Recurs contra Aute desestimant incident de nul·litat d'actuacions (3000382/2021-01)
- Resolució
- Aute · 18/04/2023
- ROJ
- ATSJAD 93/2023
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2023:93A
- Recurs
- A268/22
- Ponent
- Alexandra Cornelia Sola
- Magistrats
- Alexandra Cornelia Sola, Carles Cruz Moratones, Vincent Aniére
- Descriptors
- CONTRACTE D'ARRENDAMENT REPRESENTACIÓ (SOCIETAT) DRET A OBTENIR UNA DECISIÓ FONAMENTADA EN DRET DRET A LA DEFENSA LITISCONSORCI NUL·LITAT D'ACTUACIONS
La sentència judicial analitzada tracta sobre dos recursos d'apel·lació interposats per les societats A, ORG_0 i B, SL contra una resolució anterior que inadmetia proves, desestimava un incident de nul·litat i imposava costes processals. Les societats recurrents argumenten que la resolució vulnera els seus drets fonamentals, específicament el dret a la defensa i el dret a obtenir una decisió fonamentada en dret. El tribunal superior de justícia analitza els recursos i conclou que no hi ha hagut cap vulneració dels drets fonamentals invocats. Respecte al recurs de la societat A, ORG_0, el tribunal estableix que el senyor Romeu no tenia l'obligació de demandar-la, ja que no hi havia un litisconsorci passiu necessari, i que la societat A, ORG_0 coneixia la litispendència del procés i no va intervenir-hi malgrat tenir un interès directe i legítim en el resultat. Pel que fa al recurs de la societat B, SL, el tribunal juga que no hi ha hagut cap indefensió, ja que la societat B, SL coneixia la problemàtica existent entre la propietat i la societat B, SL, i que la seva representació processal no va sol·licitar la intervenció de la societat A, ORG_0 en el litigi. Finalment, el tribunal desestima els recursos d'apel·lació i confirma la resolució anterior, imposant les costes derivades d'aquesta alçada a les parts apel·lants.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000268/2022 ORIGEN: 3000382/2021 - 01
NIG: 5300542120210001895
PARTS:
Apel·lant: A, ORG_0
Representant: Sr. Puig
Advocat: Sr. Gaya
Apel·lant: B, SL
Representant: Sra. Vaquero
Advocat: Sr. Vara
Apel·lat: Sr. Romeu
Representant: Sra. Calatayud
Advocat: Sr. Corbacho
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Vincent Anière
Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones
Sra. Alexandra Cornella Sola
OBJECTE: Recurs contra Aute desestimant incident de nul·litat d'actuacions
AUTE 057-2023
Andorra la Vella, el 18 d'abril del 2023. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 20 de setembre de 2022, va recaure Aute amb la següent part dispositiva:
"DECIDEIX
Primer.- Inadmetre les proves "1.- Documental per requeriment" i "2.- Documental per requeriment" proposades per la representació processal de la societat "B, S.L." i admetre la resta de mitjans probatoris proposats.
Segon.- No declarar la nul·litat de la Sentència dictada als 4 d'abril d'enguany, desestimant la petició formulada per la societat "A, S.L.U." per escrit presentat el dia 28 de juny proppassat.
Tercer.- Donar trasllat a les parts de l'incident dels escrits presentats en seguiment a la Interlocutòria de data 6 de juliol d'enguany.
Quart.- Imposar a la societat "A, S.L.U." les costes processals causades al Sr. Romeu."
2.- En data 12 d'octubre de 2022, les representacions processals de les societats A, ORG_0 i B, SL han formulat recurs d'apel·lació contra la resolució anteriorment referida. La primera, per violació de l'article 10 de la Constitució en la seva vessant del dret a la defensa i per vulneració dels principis processals d'audiència, contradicció, igualtat i bona fe processal, tot interessant la retroacció de les actuacions al moment de la presentació de la demanda, i l'emplaçament de les societats B, SL i A, ORG_0 al tràmit de contesta a la demanda, i la condemna del senyor Romeu al pagament de les costes processals que la tramitació de l'incident d'actuacions hagi generat a la societat promotora de l'incident. I la segona de les esmentades societats, en base també a la vulneració de l'article 10 de la Constitució en la seva vessant d'obtenir una decisió fonamentada en dret, interessant que s'estimi l'incident de nul·litat interposat per la societat A ORG_0, al que ella s'havia adherit, i es revoqui la resolució apel·lada, amb expressa imposició de les costes al senyor Romeu.
