Mesures provisionales-règim de visites diurn criteri de l'habitatge TSJC 0053/14

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TSJC-053/14

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Alvarado va interposar, en data 16-02-2011, envers el Sr. Ribes, segons el qual sol·licitava l'adopció de mesures provisionals urgents a l'empara de l'article 64 LQM i de mesures provisionals d'acord amb l'article 63 LQM.

En data 10-03-2011 la part actora va formular escrit d'ampliació de demanda, d'acord amb el procediment de l'article 63 LQM, demanava que es dictés sentència i que s'atorgués caire retroactiu a l'abonament de la pensió d'aliments.

El Sr. Ribes va oposar-se a la demanda de mesures provisionals per escrit de data 4-4-2011 i demanava l'adopció de les mesures que interessava en el seu escrit.

El Ministeri Fiscal va emetre informe, de data 19- 06-2013, en el que interessava el dictat de la sentència amb atribució a la mare de la guarda i custòdia, un règim de visites que detallava i una pensió d'aliments de 300 euros, així com la meitat de les despeses extraordinàries.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 10-12- 2013, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX:

Que ha d'estimar i estima substancialment la demanda interposada per la Sra. Alvarado contra el Sr. Ribes, acordant les mesures definitives següents:

Primer.- Declarar que la pàtria potestat sobre la filla menor Vives serà compartida entre ambdós progenitors, atribuint no obstant la seva guarda i custòdia al pare Sr. Alvarado.

Segon.- Establir en benefici del Sr. Ribes, i en concepte de mínims, un règim de visites consistent en:

Els dissabtes i diumenges alterns des de les 09'00 hores i fins les 20'00 hores recollint-la i retornant-la al domicili de la mare.

La meitat de les vacances escolars de Estiu, Nadal i Setmana Santa segons calendari escolar del M.I. Govern d'Andorra corresponent al pare la primera meitat els anys parells i la segona els anys senars.

En relació als altres períodes de vacances el pare tindrà la Vives les vacances de tots sants i la mare les de carnaval els anys parells i a l'inversa l'any següent.

Resta ben entès que els règims de visites indicats seran en modalitat sempre diürna (de 9'00 a 20'00 hores) i això fins el moment en què el pare pugui trobar altre habitatge en què la menor pugui pernoctar adequadament a partir de quin moment el règim de visites de què gaudeix el pare serà amb dret a pernocta inclosa comprenent la totalitat dels períodes que li corresponguin.

els dies de celebració propis del pare fins a les 20'00 hores (sant, aniversari i dia del pare) i els dies de celebració propis de la menor (sant i aniversari) també fins a les 20'00 hores si bé aquests darreres es faran de forma alterna entre progenitors de manera que l'any que la menor passi l'aniversari amb la mare passarà el sant amb el pare alternant-se l'any següent entre els progenitors els esmentats dies.

Tercer.- Fixar una pensió d'aliments a càrrec del pare i en benefici de la filla per la quantitat de 250.- euros mensuals, a satisfer a la mare dins dels 5 primers dies de cada mes. Alhora el pare haurà de contribuir en una proporció del 50% en totes les despeses extraordinàries que na Vives pugui requerir.

Quart.- Declarar que el Sr. Ribes haurà d'abonar la pensió d'aliments en l'import de 250.- EUR mensuals a comptar del 10-3-2011, amb el benentès que de l'import definitiu resultant haurà de descomptar-se les sumes que d'ençà la data ans indicada hagi pogut sufragar a la mare i què a manca d'acord entre les parts serà definitivament establerta en període d'execució a través del corresponent incident.

Cinquè.- I sense fer especial condemna en costes processals."

III.- El Sr. Ribes va interposar recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data de registre 1-04-2014, va presentar llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació parcial de la resolució d'instància.

El Ministeri Fiscal va emetre informe, de data de registre 23-04-2014, en virtut del qual demanava la confirmació de la sentència dictada.

