Incompetència de jurisdicció per submissió estatutària a arbitratge (6000146/2021)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000209/2022 ORIGEN: 6000146/2021 - 00

NIG: 5300542120210001219

PARTS:

Apel·lant: Srs. Sancho i Recio

Representant: Sra. Ferreras

Advocat: Sra. Cañete

Apel·lat: Raya

Representant: Sra. Cepeda

Advocat: Sr. Esteban

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: incompetència de jurisdicció per submissió estatutària a arbitratge.

AUTE 055-2023

Andorra la Vella, el 18 d'abril del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Els Srs. Recio i Sancho són propietaris de la unitat immobiliària 18B de l'edifici CP de la B. En aquesta qualitat, l'any 2010 desconnectaven la unitat immobiliària esmentada del sistema central de calefacció i aigua sanitària de l'edifici, suprimint els comptadors de calefacció i aigua calenta associats al seu pis, assumint en exclusiva el cost d'aquestes intervencions, deixant a partir d'aquella data de participar en les despeses de calefacció i aigua calenta.

En l'assemblea general de 12-2-2020 se sotmetia a consideració dels propietaris (punt setè de l'ordre del dia) la possibilitat que, en el futur, s'instal·lessin uns sistemes individuals de calefacció per part d'alguns veïns. Si bé aquesta opció resultava rebutjada per unanimitat dels assistents, en el mateix temps s'aprovava que la comunitat de propietaris havia de cobrar les pèrdues calòriques produïdes als tubs de la calefacció i aigua calenta a tots els propietaris, estiguin o no connectats. Després de rebre l'acta estesa per l'administrador de la comunitat de propietaris demandada, el Sr. Recio trametava la seva oposició a l'acord esmentat. El 4- 2-2021, se celebrava una nova assemblea general, en què s'aprovava l'acta de l'assemblea de 12-2-2020.

En aquesta situació, i a la vista de les previsions dels art. 48 i 50 dels Estatuts de la Comunitat de Propietaris i l'art. 6 de la Llei d'arbitratge del Principat d'Andorra, els Srs. Recio i Sancho notificaven a la comunitat de propietaris demandada la voluntat de sotmetre a arbitratge la controvèrsia que entre les parts es plantejava, requerint-se-la per carta de 16-4-2021 per a iniciar un procediment arbitral.

El dia 27-4-2021, la comunitat de propietaris trametava als demandants una carta, en què després d'exposar que no els havia resultat possible contestar en el termini que se'ls concedia, referien: "En segon lloc, els hi recordem que les divergències entre Vostés i la Comunitat no es deriven de la legitimació, interpretació o aplicació dels acords o dels estatuts, ja que resulta evident que la Comunitat respecta els estatus i els acords que Vostès mai han impugnat en la forma que estableix les disposicions vigents, de forma que dits acords son ferms i executables.

De forma que el primer punt previ a examen serà el de la confirmació de fermesa i/o executabilitat dels acords que Vostès no han impugnat i que Vostès volen deixar sense efecte amb un procediment que no ha estat previst ni establert per aquesta finalitat.

Pel últim, als efectes oportuns els hi informem que designem com perit de la Comunitat el Sr. Manzanares que intervindrà en el procediment d'arbitrage, les despeses derivades del qual hauran d'ésser assumides per Vostès, per haver-lo ocasionat".

En aquest context, el dia 10-6-2021 la representació processal dels Srs. Recio I Sancho articulava demanda jurisdiccional en impugnació de l'acord de la comunitat de data 4-2-2021, demanant es condemnés la demandada a retornar en el seu cas, els imports eventualment abonats per aquest concepte, amb els interessos corresponents. Subsidiàriament, sol·licitava que es condemnés la part demandada a satisfer les despeses derivades de les obres que es van dur a terme per tal de procedir a la desconnexió de les seves instal·lacions. En qualsevol dels dos supòsits interessava que les costes judicials causades s'imposessin a la part demandada.

