EXECUCIÒ D'ORDENANÇA PENAL. TSJP-0000024/15

Aute

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Causa: 2830066/2013 Núm. de Rotlle: TSJP-0000024/15

AUTE 39-2015

PARTS:

Recorrent: Sra. Palau

Advocat: Sra. Gálvez

Recorrent: Sr. Bernat

ORG_0

Advocat: Sra. Pla

Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, el quinze de juliol del dos mil quinze.

En el recurs d'apel·lació interposat contra el aute de data 13 de març del 2015 dictat per la Secció Penal núm. 2 de la Batllia en la causa núm. 2830066/2013. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·lustre. Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: que en data 13 de març del 2015 es va dictar aute pel qual es va acordar fixar la indemnització a satisfer per Bernat, solidàriament amb la seva companyia asseguradora ORG_0 a favor d'Palau en la quantitat total de 3.729,18 euros en concepte de "pretium doloris", ITT i transports i de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social en 3.228,87 euros pel reemborsament de prestacions i per les prestacions econòmiques per incapacitat temporal abonades a la seva assegurada Palau.

II.-RESULTANT: que contra l'esmentat Aute interposà recurs d'apel*lació la representació d'Palau per considerar que la indemnització en concepte de "pretium doloris" s'hauria d'haver fixat en 1.500 euros i no en els 1.200 euros en què es fixa en la resolució recorreguda, per ser la quantitat peticionada més conforme amb els criteris orientadors dels Tribunals andorrans.

III.-RESULTANT: que també formula recurs d'apel*lació la representació de Bernat i ORG_0, considerant que no procedeix fixar indemnització en concepte d'ITT a favor de la Sra. Palau perquè, segons els informes emesos pel metge forense, no va patir cap lesió a conseqüència de l'accident que justifiqués el període de baixa laboral; afegint que, en relació a la reclamació efectuada pel Mgfc. Ministeri Fiscal, l'ordenança penal va resoldre sobre la indemnització a favor de la CASS i no va diferir a la fase d'execució d'aquesta la determinació d'una indemnització complementària.

També sol*licita la part recurrent que s'elimini la indemnització concedida per despeses de transport per no haver quedat acreditats ni el seu import ni el concepte a què responen.

IV.-RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal s'oposa al recurs de la representació de Bernat i ORG_0 i interessa la confirmació de la interlocutòria recorreguda pel que fa a la indemnització fixada a favor de la CASS, al*legant que es tracta d'una quantitat complementària a la fixada en l'ordenança penal i que va ser acceptada per la part recurrent, qui va admetre, per tant, que la Sra. Palau va patir a conseqüència de l'accident unes lesions que la van incapacitar per a treballar.

En relació al recurs d'Palau no formula al*legacions per tractar-se de l'exercici de l'acció civil i haver-se constituït la perjudicada en acusació particular.

V.-RESULTANT: que la representació de Palau s'ha oposat al recurs de la representació de Bernat i ORG_0 per considerar que la indemnització fixada en concepte de ITT és correcta ja que el metge forense va afirmar al seu segon informe que efectivament la Sra. Palau va estar de baixa laboral a conseqüència de l'accident i que les prestacions atorgades per la CASS van ser prescrites per a descontracturar la musculatura paravertebral. Tanmateix, s'al*lega que les despeses de transport corresponen al període en que va romandre de baixa laboral i tenien per objecte, entre altres, desplaçaments per anar al metge, a rehabilitació i a les visites a la CASS.

VI.-RESULTANT: que la representació de Bernat i ORG_0 s?ha oposat al recurs interposat per la representació d'Palau, al*legant que la indemnització fixada en concepte de "pretium doloris" es correspon amb la que els Tribunals acostumen a atorgar a un perjudici valorat en 1/7.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que la representació d'Palau impugna la resolució de 13 de març del 2015 per considerar que la indemnització en concepte de "pretium doloris" s'hauria d'haver fixat en 1.500 euros i no en els 1.200 euros en què ho fa la resolució recorreguda, per ser la quantitat peticionada més conforme amb els criteris orientadors dels Tribunals, però no citant cap resolució dels mateixos que recolzi la seva pretensió.

