Dret a percebre una pensió alimentària (0107/12)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-107/12

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 13 de setembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 16 de juny del 2009 l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència estimant íntegrament la demanda interposada pel Sr. Anaya contra la Sra. Cano i decidint que la pàtria potestat sobre la filla menor dels litigants, de nom Ribes, seria compartida pels dos progenitors, atribuint la seva guarda i custòdia al Sr. Anaya i fixant a càrrec de la Sra. G. una pensió alimentosa a favor de la menor de 300 euros mensuals i establint que la seva mare romandria en companyia de la nena de conformitat amb la voluntat d'aquesta, tant pel que fa al moment, com a la durada i a la periodicitat.

II.- La representació processal de la Sra. Cano va formular recurs d'apel·lació contra la dita Sentència que va ser declarat desert mitjançant l'Aute d'aquesta Sala de data 15 d'octubre del 2009, imposant les costes de la segona instància a la part apel·lant.

III.- La representació processal del Sr. Anaya va formular demanda d'execució de l'esmentada Sentència en data 20 d'octubre del 2009, sol·licitant que es requerís a la Sra. Cano per tal que fes efectiva la suma de 2.700 euros relativa a les pensions alimentoses degudes des del mes de febrer del 2009 i fins el mes d'octubre del mateix any, així com al pagament de les sumes que s'anessin meritant en aquest concepte, més les costes del procediment i per Providència de data 5 de juliol del 2010 es va requerir a la Sra. G. per tal que fes efectiu en el termini de quinze dies l'import de 3.600 euros en relació a les citades pensions, així com altres 203,70 euros en concepte de les costes de segona instància.

IV.- Mitjançant escrit presentat en data 1 de setembre del 2010 la representació processal de la Sra. Cano es va oposar a la demanda d'execució formulada per l'adversa, en primer lloc, respecte de les costes de segona instància i, en segon lloc, pel que fa a l'import total a pagar en concepte de pensió d'aliments de la filla comú, que s'hauria de comptar, segons el seu parer, a partir del dia en què la Sentència va ser ferma i executiva, de tal manera que calia deduir de la suma reclamada la de 1.050 euros, així com altres 1.050 per quan la menor va assolir la majoria d'edat en data 12 d'abril del 2010, tenint en compte respecte de la resta que la filla comú mai va residir amb el seu pare, de tal manera que no devia cap suma en concepte d'aliments, obrint-se per aquest motiu el corresponent incident d'execució.

V.- L'Aute de 5 de desembre del 2011 va decidir estimar parcialment l'incident d'execució instat per la representació processal de la Sra. Cano, modificant la Providència d'execució recaiguda en data 5 de juliol del 2010 i acordant: requerir a la representació processal de la Sra. G. per tal que fes efectiu prop de la Batllia en el termini de quinze dies l'import total de 3.300 euros en concepte de la quantitat relativa a la pensió per aliments corresponent als mesos de juliol del 2009 a abril del 2010 ambdós inclosos, confirmant la resta de les mencions que es contenien en la referida Providència i fent imposició de les costes del procediment a la Sra. Cano inclosos els honoraris d'advocat.

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Cano i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana que es deixi sense efecte el requeriment primer de la Providència d'execució de data 5 de juliol del 2010 o, subsidiàriament, que s'estableixi l'import a pagar per la seva mandant en la quantitat de 3.000 euros, que es reformi el requeriment segon de la citada Providència en el sentit que la Sra. Cano només hagi de pagar l'import de 47,70 euros en concepte d'honoraris de procuradora per les costes del recurs declarat desert contra la Sentència de data 16 de juny del 2009, que es reformi el pronunciament segon de l'Aute impugnat en el sentit que es determini que no es procedent fer cap pronunciament pel que fa a les costes de primera instància del present incident d'execució i que es condemni a l'adversa al pagament de la totalitat de les causades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer greuge contra la Sentència d'instància la representació processal de la Sra. Cano defensa que cal deixar sense efecte el requeriment primer de la Providència d'execució de data 5 de juliol del 2010 per tal de que en el termini de quinze dies diposités a la Batllia l'import de 3.600 euros relatiu a la pensió per aliments corresponent als mesos de juliol del 2009 fins a juny del 2010, ambdós inclosos.

Cal destacar que la citada disposició no feia més que executar la Sentència de data 16 de juny del 2009 que va decidir atorgar la guarda i custòdia de la filla dels litigants, de nom Ribes, al seu pare i fixar a càrrec de la Sra. G. una pensió alimentosa a favor de la seva filla de 300 euros mensuals, considerant que aquesta havia quedat ferma i executiva el mes de juliol del 2009, encara que l'Aute objecte del present recurs va reduir la suma a pagar per la Sra. G. a 3.300 euros tenint en compte que la filla dels litigants va esdevenir major d'edat el 12 d'abril del 2010.

