Determinació de la pensió per aliments a favor dels fills en les situacions de crisi matrimonial (170/04)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté

SENTÈNCIA DE 10 DE FEBRER DE 2005

Determinació de la pensió per aliments a favor dels fills en les situacions de crisi matrimonial

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En els autes del judici civil núm.B-1716-1/003 sobre separació matrimonial, tramitats pel procediment abreujat, seguit per la senyora Vives contra el senyor Talavera, en data 26 de juliol últim, l'Hble. Batlle, actuant com a Tribunal Unipersonal, va dictar una sentència en la qual va declarar la separació dels consorts, la pàtria potestat de la filla menor, (nascuda el XXXX), compartida per ambdós progenitors, la guarda i custòdia a favor de la mare amb el règim de visites a favor del pare que la sentència assenyalà, i va fixar amb càrrec a aquest la quantitat de 150,25 euros mensuals com a pensió per a la filla menor esmentada Palau "per les raons exposades en el VI CONSIDERANT de la present resolució"; i no va fer imposició de costes a cap de les parts. I el VI CONSIDERANT a què es remet la part decisòria de la sentència apel·lada diu::

"VI CONSIDERANT.- Que d'acord amb la prova documental practicada (folis 13 a 22) i (folis 23 i 24, 37 a 54) i d'acord amb l'interessat pel Ministeri Fiscal (foli 99) la pensió d'aliments a càrrec del pare envers la filla, s'ha de fixar en 150,25 Euros mensuals que haurà de pagar a la mare durant els cinc primers dies de cada mes i es modificarà automàticament d'acord amb les variacions de l'I.P.C fixat anualment pel M.I. Govern d'Andorra. I això perquè ha quedat provat que el salari actual del Sr. Talavera és molt baix, essent de 1.084,59 Euros mensuals al mes de novembre del 2003 (foli 47) i amb el qual ha de fer front a les seves mínimes despeses personals i sobre tot, perquè ha de pagar la pensió d'aliments a altres dos fills menors haguts en una altra relació, per l'import de 90,15 Euros mensuals per cadascun d'ells (foli 52) el que fa que la seva situació econòmica no li permeti afrontar una pensió d'aliments per l'import sol·licitat per la demandant, la qual té un salari similar al del Sr. Talavera al mateix mes de novembre del 2003 (foli 65), i la qual en data 17 de juny del 2002, en signar el Conveni Regulador de la separació per davant del Servei de Mediació familiar va acceptar la pensió alimentosa de la filla en l'import de 90,15 Euros en conèixer la precària situació econòmica del Sr. Talavera, i que a més en conviure amb una altra persona comparteix les despeses mensuals amb ella, com són el pagament del lloguer i altres (confessió en judici de la Sra. Vives, foli 68, posicions 1, 2 i 3).

I aquests fets també han quedat corroborats per la prova testifical practicada a les Sres. Carretero (foli 69), Badía (foli 70), i el Sr. Espada (foli 71).

I en lloc ha quedat provat que el Sr. Talavera es malgasti els diners en bars o en el joc (foli 74) segons es desprèn de la declaració de la testimoni Sra. Carretero (foli 74), de la testimoni Sra. Badía (foli 75), i del testimoni Sr. Espada (foli 76).

I si bé aquests testimonis són amics del defenent, també les Sres. Carretero i Badía declaren que tenen amistat amb ambdues parts."

II.- Disconforme la senyora Vives amb la resolució precedent únicament pel que fa a la pensió alimentària disposada a favor de l'Palau, va interposar aquest recurs d'apel·lació el qual ha estat substanciat tal com disposa la Llei.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.

FONAMENTS DE DRET

I.- Contràriament a allò que al·lega la recurrent, la sentència d'aquesta Sala de 23 d'octubre de 2003 no va assenyalar "que la pensió alimentosa a satisfer per part del senyor Talavera fos de 200 euros mensuals" (sic.), sinó que el que allà vam dir -tot confirmant la resolució del Batlle de 27 de febrer de 2003- era que en no haver acceptat el senyor Talavera la invitació del Batlle d'establir un conveni que fixés la pensió de 200 euros mensuals per a Palau (art.61,2 de la Llei qualificada del matrimoni), els cònjuges haurien de seguir els tràmits de la separació contenciosa pel procediment declaratiu abreujat.

No és cert, per tant, que existeixi un pronunciament anterior d'aquest Tribunal en què s'hagués fixat en 200 euros mensuals la quantia de la pensió alimentària que el senyor Talavera havia de passar a la seva filla Palau.

II.- En el Conveni de separació de 17 de juny de 2002 a què els cònjuges havien arribat a través del Servei de Mediació Familiar del Govern (i que el Ministeri Fiscal i la Batllia van refusar), la senyora Vives havia acceptat que la contribució del senyor Talavera pels aliments de l'Palau fos de 90,15 euros mensuals.

La sentència ara apel·lada la fixa en 150,25 euros, i malgrat l'augment significatiu d'aquesta quantitat (respecte la que la senyora Vives havia acceptat anteriorment), aquesta senyora no hi està conforme i recorre la sentència de l'Hble. Batlle.

La senyora Vives reconeix en confessió que havia acceptat "fixar la pensió referida en la suma de 90,15 euros en conèixer perfectament la situació econòmica del senyor Talavera" (folis 35 i 68, posició segona); i la situació econòmica del senyor Talavera és, certament, la migrada que exposa la Hble. Batlle; i la senyora Vives té uns ingressos semblants als d'aquell (folis 44 al 47 i 64 i 65).

III.- Davant dels fets anteriors, degudament acreditats i posats en relleu de manera adequada per la sentència apel·lada (com s'observa del seu VI CONSIDERANT transcrit en l'ANTECEDENT I d'aquesta resolució) perden tota força els arguments de l'apel·lació. La sentència de la Hble. Batlle no té com a base principal la prova testifical, i resulta innòcua la impugnació que la recurrent fa d'aquesta prova.

Tampoc pot pretendre la senyora Vives que el senyor Talavera no faci front a les seves responsabilitats econòmiques vers els dos fills que té d'una relació anterior, o que no contribueixi al sosteniment de les despeses de la casa on viu actualment (malgrat sigui propietat dels seus progenitors). Ni aquestes ni les demés raons adduïdes per la recurrent desvirtuen el fet clar (i que la sentència impugnada subratlla), que el senyor Talavera no pot pagar més de pensió per a l'Palau que l'establerta per l'Hble. Batlle d'acord amb les proves practicades i els informes del Ministeri Fiscal. I com que, a més, també aquesta Sala troba correcte la quantitat assenyalada per la sentència apel·lada ateses les circumstàncies, es confirma aquella i es rebutja el recurs; sense costes, atesa la naturalesa del procediment i no apreciar-se temeritat.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR aquest recurs d'apel·lació; CONFIRMAR la sentència apel·lada i NO FER IMPOSICIÓ DE COSTES a cap de les parts.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.