2.- El 8-7-2021, la representació processal de la comunitat de propietaris de l'edifici CP, blocs D i E articulava excepció d'incompetència de jurisdicció argüint que existia una clàusula estatutària de submissió de la qüestió controvertida a arbitratge.

3.- La representació processal dels demandants s'oposava a l'excepció articulada interessant la seva desestimació amb imposició a la contrapart de les costes derivades de l'incident articulat.

4.- Practicats els mitjans de prova considerats necessaris i evacuades per les parts litigants les seves respectives conclusions, en data 30-6-2022 requeia aute amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar l'excepció de manca de competència plantejada per la Raya per escrit presentat el 8 de juliol del 2021.

Segon.- Fer expressa imposició del pagament de les costes judicials dimanant del present incident a la part defenent incidental, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de la present resolució judicial".

5.- La representació processal dels Srs. Recio i Sancho ha interposat recurs d'apel·lació contra l'aute de la Batllia, sol·licitant la seva revocació i que en el seu lloc es disposi, que la competència per resoldre les peticions efectuades per aquesta part en la demanda corresponia als Tribunals, imposant les costes del procediment incidental. Subsidiàriament, pel cas que es confirmi l'Aute que es recorre respecte de l'estimació de l'excepció de manca de competència, sol·licitava que les costes de primera instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador s'imposessin a la comunitat demandada.

Amb aquesta finalitat argumenta essencialment que de la resposta tramesa per la comunitat de propietaris en seguiment al requeriment articulat, s'inferia que l'única circumstància que la comunitat acceptava sotmetre a arbitratge implicava determinar si els acords adoptats per la Comunitat eren ferms i executables, i no pas la qüestió de fons, i en aquesta eventualitat la sola opció que es presentava als seus representats, exigia recórrer als òrgans jurisdiccionals.

Refereix, d'altra part, que quan la Batllia entenia que l'arbitratge era possible malgrat que l'oposició de l'altra part, obviava les previsions dels articles 1 i 42 de la Llei 47/2017 d'Arbitratge del Principat d'Andorra.

Subsidiàriament, considerava que la interposició del present procediment, derivava de l'actitud extrajudicial adoptada per la comunitat de propietaris demandada, clarament temerària i constitutiva de mala fe.

6.- La representació de la comunitat de propietaris de l'edifici CP, BLOCS D i E s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament l'aute apel·lat, sostenint que la resolució dictada s'ajustava plenament a dret i als estatuts de la comunitat de propietaris. Tanmateix sol·licita que les costes ocasionades en aquesta alçada s'imposessin a la part recurrent.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Pel que es refereix al motiu principal del recurs plantejat pels Srs. Recio i Sancho, no es discuteix entre els litigants, que els estatuts de la comunitat de propietaris contemplen un article 48 que preveu:

"totes les qüestions i controvèrsies que puguin sorgir entre els copropietaris i ocupants, entre ells mateixos o amb els òrgans de la Comunitat, relatives a la participació i utilització de l'immoble, respecte a la interpretació, aplicació, execució dels acords adoptats per la Junta de Propietaris o dels presents estatuts restaran sotmeses a la decisió inapel·lable de tres àrbitres o amigables componedors, designats un per cada part i el tercer pel Col·legi d'Agents i Gestors Immobiliaris (AGIA). I en cas d'impossibilitat, absència o refús d'un d'ells tres, la persona o persones que, en el seu lloc designi l'Hble. Batlle".

