Inadmissibilitat del recurs de reposició contra l'AUTE 000142/2025

Aute

Magistrats

Anna Estragués Armengol Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola

PARTS:

Apel·lant: Martin

Representant: Estany

Advocat: Aguilar

PRESIDENTA DE LA SALA CIVIL EN FUNCIONS:

Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

AUTE 000142/2025

Andorra la Vella, 15 de juliol del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 26-11-2024, la part apel·lant formulà recurs de reposició contra l'aute dictat el 6-11-2024 mitjançant el qual es desestimava la recusació promoguda, contra els magistrats Srs. Vincent ANIÈRE, Carles CRUZ MORATONES i Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ.

2.- Per aute de data 19-05-2025 es requalificà el recurs de reposició en recurs d'apel·lació i es concedí un termini de deu dies hàbils a la part apel·lant a fi que acredités el pagament de la taxa judicial corresponent. En cas contrari, se l'advertia de què l'escrit de data 26-11-2024 no seria admès a tràmit (article 6 de la Llei de taxes judicials, del 22 de juny del 2000).

3.- Exhaurit en data 03-06-20245 el termini concedit per liquidar la taxa judicial, sense que la part apel·lant n'hagués acreditat el pagament, per Aute de data 12-06-2025, es decidí:

"PRIMER.- INADMETRE el recurs formulat pel Sr. Martin contra l'aute dictat el 6-11-2024 en el marc del procediment civil número 3000121/2024.

SEGON.- NO EFECTUAR cap pronunciament en relació a les costes de segona instància."

4.- En data 03-07-2025, la part apel·lant formulà recurs de reposició contra l'aute del 12-06-2025 del que demana la revocació al·legant essencialment que el recurs de reposició no ha de generar cap tipus de taxa, essent un recurs d'apel·lació impropi que no té per objecte la resolució de qüestions de fons, sinó qüestionar la idoneïtat dels magistrats designats per resoldre el recurs per ella interposat, tenint en compte la seva pèrdua d'imparcialitat i objectivitat.

Afegeix que en aquestes circumstàncies, exigir el pagament d'una taxa judicial representaria una obstacle a l'exercici del dret a la jurisdicció, incompatible amb una societat democràtica del segle XXI.

Finalment, fa constar que havent ja satisfet taxes en el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute dictat per la Batllia en data 13-06-2024, no escau abonar cap altra taxa en el marc del procediment de recusació.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'article 325 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, regula la tramitació i decisió del recurs de reposició, el qual ha estat admès en l'ordenament juridico-processal andorrà com un recurs ordinari, adreçat al mateix òrgan judicial que ha dictat la resolució judicial, per a que decideixi si la manté o la reposa.

Segon.- En el present cas, la representació processal del Sr. Martin interposa recurs de reposició contra l'aute de data 12-06-2025 el qual segons indica "ha resolt en el sentit de requerir a aquesta part per tal que en el termini de deu dies hàbils, acrediti el pagament de la taxa judicial com a resultes del recurs de reposició formulat contra l'aute dictat en data 06 de novembre del 2024 (...)" .

No obstant, de la lectura de l'aute de data 12-06-2024 se'n desprèn que el mateix no resol en el sentit exposat per la part recurrent, sinó en el sentit d'inadmetre el recurs formulat pel Sr. Martin contra l'aute dictat en data 6-11-2024.

La resolució en la quina es concedeix a la part recurrent un termini de deu dies hàbils a fi que acrediti el pagament de la taxa judicial corresponent, advertint-la que en cas contrari, el recurs interposat per escrit de data 26-11-2024 no serà admès a tràmit, és l'aute de data 19-05-2025.

Aquest aute fou notificat a la part recurrent el dia 20-05-2025, no havent la part formulat recurs de reposició contra el mateix, pel que no pot ara combatre'l, de manera extemporània, mitjançant la interposició en data 03-07-2025, d'un recurs de reposició contra un altre aute, de data 12-06-2025 de diferent contingut, el que justificaria per si sol, la desestimació del recurs interposat.

Tercer.- A major abundament, val a dir que en la resolució de data 19-05-2025, ja s'exposen les raons per les quines contra l'aute que desestima una petició de recusació, no es pot interposar un recurs de reposició sinó que el que escau en tot cas, és interposar un recurs d'apel·lació. Així mateix, en la mateixa resolució s'exposen els motius pels quins es fa necessari, en aquest darrer supòsit, l'abonament de les taxes corresponents, sense que aquesta interpretació contravingui el dret a la jurisdicció reconegut a l'article 10 de la Constitució.

