Incident de nul·litat (TSJC-016/13)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-016/13

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de juliol de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 23 d'octubre del 2012 estimant en part la demanda formulada per la representació processal de la societat "Aguilar" i de la Sra. Oller contra la Sra. Tamarit, desestimant l'excepció de manca de legitimació activa oposada per aquesta darrera en relació a l'acció de les primeres, declarant resolt el contracte d'arrendament subscrit entre les parts en data 1 d'abril del 2011 en relació a l'apartament radicat a l'XXXX i condemnant a la defenent a:

Primer.- Deixar lliure, vacu i expedit l'apartament indicat sota advertiment de llançament en cas de no desocupar-lo voluntàriament,

Segon.- Pagar en concepte de rendes impagades la suma de 922,95 euros, més els interessos legals comptadors des del dia de la contesta a la demanda i fins el moment del seu total pagament.

Tercer.- Pagar en concepte d'indemnització per ocupació indeguda la suma mensual de 461,19 euros a comptar del dia 01-04-2011 i fins el moment de l'efectiu retorn de la possessió de la cosa arrendada a la part agent, més els interessos legals comptadors des del dia en què la suma resultant fos efectivament establerta en període d'execució de Sentència i fins el seu total pagament,

Quart.- Pagar en concepte de despeses accessòries vençudes la suma de 159,08 euros, més els imports que l'agent acreditès en període d'execució per l'esmentat concepte comptadors des del mes de juny del 2012. La suma resultant hauria de ser incrementada dels interessos legals devengats des del dia en què fossin definitivament establerts en període d'execució i fins el seu definitiu pagament,

Cinquè.- I sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

II.- Contra l'esmentada resolució va formular recurs d'apel·lació la Sra. Tamarit manifestant que, degut a la seva situació d'insolvència declarada judicialment, no li era aplicable l'exigència d'estar al corrent del pagament de les rendes, o haver-les consignat, per tal de poder recórrer la Sentència d'instància i, respecte del fons, demanant la seva revocació parcial i que es disminuïssin les sumes que se li reclamaven en el sentit que apuntava, sense fer especial pronunciament sobre les costes de la instància si s'estimava l'excepció plantejada i mantenint-les, però sense fer especial pronunciament sobre les de l'alçada, en cas contrari.

III.- En aplicació de la facultat que atorga als Tribunals l'apartat tercer in fine de Disposició Addicional número 12 de la LAFU aquesta Sala va dictar un Aute en data 26 de març del 2013 requerint a la Sra. Tamarit per tal que en el termini improrrogable de vuit dies consignés a la Batllia l'import de les rendes degudes de l'apartament situat a l'edifici E. I, pis X, planta X, de l'Avinguda X. núm. 42 de la vila d'Escaldes-Engordany que estiguessin pendents el dia 16 de novembre del 2012, d'acord amb allò que disposa la resolució objecte del mateix, un cop deduïda la suma consignada per ella en data 4 de desembre del 2012 a la què fa referència la diligència de data 23 de gener del 2013, advertint-la que en cas contrari es donaria lloc a la caducitat del recurs i, en no haver-se complert aquest requeriment, la Sentència d'aquesta Sala de data 28 de juny del 2013 va decidir DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Tamarit contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 23 d'octubre del 2012, que confirmava íntegrament, imposant les costes del recurs a la part recurrent.