Per contra, són moltes les resolucions dels Tribunals andorrans que recullen que un "pretium doloris" de 1/7 es valora en 1.200 euros (TC-104-6/12, TC-079/- 2/12, TC-035-2/12, -107-4/12) i, per tant, la resolució recorreguda no incorre en cap error en la determinació de la indemnització per apartar-se dels criteris ordinàriament seguits pels òrgans judicials andorrans. A més, els criteris judicials sobre la quantificació de les indemnitzacions són merament orientatius i no vinculants. Correspon a l'òrgan judicial en cada cas valorar en atenció a les concretes circumstàncies concurrents en el supòsit examinat. En el cas enjudiciat, el Batlle no ofereix cap justificació per a la determinació de la indemnització, però tampoc ofereix la part recurrent arguments per justificar la correcció de la quantia que sol*licita ni determina la procedència de la modificació que pretén.

El recurs d'apel*lació, per tot el que s'ha exposat, ha de ser desestimat.

II.-CONSIDERANT: que la representació de Bernat i ORG_0 entén que no procedeix fixar indemnització en concepte d'ITT a favor de la Sra. Palau perquè, segons els informes emesos pel metge forense, no va patir cap lesió a conseqüència de l'accident que justifiqués el període de baixa laboral.

És cert que el metge forense va descartar en el seu informe, a la vista del resultat de les proves diagnòstiques, que la Sra. Palau hagués patit una fuetada cervical o la fractura de les apòfisis transverses de L2-L3, però també ho és que, constatat el període de baixa laboral de la pacient, va reconèixer l'existència de la subjecció a tractament de rehabilitació per descontracturar la musculatura paravertebral i la prescripció de repòs relatiu, antiinflamatoris, corticoides parenterals i faixa abdominal, segons consta en el certificat de Dr. Hoyos -que és el metge que va seguir l'evolució de la Sra. Palau.- admetent, en conseqüència, la seva existència, amb independència que considerés que el tractament que va rebre no era curatiu sinó per millorar el seu confort.

Arran de l'accident, la Sra. Palau efectivament va estar de baixa laboral per prescripció mèdica -el que significa que va patir una afectació corporal que l'impedia treballar- i va rebre tractament farmacològic i de rehabilitació per a poder tornar a fer la seva feina. La part recurrent va admetre aquest fet al no impugnar l'ordenança penal en la qual se li condemnava a indemnitzar la CASS en 9.976,19 euros, que és la quantitat desemborsada per l'esmentat organisme en concepte de prestacions per incapacitat temporal i despeses mèdiques i farmacèutiques generades des de la data de l'accident fins a l'1 de setembre del 2012.

És per això que no resulta procedent impugnar ara la correcció de la indemnització que es concedeix a la perjudicada en concepte d'incapacitat laboral transitòria pel temps que va romandre en aquesta situació -del 6 de març del 2012 al 5 de novembre del 2012, dos mesos més del període que la pròpia part recorrent va admetre que va estar de baixa laboral per l'accident- perquè va en contra del seus propis actes. A més, en quant que la baixa, aquesta va ser prescrita per considerar el facultatiu que la Sra. Palau no podia treballar degut a les patologies que va patir a conseqüència de l'accident. Encara que es tractés només d'una contractura vertebral, es genera l'obligació del causant del accident i de la companyia asseguradora del seu vehicle d'indemnitzar pels perjudicis causats.

En el mateix sentit, s'ha de desestimar la pretensió de la part recurrent relativa a la supressió de la indemnització fixada a favor de la Sra. Palau per despeses de transport. Es tracta de desplaçaments realitzats durant el període en què va romandre de baixa laboral i que queden justificats per la necessitat d'acudir a visites mèdiques, realitzar proves diagnòstiques, sessions de rehabilitació i gestions a les oficines de les CASS. Són desplaçaments realitzats en mitjans de transport públics, amb un cost reduït, utilitzant abonaments que abarateixen el cost del viatges, de manera que el fet que en els bitllets no consti el motiu del viatge i en ocasions ni data ni l'hora degut a la pròpia naturalesa del títol de viatge, no impedeix considerar en el seu conjunt una despesa necessària generada per l'accident.