3.- Mitjançant escrit de data 1 de desembre de 2022, la representació processal del senyor Romeu s'oposa als recursos d'apel·lació interposats tot sol·licitant la seva desestimació i la confirmació de l'Aute de data 20 de setembre de 2022, amb la condemna en costes de les parts recurrents, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- S'alcen les parts recurrents contra la decisió de la instància, de data 20 de setembre de 2022, per la que s'inadmetia la pretensió probatòria de la societat B SL, es desestimava l'incident de nul·litat de la Sentència d'instància dictada en data 4 d'abril de 2022 i s'imposaven les costes processals ocasionades al senyor Romeu a la societat promotora de l'incident.
Segon.- Prèviament a entrar sobre el fons dels recursos d'apel·lació interposats i als efectes d'obtenir un millor enteniment dels fets sotmesos a discussió, procedeix efectuar una breu referència als antecedents dels que es deriva la relació entre les persones físiques i jurídiques objecte d'aquesta causa:
1.- En data 1 de gener de 2012, les societats C, SL -propietària de l'Hotel H- i B, SL signen un contracte d'arrendament de local de negoci sobre el referit Hotel H per una durada de 7 anys.
2.- La societat B, SL es troba participada pel senyor Benítez (40%) i la societat D, SL, a raó del 60%.
Al seu torn, els socis d'aquesta darrera societat són els senyors ENTITY_12-Tejera i Sarabia.
Els senyors ENTITY_12-Tejera i Sarabia també eren socis de la societat C, SL, junt amb dues societats anomenades E SL i F, SL de les que a més, també n'eren els socis.
3.- En data 30 de maig de 2019 les societat B, SL i A, ORG_0 atorguen un contracte de cessió de l'explotació de l'Hotel H amb el consentiment de la societat C SL, propietària del mateix (foli 391 i ss.), per una durada de 7 anys.
4.- En data 4 de març de 2020, l'Hotel H és adquirit per l'entitat bancària G SA, mitjançat cessió judicial de béns en pagament que, al seu torn, el ven al senyor Romeu en data 29 d'octubre de 2020, subrogant-se en aquest moment el senyor Romeu en la posició de part arrendadora (foli 55, incloent el seu revers). A més, l'entitat bancària li feu cessió expressa de les accions derivades del contracte d'arrendament existent, per reclamar el que no havia percebut des de la seva adquisició en data 4 de març de 2020.
5.- En data 6 de novembre de 2020, el senyor Romeu comunica la compra de l'establiment hoteler i la seva subrogació en la posició d'arrendador a la societat B, SL.
6.- Per Sentència d'instància de data 4 d'abril de 2022, es declara resolt el contracte d'arrendament de local de negoci de l'Hotel H entre la propietat i la societat B SL.
7.- En data 9 de juny de 2022 el senyor Romeu comunica la Sentència esmentada a la societat A ORG_0, tot posant-li de relleu l'obligació de la societat B, SL de desocupar l'hotel i retornar-li la possessió el dia 14 de juny de 2022, segons decisió judicial.
8.- En data 28 de juny de 2022 la societat A ORG_0 interposa incident de nul·litat contra la Sentència d'instància, essent contra la seva resolució que s'interposen els presents recursos d'apel·lació.
Tercer.- Pel que fa al recurs d'apel·lació interposat per la societat A, ORG_0
El recurs es fonamenta en què el recurrent considera que, en haver adquirit l'Hotel H, el senyor Romeu es va subrogar també en la posició del seu arrendatari (B, SL) en el contracte de data 30 de maig de 2019 ( de cessió d'explotació hotelera, atorgat entre B, SL i A, SLU). A més, també considera que la seva representada no tenia coneixement absolut (sic) de les actuacions relatives a la demanda formulada pel senyor Romeu contra B, SL -en la que considera que havia d'intervenir-, reconeixent no obstant que en el marc d'aquella causa se li va remetre un ofici judicial pel que se la requeria d'aportar documentació (tot i que afirma que desconeixia l'objecte de la demanda). Entén que, en tot cas, com sigui que el senyor Romeu en interposar la demanda contra la societat B SL sí que coneixia l'existència del contracte de cessió de l'explotació del dit hotel a favor de la seva representada, aquest havia de dirigir la seva demanda també contra la societat A ORG_0. Conclou que és el senyor Romeu que amb la seva actuació i en no haver-la informat de l'existència del litigi, li ha ocasionat indefensió.
