Guarda i custòdia d'un menor idoneïtat de qui la demana (0318/09)
- Resolució
- Aute · 27/05/2010
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- ATSJAD 93/2010
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2010:93A
- Recurs
- A318/09
- Ponent
- Eulàlia Amat Llari
- Magistrats
- Eulàlia Amat Llari, Joan Manel Abril Campoy, Jean Louis Vuillemin
- Àrea
- Civil Família i successions Mercantil i societats
- Descriptors
- MENOR D'EDAT SERVEI TUTELA SOCI FALTA DE CAPACITAT RECURS D'APEL·LACIÓ
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Bermudez contra la decisió de l'Hble. Batlle de Menors que denega la seva petició de guarda i custòdia del seu nét, el menor Quesada. La decisió es basa en la falta de capacitat de la Sra. Bermudez per fer front a les circumstàncies que van propiciar la mesura de protecció de la seva filla quan era menor d'edat, així com la seva actitud negativa davant dels professionals del Servei Social i la tensa relació amb la seva filla. Tot i això, la sala considera procedent que els Serveis Socials estableixin un règim de visites ampli entre la Sra. Bermudez i el seu nét, amb la finalitat de promoure una relació més estreta entre ells i verificar l'actitud de la Sra. Bermudez davant de les normes imposades pels serveis socials.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-318/09
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, al 27 de maig de 2010.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Mitjançant l'Aute dictat en data 5 de setembre del 2008 es va confiar el menor Quesada a l'Estat a través de la Direcció del Servei Social, confirmant l'ingrés del nen en un Centre d'Acolliment, mesura sol·licitada per la pròpia progenitora entenent que no gaudia de les condicions laborals, socials i econòmiques per tal de poder garantir l'atenció del seu fill.
II.- L'informe realitzat per l'Equip Especialitzat de Protecció a la Infància i el Centre d'Acolliment d'Infants "La Gavernera" que avaluava el pla de treball amb la Sra. Vives, mare d'en Quesada, de data 9 de febrer del 2009 proposava que el nen pogués gaudir del programa d'acolliment familiar en família aliena, proposta que va acceptar la Comissió Tècnica d'Atenció al Menor el mes d'abril d'aquell any.
III.- Per escrit presentat en data 19 de juny del 2009 la Sra. Bermudez va sol·licitar que se li atribuís la guarda i custòdia del seu nét, el menor Quesada, o, subsidiàriament, que es fixés a favor seu un règim ampli de visites al nen sota la mesura de protecció a càrrec de l'Estat andorrà.
IV.- L'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 11 de novembre del 2009 va acordar no donar lloc a la petició formulada per la Sra. Bermudez de que li fos atribuïda la guarda i custòdia del seu nét Quesada, facultant a la Direcció del Servei Social per tal que establís un règim de contactes amb el nen i la seva àvia.
V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Bermudez i, en virtut dels arguments que exposa, demana la seva revocació, concedint-li la guarda i custòdia del seu nét o, subsidiàriament, un "ampli" règim de visites al menor.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- Les raons per les quals la resolució d'instància no li concedeix a la Sra. Bermudez la guarda i custòdia del seu nét Quesada són compartides per aquesta Sala.
En efecte, malgrat és cert que, en principi, seria millor pel menor estar sota la guarda i custòdia de la seva àvia que no pas que aquesta sigui exercida per una família estranya i també ho és que la Sra. Bermudez aporta a les actuacions testimonis de que està capacitada per tenir cura del seu nét de manera idònia, en el cas present, com a mínim en el moment actual, estimem aquesta decisió no és oportuna per les raons que a continuació s'exposen, tenint en compte l'interès de l'infant que ha de ser prevalent.
II.- En primer lloc, la manca de capacitat de la Sra. Bermudez per fer front a les circumstàncies que es van produir en el seu moment que va propiciar que la seva filla i mare del nen Quesada, la Sra. Vives, fos objecte d'una mesura de protecció quan era menor d'edat que va comportar que fins a la seva majoria romangués ingressada a un Centre d'Acolliment i el fet que en l'actualitat segueixi mantenint una dificultat important per acceptar la situació de la seva filla, relacionar-se normalment amb ella i donar-li un suport positiu, porten a dubtar, com a mínim en principi, de que es pugui fer càrrec de manera idònia del seu nét si no va ser, ni és, capaç de fer-ho amb la seva filla.