Efectivament la Llei de taxes judicials de data 22 de juny del 2000 en la seva exposició de motius, ja indica que "Sense perdre de vista el dret fonamental a la jurisdicció i aquell supòsit en què, per tal de garantir el principi d'igualtat, la justícia ha de ser gratuïta, com es recull a la Constitució, és necessari, dins d'uns límits raonables, que els usuaris contribueixin a sufragar una part de les despeses del seu funcionament mitjançant l'aplicació de taxes judicials a determinats procediments i actuacions."

Aquests procediments i actuacions estan definits als articles següents de la mateixa Llei, i pel cas que aquí ens ocupa, a l'article 9.1 h) que disposa que:

"Queden subjectes a la taxa judicial totes les actuacions processals que es materialitzen en qualsevol classe de procediment en virtut dels escrits següents (el subratllat és nostre):

Recurs d'apel·lació i recurs d'adhesió"

Aquest article és molt clar i no efectua cap distinció en funció del tipus del recurs interposat, pel que en aplicació de l'aforisme "in claris non fit interpretatio", no es pot efectuar la distinció pretesa per la part recurrent entre recursos propis (subjectes a taxa) i recursos impropis (no subjectes a taxa).

Conseqüència de l'anterior és que el recurs interposat contra l'aute que resol la recusació formulada en el marc d'un procediment civil ordinari, ha de portar taxes, en no trobar-se d'altra part aquest supòsit, inclòs en cap de les exempcions previstes per raó de la matèria per la mateixa Llei de taxes, que en el seu article 3.3, exclou els procediments en matèria de seguretat social i els de protecció de drets fonamentals els quals, de conformitat amb el què disposa l'article 6 de la Llei qualificada de la justícia, desenvolupat pel capítol segon de la Llei transitòria de procediments judicials, són el procediment previst a l'article 9.1 de la Constitució (Habeas Corpus), el procediment urgent i preferent previst a l'article 41.1 de la Constitució i l'incident de nul·litat d'actuacions, que el mateix article 6 de la Llei qualificada de la Justícia preveu expressament que es configura com un procediment urgent i preferent.

Aquesta interpretació no vulnera, com s'ha dit, el dret fonamental a la jurisdicció doncs d'una part recordarem que l'article 10.2 de la Constitució, reconeix el dret al recurs únicament en els processos penals, i d'altra part, que la recusació formulada per la representació processal del Sr. Martin contra els magistrats Srs. Vincent ANIÈRE, Carles CRUZ MORATONES i Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ ja fou examinada i resolta per Aute del President del Tribunal Superior de Justícia de data 06-11-2024. Certament, la part podia interposar recurs contra dita decisió, corresponent-li però aleshores, contribuir a sufragar una part de les despeses de funcionament de la justícia mitjançant l'abonament de la taxa corresponent. No havent-ho fet, se li va donar l'oportunitat d'esmenar el defecte constatat, essent requerida a tal efecte per interlocutòria de data 03-12-2024 i novament per aute de data 18-05-2025, mitjançant els quals se li concedí un termini suficient per abonar la taxa, decidint no obstant l'obligat tributari, a saber la part apel·lant, deixar exhaurir els terminis concedits sense acreditar el pagament de la taxa, i això tot i haver estat advertida de les conseqüències de tal incompliment. Altrament, val a dir que cas que la part no tingués recursos econòmics suficients i es beneficiés de la defensa i assistència tècnica lletrades gratuïtes - el que no consta sigui el cas - es trobaria exempta del pagament de la taxa, de conformitat amb el què disposa l'article 3.2.a) de la Llei de taxes de constant referència, pel que el seu dret a la jurisdicció tampoc es veuria afectat per l'exigència de la taxa corresponent.

Per raó de l'exposat, escau la desestimació del recurs de reposició interposat en data 03-07-2025 per la representació processal del Sr. Martin i la confirmació íntegra de l'aute dictat en data 12-06-2025.

Quart.- No havent-se generat costes, no escau efectuar especial pronunciament al respecte de les mateixes.

De conformitat amb tot el que s'ha exposat, la Presidenta en funcions de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs de reposició interposat en data 03-07-2025 per la representació processal de la Sr. Martin i confirmar íntegrament l'aute dictat en data 12-06-2025

SEGON.- No fer pronunciament sobre les costes processals.

TERCER.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades.

Contra aquesta resolució no es pot interposar cap recurs (article 325.3 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil).

Així ho disposo i signo.