Mesures provisionals - guarda infants i import pensió per aliments (TSJC-108/13)

Aute

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-108/13

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de juliol de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment de jurisdicció de menors, amb número d'expedient M-0008-1/2012, en data 28 de febrer de 2013, l'Hble. Batlle de Menors va dictar Aute, la part dispositiva del qual va decidir: "Primer.- No donar lloc a la petició formulada per la Sra. Vendrell, continguda en el seu escrit present en data 31 de juliol del 2012. Segon.- Notificar la present resolució a la Sra. Vendrell, a la Direcció del Servei Social i al Ministeri Fiscal".

II.- La Sra. Vendrell ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La recurrent no es mostra d'acord amb l'Aute d'instància pels motius següents: només disposava de tres hores a la setmana per visitar els seus fills al C. i endemés sota control del personal del centre; no gaudia del temps suficient per reforçar les necessitats emocionals i les habilitats educatives vers els seus fills; havia trencat la relació amb el Sr. ENTITY_5; havia condicionat el domicili per acollir els seus tres fills; tenia una feina estable; no presentava cap limitació o impediment per fer-se càrrec dels menors; la seva filla Vendrell havia estat víctima, en grau de temptativa, d'abusos i/o tocaments en el centre; els fills havien de passar sota la seva i exclusiva guarda; subsidiàriament, sol·licitava poder visitar els seus fills, fora de la G. i sense supervisió, com a mínim tres dies a la setmana durant més de tres hores, com també permetre les visites durant tot el cap de setmana.

II.- Les menors Vendrell (14 anys) i Vendrell (12 anys) G.P., com també el seu mig germà Ramirez (6 anys) es troben internats al Centre "G." des del 10 de febrer de 2012. L'internament va ser acordat per Aute del Batlle de guàrdia de mateixa data, a resultes de la constatació del grau de desemparament de les germanes Vendrell i Vendrell G.P., com també per raó de les sospites d'abusos sexuals perpetrats pel company sentimental de la Sra. Vendrell (Sr. ENTITY_5) sobre les menors esmentades.

El M.I. Tribunal de Corts va declarar culpable, per Sentència del 25 de gener de 2013 (confirmada per la sala penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia), el Sr. Barberá dels delictes majors continuats d'actes sexuals sense consentiment i continuat d'abús sexual consistent en accés carnal per via vaginal sobre la menor Vendrell G.P. La condemna consisteix en 12 anys de presó, expulsió per un termini de 20 anys i prohibició de contactar amb la víctima durant 10 anys.

La Sra. Vendrell va adreçar, en data 31 de juliol de 2012, un escrit a l'Hble. Batlle de Menors demanant la fi de l'ingrès dels seus fills al Centre d'acolliment i, subsidiàriament, un règim de visites ampli. El sistema actual consisteix en tres hores per setmana i sota la supervisió del personal de l'esmentat establiment.

L'Hble. Batlle de Menors va refusar la pretensió de l'avui apel·lant, argumentant bàsicament que la Sra. P. no tenia encara consciència de la gravetat dels fets ocorreguts, no cobria les necessitats emocionals dels menors, ni tenia les habilitats educatives suficients. El refús judicial es recolza, en particular, en un informe social del dia 14 de gener de 2013.

L'article 8 del Conveni per a la salvaguarda del drets humans i de les llibertats fonamentals estipula el següent:

"1. Tota persona té dret al respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i de la seva correspondència. 2. Només pot haver-hi ingerència d'una autoritat pública en l'exercici d'aquest dret en la mesura que aquesta ingerència és prevista per la llei i que constitueix una mesura que, en una societat democràtica, és necessària per a la seguretat nacional, la seguretat pública, el benestar econòmic del país, la defensa de l'ordre i la prevenció de les infraccions penals, la protecció de la salut o de la moral, o la protecció dels drets i llibertats d'altri".

Aquest precepte és plenament aplicable al cas que ens ocupa, tota vegada que la retirada de la guarda dels fills a una mare constitueix una ingerència indiscutible en la seva vida privada i familiar (Marck c/ Bèlgica, 13 de juny de 1979). Aquesta ingerència ha de ser fonamentada en una necessitat social imperiosa i sobretot ésser proporcionada a l'objectiu que es persegueix (Olson c/ Suècia, 24 de març de 1988). Per tant, les limitacions en els drets materns només esdevenen conformes amb el Conveni quan existeixen circumstàncies excepcionals i sempre i quan es destinin a la protecció del favor filii interès superior de l'infant (Johansen c/ Noruega, 7 agost de 1996). La reunió prompta de pares i fills esdevé doncs un objectiu per part dels poders públics, especialment dels Tribunals, tot als efectes d'evitar i prevenir la consolidació dels efectes irreversibles que causa la separació temporal sobre la vida familiar (H. c/ Regne Unit, 8 de juliol de 1987).