Quart.- En haver adquirit el senyor Romeu l'Hotel H en va passar a ser propietari, subrogant-se en la posició de la societat C en el contracte d'arrendament que aquesta havia atorgat amb la societat B SL sobre el local de negoci. Així es deriva de l'escriptura de compra que obra als folis 55 i ss.
En canvi, pel fet d'haver adquirit el dit establiment hoteler, al senyor Romeu no se li pot exigir cap obligació en relació al contracte de cessió d'explotació hotelera que va atorgar la seva arrendatària -B- amb una tercera societat - A SLU-, ja que per ell es tracta d'una res inter alios acta. I això sense perjudici de què l'antiga propietària de l'Hotel, la societat C, SL, consentís l'esmentada cessió d'explotació, ja que el fet de què tant la societat propietària de l'Hotel com l'arrendatària del mateix tinguessin bàsicament el mateix accionariat (noti's que fins i tot el senyor Calatayud hi intervé tant per compte de la societat propietària, C, com de l'arrendatària, B) i sense perjudici de la singularitat d'aquest extrem, només evitaria que constituís causa de resolució per sí mateixa -com si d'un sotsarrendament es tractés- però no converteix al cessionari en arrendatari, modificant la natura del contracte atorgat. En tot cas, a l'igual que preveu l'article 35.3 de la LAFU en relació als sots arrendaments, els drets del cessionari s'han d'entendre extingits amb els de l'arrendatari, ja que altrament aquell no podria retornar el local lliure i vacu en finalitzar el termini o declarar-se resolt el contracte, com és el cas.
Cinquè.- A més el fet de conèixer l'existència del contracte de cessió de l'explotació hotelera abans d'interposar la demanda, de cap manera no comporta l'existència d'un litisconsorci passiu necessari que l'obligués a demandar a la societat promotora de l'incident.
I és que el litisconsorci passiu necessari es produeix quan per raó de l'objecte del procés les pretensions exercides només es puguin fer efectives davant de diverses persones considerades conjuntament, havent de ser totes demandades com a litisconsorts, no podent-se dictar Sentència sense que intervinguin tots els que havien de ser demandats.
Evidentment aquest no és el cas d'autes, ja que en aquest supòsit només existia vincle contractual entre la propietat i la societat B, SL, afectant l'objecte del procés: desnonament, només a les mateixes.
El senyor Romeu no podia ocasionar indefensió a la societat A ORG_0 per no haver-la informat ni demandat, d'una banda, perquè no tenia cap obligació legal de demandar-la i, d'altra banda, perquè la societat recurrent ja coneixia de la pendència del judici, ja fos pel requeriment d'informació que li fou efectuat des de la Batllia, ja fos pel contingut dels whatsapp que obren en autes (folis 29 i ss.) i quin contingut no és discutit per cap de les parts litigants.
Sisè-II.- Quant al recurs d'apel·lació interposat per la societat B SL
Aquesta el fonamenta en què era el senyor Romeu qui havia d'haver sol·licitat la intervenció de la societat A SL en el litigi que l'oposava a la societat B SL ja que coneixia l'existència del contracte que l'afectava, tot excusant no haver estat ella mateixa qui provoqués la seva intervenció per evitar el pagament de les costes que aquesta petició li hagués pogut ocasionar. Considera també que, en no haver intervingut en el judici, la Batllia no pot decidir sobre l'extinció dels efectes d'aquell contracte sense que el senyor Romeu ho hagi sol·licitat ja que la resolució incorreria en extra petita. Critica també la inadmissió de les proves per ell interessades per la resolució d'instància.
Ja hem dit anteriorment que en aquest cas no existeix litisconsorci passiu necessari de B SL amb la societat A ORG_0. En canvi, el que sí que podia procedir en aquest supòsit és la intervenció voluntària de la societat promotora de l'incident per quant es pot considerar que la mateixa podia tenir un interès directe i legítim en el resultat del procés.