La representació processal de la Sra. G. s'oposa a la citada disposició argumentant que, malgrat la Sentència de data 16 de juny del 2009 va atorgar la guarda i custòdia de la menor Ribes al seu pare, aquesta no va residir mai amb ell, de tal manera que no procedia atendre la petició del Sr. H. de que la seva mandant li abonés la suma que estava obligada a pagar-li d'acord amb la citada Sentència per tal de contribuir a les despeses de la filla comú i que prova d'aquest fet són les manifestacions de la M. en el curs del procediment, mentre que ha estat ella qui l'ha ajudat econòmicament com aquesta també reconeix.

No obstant, per un cantó, la mateixa Ribes va manifestar en el curs de l'exploració judicial efectuada en data 24 d'abril del 2009 (foli 71) que en aquell moment vivia amb el seu pare amb el qual es trobava molt a gust, de tal manera que, com a mínim, no queda clar en quin moment va deixar de conviure amb ell, i que no tenia gaire relació amb la mare a la que no volia veure "ni amb pintura" en aquella data, raó per la qual es pot dubtar que aquesta l'ajudés econòmicament. D'altra banda, les sumes que la Sra. G. afirma que va lliurar a la seva filla les va ingressar en el seu propi compte corrent i no s'ha acreditat que la M. pogués accedir a ell, ni aquesta ho ha confirmat en les seves declaracions, de tal manera que sols consta que li va fer dos ingressos de 150 i 40 euros en dates 5 de juliol i 25 d'agost del 2010 quan la seva filla ja era major d'edat (documents 12 i 14).

En tot cas, la Sra. G. estava obligada a abonar al Sr. Anaya 300 euros mensuals en virtut d'una Sentència ferma i executiva i no ho va fer i, per tant, ha de complir amb aquesta obligació envers aquell que és deutor de la suma fixada, sense perjudici de que si la seva filla considera que el seu pare no ha complert l'obligació que tenia de proporcionar-li tot allò necessari per atendre a la seva subsistència, pugui formular la oportuna demanda contra ell, aportant les proves que consideri oportunes.

II.- La recurrent argumenta subsidiàriament que, en tot cas, sols ha d'abonar al Sr. Anaya la suma de 3.000 euros, ja que entén que la resolució d'instància ha incorregut en un error, perquè aquesta la requereix per tal que faci efectiu l'import de 3.300 euros "en concepte de la quantitat relativa a la pensió per aliments corresponents als mesos de juliol del 2009 al mes d'abril del 2010, ambdós inclosos" i aquesta petició s'ha d'estimar, perquè entre un i altre mes en van transcórrer deu i multiplicats per 300 euros de pensió resulta un l'import de 3.000 euros.

III.- Defensa igualment la recurrent que calia reformar igualment el requeriment fet per la Providència d'execució de data 5 de juliol del 2010 que l'obliga a abonar al Sr. Anaya la suma de 203,70 euros, import de les costes judicials que va haver de suportar el citat senyor com a conseqüència del recurs d'apel·lació que finalment es va declarar desert per haver desistit d'ell la Sra. G., sent-li imposades a ella les costes corresponents, considerant que sols hauria de satisfer les costes del procurador, amb un import de 47.70 euros, mentre que les relatives a l'advocat, que sumaven 156 euros, eren excessives, ja que el lletrat no va tenir cap mena de feina que les justifiqués. No obstant, al document de data 19 d'octubre del 2009 es presenta una minuta que correspon a l'estudi de la Sentència que es va recorre i que entenem que va ser precís, encara que posteriorment es declarès desert el recurs, sense que aquesta suma es pugui considerar abusiva.

IV.- Per últim la recurrent s'alça contra la decisió de l'Aute recorregut d'imposar-li a ella les costes de l'incident i aquesta petició s'ha d'estimar, ja que, encara que la desestimació de la seva demanda fos substancial, el cert és que l'import de 3.600 euros, que la Providència de data 5 de juliol del 2010 li va requerir que fes efectiu en concepte de pensions alimentoses degudes, va ser reduït per la resolució objecte del present recurs a 3.300 euros.

V.- En estimar-se parcialment el recurs no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. Cano contra l'Aute dictat en data 5 de desembre del 2011, que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit de reduir la suma que la Sra. G. ha de fer efectiva prop de la Batllia a 3.000 euros, sense fer especial pronunciament respecte de les costes generades per la tramitació de l'incident d'execució i sense imposar tampoc a cap de les parts les relatives a aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-