Embargament preventiu TSJC 0082/14

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TSJC-082/14

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Puga va presentar, en data 9-12-2013, demanda d'embargament preventiu envers la mercantil Peña, segons la qual sol·licitava l'embargament de tots els béns de la referida societat per a garantir el pagament de les rendes d'arrendament de l'Hotel Co-Prínceps de Sant Julià de Lòria per import de 164.770,58 euros-

II.- L'Hble. Batlle va dictar Aute, de data 20-12- 2013, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX

Primer.- No donar lloc a les pretensions formulades per la representació processal del Sr. Puga, part actora, mitjançant l'escrit per ella presentat en data 9 de desembre del 2013, en el sentit que es decreti l'embargament preventiu dels béns i drets propietat de la societat Peña, part defenent, a fi garantir el pagament de la quantitat de 164.770,58.-euros reclamada en concepte de principal, endemés d'aquella altra suma prudencialment assenyalada per a interessos i costes.

Segon.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades".

III.- La representació processal del Sr. Puga va interposar recurs contra l'Aute dictat a la instància i, en data de registre 8-04-2014, va presentar escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda va articular, escrit de contesta a les conclusions, de data 6-05-2014, segons el qual interessa la confirmació de la resolució dictada, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius en els quals la part que sol·licità a la instància l'embargament preventiu contra l'Aute que el denega són els següents. Entén, en primer terme, que el Decret de 1-05-1922 considera l'existència de periculum in mora quan el deutor no té béns immobles coneguts o establiments suficients per a respondre de la quantitat reclamada o existeix el perill de que faci desaparèixer els seus béns en perjudici dels creditors. Així, la titular que explota l'Hotel és la mercantil andorrana Peña i el seu únic soci és la mercantil espanyola ORG_0, a la vegada que l'únic representant de la mercantil andorrana és el Sr. Villegas, de nacionalitat espanyola, i que no resideix al Principat ni té domicili conegut al mateix. Afegeix que la mercantil andorrana Peña no té béns coneguts al Principat d'Andorra ni establiment suficient per a respondre de la quantitat reclamada per un import molt elevat. Afirma que existeix el perill que aquesta societat, aparentment insolvent i sense arrelament al país (la única adreça coneguda de la societat i el seu administrador és la pròpia de l'Hotel), faci desaparèixer els seus béns en perjudici de creditors, atès que solament disposa d'eventuals saldos de comptes corrents. En segon terme, la situació del deutor és de mala fe processal, ja que no paga el lloguer d'un negoci que es troba en funcionament durant més de 2 anys consecutius. Per tot el que s'ha exposat, s'evidencia, a criteri de la recurrent, un perill real i efectiu que desapareguin els ingressos corrents de l'establiment que frustri l'efectivitat del crèdit.

II.- Esdevé doctrina reiterada d'aquesta Sala (cfr. Autes 30-03-2007, 17-01-2008 i l'Aute dictat en data 18-07-2013 en el rotlle TSJC-056/13) que la part que insta l'adopció de mesures cautelars ha d'acreditar la concurrència dels dos pressupòsits essencials: fumus boni iuris i periculum in mora, de manera que constitueix una càrrega probatòria que li pertoca, i, aleshores, la manca d'acreditació d'aquest pressupòsit de la mesura cautelar a ella perjudica i explica la desestimació de la seva adopció.

De conformitat amb aquestes premisses, el recurrent refereix que la societat titular de l'explotació de l'Hotel és una societat andorrana que té com a únic soci a una societat espanyola i que el legal representant de la mercantil andorrana és de nacionalitat espanyola i no té domicili conegut a Andorra. Ara bé, l'argumentari de la recurrent conforme el deutor és de mala fe perquè no abona les rendes de l'arrendament des de fa dos anys, malgrat que l'establiment hoteler es troba en funcionament no pot ésser acollit per l'atorgament de la mesura cautelar sol·licitada, tota vegada que, sens perjudici del que es decideixi en el plet sobre el fons de la reclamació de quantitat, en seu de mesures cautelars, correspon al sol·licitant acreditar l'existència dels seus pressupòsits i això no succeeix en el cas concret.

En efecte, la part agent al·lega que no disposa la demandada de béns immobles i mobles al Principat, a excepció dels eventuals saldos bancaris. En aquest sentit, el periculum in mora no es pot tenir per acreditat pel sol fet de ésser estranger el soci de la mercantil andorrana titular de l'explotació de l'Hotel o el legal representant d'aquesta darrera, sinó que cal a més que es provi l'absència de béns immobles coneguts o d'establiment suficient per a respondre de la quantitat reclamada i al perill que el deutor faci desaparèixer els seus béns en perjudici dels creditors. Així, l'agent admet que l'Hotel que explota la mercantil demandada es troba en ple funcionament, de manera que sí esdevé la societat demandada titular d'un establiment que, pel que es refereix, compta amb un fons de comerç i amb tota la infraestructura necessària pel seu desenvolupament, com el parament i mobiliari pel seu funcionament, sense que tampoc s'hagi proporcionat cap acreditació de l'eventual perill de fer desaparèixer els seus béns, en perjudici dels creditors; per altra part, incompatible amb el funcionament adequat de l'Hotel que explota la societat demandada.

III.- Les anteriors consideracions justifiquen la desestimació del recurs interposat i, consegüentment, la imposició a la part recurrent de les costes processals (arg. Codi 7,51,5).

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Puga contra l'Aute, de data 20-12- 2013, dictat per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament el mateix. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.