La representació processal de la Sra. Alvarado va articular escrit de contesta a les conclusions, de data 7-05-2014, pel qual demanava la confirmació de la sentència dictada i la imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són els següents. En primer terme, entén que la suspensió de la pernoctació de la filla menor s'ha de mantenir fins que no disposi d'un domicili adequat, però sí s'ha d'admetre en vacances i sortides de cap de setmana. En segon terme, manifesta que no té ocupació laboral des de fa més de 2 anys, sense que hagi estat cercat o provocat, no disposa de feina fixa i viu amb els seus pares que l'ajuden econòmicament, per la qual cosa, en funció de les seves despeses, i dels recursos econòmics de l'altre progenitor, s'ha de fixar la pensió en un import no superior als 200 euros al mes. I, en darrer terme, sustenta que la decisió d'establir el pagament retroactiu de la pensió d'aliments s'ha efectuat segons una interpretació de la legislació estrangera, a la vegada que les dificultats econòmiques que justifiquen la rebaixa de la pensió d'aliments també actua en favor de no concedir aquest pagament retroactiu.

II.- El primer motiu del recurs no pot ésser admès, perquè la sentència d'instància estableix que el règim de visites establert serà en règim diürn fins el moment en que el pare pugui trobar un altre habitatge en el qual la menor pugui pernoctar adequadament. I aquesta afirmació de la sentència desplega clarament els seus efectes quant al règim de comunicació habitual, podria plantejar problemes en la seva intel·lecció pel que fa a les vacances o caps de setmana. En aquest sentit, s'ha de convenir amb el Ministeri Fiscal que la filla podrà pernoctar amb el pare els caps de setmana o les vacances sempre que disposi d'un immoble que cobreixi les necessitats d'habitatge de la menor de forma adequada i correcta. Per tant, i sense necessitat de revocar la sentència d'instància, s'ha d'entendre que la filla menor podrà pernoctar amb el pare els caps de setmana i vacances sempre que el pare, acrediti prèviament, que disposa d'un habitatge adequat per a satisfer les necessitats de la seva filla.

Consegüentment, el primer motiu s'ha de desestimar.

III.- El segon dels motius del recurs s'adreça a combatre el quantum de la pensió d'aliments. Considera la part recurrent que, donada la seva manca d'ocupació laboral des de fa més de 2 anys, les possibilitats econòmiques de l'altre progenitor i que viu i és ajudat econòmicament pels seus pares, la pensió d'aliments a favor de la filla menor s'ha de rebaixar com a màxim a 200 euros mensuals.

Tampoc aquest extrem ha de ser estimat. En efecte, refereix el tribunal a quo perfectament quins són els pressupòsits per a ponderar la quantia de la pensió d'aliments i així fixa que les necessitats d'un menor a Andorra s'han de situar entre els 600 i els 800 euros mensuals. Si a aquesta asseveració s'afegeix que, del material probatori resta acreditat, que malgrat que el recurrent viu amb els seus pares i que aquests l'ajuden a subvenir a les seves necessitats personals i càrregues econòmiques, disposa d'un apartament en propietat, que encara que està hipotecat, es troba llogat. En consonància amb aquestes circumstàncies, i atesa l'edat i la capacitat potencial de treballar del pare, aquesta Sala entén adequat, en funció de la proporcionalitat que ha d'existir entre les necessitats del menor i les possibilitats econòmiques de l'alimentant, que s'han de ponderar de forma adequada, la confirmació de la pensió d'aliments en l'import de 250 euros mensuals.

IV.- I quant al darrer motiu del recurs, aquest no pot ésser acollit. Els dies a quo del pagament dels aliments s'ha d'efectuar, tot diferenciant entre les hipòtesis de modificació de les mesures adoptades en un procediment específic o a resultes dels recursos interposats, en els quals casos la modificació produeix els seus efectes des de la resolució judicial que els canvia, ja sigui a l'alça o a la baixa, d'aquelles altres hipòtesis en les que els aliments es reclamen per primera vegada. En aquest darrer supòsit, ja la sentència d'aquesta Sala 203/09 va establir que si bé als aliments es té dret des que es necessiten, però només es poden demanar des que es van reclamar judicialment o extrajudicialment. I conforme a aquesta doctrina, encertadament es determina els dies a quo des de l'escrit d'ampliació de demanda de 10-03-2011, en el que es produeix la reclamació judicial dels mateixos.

V.- Malgrat la desestimació del recurs, l'especial natura dels interessos en conflicte justifica la no imposició de les costes processals de l'alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat pel Sr. Ribes contra la sentència, de data 10-12-2013, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.