Es tracta aquesta, d'una clàusula estatutària clàssica de submissió a arbitratge, respecte de la qual, hem declarat: "el dret a la jurisdicció, contingut a l'article 10 de la Constitució, garanteix l'accés a la justícia i el dret dels ciutadans a obtenir una resposta dels òrgans judicials envers les pretensions que adequadament sotmetin al seu coneixement, així com el dret dels litigants a ésser tractats amb igualtat i amb ple respecte al principi de contradicció i de defensa. Però aquest dret a la jurisdicció no obsta que els ciutadans puguin pactar el recurs a l'obtenció d'una decisió a les seves controvèrsies al marge de la jurisdicció pública, mitjançant el sotmetiment a arbitratge. I des d'aquest punt de vista, el sotmetiment a arbitratge d'una controvèrsia no es pot comparar amb criteris garantistes o de contingut amb la jurisdicció pública. És a dir, per molt que la qüestió a resoldre sigui netament jurídica o que el procés judicial pugui oferir a les parts més mecanismes de defensa i pugui proporcionar, segons els criteris que s'emprin per a valorar-ho, una major tutela, el recurs a l'arbitratge mitjançant una clàusula arbitral, excepte en aquelles qüestions que resten vetades al coneixement de la jurisdicció arbitral, s'ha de respectar pels òrgans judicial com un mecanisme alternatiu de solució als conflictes i controvèrsies entre els ciutadans. Per tant, si analitzada la validesa de la clàusula i l'àmbit competencial de l'arbitratge el resultat és positiu, els òrgans judicials han de declinar la seva jurisdicció front a l'arbitratge, sense que les consideracions sobre el caire més garantista de la jurisdicció pública pugui conduir a una altra solució" (Aute de 27- 1-2011, rotlle TSJC-034/2008).

En cap moment els recurrents discuteixen la validesa d'aquesta clàusula, qüestionant només que la comunitat pogués reconduir la controvèrsia que pretenien plantejar a l'àrbitre, al tomb de la impugnabilitat de l'acord. Malgrat que els argument dels recurrents, l'eventual caducitat de l'acció en impugnació dels acords comunitaris impugnats, suposa un mitjà jurídic d'oposició que la comunitat podia legítimament introduir en el procés arbitral, sense que en conseqüència es pugui erigir en obstacle al joc de la clàusula esmentada. I les mateixes conclusions s'assoleixen des de la perspectiva dels articles 1 i 42.1 de la Llei d'arbitratge quan pretén que només es pot sotmetre a aquest mecanisme alternatiu de resolució de conflictes les qüestions controvertides acordades entre les parts. En efecte, radicant el conflicte que pretenen plantejar els demandants en determinat acord adoptat en assemblea general de propietaris, la qüestió relativa a la seva impugnabilitat resulta cabdal.

El primer motiu del recurs es veurà, per tant, abocat al fracàs.

Segon.- D'altra part, es qüestiona el pronunciament assolit en relació amb les costes ocasionades en la instància, argumentant que la interposició del present procediment, derivava de l'actitud de la comunitat demandada.

Tampoc aquest motiu del recurs podrà prosperar. En efecte, s'aprecia de les actuacions practicades que el 16-4-2021 els propietaris demandants trametaven una carta a la comunitat de propietaris demanant l'inici d'un procés arbitral, concedint-los el termini de 6 dies naturals per a contestar aquesta sol·licitud. Posteriorment, el dia 23-4-2021 introduïen l'escrit de petició de citació a judici. Abans, però de què els representants de la demandada fossin opportunament convocats a judici, el dia 27-4-2021 la comunitat contestava el requeriment realitzat, efectuant les manifestacions que hem recordat, identificant el perit que designaven (Sr. ENTITY_11). Els recurrents disposaven d'aquesta informació abans de formular la seva demanda i en aquesta situació, no es pot apreciar ni mala fe ni temeritat en la part apel·lada a partir del moment en què va contestar de manera diligent a la petició que se li plantejava.

Atesa la flagrant incompetència de la jurisdicció ordinària, el recurs a la regla del venciment objectiu, resultava obligada.

Tercer.- La desestimació del recurs articulat comportarà que les costes ocasionades en aquesta alçada, hagin de ser imposades a la part recurrent en mèrits de les previsions de l'art. 354.2 del CPC.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal dels Srs. Recio I Sancho contra l'Aute dictat pel Tribunal de Batlles en data 30- 6-2022 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.