IV.- La Sra. Tamarit formula incident de nul·litat d'actuacions en relació a aquesta resolució, sol·licitant que se'n dicti una de nova anul·lant-la, retrotraient les actuacions a l'estadi anterior a l'admissió del recurs d'apel·lació i procedint a admetre'l per vulneració del dret a la jurisdicció i, subsidiàriament, per haver consignat abastament els imports requerits mitjançant Aute de 26 de març del 2013.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'apartat tercer de l'article 18 bis de la Llei de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials de data 22 d'abril del 1999 permet plantejar l'incident de nul·litat d'actuacions contra resolucions fermes quan en el procediment en el què s'hagin dictat s'hagués produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció tutelat per l'article 10 de la Constitució andorrana. No obstant, cal recordar que, com destaca la Sentència del Tribunal Constitucional de 12 de maig del 2000, el dret a la jurisdicció no és necessàriament el dret a obtenir la satisfacció de les pretensions al·legades i, com posa de relleu la del mateix Tribunal de data 20 de febrer del 2013, citant les de 2 d'abril i 5 de novembre del 2012, "Pel que fa a la possible vulneració de l'article 10 de la Constitució hem de recordar, abans de res, que la garantia d'obtenir de la jurisdicció una resolució fonamentada en dret suposa, segons la jurisprudència constant d'aquest Tribunal que la resolució judicial impugnada exposi unes raons que no es puguin considerar irracionals, absurdes o arbitràries. El Tribunal no pot anar més enllà, ja que no és una tercera instància ordinària, ni un Tribunal de Cassació".

II.- En el cas present, la Sra. Tamarit argumenta com a fonament de l'incident que planteja que la Disposició Addicional núm. 12 de la Llei d'Arrendament de Finques Urbanes, establint la necessitat de què l'arrendatari consigni les rendes degudes per poder interposar recurs d'apel·lació davant del Tribunal Superior de Justícia, li causa un perjudici mot greu vulnerant el seu dret a la jurisdicció atesa la seva situació d'insolvència. No obstant, com posava de relleu abastament la resolució contra la qual es formula aquest incident, aquest Tribunal no pot fer altra cosa que aplicar una norma que no ha estat declarada inconstitucional, ni al parer d'aquesta Sala resulta evident que ho sigui, ja que, malgrat pugui perjudicar a l'arrendatari, en el cas que s'hagués adoptat una solució diferent el que resultaria perjudicat seria el propietari possibilitant que el defenent retardés el compliment de les seves obligacions apel·lant en qualsevol cas les decisions que el perjudiquessin, de tal manera que la citada norma no fa altra cosa que cercar el necessari equilibri entre els interessos de les parts implicades en el litigi.

III.- La Sra. Tamarit argumenta subsidiàriament que, en tot cas s'ha d'estimar el recurs de nul·litat interposat perquè ella havia consignat abastament els imports requerits mitjançant Aute de 26 de març del 2013, però tampoc es pot estimar aquest argument.

En primer lloc, l'incident de nul·litat d'actuacions sols es pot interposar quan es considera que s'ha vulnerat un dret fonamental del litigant i no suposa en cap cas que s'obri una tercera instància, com de fet pretén la Sra. Tamarit. En tot cas, la Sentència de data 23 d'octubre del 2012, objecte del present incident, entenia que la part que el formula era deutora de les sumes de 992,95 euros més interessos legals, més altres 461 a comptar del dia 1 d'abril del 2011 per ocupació indeguda, mes els corresponents interessos, mes altres 159,08 en concepte de despeses accessòries i l'Aute de data 26 de març del 2013 li va requerir el pagament de les citades sumes, mentre que ella sols acreditava haver dipositat en data 13 de febrer del 2013, 922 euros i el dia 18 de març del mateix any altres 461, sense que en les actuacions constessin altres ingressos, ni s'hagués acreditat haver-los efectuat en el termini establert de vuit dies, de tal manera que calia donar lloc a la caducitat del recurs i amb aquesta decisió plenament argumentada no es vulnera cap dret fonamental de la part que promou l'incident.

Decisio

VI.- Malgrat desestimar-se l'incident, no es fa expressa imposició de les costes que ha generat atesa la situació d'insolvència en la què es troba la part que l'ha promogut i la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat promogut per la Sra. Tamarit contra la Sentència dictada per aquesta Sala en data 28 de juny del 2013, sense fer especial pronunciament sobre les costes que ha generat.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, ho pronunciem, manem i signem.