Familia art. 63 LQM, règim de visites i pensió per aliments (TSJC 040/2015)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Fátima Ramírez Souto Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 000040/2015 ORIGEN: 69000047/2014

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de juliol del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per demanda civil formulada mitjançant escrit presentat en data 7 de novembre del 2014, el Sr. Villegas., en la seva qualitat de procurador dels tribunals i de la Sra. Ayuso., posava de manifest substancialment que la seva representada havia iniciat una relació sentimental amb el Sr. Cañellas. el 11 de setembre del 2010, la qual havia finalitzat al mes de juliol dels corrents. Que al mes de juliol del 2012, les parts avui litigants havien decidit compartir domicili a la vila de -. Que l'adversa tenia un comportament explosiu i desmesurat amb la seva principal, i en el decurs de la relació havia proferit insults contra la seva mandant i l'havia empentat en diferents ocasions, i que dits fets sempre havien ocorregut en presència constant dels altres dos fills de la seva principal. Que com a mínim, des de l'any 2011, l'adversa no havia tingut cap ocupació laboral, sent la seva mandant qui feia front al pagament de les despeses derivades de la vida en comú. Que altrament, de forma ocasional, la contrapart s'encarregava de cercar els fills de la seva principal al centre escolar per portar-los a casa, tot i que els castigava a romandre tota la tarda al seu dormitori fins que arribés de treballar la mare. Que els dos altres fills de la seva mandant acudien a un psicòleg, per a tractar-se de les situacions viscudes al domicili i provocades per la contrapart.

Que arran d'una discussió amb l'adversa, i trobant-se la seva mandant embarassada, havia patit una amenaça d'avortament. Que l'adversa li havia demanat de realitzar unes proves de paternitat, les quines van corroborar la paternitat sobre el fill comú del Sr. Cañellas.. Que aquest darrer havia reconegut que patia una adició a les drogues i ensems presentava episodis violents contra la seva principal, la qual havia iniciat un tractament psicològic prop de la Sra. Viñas., la quina l'havia derivat a l'EAI, essent a partir d'aquell moment i amb l'ajut dels professionals que va aconseguir posar fi a la relació sentimental.

Que el menor Tur. acudia a la guarderia EB. i la seva principal tenia un horari laboral, com a infermera de quiròfan de vuit diàries consecutives, de 08'00 a les 16'00 hores. Que la contrapart acudia quan més li convenia a la guarderia i el treia per tornar-lo a dur a l'hora que li semblava, no més tard de les 20 hores, desestabilitzant l'activitat diària del menor. Que altrament el pare no informava mai la seva principal de quan anava a buscar el menor. Que des de la cessació de la relació sentimental, les parts havien convingut un règim de visites en favor del pare consistent en un dia a la setmana i de caps de setmana alterns.

Per tot l'esmentat, i desprès d'invocar els fonaments de dret aplicables al cas, la representació processal de la Sra. Ayuso. sol·licitava que se seguís el present procediment pels seus tràmits, i en el seu dia es dictés sentència, que contingués els següents pronunciaments:

no s'efectuï cap pronunciament respecte de l'atribució del domicili que havia estat familiar;

l'atribució de la guarda i custòdia del fill menor d'edat a la mare, essent exercida la pàtria potestat per ambdós progenitors;

l'establiment d'un règim de visites en favor del pare, consistent en els dimecres de les 17 a les 20 hores, en què l'avi patern havia de retornar al menor al domicili matern, i en els caps de setmana alterns, des de la sortida de l'escola i/o les 17'00 hores fins al diumenge a les 20 hores, moment en què l'avi patern l'havia de retornar al domicili matern, endemés d'un repartiment de les vacances escolars que descrivia als apartats C) i D) de l'escrit presentat;

la fixació d'una pensió per aliments a càrrec del pare i a favor del fill d'un import de 450.-euros, pagadors dins la primera setmana de cada mes, endemés de l'obligació de satisfer per meitat les despeses extraordinàries del mateix, i l'abonament cada any, al mes de gener, de la suma de seixanta euros en concepte d'assegurança complementària de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

II.- En el dia 21 de novembre del 2014, es va celebrar l'acta de conciliació de les parts, en presència del representant del ministeri públic, Sra. Gomila., en el decurs del qual el Sr. Cañellas. va manifestar que es mostrava d'acord en què no s'efectués cap pronunciament relatiu a l'atribució del domicili que havia estat familiar i que la pàtria potestat sobre el fill comú romangués compartida entre ambdós progenitors. Que altrament, es va fer constar la manca d'avinença entre les parts respecte del règim de guarda i custòdia del fill comú, sol·licitant la mare que li fos atribuïda la guarda i custòdia del menor, i el pare que fos adoptat un règim de guarda compartida. Que de forma subsidiària, el Sr. Cañellas. va sol·licitar que se li atribuís un règim de visites consistent en caps de setmana alterns i en poder trobar-se en companyia del menor cada setmana del dimarts a la tarda i fins al dijous al matí en què recolliria i faria retorn del menor a la guarderia. Que respecte del pagament d'una pensió per aliments, va sol·licitar que fos establerta en tres-cents en atenció a la seva manca d'ingressos derivats d'una activitat assalariada.

