Costes processals (331/07)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 331/07

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, a 17 de juliol de 2008

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Varesc va formular demanda d’execució de l’Aute del Tribunal Superior de data 26-10-2006 i sol·licitava el despatx de l’execució, pels conceptes d’honoraris de procurador, advocat i taxes, de 24.845,75 euros.

Per providència, de data 22-6-2007, es va despatxar execució per la quantia demanada i es va requerir al Sr. Canals per tal que fes efectiva l’esmentada quantitat.

II.- Per escrit de 12-7-2007 la representació processal del Sr. Canals va formular incident d’execució, en virtut del qual demanava que no es donés lloc a l’execució de l’Aute del Tribunal Superior de 26-10-2006 i que la minuta d’honoraris d’advocat no reuneix els requisits com a tal i que es fixi el seu import com a màxim en 1759,70 euros.

III.- Per escrit de 13-9-2007, la representació processal de la part executant es va oposar a l’incident d’execució i es va dictar Aute, de data 21-9-2007, essent la seva part decisòria, pel que aquí interessa, la que segueix: “Tercer.- Trametre els presents autes a la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia a fi que resolgui, si així ho considera oportú, els motius que oposen les representacions processals de la Sra. Varesc i del Sr. Canals pel que fa a l’import dels honoraris d’advocat generats en segona instància”.

IV.- Per providència de la Sala, de 29-1-2008, es va sol·licitar al M.I. Col·legi d’advocats l’emissió de dictamen en relació a la minuta impugnada i, en data 13- 3-2008, es va procedir a la seva emissió, amb el resultat que consta a les actuacions. Donat trasllat del mateix a les parts, aquestes van efectuar per sengles escrits les manifestacions que van tenir per convenients.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Correspon a aquesta Sala, en funció de les competències que té atribuïdes, l’anàlisi de l’adequació o no dels honoraris d’advocat de segona instància, restant els altres extrems plantejats dins l’àmbit de coneixement del jutjador d’instància. Centrada així la qüestió objecte de debat, la part executant manifesta que la controvèrsia sobre les quanties deriva de l’excés de serveis que es van haver de prestar davant la Batllia i no davant del Tribunal Superior i que el Col·legi d’advocats, per una banda, solament té en compte la quantia i no la feina realitzada i, per l’altra, efectua una reducció del 60% que no es correspon amb allò que es preveu a la norma 14.2.

La part executant sustenta que s’han efectuat molta més feina de la valorada i que realment només es té en compte per l’informe del M.I. col·legi d’Advocats la quantia del procés. Aquesta Sala no pot convenir amb les anteriors afirmacions. Resulta acreditat que es va sol·licitar una mesura cautelar de bloqueig de determinats romanents bancaris i que la controvèrsia entre les parts solament va versar sobre l’alliberament del bloqueig de determinades quantitats. Per consegüent, en el cas que ens ocupa, i en plena consonància amb allò manifestat per l’informe del Col·legi d’Advocats, s’ha de tenir present que la veritable quantia del procés és la suma de les referides quantitats i no la totalitats dels havers bloquejats.

II.- Des de l’anterior òptica, s’ha d’afegir que la part executant significa que s’han realitzat moltes actuacions front a la Batllia, però no explicita aquelles que, al seu criteri, no han estat valorades o que amb la quantia referida no mereixen la contemplació adequada en funció de la seva hipotètica complexitat o altres circumstàncies que poguessin justificar que les mateixes s’haguessin de prendre en consideració.

III.- Per el contrari, si que s’escau donar dret a la part executant quan manifesta que la norma 14.2 no és d’aplicació. En efecte, en l’informe del M.I. Col·legi d’Advocats es practica una reducció del 60% en funció de la norma 14.2, quan la mateixa disposa que “En cas que l’embargament preventiu o la mesura cautelar plantegin una complexitat especial o comportin oposició s’apliquen les normes dels incidents”. Com és de veure, en el cas que ara s’analitza no procedeix practicar cap reducció, de manera que els honoraris de segona instància s’han de fixar en el 50% de la quantitat de 3.519, 41 €, amb més els 300 euros per la vista; ço que dóna un total de 1.759,70 euros.

IV.- No s’escau efectuar imposició de les costes del present incident.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

Decisio

DECIDEIX

FIXAR els honoraris d’advocat relatius a la segona instància, que correspon percebre a la Lletrada Pino en la quantia de 1.759,70 euros. No efectuar imposició de les costes d’aquesta alçada en relació a l’esmentat incident.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.