III.- Aquest dubte ve confirmat pel fet que l'informe de les Sres. Cañellas i Somoza, membres de l'Equip Especialitzat de Protecció a la Infància, de data 15 de juliol del 2009 posi de relleu que la recurrent presenta una elevada agitació i oposició vers la tasca dels professionals, distorsionant l'informació rebuda i acudint a altres agents socials per intentar que triomfin les seves pretensions, mentre que no compareix a les reunions que es van programar per informar-la del règim de visites que se li proposava, fets que van portar a aquest Equip a entendre que la citada senyora no complia en aquell moment els criteris d'adequació per tal que es realitzés una avaluació prop d'ella (foli 105 i ss). En el mateix sentit a la Diligència de data 17 de setembre del 2009 es fa constar que, al comparèixer davant de l'Hble. Batlle de Menors, la Sra. Bermudez va acusar als professionals del Servei Social de no dir la veritat i no de facilitar-li durant molt temps uns contactes mínims amb el seu nét (folis 117 i ss), fets que confirmen que la seva actitud negativa davant d'ells no va ser puntual.
Aquesta conducta de la recurrent, valorada per unes persones que s'han de considerar imparcials, porta a aquesta Sala a entendre que en el moment present la Sra. Bermudez no és idònia per gaudir de la guarda i custòdia del seu net, perquè no és capaç de respectar els criteris i les normes que emeten els Serveis Socials, de tal manera que si se li atorgués el que sol·licita aquests es trobarien amb greus dificultats per tal de fer el seguiment precís de l'evolució de la guarda i custòdia del menor per part de la seva àvia.
IV.- Cal tenir en compte igualment que la tensa relació existent entre la Sra. Bermudez i la seva filla, que és en general d'hostilitat, que va portar a que aquesta es negués sempre a que la guarda i custòdia del nen li fos confiada a la seva mare, acceptant-ho sols en última instància (foli 106 i 119) i que ha propiciat en ocasions fins i tot intervencions del Servei de Policia, com es posa de relleu a l'informe de la Comissió Tècnica d'Atenció al Menor de data 1 d'octubre del 2009 (foli 134 i ss), dificulta també aquesta atribució, ja que no es pot oblidar que la Sra. Vives no ha estat privada de la pàtria potestat del seu fill, de tal manera que les mesures d'acolliment que s'adoptin sols poden ser, en principi, temporals i tendents a propiciar que el nen pugui tornar amb la seva mare, finalitat que restaria fortament entorpida si era l'àvia materna la que tenia la guarda i custòdia del menor. Altrament, mentre no es pugui obtenir aquesta finalitat, la Sra. Bermudez hauria de protegir al menor davant del conflicte entre ella i la seva filla i imposar a aquesta el compliment de les normes fixades pels Serveis Socials, actitud que sembla també difícil que es produeixi mentre perduri la tensa relació existent entre elles, raó per la qual els Serveis Socials consideren igualment, tant a la compareixença davant de l'Hble. Batlle de Menors de data 17 de setembre del 2009, com al seu informe de data 1 d'octubre, que la Sra. Bermudez no reuneix en aquest moment les aptituds per assumir la guarda i custòdia del menor (foli 119), conclusió que és compartida pel Mgfc. Ministeri Fiscal i a la què aquesta Sala s'adhereix.
V.- Pel que fa al règim de visites ampli que la recurrent sol·licita, aquesta Sala considera procedent que el mateix sigui establert pels Serveis Socials, tal com es disposa a l'Aute recorregut, malgrat insistim en que, en la mesura d'allò possible, aquests contactes s'ampliïn a fi d'aconseguir una més estreta relació entre el nen i la seva àvia, permetent alhora verificar quina és l'actitud de la Sra. Bermudez davant de les normes imposades pels esmentats Serveis i en relació a la seva filla.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Bermudez contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle de Menors en data 11 de novembre del 2009 que CONFIRMEM íntegrament, amb la precisió adreçada als Serveis Socials per tal que, en la mesura d'allò possible i preservant l'interès prevalent del menor, incrementin els contactes entre la Sra. Bermudez i el seu nét.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-