III.- En l'acta de conciliació suara referida, al Magnífic Ministeri Fiscal va manifestar que no s'oposava a què s'acordés un règim de guarda i custòdia compartida o subsidiàriament d'un règim ampli de visites en favor del Sr. Cañellas., sempre i quan de la prova practicada no se'n derivés la seva improcedència. Respecte d'altra banda, de l'establiment de mesures provisionalíssimes, interessava que s'adoptés un règim que no limités els drets de cap dels progenitors de trobar-se amb el fill comú.

IV.- Igualment en aquell acte, el Sr. Cañellas. va fer aportació d'un escrit de contesta a la demanda i demanda reconvencional, mitjançant el qual interessava per altressí dic, que s'adoptés amb caràcter provisionalíssim, les mesures consistents en que es pogués trobar en companyia del fill, totes les setmanes, des del dimarts a la tarda fins al dijous al matí i els caps de setmana alterns, des del divendres a la tarda fins al diumenge al vespre, endemés de la meitat de les vacances, i respecte de les Nadal, podent el menor trobar-se en companyia del pare la primera meitat del període i en companyia de la mare la segona meitat.

V.- Per Aute L'Hble. Batlle va decidir: "Adoptar les següents mesures paternofilials, amb caràcter provisionalíssim, de conformitat amb el que disposa l'article 63, apartat 6, de la Llei qualificada del matrimoni de data 30 de juny de 1.995, modificat per la Llei 3/2012 del 19 d'abril, qualificada de modificació de la Llei Qualificada del Matrimoni:

No efectuar cap pronunciament respecte de l'atribució del domicili que havia estat familiar;

Establir la pàtria potestat del menor Tur. compartida entre ambdós progenitors;

Atribuir a la mare la guarda i custòdia del fill menor d'edat;

Fixar un règim de visites en favor del pare que consta detallat al III. CONSIDERANT de la present resolució judicial;

Fixar una pensió per aliments a càrrec del pare d'un import mensual de 300,00.-euros, pagadora durant els cinc primers dies de cada mes al compte bancari que la demandant assenyali, i revisable anyalment segons la variació del índex de preus al consum fixat pel M.I. Govern d'Andorra, i l'establiment de l'obligació de cada progenitor de contribuir per meitat al pagament de les despeses extraordinàries del fill comú.

Segon.- Reservar la decisió sobre les costes processals causades a la resolució que posi fi al present procediment.

Contra tal decisió s'alçà la Sra. Ayuso..

Ha actuat com a magistrada ponent la M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En aquest procediment de mesures provisionals a l'empara de l'article 63 de la Llei Qualificada del Matrimoni, la mare del menor Tur. nascut en el dia 2 d'abril de 2013, va demanar una sèrie de mesures definitives per sentència que ja s'han transcrit en els antecedents de la present resolució. Per la seva banda, el pare va demanar l'adopció de mesures de manera provisionalíssima que finalment van motivar l'Aute ara impugnat.

Atès que la mare no està d'acord amb algunes de les mesures adoptades de manera provisionalíssima per part de Hble. Sra. Batlle, interposa recurs d'apel·lació contra dos aspectes fixats en l'Aute: el règim de visites en favor del pare i en la pensió d'aliments.

SEGON.- Abans d'entrar en l'examen dels dos motius de greuge que articula el recurs de la mare del petit Tur., hem de recordar que estem en una fase molt inicial del procés contenciós destinat a fixar mesures provionals que regulin els aspectes comuns d'un conflicte de parella. Això vol dir que el jutjador ha de resoldre en un moment en què encara no hi ha un desplegament de la prova que cada part vol proposar i per això la decisió el que pretén amb caràcter provisional i immediat regular els aspectes més imprescindibles del conflicte. Amb això volem dir que el que es decideix de manera provisional no ha de condicionar allò que, posteriorment i amb coneixement de causa i de plenitud del debat processal, pugui ser resolt de manera definitiva (STJC 036/14, de 30.6.14).

