MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Administrativa

Expropiació. Suspensió fins resolució TC. Conflicte de competències

Resolució
Aute · 03/03/2010
Sentit
inadmet (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
ATSJAD 9/2010
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2010:9A
Recurs
A005/10
Ponent
Lluís Saura Lluivia
Magistrats
Lluís Saura Lluivia, Albert Andrés Pereira, Bernard Plagnet
Àrea
Administratiu
Descriptors
CONFLICTE DE COMPETÈNCIES SUSPENSIÓ DECISIÓ EXPROPIACIÓ EXPROPIAT
Atenció: aquesta resolució cita normativa que avui no és vigent. El criteri pot no ser aplicable al dret vigent.
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va declarar inadmissible el recurs d'apel·lació presentat pel Govern andorrà contra la decisió del jutge d'expropiació que va suspendre l'expedient expropiatori fins a la resolució del conflicte de competències plantejat pel Comú d'Encamp davant del Tribunal Constitucional. El tribunal va considerar que les resolucions del jutge d'expropiació no són directament apel·lables davant la Sala Administrativa, sinó que cal formular una demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió d'Expropiació. A més, el Tribunal Constitucional ja havia admès la demanda del conflicte de competències amb efectes suspensius, el que havia deixat sense virtualitat pròpia l'eficàcia suspensiva de la decisió impugnada.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Aute

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: EXPROPIACIÓ 01/2008

A U T E 05-2010

PARTS:

Apel·lant: M.I. GOVERN

Representant:S.V.

Advocat: M.F.

Apel·lada: HBLE. HBLE. COMÚ D'ENCAMP

Representant: J.A.V.

Advocat : B.a.

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 3 de març de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- En la sessió de 3 d'octubre de 2008, el M.I. Consell General va acordar aprovar la declaració d'utilitat pública de la línia aèria de 225 kV entre la frontera francesa i el Pas de la Casa, i de la línia soterrada de 225 kV entre el Pas de la Casa i el Grau Roig, i va declarar la necessitat d'adquisició dels drets patrimonials del HBLE. COMÚ D'ENCAMP que s'enumeraven en el mateix acord.

2n.- Un cop publicat al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra l'esmentat acord del Consell General, el M.I. GOVERN va trametre a l'Hble. Sr. President del Tribunal de Batlles una còpia de l'expedient d'expropiació, a fi de procedir a la seva execució.

3r.- L'HBLE. COMÚ D'ENCAMP va sol·licitar al Jutge de l'expropiació que suspengués el procediment, atès que havia presentat un requeriment previ al conflicte de competències que pretenia interposar davant del Tribunal Constitucional, en relació amb l'acord del M.I. Consell General a què abans s'ha fet referència.

4t.- Mitjançant l'aute aquí impugnat de 4 de desembre de 2008, el Jutge de l'expropiació va donar lloc a la sol·licitud formulada pel HBLE. COMÚ D'ENCAMP, i va disposar la suspensió de l'expedient expropiatori fins a la resolució del conflicte de competències per part del Tribunal Constitucional.

5è.- La representació del M.I. GOVERN va interposar recurs d'apel·lació contra l'aute de 4 de desembre de 2008, en el qual s'al·lega, en síntesi, que el Jutge de l'expropiació no s'havia abstingut, malgrat tenir relació de parentiu amb un lletrat del HBLE. COMÚ D'ENCAMP, i que l'article 47 de la Llei d'expropiació disposa que els recursos no tenen caràcter suspensiu, de manera que resulta improcedent la paralització del procediment acordada mitjançant la resolució impugnada. Afegeix que la suspensió només podia ser disposada pel Tribunal Constitucional, segons l'article 74 de la seva Llei qualificada.

6è.- La representació del HBLE. COMÚ D'ENCAMP es va oposar al recurs, adduint, en primer lloc, la inadmissibilitat del mateix, en base a les disposicions de l'article 39 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal. En segon lloc, va al·legar que no concorria cap causa d'abstenció, ja que no existia parentiu amb el lletrat que assumia la defensa de l'Administració comunal. Quant al fons, va defensar la improcedència de seguir el tràmit de l'expedient expropiatori abans de què el Tribunal Constitucional resolgués sobre el conflicte de competències plantejat pel HBLE. COMÚ D'ENCAMP.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Com a qüestió prèvia, s'ha d'examinar la possible inadmissibilitat d'aquest recurs, que invoca el HBLE. COMÚ D'ENCAMP. Com a punt de partida per a la resolució d'aquest extrem, s'ha de descartar que sigui aplicable l'article 39 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal que cita l'Administració comunal. Aquest precepte es refereix a les mesures cautelars adoptades en el marc del procés administratiu ordinari quant s'admet a tràmit la demanda, que consisteixen concretament en la suspensió de l'efectivitat de l'acte administratiu impugnat. En aquest cas es planteja una situació de fet ben diferent, ja que la paralització afecta al propi expedient seguit davant del Jutge de l'expropiació, de manera que no són d'aplicació directa les limitacions que preveu el referit precepte.

De tota manera, com va declarar l'aute d'aquesta Sala de 29 de febrer de 2008, "la Llei d'expropiació de 3 de setembre de 1993 introdueix en matèria de recursos el principi de concentració, de manera que les al·legacions relatives als vicis de procediment s'han de fer valer quan s'impugna la resolució de la Comissió d'Expropiació, que és la que posa fi a la via administrativa. Així ho estableix l'article 46 de la Llei, el qual disposa que contra aquestes resolucions poden interposar els interessats el corresponent recurs en via jurisdiccional".

"D'altra banda, l'article 32 de la mateixa llei disposa que, contra les diligències d'execució previstes en la secció 2ª del capítol 2n. del títol II, no són possibles altres recursos que els que tinguin per objecte la rectificació d'eventuals errors en la descripció i la fitació dels béns, la cancel·lació de càrregues i el pagament i el repartiment de la indemnització".

En aquest cas, és cert que no s'ha conclòs encara la via administrativa, ja que la resolució que ara s'impugna va suspendre precisament l'expedient expropiatori fins a la resolució del conflicte de competències constitucionals que es disposava a interposar el HBLE. COMÚ D'ENCAMP. Ara bé, segons es desprèn de les disposicions abans esmentades i del conjunt de la Llei d'expropiació, aquesta no preveu un recurs directe d'apel·lació davant d'aquesta Sala contra les resolucions del Jutge de l'expropiació.

En conseqüència, si les resolucions del Jutge de l'expropiació no resulten directament apel·lables davant d'aquesta Sala, sinó que s'ha de formular en el seu dia la corresponent demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió d'Expropiació, segons allò que disposa l'article 46 de la Llei, això comporta la declaració d'inadmissibilitat d'aquest recurs, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

En qualsevol cas, l'eficàcia suspensiva de l'aute impugnat ha quedat ja sense virtualitat pròpia, des del moment en què el Tribunal Constitucional va acordar admetre, amb efectes suspensius, la demanda del conflicte de competències formulada pel HBLE. COMÚ D'ENCAMP, en aplicació de l'article 74 de la Llei qualificada reguladora d'aquell Tribunal.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

- Declarar la inadmissibilitat del recurs d'apel·lació que formula el M.I. GOVERN contra l'aute dictat el 4 de desembre de 2008 per l'Hble. President de la Batllia, en qualitat de Jutge de l'expropiació.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Proposeu una millora