El cas és però que tot i que la mateixa societat A ORG_0 coneixia la litispendència del procés, ja que té reconegut que se li va enviar un ofici judicial demanant-li l'aportació de diferent documentació (foli 380), mercès a la qual la societat promotora de l'incident coneixia la identitat de la part agent (senyor ENTITY_8) i defenent -B, al mateix temps arrendatari de la propietat i cedent de l'explotació del negoci a la societat instant de l'incident de nul·litat - i el número de causa, aquesta va optar per no intervenir-hi. I això sense perjudici encara de què fou el mateix director comercial de la societat A, ORG_0, senyor Cañellas, qui consta que justament havia estat contactat per whatsapp pel senyor Romeu per parlar de la gestió de l'Hotel, com a mínim el 6 de novembre de 2020 (f. 31), dient-li encara el 17 de novembre de 2020 que estaven tractant d'anul·lar el contracte amb B, SL. Per tant, la societat promotora de l'incident estava informada tant de la problemàtica existent entre la propietat i la societat B, SL com de l'existència d'un procediment en curs. En conseqüència, a ella corresponia interessar-se per l'objecte i evolució del mateix, donat que la seva resolució afectava o podia afectar indirectament als seus interessos.
Al respecte, El Tribunal Constitucional té establert, entre altres en la Sentència de data 16 d'octubre de 2017, Causa 2017-19-RE, que "com vam dir en la sentència del 21 de desembre de 2009, recaiguda en la causa 2009-19- RE: "qualsevol infracció de les regles processals que regulen el dret a la defensa no provoca una vulneració del dret constitucional a no patir indefensió. Per tal que es produeixi aquesta vulneració, segons hem declarat en nombroses ocasions, cal que la indefensió sigui real i efectiva i que, a més, no sigui fruit de la negligència d'aquell que denuncia aquesta vulneració." O en la sentència del 7 d'octubre de 2013, recaiguda en la causa 2013-9 i 13-RE, quan es deia: "des de la perspectiva constitucional, allò que es vol preservar és la possibilitat real dels justiciables de defensar els seus drets i els seus interessos. Si el justiciable ha pogut posar en pràctica aquesta possibilitat, no es produeixi cap vulneració constitucional".
Setè.- Una vegada resolt el contracte d'arrendament, l'arrendatari ha de procedir al retorn de la possessió lliure de forma immediata, ja que s'ha de produir en les mateixes condicions que s'ha rebut (article 26.8 de la LAFU). No només no existeix cap vincle contractual entre el propietari i el cessionari de l'explotació, sinó que, a més, el cedent no pot continuar en la seva posició quan ja ha deixat de ser arrendatari. I això és el que fa la Sentència de data 4 d'abril de 2022, en declarar resolt el contracte d'arrendament de local de negoci i condemnant a l'arrendatària a deixar immediatament l'immoble descrit lliure, vacu i expedita disposició de la propietat, a banda del pagament de les rendes impagades i que van motivar el seu desnonament.
Sarabiamna, doncs, a l'arrendatari a retornar la possessió del local, essent la seva obligació i responsabilitat fer-ho, sense que es pugui oposar a la propietat l'existència de contractes de sotsarrendament o de cessió de l'explotació del local, com és el cas, encara que es coneguessin o s'hagués consentint la seva existència, per ser res inter alios acta.
Vuitè.- Pel que fa a la inadmissió de les proves proposades per la representació processal de la societat B, SL, dues documentals per requeriment, consistents en què es requerís a la societat A, ORG_0 per a què aportés als autes inventari per acreditar la titularitat dels béns mobles dipositats a l'Hotel H i per a què la mateixa acredités que es trobava explotat actualment i de forma pacífica i ininterrompuda l'Hotel H, tot indicant la data en què el va començar a explotar, per no ser útils, d'interès i necessàries per la resolució de l'incident, aquest pronunciament també ha de ser confirmat.
Al respecte, poc més es pot afegir a la seva motivació perquè ningú no ha posat en dubte l'existència del contracte de cessió d'explotació hotelera de l'Hotel H ni la seva execució per part de la societat promotora de l'incident, i el fet d'arribar-se a acreditar la titularitat dels béns mobles que pretén o els anys d'execució de l'explotació hotelera no afectaran a la resolució de l'incident fonamentat en la manca d'intervenció d'aquesta societat en el plet principal de desnonament entre el senyor Romeu i la societat B, SL per manca de pagament de la renda.
Novè.- En no haver-se acreditat cap vulneració dels drets fonamentals invocats per les parts recurrents, procedeix la íntegra desestimació dels seus recursos d'apel·lació.
Desè.- La desestimació dels recursos d'apel·lació comporta la imposició de les costes derivades d'aquesta alçada a les parts apel·lants.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
Primer.- DESESTIMAR els recursos d'apel·lació articulats per les representacions processal de les societat B, SL i A, ORG_0 contra l'Aute dictat per la Batllia data 20 de setembre de 2022, que es confirma íntegrament.
Segon.- Imposar a les parts recurrents el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquest aute és ferm i executiu.
Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.