Mesures provisionals- refús guarda i custòdia compartida nens petits (233/12)

Aute

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-233/12

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 7 de febrer de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment de mesures de l'article 63 de la llei qualificada del matrimoni, amb número d'expedient B-0891-6/2012, instades per la Sra. Bernat contra el Sr. Espada, amb reconvenció d'aquest darrer, en data 31 de juliol de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Aute, la part dispositiva del qual va decidir: "Primer.- Fixar la repartició de les vacances dels menors com segueix: La mare tindrà els menors en la seva companyia la darrera setmana del mes d'agost. El pare tindrà els menors la primera setmana de setembre. La resta dels dies de vacances, els menors restaran en companyia de l'àvia materna. Segon.- Fixar les següents mesures, totes elles provisionalíssimes, que seran vigents fins a la resolució de les mesures provisionals, consistents en: la separació provisional dels consorts, atribuint-se l'ús del domicili conjugal a l'esposa; confiar la custòdia dels fills menors Gomila i Cano a la mare; - fixar un règim de visites a favor del pare consistent en caps de setmana alterns, del divendres al vespre a la sortida de l'escola fins el dilluns en que els haurà de portar a l'escola, en les setmanes en que el pare no tingui els menors el cap de setmana, podrà anar a recollir els menors a l'escola i estar en la seva companyia fins a les 19h en que els haurà de retornar al domicili de la mare, a acordar entre les parts, i a manca d'acord essent el dia dimecres; la meitat de les vacances escolars de Setmana Santa i Nadal i Pasqua; podent tenir el pare contactes telefònics diaris amb els menors. fixar una contribució al sosteniment dels fills a càrrec del pare de 500 euros mensuals, a satisfer els cinc primers dies de cada mes, revisable anyalment amb l'IPC, anant a càrrec dels dos progenitors per meitats les despeses extraordinàries. Tercer.- No fer especial condemna en costes processals, reservant aquestes per la resolució del plet principal".

II.- El Sr. Espada ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurrent no es mostra d'acord amb l'Aute d'instància, doncs considera que no existia cap motiu per confiar la guarda i custòdia dels fills a la mare. Per tant, el recurrent propugna un sistema de guarda compartida, un repartiment equitatiu de les vacances i altres dies assenyalats, l'absència de fixació de pensió per aliments i la divisió de les despeses extraordinàries.

II.- L'apel·lació del Sr. J. es circumscriu exclusivament en el sistema de guarda dels fills menors, que compten respectivament amb 3 i 6 anys d'edat.

La resolució recorreguda confia els fills a la mare "per quan aquest és el règim en que els menors es troben d'ençà la separació de fet dels esposos, al mes de març d'enguany".

Malgrat la breu motivació efectuada per l'Hble. Batlle, cal confirmar la solució adoptada. A l'hora de decantar-se per una o altre modalitat de guarda i custòdia d'un infant, el Tribunal ha de tenir en compte, no sols les circumstàncies en les què es troben els dos progenitors, sinó primordialment els interessos dels menors i en el cas present la Sala considera que és millor pels fills que sigui la seva mare qui l'ostenti.

És cert que es dedueix de les proves testificals que obren a les actuacions que tant el Sr. J., com la Sra. M., estan a priori capacitats per tenir cura dels seus fills i que aquests darrers s'estimen a ambdós. Això no obstant, actualment els nens són molt petits (3 i 6 anys respectivament) i entenem que en aquesta edat el més corrent és que estiguin més lligats emocionalment a la seva mare (especialment el benjamí). Per tant, la seva estabilitat emocional passa per establir la guarda a càrrec d'un únic progenitor, tractant-se aquí de la Sra. M.

Aquest pronunciament no és però definitiu, tota vegada que a la llum de totes les proves a practicar en el judici principal de separació, el criteri del Tribunal pot ser un altre.

III.- En tractar-se d'un procés de família, on la discussió principal radica en el sistema de guarda dels fills, no procedeix efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. ENTITY_5; CONFIRMAR l'Aute de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 31 de juliol de 2012; no efectuar especial condemna en costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.