Separació matrimonial-execució-concepte de despeses extraordinàries (0308/10)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-308/10

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, al 31 de maig de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sentència de data 10 de juliol del 2002 va decidir estimar la demanda conjunta promoguda pels consorts Srs. Montenegro i Raya, declarant la separació del matrimoni i homologant el conveni signat per ells en data 10 d'abril del 2002, mitjançant el qual acordaven, entre altres, que el Sr. Montenegro hauria de satisfer una pensió d'aliments en favor del seu fill menor de 300 euros mensuals, a revisar cada any d'acord amb l'índex de preus al consum, i que, pel que fa a les seves despeses extraordinàries, sempre necessàries per l'educació o bé la salut del fill del matrimoni, el Sr. Montenegro se'n faria càrrec per meitat prèvia presentació dels rebuts corresponents.

II.- En data 4 de juny del 2010 la Sra. Raya va formular demanda d'execució de la citada resolució pel que fa al pacte segon punt quart del conveni signat pels esposos, relatiu al pagament de les despeses extraordinàries del seu fill per part del Sr. Montenegro, sol·licitant que es condemnés al defenent a abonar-li la suma de 5.695,87 euros en aquest concepte des del gener del 2007 fins el 31 d'abril del 2010, més altre import de 441,44 euros en aplicació de la norma d'orientació 13 en relació a les normes 17.2 i 12.1, més els honoraris de procurador per altre import de 47,16 euros, segons certificat que adjuntava, més les taxes judicials pagades per import de 36 euros, i que a l'anterior suma s'hi haurien d'anar afegint les despeses la meitat de les quals no pagués el Sr. Montenegro i que s'acreditarien amb la presentació del corresponent rebut, així com que es requerís al defenent per tal que fes efectiva la seva obligació de pagament dels conceptes esmentats.

III.- L'Aute dictat en data un d'octubre del 2010 va decidir no donar lloc a les peticions formulades per la Sra. Raya i contingudes en el seu escrit de data 4 de juny d'aquell any, sense fer especial pronunciament sobre les costes de la instància.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Raya i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació, i que s'estimi la seva demanda, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació processal de la Sra. Raya fonamenta el seu recurs en l'argument que les despeses del fill comú dels litigants que reclama que siguin pagades pel Sr. Montenegro s'han de considerar com extraordinàries, tenint en compte que en el conveni regulador signat en el seu dia pels esposos es va pactar una pensió d'aliments pel menor molt baixa en relació als ingressos del defenent, atès que el nen tenia en aquell moment sis mesos, de tal manera que el pacte sobre despeses extraordinàries estava destinat a que es cobrissin mitjançant elles les que fossin precises per atendre les seves necessitats a mida que aquest anés creixent.

II.- Malgrat els arguments de la recurrent, cal coincidir amb el criteri de l'Hble. Batlle en el sentit que del pacte signat pels esposos en data 10 d'abril del 2002 no es dedueix que la referència a les despeses extraordinàries que s'hi fa tingui un contingut divers al que la jurisprudència d'aquesta Sala li ha donat reiteradament. Com resulta de les resolucions que es citen en l'Aute recorregut, les despeses que naixen del menjador escolar, d'activitats extraescolars o esportives o d'actuacions mèdiques del seu fill que la Sra. Raya reclama s'han de considerar integrades dins les ordinàries de les quals es fa càrrec el progenitor que no conviu amb el menor mitjançant la corresponent pensió d'aliments. Per aquesta raó, si en el moment de la separació dels esposos es va fixar una pensió d'aliments a càrrec del pare del menor que la recurrent considera baixa atesos els ingressos del progenitor però adequada a l'edat del nen, el que procedeix és sol·licitar la seva modificació atenent al canvi de circumstàncies que l'agent entén que s'ha produït, sense que per aquesta raó es pugui considerar modificat un concepte com el de despeses extraordinàries fixat per la jurisprudència dels Tribunals andorrans quan això no resulta clarament del pacte al que es va arribar en el seu moment. Altrament, tampoc es pot estimar l'argument que exposa la recurrent en el sentit que en el moment en què es va pactar la pensió no es podia preveure quines serien les despeses del nen, ja que evidentment no es podia saber quines serien les extraordinàries, que s'han de considerar imprevisibles per la seva mateixa naturalesa, però sí les ordinàries.

III.- D'altra banda, no ha pogut ser objecte de debat en el present procediment si el Sr. Montenegro va pagar alguna despesa que es pogués considerar ordinària amb independència de la pensió que abonava, ni tampoc la raó per la qual, en el seu cas, ho va fer, motiu pel qual s'ha de desestimar igualment aquest motiu del recurs

IV.- Malgrat desestimar-se el recurs no es fa expressa imposició de les seves costes atesa la naturalesa del procediment i en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Raya contra l'Aute dictat en data 1 d'octubre del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.