Es desprèn clarament de la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans que l'ingrès dels infants en un Centre d'acolliment revesteix un caràcter excepcional, en particular si existeixen altres mitjans, menys invasius, per assegurar la protecció dels menors.

Força és de constatar que els fills de la recurrent porten prop d'un any i mig lluny de casa seva i de la seva mare, sobre la qual no reposa cap sospita creïble de ser coneixedora, en el seu moment, de les actuacions criminals del seu company sentimental. No es discuteix que estima els seus fills, que gaudeix d'una feina estable, que compta amb una vivenda adequada i d'una família al país (pares i germanes). L'informe social del 28 de maig de 2012 ja destacava que "no s'ha observat cap actitud per part de la Sra. P. que representi un risc pels nens" (foli 426).

És possible que la Sra. P. continuï a visitar el Sr. Barberá a la presó, circumstància que segurament fereix molt profundament la sensibilitat de la seva filla. Aquest comportament resulta molt contraproduent però pot trobar justificació en la solitud que experimenta la interessada. Això no obstant, no pot ser sancionada per aquest motiu i menys encara els seus fills que volen tornar amb ella. L'informe social del dia 14 de gener de 2013 (folis 543-544) destaca que la part apel·lant es troba en un procés de comprensió de la situació viscuda per la seva filla més gran i que el treball "es preveu per una llarga durada" (foli 544). Afegeix que els contactes maternofilials són superficials i que no mostra una actitud d'implicació activa en l'esdevenir dels afers dels seus fills. La treballadora social conclou que la manca d'habilitats personals (socials i emocionals) de la Sra. P. és contrària a l'assumpció de la guarda dels menors. Aquests elements podien justificar la solució de l'Hble. Batlle de Menors del 28 de febrer de 2013.

Els informes següents han evidenciat un canvi important en la conducta de la Sra. P. Per començar, aquesta va subscriure, el 29 de gener de 2013, un pla de treball consistent, entre altres, en: 1) efectuar un seguiment psicològic i psiquiàtric, 2) realitzar el seguiment de les pautes educatives donades en el Centre i 3) assistir prop dels professionals de l'Equip Especialitzat de Protecció a la Infància (foli 549). En l'informe del 2 d'abril de 2013, l'educador social posava de relleu que la Sra. P. no presentava cap dificultat des del punt de vista social i destacava igualment una millora important i positiva a nivell educatiu dels fills. Pel que fa les relacions entre la Sra. P. i na Vendrell, l'educador considerava que els problemes de comunicació es podien reconduir mitjançant teràpies psicològiques conjuntes. El report clou, dient que les visites no requerien supervisió, per raó d'"una evolució molt favorable de la realitat familiar" (foli 84 d'aquest rotlle).

Aquesta Sala entén que la Sra. P. no presenta actualment cap risc pels seus fills i menys quan l'agressor de na Vendrell es troba en presó i no pot entrar en contacte amb ella durant deu anys. Res demostra que la Sra. P. no estigui en condicions d'educar correctament els seus fills. Com bé diu el treballador social el 2 d'abril de 2013, les tensions entre ella i la filla primogènita poden trobar vies de solució alternatives, diferents de la limitació substancial del dret matern natural de guarda. Per conseqüent i compte tingut de les darreres dades a disposició d'aquesta Sala, procedeix revocar l'Aute impugnat i ordenar el retorn immediat dels tres menors al domicili matern. Això sense perjudici del control que ha de realitzar l'Hble. Batlle de Menors sobre l'execució d'aquesta decisió, com ara, sense ser exhaustius, vetllant pel seguiment psicològic dels menors, especialment de na Vendrell i la realització de teràpies conjuntes entre mare i filla.

III.- En tractar-se d'un procés de família, no procedeix efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. ENTITY_4; REVOCAR l'Aute de l'Hble. Batlle de Menors del dia 28 de febrer de 2013; estimar la sol·licitud formulada per la Sra. P. en data 31 de juliol del 2012, en el sentit d'ordenar el retorn immediat dels menors Ramirez i de Vendrell i Vendrell G.P. prop de la seva mare; sense perjudici de que l'Hble. Batlle de Menors adopti les mesures de protecció i de control que estimi més oportunes en interès dels menors; no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, ho pronunciem, manem i signem.