Import de la pensió per aliments (133/12)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-133/12

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el dia 18 d'octubre del 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 10 de febrer del 2012 la Sra. Sandoval va formular demanda d'adopció de mesures provisionals posteriors a la demanda de separació matrimonial contra el Sr. Zapata sol·licitant que s'acordés la separació provisional dels cònjuges amb revocació dels poders atorgats, que se li atribuís a ella la guarda i custòdia del fill comú menor, que es condemnés al defenent a prestar-li un auxili econòmic per ella de 2.000 euros mensuals, més altres 2.000 pel fill menor i 2.000 més per la filla major d'edat que estava cursant estudis universitaris i que s'embarguessin diversos actius del defenent.

II.- La representació processal del Sr. Zapata va contestar la demanda formulada contra el seu mandant en data 24 de febrer del 2012 argumentant que la Sra. D. no havia acreditat que es trobés en una situació d'urgència o necessitat que justifiqués les mesures que sol·licitava, que ella percebia un salari molt digne i no tenia pràcticament despeses mentre que la situació econòmica del seu mandant era desastrosa. Altrament manifestava que no existia cap risc de que el Sr. A. fugís del Principat d'Andorra, que no estava d'acord amb que la guarda i custòdia del menor Espada s'atribuís a la seva mare i que les pensions que demanava l'agent pels seus fills eren desmesurades, oferint-se a pagar 400 euros mensuals pel seu fill Espada i negant-se a pagar res més per la seva filla, perquè ja li abonava mensualment 400 euros per les seves despenses personals i 825 euros, també mensuals, pels estudis que estava cursant. Pel que fa a la Sra. D. es negava també a pagar-li cap pensió perquè no es donaven els requisits a tal efecte, sol·licitant, a més a més, que la dita senyora es fes càrrec del 50% de les despeses extraordinàries dels seus fills i que se l'imposessin les costes del procediment.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 27 d'abril del 2012 declarant la separació provisional a efectes civils dels consorts Srs. Zapata i Sandoval, quedant dispensats del deure de convivència, mantenint compartida entre els dos progenitors la pàtria potestat sobre el fill en comú, de nom Espada, atribuint la seva guarda i custòdia a la seva mare, establint una pensió alimentosa a favor d'en Espada i a càrrec del Sr. A. de 600 euros mensuals, augmentada anyalment en funció de l'índex de preus al consum, amb l'obligació de satisfer ambdós progenitors per meitats les despeses extraordinàries del menor, establint un règim de contactes paternofilials de caps de setmana alterns i la meitat de les vacances escolars i atribuint el domicili que fou conjugal a la Sra. D.

IV.- La representació processal del Sr. Zapata formula recurs d'apel·lació contra l'anterior resolució i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació parcial en el sentit de fixar la pensió d'aliments que ha de pagar en benefici del seu fill Espada en 400 euros mensuals.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a únic punt del seu recurs la representació processal del Sr. Zapata argumenta que és precís reduir l'import de la pensió que se l'obliga a pagar en concepte d'aliments del seu fill Espada de 600 a 400 euros mensuals, ja que ell té uns ingressos propers als 2.000 euros mensuals (foli 424)i unes despeses molt importants que li impedeixen fer-se càrrec d'aquesta suma, mentre que la seva esposa en cobra 1.400, més els 400 euros que el seu mandant li abona en concepte d'aliments del fill menor i no té pràcticament despeses.

D'acord amb el que manifesta al contestar a la demanda, el Sr. A. acredita suportar mensualment unes despeses de 825 euros per la universitat de la seva filla Gutierrez, més altres 400 euros per la pensió d'aliments de la filla (foli 433), més altres 400 per la pensió del fill (foli 434), més 645 euros pel lloguer del pis en el què habita (foli 417), més 56,72 euros per el consum d'electricitat del mateix (foli 430), a les què cal sumar 337,91 euros per la despesa d'electricitat de l'habitatge de la Sra. D. (foli 425), més 2.180 euros anuals per la matrícula de la filla a la Universitat (foli 431) i cal entendre que a aquests imports se'l hi ha de sumar els necessaris per alimentar-se, vestir-se i desplaçar-se.

II.- No obstant, si sumem aquestes despeses veurem que el Sr. A. suporta mensualment l'import de 2.326,72 euros als que cal afegir 2.180 euros anuals per la matrícula de la filla, més en algunes ocasions altres imports per la electricitat de l'habitatge que ocupa la seva dona, més les corresponents a la seva manutenció, raó per la qual cal s'arriba a la conclusió que el recurrent cobra més del 2.000 euros que reconeix, perquè en cas contrari no es podria fer càrrec de totes aquestes despeses. D'altra banda, de la consulta de moviments del compte corrent del Sr. A. (foli 425) resulta que el mes de setembre del 2010 va ingressar un xec per import de 6.376,53 euros més altres 850 en efectiu el mes de gener del 2011 (foli 425) i en els extractes de compte corrent que consten als folis 427 i 428 es poden observar ingressos en efectiu de 500, 54, 16, 600, 750, 45, 140, 140 i 69 euros entre el 7 de gener i el 2 de febrer del 2012, circumstància que permet entendre que els revinguts del recurrent són superiors als que declara, ja provinguin dels beneficis de les societats en les què, segons la Sra. D., participa com a soci, malgrat una d'elles hagi deixat de produir-ne, o dels immobles dels quals és propietari i, per tant, que es pot fer perfectament càrrec de la suma a la què el condemna a pagar la resolució d'instància, sense perjudici de que en el judici principal es pugui valorar de manera més complerta la situació econòmica dels cònjuges.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent, de conformitat amb allò que disposa el Codi, 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Zapata contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 27 d'abril del 2012, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.