Incident de nul.litat (0054/07)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 054/07

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de setembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per sentència de data 19 de juny del 2008, aquest Tribunal Superior de Justícia, desestimant el recurs d'apel·lació interposat pels Srs. Daza, Marcos i Sainz, ha confirmat la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles del dia 4 de setembre del 2006 en tots els seus extrems, condemnant els recurrents al pagament de les costes processals de segona instància.

II.- Contra aquesta resolució els Srs. Daza, Marcos i Sainz han formulat incident de nul·litat d'actuacions per vulneració del dret a la jurisdicció.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els Srs. Daza, Marcos i Sainz manifesten que es produeix una manifesta contradicció en dues sentències dictades per la mateixa Sala, en un mateix procediment, en una mateixa qüestió litigiosa, en uns mateixos fets i amb unes mateixes parts litigants, atès que: 1) la sentència del 10 de juliol de 2007 declara que la compravenda s'hauria hagut d'anul·lar per vici en el consentiment o per incompliment del venedor si aquesta part hagués aportat "la prova suficientment significativa ...de la superfície precisa de la parcel·la venuda, i doncs que pugui existir una diferència de superfície entre la convinguda i la realment adquirida ; 2) la darrera sentència, dictada el dia 19 de juny de 2008 després de la sentència del Tribunal Constitucional, que per respectar el principi de cosa jutjada parteix del fet que la superfície real de la finca és molt inferior a la convinguda i, en canvi, sosté que la compravenda no s'ha d'anul·lar ni per vici en el consentiment ni per incompliment del venedor. Aquesta discrepància entre ambdues sentències vulnera el dret a la jurisdicció. A més a més, la sentència penal declara que hi ha hagut un incompliment per part del venedor i que aquest incompliment ha perjudicat els Srs. Daza, Marcos i Sainz. Per que fa al principi de cosa jutjada no tant sols feia necessari que la sentència objecte d'aquest incident acceptés com a provada la superfície de la parcel·la venuda sinó també, les demés constatacions i fets declarats provats per la sentència penal. No fer-ho suposa novament la vulneració del dret a la jurisdicció per infracció del principi de cosa jutjada.

II.- La sentència del dia 10 de juliol de 2007 va ésser anul·lada per la resolució del Tribunal Constitucional de data 12 de març del 2008 i per tant no té cap valor i s'ha de considerar com si mai s'hagués dictat. No es pot en conseqüència oposar el seu contingut o la seva motivació amb el contingut i la motivació de la sentència dictada després de la sentència del Tribunal Constitucional que és la única que va resoldre el litigi. No obstant això, no existeix cap contradicció entre ambdues resolucions, al contrari del que pretenen els recurrents. En efecte: per que prosperi una demanda judicial formulada per vici del consentiment, la part actora ha de provar, d'una banda l'existència d'un error, i d'altra banda que el referit error constitueix un vici del consentiment per ésser excusable en cas d'error causam o per haver ésser provocat per maniobres dolosives en cas de dol. La primera sentència del dia 10 de juliol ha considerat que la part agent no havia provat suficientment l'existència de l'error per no establir una diferència de superfície entre la convinguda i la realment adquirida que pugui justificar una anul·lació de la compravenda. En la seva resolució el Tribunal Constitucional ha considerat que en virtut del principi de cosa jutjada, resultava acreditat que la superfície de la parcel·la litigiosa corresponia a 63 m2, i doncs que existia un error de fet evident. La segona sentència d'aquesta Sala, partint d'aquest error, i després d'haver apreciat les proves d'autes va determinar que l'error de fet patit pels demandants no era un error excusable o que s'havia provocat per maniobres dolosives. No existeix per tant cap contradicció entre les dues sentències dictades per aquesta Sala, atès que la primera no va analitzar si l'error de fet al·legat per la part demandant corresponia a un vici del consentiment, atès que va considerar que l'error no estava provat. En canvi, la segona sentència, tenint en compte l'existència de l'error, a conseqüència de la resolució del Tribunal Constitucional, ha considerat que el mateix no complia els requisits d'un vici de consentiment. El raonament és el mateix respecte a l'incompliment del venedor, no resolt per la primera sentència, ja que l'incompliment no estava provat, i desestimat per la segona per aplicació del contracte de compravenda.

III.- Pel que fa al principi de cosa jutjada, és cert que la Sala Penal ha qualificat l'actuació del venedor de negligència que va provocar un perjudici, però mai ha decidit que existia un vici del consentiment o un incompliment contractual del venedor, sinó una conducta poc honrada del Sr. Nuñez per no haver ell mateix indemnitzat el perjudici soferts pels adquiridors de la parcel·la. És cert que pensant adquirir una parcel·la de 740 m2 quan la mateixa només feia una superfície de 63 m2, els Srs. Daza, Marcos i Sainz han patit un perjudici, nogensmenys, en el contracte de compravenda, els mateixos han renunciat expressament a reclamar qualsevol indemnització per defecte o excés de superfície respecte a la declarada en el contracte. A més a més, els adquiridors han comprat la parcel·la anomenada Terres de les Salinetes, donant-se per assabentats de la situació i configuració de tot lo comprat per haver-ho seguit i visitat; i és la parcel·la Terres de les Salinetes que va lliurar-los el venedor. Les consideracions contemplades en la resolució penal no fan part de l'aspecte objectiu de la sentència, sinó de l'aspecte subjectiu que no pot vincular la jurisdicció civil sense vulnerar el principi d'autonomia del dret civil i el dret a la jurisdicció del Sr. Nuñez en el sentit del Conveni Europeu dels Drets Humans, ja que si es segueix el raonament dels Srs. Daza, Marcos i Sainz segons el qual, en virtut del principi de causa jutjada, la jurisdicció civil només pot atorgar una indemnització sense examinar el litigi al fons respecte a les normes de dret civil aplicables, el Sr. Nuñez està privat del seu dret a la jurisdicció i en situació indefensió. D'altra banda, s'ha de posar de relleu, que en les seves conclusions d'apel·lació, mai els Srs. Daza, Marcos i Sainz han invocat la cosa jutjada pel que fa a les consideracions de la Sala Penal relacionades a l'incompliment del venedor, al·legant-les per la primera vegada en el marc del present incident.

IV.- S'ha doncs de desestimar el present incident de nul·litat i posar a càrrec de les parts recurrents les costes judicials corresponents.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions interposat pels Srs. Daza, Marcos i Sainz, i condemnar els mateixos al pagament de les costes processals.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-