Recurs d'apel·lació sobre AUTE 000016/2025 - Clàusula compromissòria d'arbitratge institucional

Aute

Magistrats

Carles Cruz Moratones Vincent Aniére Alexandra Cornelia Sola

PARTS:

Apel·lant: Srs. Águila,

Arnau,

Carranza,

Anaya,

Daza

Representant: Sr. Cañete

Advocat: Sr. Alfaro

Apel·lat: Sra. Jover

Representant: Sra. Ropero

Advocat: Sr. Girona

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Comunitat de propietaris. Clàusula compromissòria d'arbitratge institucional. Qüestió nova introduïda en segona instància. Adaptació de la clàusula a la llei 47/2014.

AUTE 000016/2025

Andorra la Vella, 11 de febrer del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 19.12.23 la representació processal de la Sra. Jover va interposar una declinatòria a favor del Tribunal Arbitral del Principat d'Andorra i en concret exposava que donada la seva qualitat d'antiga copropietària de la ORG_0, i en aplicació de l'article 49.1 dels estatuts de la referida comunitat, la qüestió litigiosa que pretenen enjudiciar els demandants -en tant que titulars d'un presumpte dret de retracte previst als referits estatuts- s'encabeixen en aquelles qüestions que, estatutàriament, es troben sotmeses a una clàusula compromissòria, interessant, entre altres i pel que aquí interessa: "1. Estimar la declinatòria interessada per aquesta part, sense entrar a jutjar el fons de l'assumpte."

2.- El Tribunal de la secció civil ha dictat un Aute en data 30.4.24 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Declarar-se incompetent per a la tramitació de les presents diligències preliminars formulades pels Srs. Águila, Arnau, Carranza, Anaya i Daza envers la Sra. Jover, havent-se de remetre les parts a l'arbitratge en els termes previstos als Estatuts de la ORG_0.

Segon.- Acordar l'arxiu de les actuacions sense cap altre tràmit.

Tercer.- Condemnar en costes processals els sol·licitants de les presents.".

3.- El 25.6.24 la representació processal dels Srs. Águila, Arnau, Carranza, Anaya, Daza ha interposat recurs d'apel·lació contra l'aute de la Batllia, i segons els arguments que s'hi exposen, sol·licita que es revoqui en la seva totalitat i deixant sense efecte la resolució recorreguda i imposant a l'adversa el pagament de la totalitat de les costes, amb expressa inclusió dels imports corresponents als honoraris d'advocat i procurador.

4.- El 29.7.24 la representació de la Sra. Jover s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament l'aute apel·lat, d'acord amb expressa imposició de les costes processal d'aquesta alçada a l'adversa, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En aquest incident en el qual es discuteix sobre la validesa i eficàcia de la clàusula de submissió a arbitratge davant la pretensió d'una pretensió de diligències preliminars, la Batllia conclou que la clàusula és plenament vàlida i que les parts hauran de dirimir les seves controvèrsies en el si de l'arbitratge previst en l'article 49 del Estatuts comunitaris.

La part agent impugna la decisió de la Batllia per introduir una qüestió nova que no va plantejar -de manera subsidiària- en el seu escrit d'al·legacions presentat en el dia 5.4.24 (foli 142 i seg.), més concretament, en que la clàusula compromissòria preveu un arbitratge de dos arbitres nomenats pel Col·legi d'Advocats d'Andorra i en canvi l'article 16.1 de la Llei d'arbitratge 47/2014 preveu que el nombre d'àrbitres sigui senar (i no parell). Ja no articula els motius que la Batllia va desestimar de manera detallada i sistemàticament raonada sobre els punts debatuts: si es podia presentar unes diligències preliminars davant d'una clàusula compromissòria o arbitral; si la introduïda en els Estatuts és valida; si la Sra. Jover estava legitimada per aixecar aquella excepció; si el fet de que en altres processos no s'havia aixecat aquella qüestió de manca de competència.

Segon.- Introducció d'una qüestió nova en la segona instància. Improcedència.

Les qüestions plantejades en un recurs que no hagin estat en la controvèrsia de la instància, no poden ara ser introduïdes en l'alçada per aplicació del principi pendente apellatione nihil innovatur (D. 49.7.1pr) . I efectivament així és. Constant jurisprudència de la Sala (veure STJC de 20.2.1997 o 83/2015, entre moltes d'altres) ha vingut reiterant que només podran ser objecte d'impugnació davant la Sala aquelles qüestions que hagin estat objecte de debat i de possible contradicció entre les parts en la instància. No estem davant d'un nou judici on es puguin fer noves proves (llevat de casos excepcionals previstos en l'article 73 de la Llei transitòria de procediments judicials) o articular noves pretensions, sinó de revisar la valoració de les proves efectuades en la instància i revisió també de l'aplicació del dret efectuada sobre les pretensions ja formulades. Queden excloses lògicament aquelles qüestions que es derivin estrictament del moment de dictar-se la sentència.

En coherència amb aquesta pacífica i sabuda doctrina, comprovem que en la instància, concretament en el moment de les al·legacions sobre la no competència dels Tribunals plantejada per la defenent, era el moment processal oportú, i la part ara apel·lant no va al·legar la qüestió referida a que la clàusula arbitral dels Estatuts comunitaris en preveure únicament dos àrbitres no s'arrenglerava amb la Llei vigent i per això la clàusula esdevenia ineficaç.

Així doncs, en aquesta alçada no pot ara introduir de bell nou aquesta qüestió perquè suposaria esquivar el debat en la instància amb la corresponent violació del dret de defensa i del principi de contradicció, inserts els dos en l'article 10 de la Constitució.

Tercer.- La clàusula estatutària és plenament vàlida i eficaç i ha de ser adaptada a la legislació vigent.

Ara bé, amb la finalitat d'exhaurir al màxim la finalitat persuasiva que tota resolució judicial també ha de procurar a qui no es troba conforme, afegirem que el fet que la clàusula estatutària prevegi únicament dos arbitres, quan ara l'actual llei 47/2014 estableix de manera imperativa que el nombre d'àrbitres sigui senar (art.16.1) no invalida la totalitat de la clàusula compromissòria, sinó que el que obliga és que les parts l'adaptin al mandat legislatiu i anomenin un tercer àrbitre (art.17.1) o bé acordar que els dos àrbitres que designi el CADA siguin qui anomenin el tercer que ha de presidir la Junta Arbitral (art. 17.3 lletra b). I si qualsevol d'aquests mecanisme legals no fos possible per impediments d'una de les parts, pot l'altra part acudir al Batlle a fi de que anomeni -pel torn de jurisdicció voluntària- aquest tercer -amb funcions de president- tal i com ja ho preveu l'article 17.4 de la mateixa Llei.

En conclusió, la clàusula arbitral és plenament vàlida i eficaç -tal i com encertadament recull la sentència d'instància- i existeixen els mecanismes legals a fi de que estigui composta per tres membres, en lloc de dos.

Quart.- Atesa la desestimació del recurs, correspon imposar les costes de l'alçada a la part apel·lant, en aplicació de l'article 354.2, darrer incís, del Codi de Procediment Civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Águila, Arnau, Carranza, Anaya, Daza contra l'Aute de l'Hble. Sra. Batlle de data 30 d'abril de 2024 que confirmem íntegrament.

SEGON.- Imposem les costes del recurs als Srs. Águila, Arnau, Carranza, Anaya, Daza.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.