Incident de nul·litat d'actuacions sobre Sentència 181-2024

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Agent incidental: ORG_0

Representant: Sra. Barba

Advocat: Sr. ARG

Defenent incidental: Sr. JFC

Advocat: Sr. ACA

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Incident de nul·litat 18 Quater

AUTE 000070/2025

Andorra la Vella, 19 de març del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat d'actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per Sentència de 16-10-2024 decidíem:

"ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. JFC contra la Sentència 69/2024 de data 8-5-2024 que revoquem íntegrament, disposant en el seu lloc la desestimació de la demanda articulada per la ORG_0, SL, imposant a aquesta darrera el pagament de les costes ocasionades en la instància i sense fer pronunciament respecte de les costes en aquesta alçada".

2.- La representació processal del Sr. ACV ha formulat incident de nul·litat d'actuacions mitjançant escrit de data 6-11-2024 demanant la seva nul·litat per vulnerar el dret fonamental a la jurisdicció garantit a l'article 10 de la Constitució, i dictar-ne en el seu lloc una de nova que decideixi segons una fonamentació que s'ajusti a Dret.

3.- El Sr. JFC contestava l'incident de nul·litat d'actuacions que es plantejava interessant la seva desestimació amb imposició a la part que el promovia de les costes ocasionades.

4.- Per Aute de data 7-2-2025 s'admetia a tràmit la prova document 1 proposada per la part defenent incidental, desestimant la prova proposada per la part adversa.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat, es sosté que la Sentència dictada no va tenir en consideració que la part demandada havia reconegut expressament un deute per import de 694,64 EUR el mes d'abril de 2023. Així mateix, s'al·lega que, tot i que el Tribunal pogués considerar que la reclamació econòmica formulada no es trobava degudament acreditada, no es podia obviar que la part demandada havia reconegut el seu incompliment contractual. En aquest sentit, s'assenyalava la incorporació de nous elements fàctics, concretament, factures generades des del mes de febrer de 2024 fins a la data actual, que ascendirien a 6.794,65 EUR.

A més, es fonamentava la petició en l'article 31 de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAFU), argumentant que el mer fet que l'arrendatari hagués deixat impagada una única mensualitat de renda constituïa causa suficient per a la resolució del contracte d'arrendament.

També s'al·legava la vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva del seu representat, en considerar que la Sentència impugnada no resultava ajustada a Dret ni es trobava prou fonamentada. En particular, es manifestava que, davant l'existència d'un incompliment de l'obligació de pagament reconegut pel mateix deutor, procedia necessàriament la resolució del contracte d'arrendament. Així mateix, se sostenia que, en cas que el Tribunal considerés que la quantificació del deute no estava degudament acreditada, la solució procedent era deixar la seva determinació per a la fase d'execució de Sentència o, si escau, desestimar la reclamació econòmica. No obstant això, atesa la constatació i reconeixement de l'incompliment contractual, es considerava improcedent la desestimació de la resolució del contracte.

Finalment, es postulava que, per tal d'evitar la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, corresponia acordar la revocació parcial de la Sentència en el sentit de desestimar la reclamació econòmica en la quantia de 2.763,19 EUR, i estimar-la en 694,64 EUR, import reconegut pel demandat, així com confirmar la resolució del contracte d'arrendament i ordenar el desnonament.

Segon.- En la resolució del present incident de nul·litat d'actuacions, resulta imprescindible tenir en compte que la Sentència dictada per la Batllia va considerar degudes les rendes generades amb anterioritat a l'1 de gener de 2023, per un import de 2.763,19 EUR, tot assenyalant expressament que, pel que fa a la resta de períodes, "l'agent en aquest cas no acredita cap crèdit al seu favor en concepte de lloguers des del mes de gener del 2023 fins al juny del mateix any".

En aquest sentit, cal destacar que la representació processal de la ORG_0, SL no va interposar recurs contra aquest pronunciament, ni tampoc va articular recurs d'adhesió. Això determina que l'objecte del recurs sotmès a la Sala es limités exclusivament a la revisió del pronunciament relatiu a les rendes generades amb anterioritat a l'1 de gener de 2023, en estricta aplicació del principi "quantum apelatum, tantum devolutum", recollit a l'article 330.1 del Codi de Procediment Civil (CPC).

Pel que fa al reconeixement del deute que, de manera subsidiària, el Sr. JFC hauria pogut efectuar en el seu escrit de contesta a la demanda, aquest es referia exclusivament al mes d'abril del 2023. Aquest període, però, queda comprès dins del tram temporal en relació amb el qual l'òrgan "a quo" ja havia exclòs l'existència de cap mena de deute envers la societat arrendadora. En conseqüència, A, SL es va aquietar a aquest pronunciament, sense que ara es pugui imputar cap omissió o error a la Sentència dictada per aquest motiu.

Tercer.- La part que promou el present incident pretén justificar la posició deutora que l'arrendatari tindria incorporant rebuts retornats impagats. Ara bé, aquests rebuts són per un període posterior a la data de la demanda rectora del procediment, sense que ara puguin ser valorats en mèrits del principi de la "perpetuatio iurisdictionis". Pretendre el contrari, suposa menystenir la seguretat jurídica més elemental i els drets a la defensa, a la contradicció i a la igualtat d'armes processals.

Quart.- La representació processal de la ORG_0, SL intenta també dissociar el deute de la resolució del contracte, però aquest plantejament no pot prosperar. L'article 31 de la Llei d'Arrendaments de Finques Urbanes (LAFU) estableix com a causa de resolució del contracte d'arrendament "la manca de pagament de la renda, dels seus increments i de les quantitats complementàries assimilades a la renda per serveis, subministraments, despeses i taxes".

Des del moment en què l'arrendador no ha acreditat degudament l'existència del deute a càrrec del demandat, i aquest defecte probatori ha comportat una sentència desestimatòria pel que fa a la quantitat reclamada, la petició de resolució del contracte d'arrendament, no podia ser estimada perquè necessàriament suposava declarar un previ incompliment de naturalesa econòmica.

Cinquè.- En atenció a tot el que s'ha exposat, escaurà desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions articulat, imposant al seu promotor el pagament de les costes ocasionades per la seva tramitació.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat articulat per la representació processal de la ORG_0, SL contra la Sentència 181-2024 de 16-10-2024, imposant al seu promotor les costes ocasionades pel mateix.

Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància.

Així, per aquest nostre aute, ho manem i signem.