiques no és habitual fer ús per la Sala de la facultat que atorga el Capítol X de la Novel·la 82 (ATSJC 28-3-2014, r. 241/12). A més, en aquest cas, l'actuació del pare negant bona part de les reclamacions econòmiques fetes per la mare de les seves fills sense pagar en cap moment ni aquelles amb les que manifestà estar-hi d'acord, denoten una manca de bona fe per part del Sr. Vives. que el fa mereixedor de la imposició de les costes de l'incident, en virtut d'allò que disposa el Codi 7,51,5. (ATSJC 49/13 de 31.7.13), atesa l'estimació molt substancial de la petició feta per la mare en el seu escrit de 19.3.12

QUART.- L'èxit del recurs i la naturalesa d'aquesta classe de procediments s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Atesa la naturalesa d'aquesta classe de litigis, no fem imposició de les costes en aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Téllez. contra l'Aute de l'Hble. Sra. Batlle de data 2-2-215 que REVOQUEM PARCIALMENT i condemnem el Sr. Vives. a pagar a més de l'import indicat en el dit Aute, la suma de 510,35 EUR amb més el pagament de les costes causades en la instància. Mantenim la resta del pronunciament de l'Aute impugnat. No fem pronunciament sobre costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-