III.-CONSIDERANT: que hi ha un punt en què hem de donar la raó a la part recurrent, quin és en la improcedència de la indemnització de 3.228,87 euros fixada a favor de la CASS.

Aquesta quantitat respon a l'import desemborsat per l'esmentat organisme en concepte de prestacions per incapacitat temporal i despeses mèdiques i farmacèutiques generades per la Sra. Palau des del 2 de setembre del 2012 al 5 de novembre del 2012, essent el 11 d'abril del 2013 la data en la que la Sra. Palau va obtenir l'alta laboral i que ja va ser objecte de reclamació pel Mgfc. Ministeri Fiscal en nom de la CASS, abans del dictat de l'ordenança penal.

En el RESULTANT cinquè de la mateixa ordenança penal es consigna que consten en autes dos escrits de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, un provisional del 27 de setembre del 2012 (foli 48) i l'altre, com a complement del primer, efectuat el 29 de novembre del 2012 (foli 61), corresponents a les despeses mèdiques generades per la Sra. Palau.

Aquesta entitat va sol*licitar que el Ministeri Fiscal exercís l'acció civil i reclamés la indemnització a favor seu. El Ministeri Fiscal, en el tràmit de la consulta prèvia al dictat de l'ordenança penal, efectuat l'11 d'abril del 2014, només va sol*licitar la indemnització de 9.976,19 euros a favor de la CASS, que va ser la fixada pel Batlle a l'ordenança penal, sense al*ludir a la possible existència d'altres quantitats addicionals ni diferir a la fase d'execució de l'ordenança la seva determinació, el que hagués estat lògic car cap indeterminació existia sobre la quantia de les prestacions reclamades.

Quan es va notificar l'ordenança penal al Ministeri Fiscal, aquest va donar la seva conformitat sense oposició, de manera que la indemnització a favor de la CASS per la totalitat de les prestacions satisfetes a conseqüència de l'accident sofert per la Sra. Palau va quedar definitivament fixada i no hi podien ser addicionades altres quantitats al no haver-se diferit la seva concreció a la fase d'execució, a diferència del que va succeir amb la indemnització a favor de la Sra. Palau, que fou l'única la determinació de la qual es va deferir la fase d'execució d' ordenança penal, i era, per tant, l'única qüestió a resoldre en aquesta fase.

S'ha d'estimar el recurs en aquest extrem i suprimir la indemnització fixada a favor de la CASS en la resolució recorreguda.

IV.-CONSIDERANT: que, havent estat desestimat íntegrament el recurs formulat per la representació d'Palau, procedeix imposar a la part apel*lant les despeses processals generades en aquesta segona instància pel seu recurs i, havent estat estimat parcialment el recurs d'apel*lació interposat per la representació de Bernat i ORG_0, es declaren d'ofici les costes causades pel seu recurs.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs d'apel*lació interposat per la representació processal de Palau contra l'aute de data 13 de març del 2015 dictat per la Secció Penal núm. 2 de la Batllia en la causa núm. 2830066/2013.

2.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel*lació interposat per la representació de Bernat i ORG_0 contra la mateixa resolució i, en conseqüència, ELIMINAR la indemnització fixada a favor de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social.

3.- MANTENIR la resta dels pronunciaments de l'aute de 13 de març del 2015 que no hagin estats modificats per la nostra resolució.

4.- IMPOSAR a la representació de Palau les despeses processals causades pel seu recurs i DECLARAR D'OFICI les costes causades pel recurs interposat per la representació de Bernat i ORG_0

5.- Retornar la Causa al Tribunal de Corts amb certificació del present aute per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.