**** (0114/07)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 114/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de setembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Téllez va presentar davant de l'Hble. BATLLIA, demanda laboral contra el Sr. Escolano, en reclamació de la quantitat de 9.360 EUR amb els interessos legals corresponents, en concepte d'indemnització per desistiment justificat del contracte de treball.

II.- El Sr. Escolano es va oposar a les pretensions de la part actora, contestant que no és cert que l'empresa unilateralment canvies l'horari de treball de la treballadora, sinó que l'esmentat horari va canviar arrel de la petició de la demandant.

III.- Per sentència de data 27 de març del 2007, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar la demanda de la Sra. Téllez, imposant-li les costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució, la Sra. Téllez ha interposat recurs d'apel.lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta : que és absolutament fals que el canvi d'horari fou fruit d'un acord entre les parts i, practicades les proves estimades pertinents, obren en autes elements provants acreditant que el canvi d'horari va ésser imposat unilateralment per l'empresari, contravenint la Llei sobre el contracte de treball; que no es pot veure cap mena de temeritat i/o mala fe en la demanda de l'actora i, per tant, motiu d'imposar-li les costes en mèrits del criteri objectiu de venciment.

II.- És pacífic que la Sra. Téllez va començar a treballar a l'ORG_0, del que és titular el Sr. Escolano, el dia 15 de gener del 2000, en qualitat de rentaplats; que a comptar del mes de setembre del 2001, de mutu acord amb el Director de l'hotel, la Sra. Téllez va passar a treballar com ajudant de cuina, efectuant la seva feina en jornada intensiva de les 7h del matí a les 15h; que al mes de maig del 2003, la Sra. Téllez va ser de baixa mèdica i seguidament de baixa per maternitat, fins el dia 6 de juliol del 2006; que quan es va reincorporar a la feina, el dia 2 d'agost, desprès de 26 dies de vacances, el seu horari de treball va ser modificat, passant d'una jornada continua de les 7h a les 15h, a una jornada interrompuda de les 11h a les 15h i de les 18h a les 22h: que el dia 3 d'agost del 2006 la treballadora va desistir-se del contracte de treball, per no acceptar el seu nou horari de treball.

III.- La qüestió cabdal que s'ha de resoldre és la de determinar si el canvi d'horari de la feina de la Sra. Téllez, constitueix un incompliment de les condicions pactades en el contracte de treball lligant les parts, justificant el desistiment de la treballadora. En cas d'autes, les parts donen dels fets una versió totalment contradictòria. En efecte, la Sra. Téllez pretén que el canvi d'horari litigiós, li fou imposat unilateralment per l'empresa, aleshores que el Sr. Escolano sosté que l'esmentat horari va canviar-se arrel de la petició de la treballadora, en raó de la manifesta incompatibilitat del antic horari de la mateixa amb les seves noves obligacions de mare d'un fill de 2 anys d'edat.

IV.- S'ha prèviament posar de manifest que la part recorrent es limita a reiterar i repetir arguments ja depurats en la instància precedent, sense al·legar cap concepte, cap revaloració de la prova o la més mínima novetat que permeti justificar el recurs. A més a més, pertoca a la part demandant provar el fonament de les seves pretensions. Força és de constatar que en el present procediment, la Sra. Téllez no acredita de manera suficientment significativa que fou l'empresari que va imposar-li el canvi d'horari de treball desprès del seu període de baixa, ja que el fet de dirigir-se al Servei d'Inspecció de Treball per sol·licitar assessorament respecte al canvi d'horari esmentat no pressuposa que fos l'empresari que fou a l'origen del canvi d'horari litigiós, sinó que aquesta diligència pot resultar de tot altra motiu personal. Al contrari, es desprèn del testimoniatge del Sr. Araujo, cap de cuina de l'ORG_0, que el nou horari de treball de la Sra. Téllez va ser convingut de mutu acord entre les parts. En conseqüència, s'ha de confirmar la resolució impugnada que ha fet una apreciació encertada de la present causa sobre el fons del litigi.

V.- En canvi, respecte a les costes judicials de primera instància, es costum, quan la demanda del treballador està desestimada per una manca suficient de proves, de no fer especial condemna. L'estimació parcial del recurs imposa igualment de no fer especial condemna en costes de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs de la Sra. Téllez. Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 27 de març del 2007, llevat pel que fa a la condemna en costes, sense fer especial imposició de les despeses judicials d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.