Pensió aliments a favor dels fills (0022/10)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-022/10

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, al 27 de maig de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, va dictar Sentència en data 28 de juny del 2005 estimant la demanda interposada de comú acord pel Sr. Gibert i la Sra. Ayuso, declarant la dissolució per divorci del matrimoni contret en el seu dia pels agents i aprovant el conveni regulador signat per ells el dia 23 de novembre del 2004.

II.- El dia 21 d'abril del 2009 la Sra. Ayuso va comparèixer davant de l'Hble. Batlle manifestant que el Sr. Gibert li devia en concepte d'aliments dels fills comuns la quantitat de 1.044,77 euros, tenint en compte que durant els anys 2006, 2007 i 2008 el defenent no havia pagat íntegrament les pensions de les què s'havia de fer càrrec segons conveni i que, a partir del mes d'octubre del 2008, tant sols li va abonar la suma de 331,12 euros mensuals en aquest concepte per considerar que ja no tenia dret a rebre cap pensió pel fill major d'edat que es trobava a Barcelona cursant estudis universitaris. Per aquesta raó, sol·licitava que el Sr. Sanchez fos requerit per tal que li abonés la suma de 1.380,36 euros i es fes càrrec igualment del pagament del 50% de les despeses extraordinàries del seus fills no abonades per ell durant els anys 2005 a 2008.

III.- El Sr. Gibert es va oposar a aquesta sol·licitud argumentant, en primer lloc, que no era possible demanar l'execució de resolucions judicials fermes en una simple compareixença. Pel que fa a les qüestions de fons, s'oposava a les mateixes argumentant que l'acció per reclamar la pensió d'aliments dels seus fills per l'any 2005 havia prescrit, que ell sempre havia complert les seves obligacions com a progenitor de manera escrupolosa i per sobre del que s'havia pactat i que calia considerar ordinàries, i per tant incloses en la pensió que ell pagava, les despeses que l'agent qualificava com extraordinàries.

IV.- En data 1 d'octubre del 2009 l'Hble. Batlle va dictar un Aute estimant parcialment tant les pretensions formulades per la Sra. Ayuso, com les plantejades pel Sr. Gibert, i requerint a aquest per tal que fes efectiva davant la Batllia la suma total de 3.537,14 euros i sufragués mensualment al compte bancari facilitat per la Sra. Ayuso la pensió mensual a favor dels fills comuns per un import de 676,21 euros, que caldria actualitzar anyalment segons l'índex de preus al consum.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Gibert i, pels arguments que exposa a les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació íntegra de les peticions formulades per la Sra. Ayuso.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Argumenta en primer lloc el recurrent que l'Aute recorregut estima que ell no ha acreditat haver abonat uns imports més elevats que els que li corresponien en concepte d'aliments en favor dels seus fills entre el mes de gener del 2006 i el mes d'octubre del 2008, quan de les proves que consten a les actuacions es dedueix la veracitat de les seves afirmacions, raó per la què no era procedent atendre la petició de l'adversa per aquest concepte i aquest argument s'ha d'estimar.

En efecte, de les manifestacions de la Sra. Ayuso en la seva compareixença davant de l'Hble. Batlle i dels mateixos rebuts aportats per ella resulta que la demandant no li reclama res a l'adversa per pensions no abonades de forma complerta l'any 1995, ja que el Sr. Gibert va pagar els 600 euros acordats en concepte d'aliments pels seus fills (foli 82). Per l'any 2006 l'esmentada senyora reconeix en la seva compareixença que el recurrent li va abonar un excedent de 16,80 euros, ja que en va pagar 620 (com es dedueix dels rebuts que consten al foli 83) i s'havia de fer càrrec de 618,60. L'any 2007 la Sra. Ayuso manifesta que el Sr. Gibert li va deixar a deure la suma de 39,66 euros, ja que la pensió estava fixada en 638,39, però dels esmentats rebuts es dedueix que el citat senyor va pagar aquell any 641,77 euros mensuals (foli 84) i pel que fa als mesos de gener a octubre de l'any 2008 els reguards mostren que va abonar 641 euros els primers mesos i 662,23 fins el mes d'octubre (foli 85), raons totes elles que porten a estimar que el recurrent no deu res en concepte de pensió d'aliments a favor dels seus fills pel que fa a aquest període.

II.- A partir del mes d'octubre del 2008 el mateix recurrent reconeix que va abonar exclusivament 331,12 euros mensuals per la pensió de la filla menor i així es dedueix igualment dels rebuts que s'aporten al foli 85. El Sr. Gibert defensava ja a la instància que el motiu d'aquesta disminució de l'import abonat era que el seu fill gran ja era major d'edat, seguia estudis universitaris a Espanya i residia amb els avis paterns motiu pel qual ell els hi abonava 500 euros mensuals, sense acreditar aquest fet, raó per la qual l'Aute recorregut estima també la petició de la Sra. Ayuso respecte a la diferència entre les quantitats abonades i les totals pactades.

En aquesta alçada, de forma extemporània, el Sr. Gibert aporta un escrit dels seus pares reconeixent aquest pagament i un del seu fill en el que aquest també defensa la veracitat d'aquest abonament per tal de compensar als seus avis per les despeses que els hi ocasiona el fet que resideixi amb ells.

És cert que aquests documents els podia haver aportat el recurrent a la instància i que, per tant, no es poden tenir en compte en aquesta alçada, però, en tot cas, si el fill gran dels litigants és major d'edat, no resideix a Andorra, sinó al país veí, i si la seva mare no es fa càrrec de la seva manutenció, com ella mateixa reconeix, ni els avis paterns amb els quals viu li han reclamat res en aquest concepte, no es veuen motius perquè el recurrent li hagi de seguir abonant a la Sra. Ayuso una pensió quan aquesta no ha demostrat que en l'actualitat s'hagi de fer càrrec d'alguna despesa del seu fill Araujo, de tal manera que qui podria reclamar el pagament serien els avis paterns o el mateix fill, cosa que no han fet, raons totes elles que porten a estimar també aquest motiu del recurs.

III.- En relació a la despesa de dentista dels seus fills, que la Sra. Ayuso reclama i l'Hble. Batlle li concedeix, la solució no pot ser la mateixa. Es tracta en aquest cas, com estima l'Aute d'instància, d'una despesa extraordinària, ja que no es pot considerar habitual ni previsible, que va suportar la Sra. Ayuso i de la qual s'havien de fer càrrec per meitat els esposos segons conveni. Per oposar-se al seu pagament el Sr. Gibert afirma haver-se fet càrrec d'altres despeses extres dels seus fills, però malgrat les enumera al foli 98 en cap moment prova haver-les abonat. Amb la mateixa finalitat defensa igualment que es va arribar a un acord entre els lletrats de les parts per tal de compensar allò abonat per un i altre progenitor, però tampoc ho acredita, raó per la qual procedeix mantenir la resolució recorreguda en aquest punt.

IV.- Atesa la naturalesa de les qüestions debatudes, malgrat en aquest cas tenen un contingut estrictament econòmic, i tenint en compte l'estimació parcial del recurs formulat pel Sr. Gibert no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada en virtut del que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal del Sr. Gibert contra l'Aute dictat en data 1 d'octubre del 2009, que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit de requerir exclusivament al Sr. Gibert per tal de que faci efectiva davant la Batllia a disposició de la Sra. Ayuso la suma de 1.089,15 euros en concepte de la meitat de les despeses extraordinàries de dentista que aquesta li reclama, sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.