Pensió per aliments a favor del fill major d'edat (0354/10)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-354/10

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, al 31 de maig de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 12 de febrer del 2010 la Sra. Téllez va formular demanda de mesures provisionals contra el Sr. Zapata, sol·licitant que es declarés la separació provisional dels esposos, se li atorgués a ella la guarda i custòdia dels fills menors del matrimoni, Nogués i Vara, es privés al Sr. Zapata del règim de visites envers els seus fills fins el moment en què s'acordessin les mesures definitives en el marc del procés de separació corresponent, se l'autoritzés a ella i als seus fills a fixar el seu domicili familiar en lloc distint al què era fins aquell moment el conjugal i a endur-se tots els mobles i parament de la llar i es fixés una pensió d'aliments a favor dels nens d'un import mínim de 400 euros.

II.- El Sr. Zapata va contestar a la demanda formulada contra ell en data 13 de maig del 2010, manifestant que no s'oposava a les mesures provisionals sol·licitades per la Sra. Téllez, a excepció d'aquella referent a la fixació d'una pensió d'aliments a favor dels seus fills, a la què no podria fer front, atès que es trobava en situació de detenció provisional pendent de ser jutjat i no disposava de cap ingrés.

III.- L'Aute de data 10 de novembre del 2010 va decidir declarar la separació provisional dels consorts Srs. Zapata i Téllez, quedant dispensats del deure de convivència, atribuir provisionalment a la Sra. Téllez la guarda i custòdia sobre el fill comú menor Vara, mantenint l'exercici conjunt de la pàtria potestat sobre ell i no fixant cap règim de visites a favor del seu pare fins que recaigués la sentència de separació dels esposos, establint a càrrec del seu progenitor una pensió de 200 euros mensuals a favor del menor Vara, autoritzant a la Sra. Téllez a fixar el seu domicili en lloc distint al què era fins aquell moment el conjugal i a endur-se tots els mobles i parament de la llar, sense fer especial condemna en costes processals.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Téllez i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial en el sentit de fixar una pensió d'aliments en favor dels seus dos fills, Nogués i Vara, de 400 euros mensuals, a abonar durant els primers cinc dies de cada mes i actualitzada cada mes de gener a partir del 2011 en funció de l'IPC i condemnar al Sr. Zapata al pagament de les costes processals de la primera i de la segona instància, inclosos els honoraris d'advocada, a acreditar en període d'execució de Sentència.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs argumenta la Sra. Téllez que l'Aute d'instància no condemna al Sr. Zapata a pagar cap pensió d'aliments en favor de la seva filla Nogués atès que aquesta és major d'edat, mentre que ella entén que les proves que va sol·licitar en el seu moment, i que van ser declarades innecessàries mitjançant la Providència de 7 d'octubre del 2010, haurien posat de relleu que si la seva filla no havia finalitzat els seus estudis era per culpa exclusiva del seu pare com a conseqüència de la situació en la què aquest havia fet viure a la família durant tants anys, però aquest motiu no es pot estimar.

En efecte, de les proves que consten a les actuacions resulta que la filla dels litigants de nom Nogués va nèixer el dia 25 d'agost del 1992, raó per la qual en aquest moment és major d'edat. Com posa de relleu, entre altres, la Sentència d'aquesta Sala de data 23 d'octubre del 1997 i reitera l'Aute de data 23 d'abril del 2009, els pares tenen el deure de donar als seus fills una formació per estudis superiors si així ho permet la seva situació econòmica i si el fill té la capacitat intel·lectual suficient per emprendre de forma positiva aquests estudis, en virtut de l'obligació que els imposa l'article 10 LQM.

No obstant, com destaquen les citades resolucions, per tal que sigui reconegut un dret d'aliments a favor d'un fill major d'edat és precís que s'acrediti que aquest està cursant aquest tipus d'estudis per tal de completar la seva formació amb un aprofitament raonable, o fins i tot que no ha finalitzat els que li corresponien per la seva edat per causes que no li siguin imputables, prova que, com destaca l'Aute de 23 d'abril del 2009, correspon a l'agent i que en el cas present no s'ha aportat. Per aquesta raó, els arguments de la recurrent en el sentit que el seu progenitor amb la seva actuació ha impedit a l'Nogués finalitzar-los resulten irrellevants quan no s'ha acreditat, ni s'ha intentat acreditar, com era precís, que l'Nogués encara estigués estudiant una vegada va arribar a la majoria d'edat, ni en quina etapa de la seva formació es trobava, ni amb quin aprofitament havia cursat els seus estudis.

II.- Argumenta en segon lloc la recurrent que, en contra del que decideix l'Aute d'instància, procedia imposar les costes de la primera instància al Sr. Zapata, ja que considera que ell és l'únic culpable de la situació econòmica i personal en la què es troba la família. No obstant, per un cantó, la jurisprudència dels Tribunals andorrans és constant en no fer expressa imposició de costes quan es tracta de litigis de naturalesa familiar, ja que, en principi, no es fonamenten en interessos patrimonials, sinó personals, per un altre, aquest criteri es pot veure modificat en supòsits concrets quan es detecti que es defensen interessos exclusivament crematístics, o s'actua de manera abusiva, però en el cas present el fet que el Sr. Zapata s'oposi al pagament de la pensió d'aliments que se li reclama no es pot considerar com una conseqüència del desig de privar als seus fills d'allò necessari per la seva subsistència, sinó que es deriva de la situació objectiva en la què es troba que no li permet augmentar els seus ingressos, encara que aquesta s'hagi produït com a conseqüència de la seva conducta anterior, que no és aquest el moment de jutjar.

III.- Malgrat desestimar-se el recurs no es fa expressa imposició de les seves costes tenint en compte la naturalesa del procediment i en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Téllez contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 10 de novembre del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre els costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.