TERCER.- Entrant ja en el primer aspecte del que discrepa la Sra.Ayuso., el règim de visita intersetmanal atorgat per l'Aute en el seu III Considerant que diu el següent: "Per tant, s'escaurà establir un règim de visites en favor del progenitor no custodi, consistent en poder trobar-se en companyia del menor cada setmana, des del dimarts a la tarda, en que el recollirà a la guarderia o al domicili de la mare, i fins al dijous al matí en què el reintegrarà a un dels llocs suara indicats, endemés dels caps de setmana alterns, des del divendres a la tarda i fins al diumenge al vespre en què l'haurà de retornar al domicili de la mare, establint que a manca d'acord entre les parts, l'horari de recollida serà a les 17'00 hores i l'horari de retorn serà a les 10'00 hores pel que respecta als contactes entre setmana, i a les 19'00 hores pel que fa als caps de setmana. Finalment i pel que refereix a les pretensions formulades per la demandant, en el sentit que sigui l'avi patern, que s'encarregui de cercar i retornar el menor al domicili matern, les mateixes no es poden estimar. En efecte, a manca d'acord entre els progenitors, s'ha d'establir que es troba a càrrec del Sr. Cañellas. l'obligació de cercar i recollir al fill comú, tant al domicili de la mare com en un altre lloc que convinguin les parts. I dita obligació no pot ser fixada per aquest tribunal a càrrec d'un tercer que no sigui un dels progenitors, puix en el cas que ens ocupa, no concorre cap circumstància que avali fallar en sentit contrari, com podria ser cas que es trobés vigent una ordre d'allunyament d'un progenitor envers l'altre. " I la mare discrepa en el fet que ella havia proposat que només el dia intersetmanal en favor de la custòdia del pare fos de les 17 a les 20 h i en canvi l'Aute va més enllà en establir que serà des del dimarts a la tarda fins el dijous a les 10 h. Per oposar-s'hi, la mare fa una sèrie de consideracions sobre les seves relacions amb el pare i el comportament d'aquest abans de la ruptura de parella (juliol 2014) que volen demostrar que no és bo pel seu fill comú que tingui aquell contacte intersetmanal. Però el cert és que les raons que dóna i que han de ser fruit de la corresponent prova tampoc serien compatibles amb tenir un contacte setmanal com ella proposa, ni potser de caps de setmana. És a dir que en aquest moment processal, l'Hble. Batlle després d'haver escoltat les dues parts sota el principi d'immediació i en presència del Fiscal ha considerat que no hi havia cap perjudici pel nen en ampliar més el contacte intersetmanal del que proposava a la mare. I entenem encertada aquesta decisió perquè el pare -que no té en aquests moments activitat laboral- s'ha dedicat també al seu fill i manifesta el seu desig de seguir-ho fent i si no consta que hi hagi -insistim en aquest moment processal- cap inconvenient pel seu fill de dos anys d'edat, la decisió impugnada ha de ser confirmada.

Això haurà de venir seguit de la confirmació de la decisió de la instància conforme la recollida i devolució del nen ha de ser duta a terme per l'avi patern tota vegada que no es poden establir obligacions a persones alienes al procés i encara més quan ni tan sols se'ls ha escoltat. Això vol dir que no hi cap inconvenient en que la família extensa pugui ser contribuint de manera voluntària a la bona relació entre els progenitors, i a evitar conflictes entre ells perquè això és el que més pot beneficiar al nen.

També el pare demana que els períodes de vacances estiuenques siguin per quinzenes i no per setmanes alternes, tal i com assenyala l'Aute atesa la curta edat de l'Tur.. I compartim aquesta decisió perquè creiem que és la millor per a ell que no estarà tant de temps sense veure a l'altre progenitor. En aquesta matèria cal fer una crida als dos progenitors perquè siguin el més flexibles possible per arribar als acords que calguin atès que la vida diària no es pot condensar en una resolució judicial preventiva i sempre hi ha un marge d'imprevisió que cal afrontar pensant en què resulta millor pel fill en comú, més que en la pròpia satisfacció dels progenitors. El creixement harmònic de l'Tur. en el seu desenvolupament, afectiu, psicològic i emocional és l'objectiu més important pels seus progenitors i la seva respectiva família extensa i en això hauran de centrar els seus esforços els pares. I haurà de ser, també, el nord de tota decisió judicial.

QUART.- Quant al tema de la pensió d'aliments, ja hem dit que en aquesta fase processal cal prendre una decisió immediata i la que ha expressat l'Hble. Sra. Batlle ens sembla també encertada. Ja venia pagant el pare una pensió de 300 EUR mensuals pel sosteniment del fill comú. I en no haver encara pogut fixar una relació de despeses del nen al mes, resulta raonable de moment aquella pensió, sense perjudici de la mesura definitiva que es pugui adoptar un cop es coneguin en detall aquelles despeses, així també els ingressos del pare que ha anunciat que ha trobat una feina. En conseqüència, aquest motiu també ha de ser desestimat.

CINQUÈ.- Malgrat la desestimació del recurs, atesa la naturalesa d'aquesta classe de conflictes, no fem pronunciament de condemna de les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Ayuso. contra l'Aute de l'Hble. Sra. Batlle de data 27-11-2014 que confirmem íntegrament. No fem pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-